Sortida a Sant Boi de Lluçanès

Avui hem fet un sortideta per prepara la Territori Puigcerdà del cap de setmana vinent, en Jaume i Jo.

Ens trobem a l'antiga 'Danatela' i anem cap al Pelut mentre atravessem el pont sentim una música que ens fa pedalar a ritme. Potser fan classes d'espinning per allà dalt?. Al cap d'uns metres, just després de la primera suada, ens topem amb que hi ha muntada una festa 'Rave' i hi ha un centenar d'il·luminats que encara no han anat a dormir.

Nosaltres cap a can branques i enfilem camí d'orís. Pujem fins a la rectoria i seguim per la pista principal fins passat el trencant de Sant Salvador. Uns metres més endavant agafem un trencant a mà dreta que s'enfila amunt. És una trialera molt maca que ja haviem fet en una ocasió i que anirà de perles per probar com tenim les cames. El terra estava molt moll ja que havia plogut el dia abans i en algun tram hem de baixar per que ens patina la roda.

Al final de la trialera baixada forta fins a trobar la pista que porta a Sant Salvador desde Sant Boi. Nosaltres cap a Sant boi que hi falta gent. En arribar a la plaça, en Jaume s'adona que ha punxat, i mentre ell va al forn a comprar pa i coca jo començo a canviar-li la camara punxada.

Mengem una mica de coca i fem camí cap als munts passant per el cementiri de Sant Boi. Anem per la pista que porta a Gallifa, però agafem un trencant a mà dreta i pujem per un pista ample amb marques de GR, amb dures pendents i traçades difícils.

Enllacem amb el camí que bé de Gallifa, sortim a la carretera i arribem al Santuari dels Munts. Petit Kit-Kat al mirador per abrigar-se i baixem per la trialera per agafar la pista en direcció a Sant Quirze. Aquesta està molt humida i en algun tram en molt mal estat, la qual cosa fa que vagi per terra algun cop sense massa importància.

Arribats a Sant Quirze ens dirigim a la zona esportiva per agafar el GR que ens ha de portar fins a Saderra. El GR comença força bé per una pista ample, però en arribar a unes naus industrials hemde baixar a tocar del riu per un estret camí ple d'ortigues el qual és força lletg de passar-hi. Sortim a una casa de pagès i ens incorporem a una pista ample (el proper cop ens saltarem aquest troç de GR i anirem per la pista). Seguim el GR que en alguns casos es una mica dificil de superar amb la BTT fins arribar a la carretera de Saderra. Allà optem per agafar la C-17 fins a Casa.

Finalment he sortit una sortida d'allò més complerta uns 40 kms, i 1000 de desnivell positiu.

5ª Duatló de Bellmunt

Com cada any no podia faltar a la meva cita amb la duatló de Bellmunt, i tenint en compte que aquest any havia pogut entrenar algo més que l'anterior no m'ho vaig pensar dues vegades. A més havíem quedat amb en Jaume de fer-la junts, així no es faría tant feixuga.

A primera hora com sempre pujem a Sant Pere a recollir els dorsals i xips i baixem cap a casa d'en Jaume a on ens acabem d'equipar per acte seguit enfilar amb la bici camí cap a Sant Pere.

En arribar la gent ja comença a preparar-se a la sortida i allà que ens fiquem buscant un raconet bo per arrencar.

La sortida com sempre molt puntual, eniflem el carrer principal per baixar llavors en direcció a la carretera de la Vola i trencar al trencant de mas Pedroses.

Passem el tram més sencill fins a la casa de colònies sense gaires problemes i amb un ritme bó. Ens queda les quatre rampes dures abans de sortir a l'asfalt, les quals aconseguim fer-les sense massa dificultat ni entrebanc.

Un cop a l'asfalt en Jaume hem porta uns segons de ventatja, ell afluixa i jo apreto per poder-nos reenganxar. La resta de la pujada la fem junts tal i com haviem planejat, sempre tirant ell una mica del carro. Arribem a les quatre rampes finals, els crits de la gent animant als corredors sempre hem posen la pell de gallina, sobretot en el moment en que hem toca passar a mi per allà.

Arribem a la transició amb 52 min cambi de sabatilles i cap a avall direcció a Vidrà. Durant els primers hem costa agafar el ritme i tot i que és una baixada tècnica de les que a mi hem van no aconsegueixo agafar-hi l'aire. Sortim a Hi-era-de-massa i prenem la pista cap a Vidrà que al principi planeja i durant uns metres hem de caminar doncs hem falta l'aire. Un cop el camí comença a baixar comencem a trotar de forma suau i no parem ja fins a Vidrà a l'avituallament a on just prenem un got d'aigua i seguim corrent per corriols fins ben be al salt del molí, on hi ha un tram de pujada dura i que aquest any aconsegueixo fer molt millor que l'any anterior.

Sortim de nou a una pista aquest cop la que ens durà a la Vall passant per la Tosca. fem tot el tram fins a la casa de la Vall pràcticament trotant excepte algun petit tram de pujada. Prenem algo a l'avituallament i enfilem l'ultima pujada cap al coll de la Font Xeca, una pujada molt dura.

Aquí és on pateixo més i la veritat és que sort en tinc d'en Jaume que va 'tirant' pràcticament de mi en la pujada que durant una estona fem amb un dels germans Sanchez. Arribem al coll i enfilem la dura fins a la porta de les fulles aquí ens atrapa en Margi que ja ens acompanyaria fins a dalt.

Arribem a la transició de nou aquest cop molt tocat de cames, la volta a peu ens ha sortit a 1 h. 26 min., agafem la bici i tirem milles avall en Joan, Jo i en Jaume.

Agafem el trencant de les fulles i baixem avall, el terreny està molt marcat ja i hi ha una bona traçada, en Joan es para i passo davant baixant fins pràcticament abaix de tot. Sortim a la pista baixem controlant una mica i assegurant la mecànica, ja que és facil punxar. Aquí hem trobo en Bautista que ha trencat el canvi. Baixo reservant una mica i controlant que en jaume hem vagi seguint i arribem de nou a la Vall, ara ja pista bona fins a la carretera. Fem un descens ràpid però controlant sobretot els passos del riu que són 'traicioners'. Arribem a la carretera i ens desvien cap a la Riera com cada any aqui atrapem a alguns corredors. Tornem a travessar rius i ara ja apretem fort doncs tenim com objectiu baixar deles tres hores i anem justissims.

Arribem a les cases de la Riera només queda un últim esforç, pujar la dura pujada asfaltada fins al poble, en Jaume m'anima perque apreti i jo miro el rellotge i veig que anem justissims. Baixo algun pinyo i Apreto fins pràcticament la línia d'arribada.

Al final aconsseguim el nstre objectiu i entrem amb 2 hores 58 min.

Del camping a Torroella amb l'hereu

Avui una sortida per estirar una mica les cames.

Hem sortit a les nou del càmping i hem anat amb l'Erik pel carrilet i després pel GR fins a Torroella. Allà hem anat a fer un bon entrepà al restaurant del costat del Carrefour.

De tornada hem seguit el mateix camí amb la diferència que hem anat fins gairebé la Gola del Ter i hem voltat una mica més

Preparant la Duatló

Avui hem a anat amb en J. Castells a fer d'exploradors per preparar la duatló de Bellmunt que hem de córrer el diumenge vinent, així que hem pujat a Bellmunt.

Hem pujat per la banda de Pedroses igual que haurem de fer el dia de la cursa. La pujada que ja és feixuga pujant-la per la carretera, es fa més dura amb aquesta variant. No obstant pujem bé i amb bon ritme i sense forçar molt la màquina ens surt un temps prou bó. No acabem de pujar fins dalt, doncs al trencant de les fulles ja girem i baixem per allà ja que és la part que més ens interesa investigar per tal de veure la quantitat de fang acumulat que hi ha en el camí fins a la vall.

El camí de les fulles està molt bé i força fresat per cert. La resta de la baixada també està molt be, sense apenes fang al llocs conflictius. A partir de la vall no hi sol haver-hi problema, nosaltres però ens trobem de cara amb una formigonera que enporlanava un tram del camí i deixem les nostres empremtes sobre el ciment fresc.

Baixem pel cami travessant el riu en diferents ocasions (no hi ha massa verdet) i a la carretera enfilem cap a St Pere i cap a casa.

Ultima sortida de la Temporada al Delfín Verde

Avui tocaba sortida amb en Pere i companyia, com sempre he tingut d'anar sol cap a Torroella, en César aquest any no toca la bici.

Al final sóm sis de colla. En Pere C, en Joan de Taradell, En Quim de Torroella i el seu cunyat i un altre company que ara no recordo el nom també de Torroella.

Fem en direcció a colomers pedalant per el pla, pasem per Jafre i entrem al bosc passant per unes trialeres que l'any anterior ja haviem fet de baixada. Enfilem muntanya amunt en direcció al puig Sagalar a on fem una foto de rigor al punt del Vèrtex geodèsic .

