dimecres, 8 de desembre del 2010

Entreno en alçada

Aprofitant que aquest pont era llarg, vàrem pujar amb la família a passar uns dies a Puigcerdà, i ja que estava allà res millor que fer un entrenament en alçada (si més no més alçada de l'habitual).

Diumenge doncs aprofitant que tenia la tarde lliure i que no feia excessiu fred, vaig sortir a còrrer una miqueta. El dia abans havia confeccionat una ruta amb el Compe GPS que vaig carregar al Garmin. Una ruta d'uns 12 Kms amb un desnivell de tan sols 160 metres, ideal per rodar.

La ruta havia de seguir bàsicament el recorregut de la mitja marató de Puigcerdà, però retallant  alguns Kms, ja que ara per ara no sé podria fer 21 Kms amb unes condicions òptimes.

Així doncs un cop llest  i a punt engego el GPS i començo a caminar vora l'estany. En principi el GPS no em pilla els satèlits suposo que degut a que el cel està molt i molt tapat. Espero una mica mentre començo a córrer per la baixada en direcció a Sant Martí d'Aravó. Passen un parell de Kms i el GPS continua mort, així que decideixo apagar-lo i anar per feina.

Aviat em comença a sobrar roba. De fet m'he abrigat massa, no fa gota de fred i el paravent ara em fa nosa. Em lligo el paravent a la cintura i guardo el GPS i les claus de casa com puc entre la butxaca del maïllot i el portabidó. Arribo a la Torre del Remei i Bolvir, travesso la N-260   i segueixo en direcció a Talltorta. Em costa una mica d'agafar el ritme tot i que porto vora 4 kms.

Un cop passat Talltorta giro a l'esquerra per una carretera on passen pocs cotxe que ja va de retorn a Puigcerdà, estic a meitat de camí i porto un 6 kms aprox. Un parell de kms més endavant agafo un trencant a mà esquerra en direcció a Ventajola (trencant que no hauria d'haver agafat), el qual em porta a un petit nucli amb quatre cases on el cami es parteix en dos i decideixo gira cap a l'esquerra (un altra cosa que no hauria d'haver fet). Durant uns minuts troto trepitjant neu tova i entre camps i cases de pagès fins que per art de màgia el camí desaparèix. Giro cua i desfaig el camí fins a Ventajola de nou on en comptes de tornar a buscar la carretera bona decideixo agafar el trencant de la dreta ( nou error). Si bé la direcció és la correcta, (direcció Puigcerdà), El camí és ple de paranys. 

Aquest tram de camí és ple de basals enormes glaçats que van a banda i banda del camí. alguns m'atreveixo a creuar-los per sobre el gel, alguns simplement els vorejo, i en algun he tingut que fer autènticas malabarismes entre els arbres, recs i demés per sortejar-los sense mullar-me.

Arribo a una mena d'urbanització que suposo que serà la part nova de Ventajola, ara ja corrent de nou per asfalt i segueixo en direcció a la carretera de Guils de Cerdanya travessant de nou la N-260. Désprés d'uns metres per la carretera de Guils em desvio a la dreta per passar de nou per Sant Martí d'Aravó. Ja sóc pràcticament a Puigcerdà, només em queda la dura pujada fins l'estany, la qual haig de fer-ne algun tram caminant.

Finalment arribo a casa després de 1h 33 min, amb un total de 14,5 Kms (dels 12 que havia de fer en un principi).