El dia ha començat gris i trist, amenaçant pluja en qualsevol moment. Hem esmorzat al bar del càmping sobre les set o quarts de vuit (ara mateix no ho recordo) a base de sucs, torrades amb mantega i melmelada i cafè amb llet, lo típic vaja,...Després d’esmorzar comencem la travessa, i com ja seria una tradició sortim els primers i obrim camí. Just fer les primeres passes cauen algunes gotes la qual cosa fa que m’entri algo de mal rotllo, però de seguida ens endinsem al bosc i ja no notem res voregem el barratge de Graus (una petita presa) i enfilem camí amunt seguint unes marques. Després de passar una cascada i travessar un pont arribem a les Bordes de Noarre a on es obligatori fer-nos-hi unes fotos.
Seguim el camí que gira a la dreta, i tot resseguint la riera de noarre comencem a guanyar alçada cada cop més. Després d’una sèrie de ziga-zagues arribem la pleta de Guerossos a on parem per que en Picatxu tiri una mica la canya.
Seguim pujant per la muntanya per arribar a la pleta vella i travessem un petit estany i pocs minuts més tard arribem als estanys blaus a on tornem a tirar la canya de nou davant del Pic de Flamisella. Un cop comprovem que no és dia de pesca seguim per el camí en direcció Oest i deixant els estanys enrera i enfilant el camí del coll de Certascan que ja tenim a prop tot passant a tocar la torre de Guerossos i l’agulla de Guerossos que està a tocar del Coll.
En arribar al coll i tal com imaginàvem l’aire és fred, des d’allà s’intueix la vall del llac de Certascan i divisem la cresta del pic de Punturri. Ens abriguem una mica i ens disposem a fer el cim enfilant la tartera per un petit caminet ben marcat i que en els primers metres no fa massa pendent. A mida que anem guanyant alçada, el caminet que era de pedra molt petita es va convertint en pedra més i més gran fins que passem a caminar pràcticament de roca en roca i seguint ara unes marques de color groc. Arribem a la primera cresta a on ens hem de decantar cap a l’esquerra a on hi ha una segona cresta amb el vèrtex geodèsic.
Finalment fem cim entre la boira. El primer de la travessia, ens fem les fotos de rigor i marquem les targes de control de pas. Donem un cop d’ull al Certascan nord però la boira no ens deixa veure gaire i finalment desistim d’anar-hi doncs sembla una pas força aeri i tenim molt poc visibilitat per poder anar-hi amb garanties. Així doncs, reculem avall i baixem per la tartera cap al coll. Camí del coll ens trobem a la resta de gent d’altres grups que feien la travessia els mateixos dies que nosaltres, Els primers, en Vicenç i el seu company que ja eren a la primera cresta, els seguien la colla de sis catalans d’edat avançada, que eren a mig camí i ja més avall el trio de Barcelona que anava barrejat amb els bascos (una colla de gent gran d’uns 60 anys de mitjana i que eren molt agradables).
Finalment fem cim entre la boira. El primer de la travessia, ens fem les fotos de rigor i marquem les targes de control de pas. Donem un cop d’ull al Certascan nord però la boira no ens deixa veure gaire i finalment desistim d’anar-hi doncs sembla una pas força aeri i tenim molt poc visibilitat per poder anar-hi amb garanties. Així doncs, reculem avall i baixem per la tartera cap al coll. Camí del coll ens trobem a la resta de gent d’altres grups que feien la travessia els mateixos dies que nosaltres, Els primers, en Vicenç i el seu company que ja eren a la primera cresta, els seguien la colla de sis catalans d’edat avançada, que eren a mig camí i ja més avall el trio de Barcelona que anava barrejat amb els bascos (una colla de gent gran d’uns 60 anys de mitjana i que eren molt agradables).
Un cop de nou al coll, resseguim el GR que ens havia de dur al refugi. Al cap d’uns minuts ja es veia l’estany de Certascan que era immens enmig de les muntanyes. Baixem el corriol fins a arribar a peu de l’estany que resseguim per la vora dreta per un estret camí fins a arribar al refugi, a on arribem al cap de 5 hores i 40 minuts després d’haver sortit de Graus.Al refugi només hi trobem (a part del guarda i el cuiner) una parella que ja havíem avançat un parell de cops durant el matí, però que en no pujar al cim han arribat abans que nosaltres. Una bona dutxa calenta i anem a l’estany a pescar i dinar una mica. El dinar com tots aquests dies a base de barretes energètiques ric en carbohidrats i proteïnes.
Més tard cap a la tarda tornem al refugi a on, mica en mica hi va havent un degoter de excursionistes que van arribant, en Vicens, els catalans, el trident de can fanga, Els Bascos, i gent nova que batejarem com els del Tuberculós de Terrassa (que eren quatre de colla) i tres nois més que seran els de Lleida.
Durant bona part de la tarda tinc un mal de cap horrorós, a més el refugi és petit, estret i està molt atapeït. passem la tarada xerrant una estona amb el trident de can fanga i amb en Vicenç, que durant la tarda ens ha demostrat saber molt d’història de la seva terra (Alacant), i sobretot sobre els 'moriscos'.
Pels volts de quarts de vuit serveixen el sopar, de primer una sopa de verdures verda amb sèmola, all i pebrot. De segon un bon plat de llenties i per acabar canelons gratinats. Per postres una espècie de pastisset de xocolata casolà molt bo. Després de sopar a dormir d’hora, doncs allà poca cosa hi ha a fer i al matí ens hem de llevar d’hora.
Cim del Certascan
Més Fotos a:
http://picasaweb.google.com/gesextrem/LAPORTADELCELII?feat=directlink
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada