LA PORTA DEL CEL (I)

Part 1 - De Tavascan a Graus -

Com alguns sabràn, aquest estiu he estat uns dies fent una travessia per la muntanya, 'La Porta del Cel', la qual mereix una àmplia ressenya al bloc i la qual aniré entrant etapa per etapa.

L'expedició comença el diumenge dia 2, quan pels volts de quarts d'onze en Picatxu -el meu company de travessia- hem va passar a buscar a casa per dirigir-nos amb el cotxe cap a Tavascan on començaria la nostra aventura.

El camí d'anada molt tranquil per la collada de Toses i el port del Cantó. Vora les tres de la tarda parada a Sort a fer un mos, una pizza anomenada 'ZZ Top' i Coca-cola gegant, a saber quan podrem gaudir d'una coca-cola fresca en els propers dies.Vora les 5 de la tarda arribem a Tavascan, a on deixem el cotxe en un pàrking vora el riu i preparem les motxilles i tot el necessari per l'expedició, un cop deixem el cotxe ja no hi ha marxa enrera.

Un quart d'hora més tard enfilem els primers metres de la travessia per entre els carrers estrets de Tavascan seguint les marques d'un GR força ben marcat.

Sortint del poble enfilem un caminet estret de pedra -crec que de pissarra- que ressegueix el curs del riu. Durant el primer tram passem una cabana (la borda d'Esposi) i travessem un riu per un pont de fusta força nou. Aquí fem una aturada, en Picatxu vol provar sort amb la pesca de truites. Vint minuts més tard reprenem el camí sense gaire fortuna en quan a la pesca.

Seguim pujant per entre el bosc i sortim finalment a la carretera. En aquest punt dubtem de si pujar per la carretera o si el cami es reprèn un tros avall. Finalment optem per seguir la carretera que de segur que porta al càmping.

Dit i fet. Al cap de poc ja som al càmping de Graus a on hauriem de passar la primera nit. Allà ens instalem a la llitera i anem a fer temps per sopar.

Un cop sopats (amanida, coliflor amb betxamel i rodó de vadella) a dormir d'hora que demà comença l'aventura de veritat.


Més fotos a:


http://picasaweb.google.com/gesextrem/LAPORTADELCELI?feat=directlink