En BTT pel Baix Empordà

Avui hem sortit amb en Lluís a pedalar una mica. Hem quedat força d'hora, a les 7:00h, per així poder arribar d'hora al càmping i poder aprofitar el dia. Hem triat una ruta del GPS, la que vàrem fer l'any passat al Fitor per la "Pujada dels Burros". 

En Lluís atravessant els arrossars

No teniem intenció de fer-la tota, la veritat és que en Lluís ara per ara no crec que ho aguantés i jo tinc dubtés de que acabés molt sencer ja que la BTT la toco poquet. Si que teniem l'intenció de fer-ne un bon troç i després girar cua quan ens ja en tinguèssim prou.

Així doncs, fem camí cap a Gualta, primer pel carril bici i llavors per la carretera de la gola fins a Torroella. Sortim de Gualta i agafem un trencant cap al cementiri i anem per un camí poc definit fins a Fontanilles. Aquí trenquem cap a Fontclara on per diferents camins arribem a Peratallada i seguim direcció a La Bisbal. Al cap d'una estona però decidim tornar cap al càmping ja que en Lluís no es troba massa bé. Com que veiem que el track de tornada passa molt a prop d'on estem en aquell moment decidim de tornar per camí diferent al que hem vingut i així es farà més amé.

De tornada Passem de nou per Peratallada i Fontanilles on agafem la crtra. per anar de dret cap al càmping a través dels camps d'arrós de l'aeròdrom.

En total ens han sortit uns 39,2 kms molt planers i sense dificultat i un temps de 2h 20min.

Running de vacances Versió 1.1

Altre cop a fer la ruta típica. Avui hem sortit amb en Moi i en César. Haviem quedat a les 7:30 Am, així que m'he llevat amb temps per no córrer amb el cos mitg adormit com en l'altre dia. 

Ja d'entrada, m'he posat al capdavant i marcat el ritme. Un ritme suau però alegre (segons els meus calculs a 5 el Km aprox.). Hem fet tot el carrilet amb aquest ritme durant tot el carrilet fins que a la pujada que hi ha al final hem apretat una mica per atrapar a un holandés que corria sol i que s'ha afegit al grup en arrivar al Mas el Pla. 

Hem seguit corrent fins al trencant de Torroella i de nou per la carretera en direcció a la gola. Durant un Km aprox. en César s'ha posat al davant del grup, jo creia que faria abaixar el ritme ja que en moi es queixava del ritme alt que portava jo fins al moment, però tot al contrari, m'anava just de seguir-li el pas. Arribats al rest. Picasso, hem tingut que parar, ja que en César havia d'agafar aire. Hem seguit caminant durant un minutet, i un cop que hem arrencat de nou, m'he posat de nou al capdevant. Aquest cop tot i no forçar el ritme, la resta s'em despenjen una miqueta. 

A mida que vaig  passant metres incremento la diferència amb en Moi que és el segon de la colla els demés s'han despenjat una mica més. En arribar a uns 500 metres de la drecera apreto el pas, i amplio la distància amb la resta. Entro al càmping amb un temps total de 40 min. 50 seg. Gairebé un minut més tard entra en Moi i algo més tard l'holandés i en César. 

Running de vacances Versió 1.0

Avui la sortida típica pels volts del càmping. (Delfin Verde - Mas el Pla - rest. La Gola - Defin Verde).

Ja d'entrada m'ha costat molt de llevar-me, tot i haver anat a dormir força d'hora. En arrencar des de l'entrada, ja notaba que no tiraba com sempre, ja que em costaba molt trobar un bon ritme i les cames tampoc responien com d'altres vegades. Tot i que en un principi encara anava prou bé, micaa mica he anat a menys, tant que passant del restaurant Picasso anava molt tocat, sobretot de cames, ja que he notat alguna molèstia als bessons que intueixo deu ser la típica sobrecàrrega habitual en mi.

En arribar a la drecera, l'he tingut que fer caminant, ja que no em veia capaç de fer-la corrent. Al final he entrat al càmping amb un temps de 48 min 10 seg. 

