Em Pesen les cames...

Si Senyor, em pesen les cames. Això és el que durant bona part d'aquest matí m'he anat dient a mi mateix.

He fet una sortideta amb intenció de trotar de valent i he enfilat per la trialera del Carro per anar al Serrat Alt, però als pocs metres ja em pesaven les cames així que he tingut que caminar força estona.

La volta d'avui pel Sot Gran, passant per el Serrat Alt i rematada final al Castell dels Moros. La baixada per la pista principal, que estaba arreglada.

En total 6 kms. I mes estona caminant que corrent.

Recordant...(X)

XM DUATHLON SERIES
- 2ª DUATLÓ VALLS D'ANEU - (02/07/09)

El mati era fresc quan hem sortit al carrer per anar a buscar les bicicletes que teniem tancades en un garatge del propietari de l’hostal. A continuació ens hem dirigit cap a la zona de sortida i hem seguit la carretera que porta a Viella un troç per escalfar les cames una miqueta. Acte seguit ja ens hem colocat a la sortida. Mentre esperavem el bocinasso, m’he adonat que havia perdut les ulleres, així que he corregut cap al cotxe ja que me les havia deixat a sobre el capó. Per sort encara eren allà

BTT

A diferència de l’any passat, aquest any la sortida ha sigut puntual. Hem arrencat i a escassos 100 metres hem trencat a la dreta per un carrer estrer, (1er embuss). El carrer s’ha transformat en pista i quan hi ha hagut una mica de desnivell molta gent ja baixava de la bici degut a l’aglomeració de gent (2on embuss). Finalment hem pogut començar a pedalar quan de sobte una nova aglomeraciò de gent ens fa parar, aquest cop hem de pujar amb la bici al coll per un marge de almenys 2.5 metres o més, gent que queia, bicicletes que volaven, en fi un caos.

Un cop a dalt hem pogut rodar per un corriol estret pero planer sense massa dificultat i que ens a dut a València d’Àneu. Aquí hem seguit per la carretera varis centenars de metres fins a entrar en una pista que al cap d’uns metres es convertia en una bonica i llarga trialera fins al poble de Son.

Al poble de Son, hem agafat una pista forestal que ja no deixariem fins a la transició. La pista era ample i sense excessiu desnivell per lo que era de molt bon fer. No obstant els obstacles i desgast que m’ha suposat el primer tram fins a Son no m’ha permès anar com jo voldria en aquesta part del cicuit.

RUNNING

Hem arribat a la transició amb en Jaume que ja havia dit el dia abans que vindria tota l’estona amb mi. Un cop fet el canvi de sabatilles he pillat un powergel de l’avituallament i hem començat la pujada al Mil Potros. En els primers metres de la pujada ens hem creuat amb algun corredor que abandonaba. La pujada començaba creuant un petit bosc per un corriol amb no massa desnivell fins a sortir a un pla a on ja es veia la primera pujada forta que era el Pic de Pinetó. Aquest primer pic m’ha costat força de pujar, amb prou feines podia seguir el ritme d’en Jaume. Un cop a dalt del cim haviem de reseguir la cresta fins arribar al Mil Potros. La pujada del qual no era dura si no més haviat un pèl perillosa doncs havies d’agafar-te a la roca en algun tram per no relliscar.

Un cop al punt més alt ja només tocaba baixar. La tartera no era molt llarga però si dificultosa de baixar. Un cop baixada la tartera vàrem poder trotar una mica tot i que haviem d’anar al tanto doncs les senyals hi havia llocs a on quasi no es veien i era fàcil perdres. La baixada i tornada a la bici era llarga, molt llarga més del que haviem calculat i el camí tot i que permetia poder còrrer erà relliscos i ple de pedres i roques. En arribar al següent control ens varen dir que quedaven uns 6 kms gairebé tots plans. Finalment varen ser 9 Kms des d’aquell punt!. Almenys el camí era força pla durant tota l’estona que ens restava, o això semblava doncs quan ja arrivabem. Els últims 500 metres tenien de nou un desnivell considerable fins a arribar a la transició.

