III Olla de Nuria

Aquest diumenge he corregut a la 3ª edició de la clàssica olla de Núria. Una cursa d'alta muntanya dura i exigent, tant pel desnivell com per l'alçada i també pel terreny en que es corre que és molt abrupte en alguns casos.

Sortida de casa a les sis del matí per anar amb el cotxe fins a Queralbs per agafar el cremallera que ens havia de dur fins al santuari. Aquest a sigut puntual i a les 7:20 ja estava ple de gom a gom de corredors i acompanyants.

La pujada amb el cremallera, ja ha estat de fet una experiència nova per mi, doncs encar mai no i havia pujat.

Arribada a Núria i de dret a buscar els dorsals. Al sobre i va el xip de control, el peto amb el dorsal i una mapa del recorregut.

Són vora de les 8:00 i ja estem canviats així que tenim prop d'una hora de marge. Intento anar al lavabo vàries vegades, però hi ha una cua enorme i decideixo esperar-me una mica, hi ha temps.

Anem al bar i mentre esmorzem una mica vaig al lavabo, cua de nou, pero aquest cop m'espero i hi vaig. Sortim a fora i anem al guardarroba a deixar-hi les motxilles i més tard assistim al segon Briefing.

Entre les 9:00 i les 9:15 ens deixen entrar ja al 'parc tancat', així anem i passem el control de material, o sigui el xip i un paravent. Mentre fem l'escalfament hem ve una mica de mal de panxa hauria d'anar de nou al wàter pero penso que ja passarà, seràn el nervis.

La sortida és a les 9:30 puntual sortim i passem per davant del santuari, i el voltem per darrera, aquí hi ha algun embús, pero de seguida tornem a trotar, passem de nou per davant del santuari i agafem ja direcció cap al mirador, el ritme no és alt en comparació amb altres curses i de fet en arribar al mirador ja quasi tothom camina, doncs el cami es torna força vertical de cop.

Començo la pujada amb la panxa encara rebotada però inento no pensar-hi. Mica mica anem pujant cap a l'Ortigar veig en Jaume que hem passa i mes tard o fa en Sam que va com una moto, jo cada cop hem trobo pitjor. Vaig una estoneta amb en Pep però no puc seguir el ritme, amb prou feina puc aguantar-me la caguera!!.

En poca estona vaig veient com em passa una pila de gent i jo començo a pensar de girar-me i tornar cap a Núria, i de fet reculo alguns metres fins que decideixo de buscar un racó apartat de la poca gent que encara puja i evacuar.

Un cop satisfetes les meves necessitats fisiològiques intento recuperar-me una mica i segueixo amunt. Em proposo d'atrapar a un noi que he vist una estona abans que també o passaba malament així que per el moment aquest serà el repte. Arribo al control de l'Ortigar amb 1h 04 m. Uff! 15 min. fora d'hora. Intento apretar una mica per tal d'arribar al Puigmal havent recuperat algo de temps, si no ho tinc cru.

Al Puigmal arribo amb 1h 40m. Bé he recuperat 5 min. i quasi he atrapat al Dorsal 361 que es a qui m'havia plantejat d'atrapar. Però no hem puc encantar, ja que en 50 minuts tenquen el control de Finestrelles i m'han dit que tinc uns 45 min. de camí.

Agafo la baixada corrent com un esperitat avançant uns quants corredors i intentant retallar temps perque no em tallin a Finestrelles, tot i que encara em ronda pel cap la idea de deixar la cursa i baixar cap a Núria. Passo pel pic de Segre sense a penes ni adonar-me'n, crec que hi havia uns que tiraven fotos allà però no n'estic segur. Ara vaig una estona amb el 361 jo corrent per davant m'ha anat bé atrapar-lo moralment. Baixant del Segre travessem una petita llengua de neu, res , poca cosa. Seguim la baixada i arrivem finalment al coll de Finestrelles a on hi ha l'avituallament i el control de temps, 2h 17min. Vaig bé, de moment hem sobren uns 10 min.

Agafo provisions pel cami (un parel de power gels) i bec força aigua. A l'avituallament m'hi entretinc una mica per agafar una mica d'aire. El meu company que ara ja sé que es diu Xavi, s'em ha distanciat una mica ja que al control a sortit algo abans. De nou torna a tocar pujar, aquest cop per pujar al pic de Finestrelles, el qual recordaba força menys dret, tot sigui dit. Segueixo per la carena atravessant el pic de Nuria, el coll d'Eina i vorejo el pic d'Eina a on hi havia dos tios amb la BTT, ja són ganes!!. En aquest tram torno a agafar a en Xavi i hem poso davant seu de nou. Aquest tram que va de Finestrelles a Noufonts s'hem fa llarguissim, en ocasions troto una mica, però vaig curt de forma i a penes mantenc un parell de minuts seguits corrent. Arribo al Pic de Noufonts el meu nou company tarda un pel més i comprovo que per arribar al últim control obligat vaig justíssim, de fet un cop encaro la baixada i veig el que queda de baixada, que a més es molt dreta. Comença la baixada ara ja junt amb en Xavi i parlem de si tindrem temps o no de passar al tall i correm per la tartera fins que veiem que al control ja no deixen passar a ningú més, així que afluixem el pas i ens ho agafem amb més calma.

Un cop al coll efectivament, em arrivat tard, per poc més de cinc minuts no hem entrat al control, així ara tocarà baixar pel GR fins a Núria.

Ens prenem amb calma l'avituallament omplim d'aigua agafem barretes i agafem aire. Baixem cap a Nuria junt amb en Xavi i un altre corredor que s'ens ha afegit i baixem tot caminant i xerrant, acabant de disfrutar del dia tant bó que feia.

Una hora més tard ja arrivaba a Núria i acabava així la meva primera, i particular, Olla a Núria.

en total 4 hores i 30 min. Una cursa amb un regust agredolç. Agre per no haver-me trovat bé i no haver pogut fer el recorregut al 100% però dolç perque tenint en compte el poc entrenament que portava deu n'hi dó lo bé que he anat.