divendres, 29 d’octubre de 2010

Tracks del Diable (Capitol VI)

CONCLUSIONS

Han estat tres dies força durs, on cada etapa ha estat diferent respecte a les altres.

La primera etapa (de Torelló a la Vinyeta) és la més complerta de totes i la més llarga. Aquesta etapa està plena de corriols, caminets i senders, sobretot fins que no has arribat a Tavertet, on fas un tram llarg amb pista de ciment.

Trobo que és una etapa altament recomanada per al amants del Enduro i tot aquell que gaudexi de la bicicleta pedalant sense presa. Els que disfruten pedalant per pistes amples i anant a ritme ténen la seva recompensa com hem dit de Tavertet a Rupit, però també pujant de Rupit cap a la Devesa, ja que s'hi va per una pista ample i ciclable al 100%. Per als amants de les pujades dures i tècniques hi trobem el coll de Pixanúvies, que trobem passada la Vola o l'anomenada Pujada de l'Extremaunció, a pocs kms d'acabar l'etapa.

La segona etapa (de la Vinyeta a Alpens) Es podria dividir en dues parts. La primera de la vinyeta a Sant Quirze, és ideal per als que els agrada pujar i baixar colls per pista ampla i camins rurals i enllaçar-los amb bonics senders i corriols. En aquesta etapa trobem dos grans colls només de començar. Collsplana, altrement dit 'La cuesta de la muerte', però que val a dir que arreglada es fa millor, o el Coll del Forn, que tot i que el tant % és menor, és llarg de fer i el terreny és molt pedregós.

També en aquesta etapa trobem el tram dels Molins del Mir que és poder un dels trams més divertits de la ruta ja que s'ah de travessar el riu vàries vegades.

A partir de Sant Quirze, la ruta és fa una mica monòtona, ja que durant força kms. vas per pista ample i de bon fer, cosa que al final de l'etapa acabes agraïnt, ja que t'espera la trca final, amb les dures pujades trialeres prop de la Tremolosa que posen la guinda en aquesta segona etapa. Una etapa força més rodadora, i que convida com he dit a deixar-s'hi la ronyonada en els colls.

Per últim la tercera etapa (Alpens - Torelló). És una etapa amb molta pista i això fa que sigui la més ràpida de les tres. Tot i nosaltres i varem estar unes 7 h llargues degut a problemes mecànics, crec que es pot fer bé amb unes 5 i escaig. Sense excesives dificultats tècniques excepte en algunes trialeres com la de Sant Salvador, que actualment està fatal. Tot i que el desnivell està molt repartit durant tota l'etapa i a penes és perceb que vagis pujant encara queda al final un últim coll que a molts s'els atravessa, el coll de duec o com jo l'he anomenat 'La porta del paradís'. No per ser el més llarg ni el de més desnivell, ni el més tècnic, si no simplement perque és l'últim, i quan arribes aquí amb prop de 200 kms a les cames i el cul més pla que una llosa, el que vols és que sacabi quan abans millor i creieume es fa etern. 

La ruta acaba amb una 'visita turistica'com jo l'anomeno, tot resseguint el Ges. Una volta que els que vénen de fora deuen disfrutar de fer-la, però els que sóm d'aquí. Ja ens sobra una miqueta pel fet de que vas marejant la perdiu durant uns 10 kms abans d'entrar al poble.

En definitiva una els millors adjectius per definir aquesta ruta serien; dura, divertida, i molt complerta.

Abans d'acabar però vull fer un petit incís sobre la bellesa dels paratges que recorre la ruta que só meravellosos, i que molts de nosaltres al ser de la zona no sabem apreciar. Els cingles de l'Avenc a Tavertet, El salt de Sallent a Rupit, la Foradada  a Cantonigrós, els Molins del Mir a Santa Maria de Besora i les extraordinàries vistes que hem pogut veure tant desde la part del Cabrerès com de la zona de Besora o les del Lluçanes.

Val la pena fer-la! A que espereu?

2 comentaris:

Carles ha dit...

Enhorabona per aconseguir la ruta !!!
Qualsevol et segueix a tu....

TITAN ha dit...

Felicitats, ara ja pots fer la Non Stop. Sembla que el Diable vol tornar...