Acte seguit cap a Albons a esmorzar un entrepà de tonyina a ca la nati. Tornada directament cap a Torroella per la carretera de Sobrestany.

A mi encara hem queda arribar al càmping total uns 47 quilòmetres.

Running 2.1

De nou una de running des de casa.

Avui com que tinc més temps surto amb ganes de fer la volta de la G.E. , així que pujo fins a les escoles guardant una mica d'aire.

Al lloc de sortida poso el crono disposat a fer els tres quilòmetres del 'pla' a ritme de cursa. El primer Km a 5'30, està prou be, el segon a 6'20 tampoc anem malament tenint en compte el petit desnivell que té, i l'últim també a 6,20. No obstant pago aquest esforç car ja que fa molta xafogor i arribo a la fita força cansat, així que decideixo modificar el traçat d'avui i acabo per pujar fins al serrat alt i baixar per la trialera del carro fins a Vilaseca.

56min. i 7 kms i mitg aproximadament.

Entreno running Versio 1.1

Avui he fet una de Running.

Sortida de casa cap a buscar el GR que passa per sota els horts i en direcció a Borgonya. Passo per davant del Txiringuito i travesso el pont per sota. Uns metres més enllà a l'alçada de la presa trenco a la dreta i passo per sota el micro-túnel de sota la via pujant a Borgonya que travesso per el carrer principal i enfilo camí al restaurant La Fura. Passat el restaurant agafo el camí que porta a Vilaseca i de nou a casa.

32 min.

Els Dos Quermanys

Avui he sortit tot solet a fer una volteta des del càmping així que he anat per el carrilet en direcció a les basses d'en Coll i d'allà cap a buscar la carretera de Pals. He pujat al Quermany gran per la banda del darrera que és més dreta i te mal camí per fer entreno per la duatló i he baixat pel costat de les mines.

Volia tornar cap el càmping pel mateix camí pel qual solem pujar sempre, però hem dec haver colat en algun trencant i he anat a sortir a la carretera de Regencós a Pals.

Així que he agafat carretera i manta en direcció a Pals. En passar per la zona que es va cremar per St. Joan m'he dit: I si pujes al Quermany petit? i així he fet he pujat per la zona cremada que feia mitja por i he sortit a dalt del Quermany petit que no té res d'especial. Baixant ha sortit un coi de gos d'una casa de pagès que m'ha obligat a fer unes sèries.

De nou a la carretera, travesso Pals i a la rotondo giro en direcció a Massos de Pals. Allà em busco la vida investigant algun camí nou per no passar per la carretera i trobo un camique hem porta a les basses d'en coll per una zona menys transitada.

Arribo al càmping un parell d'hores i 33 quilòmetres més tard.

Per la costa de l'Escala

Avui hem fet una sortideta amb la bici des del càmping.

Feia molts dies que no agafava la bici i tenia ganes de fer una bona sortida, així que el dia abans vaig quedar amb en Pere per anar a fer un volt.

A les 8h reunió davant de casa seva, allà ens trobem, en Pere, jo, dos companys més de Torroella i quatre més que s'estàn al càmping i que resulta que són de la comarca (Taradell, Balenyà,...)

Anem per una pista ampla i per una trialera que no havia recorregut mai en direcció a les Dunes, aixi que aviat trepitjavem les sorres del Montgrí.

Hem sortit a l'Escala, a on tot seguit anem a buscar la platja, la qual resseguim passant pel port nàutic, arribant al port de pesca enfilem per un corriol rera d'una nau i pujem fins als antic terrenys militars, seguim el camí tot resseguint la línia de la costa.

Anem a sortir a Cala Montgó, passem rera un càmping i anem asortir al llindar entre l'Escala i Torroella tot resseguint la'frontera 'durant' una estona. Abans de retorna a les sorres en Miquel (de Balenya) que va molt tocat d'un genoll diu que ell tira recte per la carretera.

Així doncs el grup es divideix en dos, en Pere, jo, en Quim de Torroella i un parell més anem per les dunes fins a Sobrestany, mentre que la resta van a sobrestany per carretera.

Un cop tots reunits, en miquel opta per quedar-se a sobrestany mentre un dels companys de Taradell va a buscar el cotxe. La resta tirem cap a Torroella. Parada obligatòria per fer la clara de torn i cap a casa.