Pic de l'Aliga

El dia s'ha despertat molt núvol aquest matí i feia poc que habia plogut, ja que els carrers estaven algo molls. Això ha fet que haguem decidit cambiar la ruta a última hora.

La idea principal durant tota la setmana era d' anar a pujar al Costabona i depenent del temps que tinguèssim anar a voltar fins al Roca Colom. La meteo avui no ens ha respectat i per tant hem (he) decidit de cambiar la ruta i fer alguna cosa més aprop de casa.

Finalment M'he decantat pel Pic de l'Àliga, que tot i fer només 1342 metres té un bon cacho per anar pujant i amb força desnivell si es fa desde cal Ferrer que és on hem deixat el cotxe.

Així doncs, a les 7:00 tocades, hem començat a enfilar-nos muntanya amunt amb l'Erik (que últimament en xupa tots els meus entrenos). El camí tot i ser una pista ampla durant bona part del recorregut, estava molt humit i enfangat en alguns trams. 

Hem arribat a la casa de pàges de la coma del coll una hora després d'haver sortit i hem aprofitat fer fer una paradeta per menjar una barreta i veure aigua. A partir d'aquí s'acaba la pista ampla i seguim per un corriol. L'herba totalment humida ens deixa les cames i els peus totalment molls de tota manera al no fer fred, s'agraeix la senseció frescor que et deixa. Aviat arribem al trencat que porta al Puig Tosell i que ens indica el camí a seguir fins al Pic de l'Àliga. Seguim planejant una miqueta al principi i pujant fort al final. Arribem al Pic de l'Àliga amb 1h 28 min. A dalt fem unes fotos i mengem un entrepà. Acte seguit tirem cap aval cap i trenquem en direcció al Puig Tosell, per un camí que havia passat l'any passat en la caminada del C.E Serragrenyada.

Fem el camí pràcticament trotant tota l'estona fins a arribar a la carretera a on caminem uns metres per agafar aire. Seguim avall per la carretera ja fins al cotxe alternant estones caminat i estones corrent. Arribem al cotxe 2h i 24 min. després d'haver sortit.

Fragment de la baixa de l'Erik corrent

Estirant les cames a Sant Salvador

Aquest matí hem anat amb l'Erik a estirar una mica les cames per posar-les a lloc després del dissabte intens que vàrem tenir aquest cap de setmana.

La veritat és que jo encara arrossegava algunes agulletes als bessons i isquios, però res millor que una caminada suau per recuperar el to muscular.

Hem deixat el cotxe ben bé a la tanca del començament del camí de pujada i hem enfilat corriol amunt. fins a l'ermita de Sant Salvador. Un cop a dalt, hem begut un glopet d'aigua i hem desfet el camí d'anada trotant una miqueta fins a arribar al cotxe. Temps total 41min.

XXIV Cursa popular de Sta. Cristina d'Aro

Després d'haver debutat al matí a torelló en curses atlètiques, tenia el repte de córrer a Sta. Cristina una distància algo més llarga. La veritat és que després de dinar les ganes de córrer eren més aviat poques, doncs les cames encara feien xup-xup. 

Vàrem arribar molt d'hora a Sta. cristina així que vàrem aprofitar fer recollir els dorsals només arribar ja que no hi havia gent i vàrem anar aprendre alguna cosa amb els nens i la dona. Aquí també és feia cursa per als nens de 1100m i L'Erik s'hi havia apuntat junt amb en Didac, així els tres faríem avui 'doblete'.

Els primers a córrer com quasi sempre vàren ser els nens, els quals vàren anar força bé. Tenint en compte que ells no són corredors si no que lo seu és la natació i allà molts dels que hi havia eren de clubs atlètics. A més corrien amb nens de fins a 2 anys més grans i que els hi treien quasi un pam. Al final vàren fer 30 i 32 d'un total de 90.

Un quart d'hora més tard arrencava la cursa dels grans, Aquí hi havia moltes categories juntes, sèniors, veterans, cadets, juvenils,... o sigui de 12 anys cap a munt.