BTT (Descens)

En fer el canvi a la transició en Jaume ja m’esperava a l’altra costat, aixi que ens hem enfilat a la bici i hem baixat cagant llets per la pista que era molt ample i en força bon estat. Uns quilòmetres més avall, l’hem deixat per entrar a una carretera asfaltada que se m’ha fet eterna ja que quasi no tenia forces per pedalar. Després de la carretera tocava un llarg tram trialer, primer resseguint els cingles de les muntanyes per estrets corriols i amb poc marge i més endavant per trialeres revirades en les que s’havia de tenir un bon tacte de frens. Acabada la trialera hem creuat un rierol i ja és veia el poble d’Esterri d’Aneu, ara haviem atrap un grup de quatre corredors. Finalment en Jaume i jo ens hem agafat de la mà i hem entrat junts a la meta.

VI Marxa BTT Manlleu

Avui una nova sortida amb BTT aquest cop amb l'hereu, l'Erik. Ens hem apuntat a la marxa en BTT del C.C. Manlleu. Així que el vailet a debutat en la seva primera marxa organitzada.

Hem fet lògicament la marxa curta, la de 11 Kms. Fotia molta boira i molt fred al matí.

La sortida desde l'arboretum de Manlleu, al costat de les piscines, i d'allà cap al sector de les naus de la coromina, a on hem enfilat cap a munt per anar a buscar la carretera de casa l'hora. Allà girem a la dreta i seguim la carretera uns metres per trencar a l'esquerra i agafar un trencant que ens porta a l'Ermita de Sta. Maria de Vilanova. Passem la casa de la Foradada i cap al Güell, a on poc abans ja hi ha el desvio de la curta i l'esmorzar.

Esmorzem una mica i cap a Manlleu passant per Sant Martí de Sescors. De tornada passaem algunes granges i masies i sortim a la carretera de Roda.

Entrem a Manlleu i cap al la zona d'arribada, a on arribem al cap de 1 hora i 20 min. L'Erik el primer menor de 12 anys. Tot content i cofoi a punt per tornar-hi un altre dia.

Amb la Familia al Taga

Avui ens hem llevat amb la família i hem anat a pujar al Taga.

La Mònica ens ha deixat als primers metres doncs li feia mal el turmell (s’el va girar el dia abans), així que hem seguit l’Erik, jo i l’Iker que anava a la meva esquena tan feliç.

Hem arribat al cim del Taga amb una hora i vuit minuts tot i haver tingut algunes parades.

El més dur ha estat la baixada, doncs estic acostumat a baixar corrent i sense apenes frenar i avui havia de frenar tota l’hora i amb el pes afegit de l’Iker a l’esquena, a mitra baixada tenia genolls i bessons a punt de reventar!!.

Finalment i un cop abaix hem rematat el dia collint un platet de bolets de Tinta que ens hem menjat per sopar.

De nou un dimarts a la Vinyeta

Avui hem quedat amb en Jaume per estirar una mica les cames i hem decidit de pujar a la Vinyeta ja que feia temps que no hi anava.

No se si serà per que han arreglat la pista o per que tenia encara el puntillo del diumenge passat però hem pujat força ràpid fins a dalt.

La baixada com gairebé sempre que hi pugem per forat micó atravessant el riu i remullant una mica les cames. Tornada per la carretera i a casa d'hora que a la tarda s'ha de pencar.

5ª Territori Puigcerdà

Un altre any (i ja en van cinc) he tornat a fer la Territori Puigcerdà. Sortint de casa em trobo a l'Angel Arumí a qui no m'esperava que puges i hem anar junts cap a la sortida a veure si ens trobàvem amb els germans Marginet, (en Joan i en Josep).

Al arribar a la plaça ja hi havia una munt de corredors a punt de sortir i ens hem ficat a la cua, la qual es s’ha omplert poc a poc. Els Marginets sortien força més endavant.

La sortida com sempre puntual a les 8:30 del matí, amb un fred de collons, m'hauria d'haver posat els guants llargs.

L'itinerari d'aquest any ha estat pràcticament idèntic al de l'any anterior. Sortida de Puigcerdà direcció a Sant Marc i Alp per pujar per trialeres i camins fins a les pistes d'esquí de la Masella. Allà enllacem amb la zona del Bike park de la Molina, per on fem un descens molt guapo (diferent al d'anys anteriors) i arribada al Woodpark per atravessar-lo fins a l'estacio d'esqui de la Molina. Des d'aquí baixem per un bosc fins a la carretera de la Masella que travessem i baixem entre una altre bosc fins arribar a l estació de trens de La Molina. Un cop allà remuntem per una vella pista en mal estat fins a la carretera de la collada que travessem i enfilem camí al pla de les forques on agafem una trialera de baixada pel mig del bosc de Palau i tornada cap a Puigcerdà de nou pel camí de Sant Marc. La guinda ha estat la última pujada amb un fort desnivell que ens ha dut al carrer major a on al capdamunt hi havia l arribada.

Sortida a Sant Boi de Lluçanès

Avui hem fet un sortideta per prepara la Territori Puigcerdà del cap de setmana vinent, en Jaume i Jo.

Ens trobem a l'antiga 'Danatela' i anem cap al Pelut mentre atravessem el pont sentim una música que ens fa pedalar a ritme. Potser fan classes d'espinning per allà dalt?. Al cap d'uns metres, just després de la primera suada, ens topem amb que hi ha muntada una festa 'Rave' i hi ha un centenar d'il·luminats que encara no han anat a dormir.

Nosaltres cap a can branques i enfilem camí d'orís. Pujem fins a la rectoria i seguim per la pista principal fins passat el trencant de Sant Salvador. Uns metres més endavant agafem un trencant a mà dreta que s'enfila amunt. És una trialera molt maca que ja haviem fet en una ocasió i que anirà de perles per probar com tenim les cames. El terra estava molt moll ja que havia plogut el dia abans i en algun tram hem de baixar per que ens patina la roda.

Al final de la trialera baixada forta fins a trobar la pista que porta a Sant Salvador desde Sant Boi. Nosaltres cap a Sant boi que hi falta gent. En arribar a la plaça, en Jaume s'adona que ha punxat, i mentre ell va al forn a comprar pa i coca jo començo a canviar-li la camara punxada.

Mengem una mica de coca i fem camí cap als munts passant per el cementiri de Sant Boi. Anem per la pista que porta a Gallifa, però agafem un trencant a mà dreta i pujem per un pista ample amb marques de GR, amb dures pendents i traçades difícils.

Enllacem amb el camí que bé de Gallifa, sortim a la carretera i arribem al Santuari dels Munts. Petit Kit-Kat al mirador per abrigar-se i baixem per la trialera per agafar la pista en direcció a Sant Quirze. Aquesta està molt humida i en algun tram en molt mal estat, la qual cosa fa que vagi per terra algun cop sense massa importància.

Arribats a Sant Quirze ens dirigim a la zona esportiva per agafar el GR que ens ha de portar fins a Saderra. El GR comença força bé per una pista ample, però en arribar a unes naus industrials hemde baixar a tocar del riu per un estret camí ple d'ortigues el qual és força lletg de passar-hi. Sortim a una casa de pagès i ens incorporem a una pista ample (el proper cop ens saltarem aquest troç de GR i anirem per la pista). Seguim el GR que en alguns casos es una mica dificil de superar amb la BTT fins arribar a la carretera de Saderra. Allà optem per agafar la C-17 fins a Casa.

Finalment he sortit una sortida d'allò més complerta uns 40 kms, i 1000 de desnivell positiu.

5ª Duatló de Bellmunt

Com cada any no podia faltar a la meva cita amb la duatló de Bellmunt, i tenint en compte que aquest any havia pogut entrenar algo més que l'anterior no m'ho vaig pensar dues vegades. A més havíem quedat amb en Jaume de fer-la junts, així no es faría tant feixuga.

A primera hora com sempre pujem a Sant Pere a recollir els dorsals i xips i baixem cap a casa d'en Jaume a on ens acabem d'equipar per acte seguit enfilar amb la bici camí cap a Sant Pere.

En arribar la gent ja comença a preparar-se a la sortida i allà que ens fiquem buscant un raconet bo per arrencar.

La sortida com sempre molt puntual, eniflem el carrer principal per baixar llavors en direcció a la carretera de la Vola i trencar al trencant de mas Pedroses.

Passem el tram més sencill fins a la casa de colònies sense gaires problemes i amb un ritme bó. Ens queda les quatre rampes dures abans de sortir a l'asfalt, les quals aconseguim fer-les sense massa dificultat ni entrebanc.

Un cop a l'asfalt en Jaume hem porta uns segons de ventatja, ell afluixa i jo apreto per poder-nos reenganxar. La resta de la pujada la fem junts tal i com haviem planejat, sempre tirant ell una mica del carro. Arribem a les quatre rampes finals, els crits de la gent animant als corredors sempre hem posen la pell de gallina, sobretot en el moment en que hem toca passar a mi per allà.