LA PORTA DEL CEL (V)

Etapa 5 – De Vallferrera a Tavascan –

Ultima etapa de la travessia. Com sempre ens llevem i esmorzem tot i que avui mengem menys que altres dies (sobretot jo) i anem més a l’idea. Sortim que encara és fosc i baixem pel camí per anar a buscar la pista. Segons el mapa i la guia hem de agafar un trencant a mà dreta a poc d’estar a la pista i nosaltres pillem el primer que trobem i fotem una marrada forta de gairebé mitja hora. Així que ens adonem de l’error (quan veiem que el refugi de Vallferrera està just sobre nostre) reculem i tornem al camí a on trobem a la colla de Navarra que com que van amb GPS decidim anar amb ells fins a assegurar el trencat, que estava uns metres més avall.

Un cop que trobem el camí seguim les marques de GR que ens indiquen la direcció a seguir i deixem enrera al navarros. El camí voreja el riu força estona i comença a agafar alçada poc a poc. En plena pujada atrapem a en Vicenç i Cia. Que prenien unes fotos, seguim una estona junts. Fem una parada a la cabana de Basello per fer alguna foto. Seguim pel caminet amunt, però ells es queden tirant alguna foto a mes, el nostre pas és més ràpid i aviat el deixem enrera. Arribem al Refugi de Baborte sobre l’Estany que porta el mateix nom. Un petit refugi no guardat fet de planxa i que està en unes condicions higièniques bastant deplorables. Jo aprofito per ‘deixar-me anar’. Fem camí cap al coll de Sellente just quan arriben en Vicenç i en Pons, ells es queden uns minuts i nosaltres fem camí.

Al coll ens aturem una bona estona per consultar el mapa. Allà ens reagrupem de nou amb en Vicenç i debatim una estona sobre el camí a seguir. Finalment tirem avall seguint les escasses fites que hi ha i deu dirà!. El camí segueix baixant fins a una tartera a on segons el mapa i la guia hauríem de començar a pujar cap al coll de la Llaguna. Aquí dubtem llarga estona, doncs en Picatxu no ho veu gaire clar, doncs tenint en compte lo ben marcat que ha estat tot el recorregut allà no es veu cap tipus de marca. Després de perdre molta estona deliberant i estudiant el terreny decidim enfilar-nos per la tartera i resseguir la muntanya per la banda dreta ja que sembla haver-hi una pas. Uns minuts més tard ens adonaríem que anàvem equivocats, doncs cada cop la pujada és més dreta i es marca menys una traçada fiable. Estudiem el mapa infinitat de vegades mentre anem pujant, avui tenim el dia!. Finalment ens decantem una mica més cap a l’esquerra i sortim al que sembla el cim, però anem a espetegar bastant més a la dreta del que hauríem d’haver sortit, doncs veiem les siluetes d’en Vicenç i en Pons al fons i ells anaven amb GPS !. En fi ja som dalt de l’altiplà i veiem el camí que ressegueix tota la carena planejant en direcció a la collada de la Ribera.

Caminem per l’altiplà durant força estona ja que la carena és llarga, i al final baixem al Coll de la Ribera o Boldis, a on ens decantem cap a la dreta (no sense abans consultar el mapa es clar). Baixem per el camí per anar a buscar la cabana de la Ribera. Baixem primer per un prat i entrem més tard a un bosquet una mica despoblat d’arbres, però amb rierols, vaques, cavalls, arbustos... Finalment i arribem a una esplanada amb una espècie d’aiguamoll a on amagada a mà esquerra i protegida per la falda de la muntanya hi ha la cabana de la Ribera. Allà fem la última de la tarja i agafem el caminet marcat amb marques grogues en direcció ja a Tavascan.

És un camí típic d’alta muntanya. Anem sempre decantant-nos cap a l’oest i baixant tímidament al principi. La baixada es fa llarga molt llarga i cada cop hi ha més ganes d’arribar, en alguns trams inclús trotem una miqueta. Arribem a les runes de les Planes, l’ultima referència que tenim abans d’arribar a Tavascan. Aquí canviem la direcció Oest per la direcció Nord ja cap a Tavascan i seguim les marques de GR ja fins a arribar al poble. Arribem a Tavascan gairebé corrent amb un temps de 7 hores i dotze minuts.

Fins aquí el que ha donat de sí aquesta travessia per les comarques del Pallars Sobirà i l’Ariège Francès, passant per algunes de les muntanyes més altes de Catalunya. Una gran sortida que recomano a qualsevol que pugui a que la faci i la gaudeixi.

Arrivada a Tavascan

Mes fotos a:

http://picasaweb.google.com/gesextrem/LAPORTADELCELV?feat=directlink