dijous, 6 d’agost de 2009

LA PORTA DEL CEL (V)

Etapa 5 – De Vallferrera a Tavascan –

Ultima etapa de la travessia. Com sempre ens llevem i esmorzem tot i que avui mengem menys que altres dies (sobretot jo) i anem més a l’idea. Sortim que encara és fosc i baixem pel camí per anar a buscar la pista. Segons el mapa i la guia hem de agafar un trencant a mà dreta a poc d’estar a la pista i nosaltres pillem el primer que trobem i fotem una marrada forta de gairebé mitja hora. Així que ens adonem de l’error (quan veiem que el refugi de Vallferrera està just sobre nostre) reculem i tornem al camí a on trobem a la colla de Navarra que com que van amb GPS decidim anar amb ells fins a assegurar el trencat, que estava uns metres més avall.

Un cop que trobem el camí seguim les marques de GR que ens indiquen la direcció a seguir i deixem enrera al navarros. El camí voreja el riu força estona i comença a agafar alçada poc a poc. En plena pujada atrapem a en Vicenç i Cia. Que prenien unes fotos, seguim una estona junts. Fem una parada a la cabana de Basello per fer alguna foto. Seguim pel caminet amunt, però ells es queden tirant alguna foto a mes, el nostre pas és més ràpid i aviat el deixem enrera. Arribem al Refugi de Baborte sobre l’Estany que porta el mateix nom. Un petit refugi no guardat fet de planxa i que està en unes condicions higièniques bastant deplorables. Jo aprofito per ‘deixar-me anar’. Fem camí cap al coll de Sellente just quan arriben en Vicenç i en Pons, ells es queden uns minuts i nosaltres fem camí.

Al coll ens aturem una bona estona per consultar el mapa. Allà ens reagrupem de nou amb en Vicenç i debatim una estona sobre el camí a seguir. Finalment tirem avall seguint les escasses fites que hi ha i deu dirà!. El camí segueix baixant fins a una tartera a on segons el mapa i la guia hauríem de començar a pujar cap al coll de la Llaguna. Aquí dubtem llarga estona, doncs en Picatxu no ho veu gaire clar, doncs tenint en compte lo ben marcat que ha estat tot el recorregut allà no es veu cap tipus de marca. Després de perdre molta estona deliberant i estudiant el terreny decidim enfilar-nos per la tartera i resseguir la muntanya per la banda dreta ja que sembla haver-hi una pas. Uns minuts més tard ens adonaríem que anàvem equivocats, doncs cada cop la pujada és més dreta i es marca menys una traçada fiable. Estudiem el mapa infinitat de vegades mentre anem pujant, avui tenim el dia!. Finalment ens decantem una mica més cap a l’esquerra i sortim al que sembla el cim, però anem a espetegar bastant més a la dreta del que hauríem d’haver sortit, doncs veiem les siluetes d’en Vicenç i en Pons al fons i ells anaven amb GPS !. En fi ja som dalt de l’altiplà i veiem el camí que ressegueix tota la carena planejant en direcció a la collada de la Ribera.

Caminem per l’altiplà durant força estona ja que la carena és llarga, i al final baixem al Coll de la Ribera o Boldis, a on ens decantem cap a la dreta (no sense abans consultar el mapa es clar). Baixem per el camí per anar a buscar la cabana de la Ribera. Baixem primer per un prat i entrem més tard a un bosquet una mica despoblat d’arbres, però amb rierols, vaques, cavalls, arbustos... Finalment i arribem a una esplanada amb una espècie d’aiguamoll a on amagada a mà esquerra i protegida per la falda de la muntanya hi ha la cabana de la Ribera. Allà fem la última de la tarja i agafem el caminet marcat amb marques grogues en direcció ja a Tavascan.
És un camí típic d’alta muntanya. Anem sempre decantant-nos cap a l’oest i baixant tímidament al principi. La baixada es fa llarga molt llarga i cada cop hi ha més ganes d’arribar, en alguns trams inclús trotem una miqueta. Arribem a les runes de les Planes, l’ultima referència que tenim abans d’arribar a Tavascan. Aquí canviem la direcció Oest per la direcció Nord ja cap a Tavascan i seguim les marques de GR ja fins a arribar al poble. Arribem a Tavascan gairebé corrent amb un temps de 7 hores i dotze minuts.
Fins aquí el que ha donat de sí aquesta travessia per les comarques del Pallars Sobirà i l’Ariège Francès, passant per algunes de les muntanyes més altes de Catalunya. Una gran sortida que recomano a qualsevol que pugui a que la faci i la gaudeixi.

Arrivada a Tavascan

Mes fotos a:
http://picasaweb.google.com/gesextrem/LAPORTADELCELV?feat=directlink