dimarts, 25 de maig de 2010

Torelló - Torroella de Montgrí




Dissabte vàrem anar a Torroella de Montgrí, com cada dissabte de fet. La diferència és que jo vaig anar-hi amb la BTT. Per fer factible aquesta empresa em calia l'ajuda d'un fidel escuder és per això que m'hi va acompanyar el noble Xevi Rubio.


A les sis en punt hora Vilasequiana ja tinc peu al carrer i  enfilo carretera amunt per anar a trobar al meu acompanyant. Un quart d'hora més tard i després d'una fotografia de rigor, sortim pedalant del call en direcció a casa l'Hora.

El matí es fresc (que no fred) i es presenta un cel destapat però de moment hi ha calitja, auguri d'una gran jornada. Anem resseguint el carril-Bici fins a Manlleu a on trenquem per anar direcció al tenis i buscar el GR Vora-Ter que seguim fins arribar a Roda de Ter.

Arribant a Roda em  de lluitar la primera batalla sortejant centenars de furgonetes que hi ha allà acampades i evitant inhalar certs 'fums psicotròpics' que ens envolten i intenten penetrar en els nostres pulmons. Passat el primer entrevanc, atravessem el pont per la carretera i cap a buscar de nou el riu en direcció a Tavèrnoles vorejant el Ter per la zona d'escalada.




Uns metres més endavant decidim no fer cas dels navegadors i agafar un nou GR que segons la fita ens ha de dur fins al Parador de Sau lloc pel qual hauriem de passar. El camí ens porta per una pista pedregosa que s'enfila amunt lleugerament i que ens fa atravessar la muntanya fins a treure el cap per la carena on ja veiem la cua  del pantà. El camí es converteix poc a poc en un corriol més i més estret el qual va resseguint el curs del riu desde la carena.


Arribats a un punt, enllacem amb la ruta nº 11 de centre BTT Sau Collsacabra, que seguim durant una estona en sentit contrari i que ja apareix al GPS, doncs teniem previst d'enllaçar-la per una altra banda. Aquesta ruta ens porta fins a Fussimanya, on ja seguint de nou el track del GPS agafem un nou GR que en un principi ens fa anar uns metres a peu per uns bonics corriols però que més tard ja es tornen ciclables. Després d'algunes rampes fortes arribem al mirador del pàrking del Parador de Sau a on fem un petit recés per agafar forces.

Una barreta, un plàtan i ja estem com nous!. Tirem pista avall cap a la presa de sau al principi una bona baixada de ciment tal com recordaba el que no recordava era que aquest tram era ple de petits tobogans, així que de pla i avall res!. Acabada la pista de ciment agafem un nou GR per no fer tanta carretera que ens porta fins a un Km i escaig de la presa de Sau a on arribem per la carretera fent una paradeta abans per fer alguna foto i comprovar que el campanar apenes es veu.

Esmorzar a la presa de Sau, un bon entrepà, una Coca-Cola i un plàtan de postre. Jo aprofito per trucar a casa per informar de la situació.




Un cop hem esmorzat seguim amb la nostra creuada per la pista del costat dret de la presa la qual estava tallada i que nosaltres ens saltem a la torera. Pocs metres avall trobem el perquè en forma de grans roques que s'havien desprès de la muntanya i que tenim que atravessar amb la bici a coll.


Seguim pedalant per la pista, ens queden un 18 kms. fins a Susqueda, el qual vol dir una hora llarga sense encantar-nos. Cinc minuts més tard la guerra la lluira en Xevi sol, doncs se li ha girat una batalla a l'intestí i en això jo poc puc fer-hi. Parada tècnica. 

El matí es va obrint i mentre vorejem el pantà de Susqueda disfrutem del paisatge i les vistes que ara que s'ha ben aixecat el dia ja es molt millor. Parem en alguna ocasió a fer fotos que el dia s'ho val. Aviat anem trobant gent pel camí Quads, algun cotxe, bicis, auguri de que la presa està a prop i efectivament, arribem a Susqueda prop de les 11 del matí.




Fem una petita aturada per fer alguna foto i mirar les vistes i sense encantar-nos gaire tirem carretera avall pel costat dret. La presa no es pot travessar actualment sembla que hi fan obres o algo. En pocs minuts arribem a les cases de sota la presa ara no recordo el nom de com es diuen i sense parar seguim cap al Pasteral. Els deu kms que hi ha fins al Pasteral es fan llarg, doncs bufa un vent en contra que deu n'hi dó, tot i això aconseguim el següent objectiu i arribem al carril bici.


