Aquest cap de setmana tenia moltes ganes de sortir amb la BTT. De fet encara no havia sortit amb la bici pel càmping desde que haviem començat la temporada, i ja estem a mitjans de Juliol!.
Per tant la meva intenció era sortir Diumenge peti qui peti!. El dissabte però vaig quedar amb en Lluís que ja feia dies que en tenia ganes també, i com sempre vàrem quedar a les 8 al carrer.
A les 8 però ningú va fer acte de presència, així després d'esperar una miqueta, tiro milles tot sol tot rumiant la ruta a fer. Dubtava entre anar cap al Quermany, La Bisbal o bé cap a les Dunes. Finalment el meu budell buit em fa decidir tirar direcció Torroella fer parada al forn de pa i des d'allà improvitzar.
A mitg camí em trobo una colla de 10 bikers quadriculats de color lila que em venen de carar amb en Pere al capdavant que em conviden a seguir-los. Van al Quermany diu en Pere. M'hi apunto tot i fotre'm de gana millor pedalar en companyia d'algu.
Reculem direcció al càmping de nou fins a la tanca de fusta que porta a les basses d'en coll on ens trobem la colla de Taradell del Càmping que a més a més vénen amb quatre companys més de la comarca.
Un cop ja tots junts 18 de colla! cap al Quermany passant per senders, camins i corriols que crec que només en Pere deu conèixer.
En enfilar un dels camins, un dels cau i es dóna un bon cop a les costelles i a l'acte sembla que potser greu doncs li costa de respirar i està algo marejat. Finalment però s'aixeca i tot queda amb un bon cop i una senyal al tòrax. En Carlos el doctor però, ja l'avia que quan se li refredi potser li fotarà bastant mal.
Seguim la ruta entre més corriols plens d'arbres caiguts i en algun tram inclús fem tasques de neteja en apartar alguns troncs.
Parada a les mines d'en Bofill per reagrupar-nos i en Pere explica que hi ha dos camins a seguir el que puja pel camí principal i el camí que puja per l'altre cara de la muntanya reservat pels homes. El grup es divideix i jo tiro amb el grup dels homes a pujar per la vessant difícil. Arribem al Quermany no sense esforç, doncs tot i que la pendent no és forta el camí està molt trencat i és dificil de trobar la traçada bona.
Un cop al cim paradeta per recuperar forces. Aquí es divideix el grup definitivament. La colla de Torroella tiren avall per una banda. Els de la Plana (o del Càmping) acompanyats d'en Pere baixem en Direcció a Pals per posteriorment anar cap a Gualta a esmorzar. La baixada tot s'ha de dir ha estat faltada de ritme, doncs els del capdevant, en Pere en Miquel i jo, anavem força més ràpid i haviem d'anr parant. També pel pla hi ha hagut força interrupcions, en ocasions m'ha semblat que en Pere tirava de paciència, a ell que li agrada tirar milles i havia de parar tot sovint...
Arribats a Fontanilles em despedeixo dels demés i tiro sol cap al càmping ja que se m'ha fet una mica tard i si parés a esmorzar faria tard. Així que faig els últims 10/12 Kms sol per carretera i amb el vent en contra intentant marcar un ritme alt.
Arribo al càmping sobre quarts de dotze amb 40 kms més a les cames i 2h 30min de pedalada (més una hora d'aturades). Un bon entreno per afrontar la cursa de Vallter de dissabte que bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada