diumenge, 24 de novembre del 2019

Llagostrail '19

Vinga doncs!,... Avui era el dia de la Llagostrail. Una cursa que em feia bastanta il·lusió per deiversos motius. El principal era que correriem junt amb l'Iker, el petit de casa. A banda tenia ganes de fer una cursa al poble on vaig a treballar desde fa ja 10 anys.

Som una petita colla  que anem cap allà. A l'ker i a mi s'ens hi han afegit els Arumí, Pare i fill, i també el meu tiet, en Joan que correrà també la cursa de 13kms. La Mireia, la seva filla, correrà una deles curses infantils. A part, també l'Eduard i en Zuma de la feina s'hi han apuntat.

Així doncs, després de recollir els dorsals i de preparar-nos una mica, fem una mica d'escalfament previ a la cursa i ens posem sota l'arc de sortida després de veure la sortida de la cursa llarga. Donen el tret de sortida i sortim en desvandada. Em poso davant i marco el ritme, ja que els nanos anirien a fondo i quedarien desfondats sino els frenem una mica.

Els primers metres segueixen el carril bici i desenboquen en en un pont que travessa la carretera, on just travessar-lo agafem un primer corriol el qual després de una lleugera pujada, va baixant serpentejant. Deixo passar a l'Iker al davant i que marqui ell el pas, darrera meu van l'Oriol i l'Angel. L'Iker va a bon ritme sense parar de trotar.

 Arrivem al primer avituallament després d'una biaxada força marcada per un corriol de terra i pedra. Portem 36 mins de cursa, el qual es un bon temps. Sortint de l'avituallament tornem a enfilar cap a munt per un nou corriol bastant enfangat, aquest cop, la pujada es més dura, i l'Iker segueix marcant el pas ara molt més alegre, de fet durant la pujada em fa suar la cansalada, i a l'Oriol li costa unas mica també seguir el ritme, la qual cosa fa que ens distanciem una miqueta d'ells. Nosaltres seguim endavant, ja sabem que no els tenim massa enrera i que ja ens atraparan. 

Sortim a una pista ampla de pedra i terra de nou que enllaça de nou amb un nou corriol de baixada. Estem disfrutant molt de la cursa, es una autèntica muntanya rusa de pedres, terra, fang i aigua. Arribem al segon avituallament amb 1h 10 min on ens reagrupem amb l'Oriol i l'Angel.

Just sortir de l'avituallament, hem de travessar el riu. Sense possibilitat de sortejar l'aigua, ens toca mullar-nos els peus. Seguim per la pista i entrem de nou a un corriolet atravessant un altre riu de nou. Ara ja ens hem ajuntat amb els de la curasa llarga. Els Arumí s'han tornat a quedar un xic enrera i decidim esperar-los just sortir del corriol enfangat, ja que es molt estret i no volem fer tap.

Un cop reagrupats, seguim per un nou camí que puja lleugera però constantment. Els nens, comencen a estar ja una mica cansats, però segueixen el ritme. Arribem a la part més alta de la cursa, ara ja només ens queda anar baixant. Primer per una pista amplaque baixa i que es devia a l'esquerra per un nou corriol a través del bosc. Travessem un nou riu i passem per un petit tunel que creua l'autopista per sota, sortint ja  ala banda de Llagostera. Sortim de nou al carril bici, ens queden ja només uns metres. Els nens s'animen i apreten una mica al veure alguns corredors de la llarga que ens adelanten i que els animen, tot i amb això no aguanten gaire i han d'afluixar.

Arribem al pavelló, ultims metres, ara sí els petits es posen a córrer esperitats  deixant-nos a mi i a l'Angel enrera i creuant la línia d'arribada pràcticament a l'esprint.

Acabem doncs la cursa amb 1h 43 min, havent disfrutat molt de la cursa la qual ha set molt divertida i el millor de tot amb els nens contents d'haver-hi pogut córrer.


FITXA:
Sortida - Av. #1: 36 min
Av. #1 - Av. #2: 34 min
Av. #2 - Arrivada: 20 min
Temps en moviment: 1h 30 min
Temps aturats: 13 min
Temps total: 1h 43 min
Distància: 13 min
Desnivell: 317+/317-