diumenge, 12 de setembre del 2010

6ª Duatló de Bellmunt

Avui finalment ha arribat el dia de la Duatló. Un dia que mesos enrera esperava amb ganes perquè em trobava bé fisicament, però que un cop que ha arribat el dia no tenia gota de ganes de correr.

El fet de que la duatló sigui a principis de Setembre fa que, o et poses les piles durant les vacances o les passes realment magres, i a l'Agost ja se sap que costa de fer entrenos de qualitat.

En fi al gra. Al matí he passat a buscar en Jaume a les 7:20 per ser a primera hora per recollir dorsals i evitar aglomeracions. A la plaça he pogut parlar a en Carles del blog bttatope. Hem parlat amb alguns dels membres de l'organització que aquest any corria a càrreg del C.E. Serragrenyada. En Ferran, en Patxeta i en Pla i ens han desvetllat algunes de les sorpreses que ens guardava el dia i acte seguit hem tornat a casa per canviar-nos.

Com que tenia una bona estona abans de pujar cap a Sant Pere de nou he aprofitat per posar-me un DVD amb un recull de fotos que tenia d'altres curses i duatlóns que hem fet amb la colla per veure si hem pujava una mica la moral i em motivava una mica.

A les 9:15 ja erem preparats a la línia de sortida sortida, petit briefing per part de l'organització (de cara a l'any vinent l'haurien de millorar, ja que va ser algo escuet). A les 9:30 sortida de la cursa. Els primers metres han set neutralitzats degut a les obres que es fan a Sant Pere, però un cop ja a la sortida del poble marica l'últim.

La pujada per Pedroses com ja és habitual en els darrers anys, no se m'ha fet pesada, jo patia molt per el tram en BTT, però he pujat força bé fins a arribar a la carretera. Aquest any no hi ha hagut tant embus com en l'any passat. De la carretera cap a munt he pujat fins a arribar a l'Alzina gran amb el plat petit però jugant amb els pinyons, així donava més cadència a les cames i no carregava tant la musculatura al arrencar tant en fred. En arribar al descansillo ja se senten els crits de la gent que hi ha a les últimes rampes. La cridòria és impresionant. Arribo al pàrking i ara em toca la part més dura de la pujada les cuatre rampes amb desnivells de fins al 24%. Les rampes estàn a petar de gent, no havia vist tanta gent en els cinc anys que fa que es corre la duatló. A la part més dura, a la segona curva hi havia la majoria de la colla de la Ges Extrem animant, així que baixo un parell de pinyons per quedar bé amb els companys, je, je, je,... Finalment arribo a Bellmunt amb un temps de 50 min 07 seg. un parell de minuts més ràpid que l'any anteriror.

Faig la transició força ràpid, (és una sort tenir a la dona dintre de l'organització i a sobre a dalt a Bellmunt). M'entretenc a veure una mica i començo a córrer avall per les escales.  Baixem pel dret, per on es feia l'arribada els anteriors anys i en aquesta baixada tènica i amb molt desnivell adelanto a uns quants corredors, des de dalt sento com els companys de la Ges Extrem m'animen des de les rampes.

Creuem un pont fet expresament per a la ocasió per no creuar-nos amb els de les bicis que encara pujen i segueixo baixant. Les baixades tècniques a peu són la meva especialitat, però noto que avui no puc anar tan ràpid com altres dies, em falta fondo. Agafem un cami ample, i en tocar una branca amb el cap m'adono que m'he oblidat de treure'm el casc, quina putada, hauré de córrer amb ell durant tota la cursa! he anat ratlladíssim tot tram. Seguim el camí que aviat s'enfila una mica per sortir al davant mateix del camí de les fulles on girem cap a la dreta per agafar la baixada que ens portaria cap al serrat. La baixada té un gran desnivell i és plena d'arrels i fulles. Al final del tram  hi ha en Toni Font que fa de control i ens desvia cap a la Vall m'hi paro un parell de minuts a fer petar la xerrada. No em bé d'aquí a mi a més vaig petadillo. Aprofito per fotre'm un gel.

Després d'un tram de baixada on puc trotar arribo a la Vall i enfilo cap a la Tosca de Degollats. Durant aquest tram hem sento totalment buit, però passada la tosca el gel fa el seu efecte i encaro la pujada cap a Hi-Era-De-Massa, on hi ha l'avituallament, força més bé faig la pujada prou 'alegre' inclús aconsegueixo trotar força estona en les parts més planeres del recorregut i algunes que no ho són tant.