Hi havia un munt de gent. Segons les classificacións van acabar-la més de 350 persones. Jo vaig posar-me força enrera a la sortida. Encara era novato en el tema de les curses populars multitudinàries i no volia fotrem davant de tot i que només sortir m'anessin passant gent i més gent. Així que un cop donada la sortida comencem a córrer direcció al Golf Costa Brava que és per on es disputava bona part del recorregut. El primer Km. el vàig fer bastant lent doncs no estic acostumat a córrer entre tanta gent i anava una mica a l'expectativa. Mica a mica el grup s'estirava i ja vaig anar posant una mica el meu ritme. Al Km 2 miro el rellotge i veig que marca 10:25, o sigui que vaig a una mitja de 5:12 aprox. Considero que està bé m'he proposat fer la cursa amb una mitja de 5-5:30 el Km igual que al matí que serien un 40-42 min de cursa. 

Tot i haver corregut a 4 i pico al matí aquí la cursa era més llarga i tenia cansament acumulat i m'estimava més reservar algu pel final. Mica a mica anaven caient Km per un recorregut forestal molt maco sense excessius desnivells tret d'algun repechonet, A cada km mirava el rellotge i veia com anava passant a 5 i escaig el km cada vegada  en arribar al Km 6 començava notar-me cansat, però només hem quedava 1km 700m per acabar. - Això és una volta al circut del matí -  Vaig pensar i vaig aconseguir mantenir el ritme fins al Km 7. Arribat en aquest punt, entravem ja al tram que haviem anat a reconèixer amb els nens i ja sabia el que hem quedava, així que vaig manterir uns 300 metres més el ritme i llavors vaig començar a apretar de valent en trepitjar de nou l'asfalt, quedaven 400 metres de res i anava amb un temps molt bó si apretava podia aconseguir baixar la mitja de 5 el Km. 

Finalment arribo a meta amb un temps de 38:02 i una mitja de 4:54 el Km. Repte aconseguit!. Ara a per la pròxima que potser serà la cursa popular d'Amer de 8 Kms on ja m'he marcat el repte de baixar de 38 min.

16ª Cursa popular de Torelló

Al ser la cursa del poble no podia faltar-hi, a més entre els membres de l'organització hi havia alguns coneguts i això feia que un tingués la 'obligació moral' d'apuntar-s'hi, doncs feia 9 anys que s'havia deixat de fer la cursa en perdre's el club atlètic, i ara en la cursa de presentació del seu 'renaixement' no s'hi podia faltar.

De fet no havia corregut mai en una cursa atlètica de debó i feia alguns dies que no corria 5 kms seguits, però estava disposat a que aquest dissabte al matí fos la primera i corrent a casa amb el circuit més que conegut tenia força numeros per fer un bon temps.

Les meves previsions més optimistes estàven en rondar els 25-30 min, doncs en els entrenaments previs de la setmana passada solia córrer a 5 -5:30 el Km.

Després de les curses de categories inferiors, (on l'Erik va aconseguir fer el 12è de la seva categoria), vàrem sortir els grans (sènior, cadets i màsters). Hi havia una gran afluència de corredors, més d'un centenar, alguns d'ells força experimentats i algun profesional pel que em vàren dir o sigui que allà hi havia bastant de ferro.

Es tractava de fer 3 voltes en un circuit urbà de 1700 metres sense gaire desnivell i tot per asfalt. El ritme ja d'entrada va ser molt alt, la gent anava com un cohet. Jo durant la primera volta intenant seguir el ritme d'en Castells i en Pere V. que vaig aconseguir mantenir fins bona part de la segona volta doncs els tenia a escassos metres per davant. De tota manera aquestes dues primeres voltes  tot i aguantar bé el ritme anava força collat.

Després del segon pas per meta, ja em notava algo tocat doncs em costava mantenir bé el ritme de la respiració, però conscient de que només quedava una sola volta vaig aguantar amb el mateix ritme fins al final.

Al final en veure el temps que em va sortir (segons el meu crono) vaig flipar, 20:58 Això es una mitja de 4:07, molt millor del que jo m'havia proposat.