Després d'una nova parada (aquest cop per culpa d'un boing 747 que es va anar a fotre a l'ull d'en Xevi) reprenem la marxa pel carrilet i fins a arribar a Anglès tot rutlla com una seda. Passat el poble però un nou entrebanc, El carrilet està tallat per obresi ens fan agafar un desvio, per un moment dubtem sobre el camí a agafar, ja que hem semblava haver llegit en algun lloc que el desvio no era tant pla com el carrilet. Finalment pillem el desvio i ens la juguem.

El desviament ens porta enprincipi en paralel pel carril-bici per per l'altra banda de la carretera, però als pocs kms ens enfila per una muntanya  amb algunes rampes força dures. El tram del deviament es força més dur que el carrilet , és cert, però té la recompensa de que és molt més bonic i variat, fent la ruta més amena.

Tornem a reprendre el carril-bici prop de Bescanó on també i fan obres, però aquest cop ens estimem més fer-ne cas omís i seguir  fent així un tram de aprox 800 metres per la carretera per tornar a entrar al carril-bici llavors. Passat Bescanó trobem el desdoblament del carril -bici i trenquem a l'esquerra per anar en direcció al parc de la Devesa i evitar creuar Girona pel centre. Això ens porta per un tram que s'em fa força feixuc potser el que més de tota la ruta i travessant tot d'petits horts i camps fins que arribem al palau de congresos  aon hi havia fira o mercat. 

Aquí ens liem una mica ja que al no voler passar pel mitg del mercat i per unes noves obres al parc perdem momentaniament el track. Retrobat el track a seguir, que ens porta al costat del riu a on ja veiem noves fites del camí que baixa d'Ulldeter, seguim fins deixar Girona enrera tot passant per darrera de l'hospital  i passant per camins revirats i plens d'ortigues. Arribem a Sarrià de ter. Pedalem una estona per un carrer passant unes fàbriques de paper i seguint el meu track travessem el riu i agafem carretera per anar direcció a sant Julià de Ramis. El track d'en Xevi anava per l'altra banda del Riu, però decidim seguir per aquest. En aquest moment nova parada, doncs em bé una rampa al abductor de la cama dreta i aprofitem per fer estiraments i adonar-nos que a penes tenim aigua, així que decidim de parar al primer bar que trobem per omplir dipòsits, i si cal, fer un mos que comença ser tard.

Parem poc més endavant al poble de Campdorà, a tocar de Celrà. Allà ens preparen un bona amanida i espaguettis amb herbes i formatge fos una Coca-cola fresqueta i de postres...maduixes amb nata! En mitja hora ja tornavem a ser sobre la bici direcció a Celrà i aquí inentant buscar el track d'en Xevi varem perdre una estona doncs el meu passava per carretera i el seu no. Tot plegat varem perdre uns 20 min o mitja hora tot rondant uns camps plens de verdisses per sortir de nou a la carretera.

Arribem a Celrà i el track ens devia per un camí rera les nau industrials i que ens fa passar per entre camps de pomers i altres abres fruiters. Les cames comencen a estar cansades, per no parlar del cul que ja està practicament endolorit. Atravessem petits pobles els quals ara mateix no recordo a excepció de Flaçà i arrivem a una zona que ja començo a recordar d'haver-hi pedalat amb la colla del càmping, això vol dir que ja no deu quedar molt. Passem per Colomers, Jafre i Verges pobles pels quals habitualment hem fet ruta dominical i es fa llarg el camí fins a Torroella. Ara el track ens fa seguir fil per randa les fites marróns de les rutes en BTT de la zona. A l'entrada pràcticament de Torroella sento un soroll extrany i li dic a en Xevi  que què fa, que que és aquell soroll, ell diu - Serà el mòvil- i jo que li contesto - Que collons el mòvil, tio que vas punxat i perds aire!!. Aturem un moment a veure com està el tema. Sembla que el líquid del tubeless ha tapat el forat, aixi que inflem una mica la roda i tirem milles que queden pocs kms per arribar.

Travessem el pont de Torroella i agafem el GR que porta cap a la Gola del Ter durant uns 4 kms, a on agafem ja la carretera del camping i el carril bici que la voreja.

Finalment arribem al Delfin Verde, el nostre destí després de 140 kms a les cames i quasi 11 hores pedalant (8h 30min de pedalada efectiva).

Cap comentari: