Fontalba - Puigmal

Aquest matí ens hem llevat d'hora amb l'Erik per anar a pujar al Puigmal. Feia molt de temps que li anava al darrera. No jo, si no l'Erik que no hi havia pujat mai.

Hem deixat el cotxe a la collada de Fontalba a les 7:30 aprox. i ja hi havia un munt de cotxes. Avui es corria l'Olla de Nuria, un dels motius dels quals jo havia triat aquest dia per pujar a dalt, així amb l'ambientillo i amb la gent que puja vaig pensar que a l'Erik la pujada se li faria més amena i amb l'alicient de llavors poder veure als millors especialistes del món passar per allà.

Així doncs sortim sobre les 7:30 i comencem a enfilar, a Fontalba i feia fresca cosa habitual per l'hora que estavem, però aviat hem entrat en calor. Durant tota la pujada l'Erik no paradva de Xerrar jo li deia que no casqués tant i que se centrés una mica més en respirar bé i anar pujant mica a mica.

El fet d'anar adelantant a gent que pujaba li ha set una motivació extra doncs quan ens acostavema algú semblava que apretava el pas. Déu n'hi dó com pujava. Arribant al cim de la Dou ha començat a bufar molt aire i força fred la veritat, poder això és el que ha portat pitjor. hi havia ràfagues que quasi el feien voleiar amb aquelles cametes tant finetes que té. Aviat hem arribat al peu de la tartera jo, sincerament he de dir que durant aquests dies enrera hem feia pagues d'arribar només fins aquí i haver de baixar per alguna excusa.

Anava errat agafats de la mà tots dos hem pujat la tartera com dues daines per la muntanya i en poc temps ja hem vist la creu del Puigmal amb la senyera onejant al vent. Hem arribat al cim amb 1h 29 min.! Jo no m'ho podia creure. Si bé tenia esperances de poder fer cim (i de fet el feia més que capaç), mai m'hagués imaginat pujar-hi amb tant poc temps, Collons si jo el primer cop amb 30 anys vaig estar-hi 1h 25min! i aquest marrec amb 8 anys ja quasi em pasa la mà per la cara.

Un cop dalt, ens hem arraserat una mica del vent, i ens hem menjat l'entrepà que duiem. Encara ens faltava uns 40 min abans no arribessin els primers corredors i l'Erik estava tremolant de fred així que hem decidit de baixar  cap avall i ja els veurem un altre dia, que l'objectiu principal d'avui ja s'ha acomplert.

Tot baixant ens trobem en Planas a mitja tartera que puja amb l'Axel, si ho haguessim sabut hauriem pogut pujar junts. Ens saludem i tirem milles avall. Arribem al cotxe amb 1h 10 min.

Ja avall felicito a l'Erik per enèsima vegada i fem camí amb el cotxe cap a casa per fotre-n's una més que merescuda dutxa.

FELICITATS ERIK!!