Després de la cursa tocava descansar una estona que a la trada havia de fer la cursa de Sta. Cristina d'Aro de 7,7 Kms i aquesta ja em feia més respecte.  

Fontalba - Puigmal

Aquest matí ens hem llevat d'hora amb l'Erik per anar a pujar al Puigmal. Feia molt de temps que li anava al darrera. No jo, si no l'Erik que no hi havia pujat mai.

Hem deixat el cotxe a la collada de Fontalba a les 7:30 aprox. i ja hi havia un munt de cotxes. Avui es corria l'Olla de Nuria, un dels motius dels quals jo havia triat aquest dia per pujar a dalt, així amb l'ambientillo i amb la gent que puja vaig pensar que a l'Erik la pujada se li faria més amena i amb l'alicient de llavors poder veure als millors especialistes del món passar per allà.

Així doncs sortim sobre les 7:30 i comencem a enfilar, a Fontalba i feia fresca cosa habitual per l'hora que estavem, però aviat hem entrat en calor. Durant tota la pujada l'Erik no paradva de Xerrar jo li deia que no casqués tant i que se centrés una mica més en respirar bé i anar pujant mica a mica.

El fet d'anar adelantant a gent que pujaba li ha set una motivació extra doncs quan ens acostavema algú semblava que apretava el pas. Déu n'hi dó com pujava. Arribant al cim de la Dou ha començat a bufar molt aire i força fred la veritat, poder això és el que ha portat pitjor. hi havia ràfagues que quasi el feien voleiar amb aquelles cametes tant finetes que té. Aviat hem arribat al peu de la tartera jo, sincerament he de dir que durant aquests dies enrera hem feia pagues d'arribar només fins aquí i haver de baixar per alguna excusa.

Anava errat agafats de la mà tots dos hem pujat la tartera com dues daines per la muntanya i en poc temps ja hem vist la creu del Puigmal amb la senyera onejant al vent. Hem arribat al cim amb 1h 29 min.! Jo no m'ho podia creure. Si bé tenia esperances de poder fer cim (i de fet el feia més que capaç), mai m'hagués imaginat pujar-hi amb tant poc temps, Collons si jo el primer cop amb 30 anys vaig estar-hi 1h 25min! i aquest marrec amb 8 anys ja quasi em pasa la mà per la cara.

Un cop dalt, ens hem arraserat una mica del vent, i ens hem menjat l'entrepà que duiem. Encara ens faltava uns 40 min abans no arribessin els primers corredors i l'Erik estava tremolant de fred així que hem decidit de baixar  cap avall i ja els veurem un altre dia, que l'objectiu principal d'avui ja s'ha acomplert.

Tot baixant ens trobem en Planas a mitja tartera que puja amb l'Axel, si ho haguessim sabut hauriem pogut pujar junts. Ens saludem i tirem milles avall. Arribem al cotxe amb 1h 10 min.

Ja avall felicito a l'Erik per enèsima vegada i fem camí amb el cotxe cap a casa per fotre-n's una més que merescuda dutxa.

FELICITATS ERIK!!

4ª Prova GES EXTREM '10 (Vallter)

Avui he corregut la quarta prova de la Ges Extrem d'enguany la de Vallter. L'ambiant abans de la sortida era molt distés i agradable, fent broma sobre qui es quedaria el maïllot de vencedor o qui s'emportaria el maïllot vermell del cuer de la classificació.

El ritual de sempre al matí trobada al mercat municipal i cotxes cap a Camprodon. Preparatius, fotos, i bromes vàries abans d'arrencar per la carretera cap a Setcases tots junts per escalfar les cames.

Un cop a Setcases i sobre el pont, últims estiraments, i riuals varis abans de la sortida per part de tots i cadascún de nosaltres. Posem la graella amb els liders de la general al capdavant i PAM! sortida cap a Vallter.

No faig una sortida gaire bona. La veritat es que no estava massa atent i he badat una mica al sortir i he fet la que ha sigut potser la pitjor sortida de totes les GE que he corregut. Normalment faig unes sortides força ràpides sortint per davant de molts dels corredors bons de la graella, però avui he quedat força endarrerit.