El traçat s'aparta del camí i entra en un estret corriol que enfila dret pel mitg del bosc. - On collons és Hi-Era-De-Massa?. La pujada es fa llarga. Aquest tram vaig pràcticament amb l'Ernest Arnau que l'he passat a la pujada de la Tosca.

Arribem a l'Avituallament. Aprofito per hidratar-me bé i omplir les ampolletes del cinturó que ara van buides. Em menjo un parell de talls de Síndria. - Ostres que bona! - i segueixo el camí corrent per la pista que planeja durant un Km i mitg aprox. Començo a caminar de nou quan es torna a enfilar el cami dret a munt, ara és l'Arnau qui passa davant i pujem junts fins a trobar el camí de la Serragrenyada, que resseguim en direcció al Santuari durant uns metres, fins que trobem un control que ens fa baixar per l'altra vessant de la muntanya avall.

La baixada és molt dreta, de les que a mi m'agraden, i baixo foll cap avall passant a una dotzena ben bona de corredors fins que el camí comença a planejar i mica a mica vaig perdent gas. El camí fins arribar a la carretera s'em fa llaaarg, molt llaarg,... però finalment hi arribo.

Un cop a l'asfalt ni em plantejo de trotar, segueixo caminant cap a buscar el corriol de pujada cap a Bellmunt, abans però m'aturo a veure un trago d'Aquarius que m'ofereixen uns espectadors que ja baixaben.

Enfilo el camí cap a la transició, ja només queden uns metres, ara vaig junt amb en Pep Font i una noia rossa que ja fa estona que ens anem adelantant. En els últims metres abans del Pàrking, en una grimpada noto una fiblada a la cuixa esquerra, sens dubte un avís de que si no vigilo tindre unes rampes de collons, així que afluixo el pas en els últims metres abans d'arribar a dalt. Al parking m'ofereixen una garrafa d'aigua, que accepto de bon grat, vevent i tirant-me bona part d'aquesta per sobre. Ara si encaro les escales i arribo a Bellmunt.

Faig una paradeta per veure de nou, fa molta calor i estic bastant fos, però em sento amb forces per fer una baixada en BTT força bona. La Mónica m'ajuda amb la bici i les sabates, em depedeixo i tiro cagant llets cap avall. El primer obstacle, l'entrada al camí de les fulles salvat sense problemes. segueixo fins a la porta posant peu a terra un parell de cops. Aquí bé lo bo. La baixada de les fulles sempre és ple de gent esperant que te la fotis, i sempre hi ha força caigudes. Jo tot i que sóc força agosarat no prenc riscos innecessaris. Aconsegueixo arribar quasi fins abaix. A la part final hi ha un corredor estirat a una camilla amb els sanitaris que no pinta gairebé.

Arribo a la pista que duu a la Vall. cada any està més tocada, però aquest any s'ha de reconèixer que hi havia alguna traçada força neta. Després de molts de rocs i mal als braços arribo a la Vall i pedalo fort pel camí de forat Micó avall adelantant uns quants corredors en la part inicial de la baixada. Per sort és un tram que em conec molt i molt bé. Travesso el riu vàries vegades sempre vigilant ja que si et despistes o toques els frens t'en vas fijo a l'aigua.  Arribo al final del tram i travesso la carretera per seguir cap a la riera atravessant de nou el riu un parell de cops. A les cases de la riera es distingeix un globus que calculo deu indicar que falta 1Km aprox. Pujo la duríssima rampa de la Riera, que per sort és asfaltada i arribo a Sant Pere. L'organització ens tenia preparada una petita sorpresa però abans d'acabar i ens desvien per passar per darrera el poble fent una nova rampa on al capdamunt hi veig al Jordi de Tracks del Diable i família fent de control. M'animen fort però em diuen que no tenen cap birra fresca casum l'ou!.

Finalment, després de 3hores i divuit minuts entro per línia de meta totalment fos, però satisfet d'haver acabat aquesta duatló tan dura i que ja d'entrada em trobava desmotivat per córrer-la. 

De totes maneres, FINS L'ANY QUE BÉ!!