Arribem a la transició amb 52 min cambi de sabatilles i cap a avall direcció a Vidrà. Durant els primers hem costa agafar el ritme i tot i que és una baixada tècnica de les que a mi hem van no aconsegueixo agafar-hi l'aire. Sortim a Hi-era-de-massa i prenem la pista cap a Vidrà que al principi planeja i durant uns metres hem de caminar doncs hem falta l'aire. Un cop el camí comença a baixar comencem a trotar de forma suau i no parem ja fins a Vidrà a l'avituallament a on just prenem un got d'aigua i seguim corrent per corriols fins ben be al salt del molí, on hi ha un tram de pujada dura i que aquest any aconsegueixo fer molt millor que l'any anterior.

Sortim de nou a una pista aquest cop la que ens durà a la Vall passant per la Tosca. fem tot el tram fins a la casa de la Vall pràcticament trotant excepte algun petit tram de pujada. Prenem algo a l'avituallament i enfilem l'ultima pujada cap al coll de la Font Xeca, una pujada molt dura.

Aquí és on pateixo més i la veritat és que sort en tinc d'en Jaume que va 'tirant' pràcticament de mi en la pujada que durant una estona fem amb un dels germans Sanchez. Arribem al coll i enfilem la dura fins a la porta de les fulles aquí ens atrapa en Margi que ja ens acompanyaria fins a dalt.

Arribem a la transició de nou aquest cop molt tocat de cames, la volta a peu ens ha sortit a 1 h. 26 min., agafem la bici i tirem milles avall en Joan, Jo i en Jaume.

Agafem el trencant de les fulles i baixem avall, el terreny està molt marcat ja i hi ha una bona traçada, en Joan es para i passo davant baixant fins pràcticament abaix de tot. Sortim a la pista baixem controlant una mica i assegurant la mecànica, ja que és facil punxar. Aquí hem trobo en Bautista que ha trencat el canvi. Baixo reservant una mica i controlant que en jaume hem vagi seguint i arribem de nou a la Vall, ara ja pista bona fins a la carretera. Fem un descens ràpid però controlant sobretot els passos del riu que són 'traicioners'. Arribem a la carretera i ens desvien cap a la Riera com cada any aqui atrapem a alguns corredors. Tornem a travessar rius i ara ja apretem fort doncs tenim com objectiu baixar deles tres hores i anem justissims.

Arribem a les cases de la Riera només queda un últim esforç, pujar la dura pujada asfaltada fins al poble, en Jaume m'anima perque apreti i jo miro el rellotge i veig que anem justissims. Baixo algun pinyo i Apreto fins pràcticament la línia d'arribada.

Al final aconsseguim el nstre objectiu i entrem amb 2 hores 58 min.

Del camping a Torroella amb l'hereu

Avui una sortida per estirar una mica les cames.

Hem sortit a les nou del càmping i hem anat amb l'Erik pel carrilet i després pel GR fins a Torroella. Allà hem anat a fer un bon entrepà al restaurant del costat del Carrefour.

De tornada hem seguit el mateix camí amb la diferència que hem anat fins gairebé la Gola del Ter i hem voltat una mica més

Preparant la Duatló

Avui hem a anat amb en J. Castells a fer d'exploradors per preparar la duatló de Bellmunt que hem de córrer el diumenge vinent, així que hem pujat a Bellmunt.

Hem pujat per la banda de Pedroses igual que haurem de fer el dia de la cursa. La pujada que ja és feixuga pujant-la per la carretera, es fa més dura amb aquesta variant. No obstant pujem bé i amb bon ritme i sense forçar molt la màquina ens surt un temps prou bó. No acabem de pujar fins dalt, doncs al trencant de les fulles ja girem i baixem per allà ja que és la part que més ens interesa investigar per tal de veure la quantitat de fang acumulat que hi ha en el camí fins a la vall.

El camí de les fulles està molt bé i força fresat per cert. La resta de la baixada també està molt be, sense apenes fang al llocs conflictius. A partir de la vall no hi sol haver-hi problema, nosaltres però ens trobem de cara amb una formigonera que enporlanava un tram del camí i deixem les nostres empremtes sobre el ciment fresc.

Baixem pel cami travessant el riu en diferents ocasions (no hi ha massa verdet) i a la carretera enfilem cap a St Pere i cap a casa.