En els primers metres tinc en Jaume i en Sam a uns quants metres per davant i crec que amb un petit esforç extra puc contactar amb ells, així que baixo un parell de pinyons i m'aixeco fins a posar-me a roda. Rodem un pare de quilòmetres així ells davant i jo a rebuf.

Faltant un Km apox. per acabar la primera recta, en Jaume canvia una mica el ritme i comença a tirar i en Sam intenta seguir-lo, jo hem quedo enrere, aquest km és el pitjor de tota la recta i si collo molt hem fa por de petar. En passar la corba hem treuen 40 i 20 seg. respectivament.

En sortir jo de la corba, en Jaume ja no es veu per davant, sembla que ha apretat en Sam el tinc encara 20 seg. i sembla que va algo més lent que jo, així que torno a baixar pinyons i apreto les dents per mirar d'atrapar-lo fins que l'enganxo. Seguim junts durant tot el segon tram el que puja fins al pla, en ocasions en Sam hem treu uns metres que recupero fent petits esforços.

Durant tot el pla anem junts pràcticament de costat fins a arribar al refugi de pastuira. aqui hi ha un 'falso llano' molt punyetero i quedo pràcticament enganxat a terra en Sam aprofita aquest tram per treurem uns 15 seg. abans d'arribar a les ziga-zagues. Encarem els últims kms. a muerte, ell per davant i jo vigilant cada moviment que fa si en una curba s'aixeca i retalla jo igual i procuro mantenir una mica més la velocitat per tal d'anar-mi apropant mica a mica, cosa que a mitat de les ziga-zagues aconsegueixo, retallo uns segons i hem poso a una 8 seg. Al anar darrera tinc ventatja, ja que ell no hem pot veure quan ataco. De tota manera en aquest últim tros en Sam fa valer la seva major potència i en un últim esforç aconsegueix treurem prop de 30 segons. En passar per línia de meta. Al final arribo a dalt amb un temps de 1h 02 min 10seg. (record personal).

La victoria se la endut en Toni M i amb ella també s'emporta el Capionat d'enguany. El Maïllot vermell ha estat per en Jordi Terron.

Bellmunt amb l'Erik

Avui hem anat a caminar amb l'Erik com ja sol ser avitual els dimarts des de que té vacances.

Hem pujat a Bellmunt, ja que teniem ganes de variar el recorregut i deixar de banda una mica la zona del castell de Torelló. A més era un repte que l'Erik tenia pendent, ja que fa temps que hi vàrem anar i vam tinguer que recular perque ja no podia més.

Avui però a aconseguit el seu repte i ha pujat fins a tocar la creu. Hem deixat el cotxe prop del trencant que porta a coll de Duec i hem enfilat careretera amunt fins al trencant de Pedroses on hem agafat el GR que puja a l'esquerra de la carretera i l'hem enfilat ben bé pel dret.

El nano estava motiva i volia pujar-ho tot pel dret avui. Hem fet tot el camí fins al pàrking per el cami i per les zones més dretes que trobavem fins a arribar al pàrking. un cop al pàrking hem pujat cap al santuari per mateix lloc que ens fan pujar el dia de la Duatló en el tram de Running fins a trobar les escales.

43 minuts més tard ja erem dalt del Santuari i sense ni tan sols parar l'Erik ha volgut pujar al mirador de la creu a fer una foto. A dalt però hi havia sorpresa, un ramat de cabres prenien la fresca ben bé a dalt de tot.

Un cop fetes les fotos de rigor i després d'un breu descans a l'explanada. Hem tirat avall pel camí fins a la font vidranesa trotant per entre el arbres. Un cop a la font avall per la carretera també corrent una miqueta. A l'erik li costava anar a poc a poc i al final a agafat flato arribant al pedronet i hem seguit caminant un rato fins que hem vist al cotxe que s'ha posat a córrer com un boig.

En total 1h 19min de caminada sota una calor bastant intensa però amb l'objectiu de pujar a Bellmunt d'una tirada aconseguit.