Ascenció al Coll de la Creueta

Esmolant les eines abans de sortir

Avui hem fet una sortideta llarga, la del Coll de la Creueta, que ja feia dos anys que no la feiem. És una sortida 100% carretera, amb sortida a Campdevànol i arribada (en el meu cas) a Puigcerdà. Tot i ser una sortida tota per carretera nosaltres com a bons BTTerus, la fem a sobre de les nostres burres.

A les 8:00h hem pasen a buscar en Jaume i en Pere i agafem carretera cap a Campdevànol per la C-17 amunt. A campdevànol deixem el cotxe davant de la residència d'avis que hi ha a la sortida del poble en direcció a la Pobla de Llillet.

A punt d'arribar a Gombrèn

Poca estona més tard ja pedalàvem en direcció a Gombrén, el primer poble que haviem de passar. La carretera en direcció a Gombrés es molt planera, amb algún 'falso llano' que ens arrenca les primeres gotes de suor de la pell. El sol es comença a obrir pas entre la mica de boira alta que encara queda. Arribem a Gombrén a les 9 i escaig  i fem una aturadeta per treure'ns alguna cosa de roba. 

Sortim del poble i un parell de quilòmetres enllà agafem un trencall a mà dreta en direcció al santuari de Montgrony. Aquí comencen les rampes fortes, algunes arriben fins al 18% i ens enganxen pràcticament en fred, ja que a penes portem 10 kms a les cames. Aprofito els descansillos que ofereix la pujada per tirar alguna foto mentre els genolls reneguen de dolor. No és el dolor que vaig tenir fent els tracks ni molt menys, si no que és com si hem diguéssin - Ei tu! que encara estem freds i no volem patir cabrón! -.

Pujant per la carretera  de Montgrony

Davant el castell de Mataplana

Arribem a un trencant en el que ens desviem cap a l'esquerra i deixem la pista del Santuari enrera. Tot i seguir pujant amunt, amunt, la pendent ja no és tant forta i es suavitza mica a mica. Passem per l'antic castell de Mataplana, que data del Segles XIII. Aquest castell és conegut per haver estat residència del Compte Arnau i el Baró Hug I de Mataplana. Prop de les ruines també i trobem l'ermita de Sant Joan de Mataplana, restaurada l'any 1969. Actualment està tancada al públic i s'ha de demanar cita prèvia per visitar-la. Passem pel costat sense aturar-nos, ja que ja hi haviem estat en altres ocasions i no valia la pena. El camí continua pujant lleugerament passant pel costat del refugi de l'Espluga i vorejant uns prat verd on pastura el bestiar i des d'on podem veure amb claredat la serra de Montgrony amb el santuari al capdamunt.

Vorejant el prats a l'alçada del refugi de l'Espluga

En Pere i e Jaume arribant a Can Ros

El Pedraforca al fons

Un parell de quilòmetres mes tard s'acaba la pujada. Un petit túnel excavat a la roca ens anuncia el principi d'una curta baixada entre un bosc de pins, faigs i grèvols carregats de frits vermell que dónen un ambient  quasi nadalenc a la vegetació. A la nostra dreta podem veure les dues arestes del Pedraforca que durant quasi tot l'itinerari ens han (i aniràn) seguint. La baixada s'acaba aviat, no més d'un quilòmetre i la carretera es torna a enfilar fort amunt amb ràmpes del 15%. Seguim uns tres quilòmetres fins a un petit nucli anomenat Can Ros i que no estic segur de si pertany a Castellar de N'Hug. Poc després arrivem a la carretera que ens ha de dur al coll, just davant de Castellar de N'Hug.

En Jaume pedalant amb un ramat de xais de fons

Aprofitem per fer una aturada abans d'encara el coll i mengem unes barrtes i un plàtan. També ens traiem algo de roba, ja que durant tota la pujada no hi ha ni una ombra i el sol comença a collar fort. Mentre prenem l'avituallament, debatim sobre els kms que queden fins a dalt. En Pere diu que segons el seu GPS uns 160 metres i ens fotem tots a riure!. En Jaume aposta per una dotzena, mentre que jo tiro un pèl més abaix em quedo amb deu o onze. Enfilem la carretera del coll amb un ritme alt en els primers quilòmetres i la veritat és que vaig una mica forçat anant amb aquest ritme i li dic a en Jaume que jo afluixo i m'ho agafo amb més calma que encara queda molta tela per tallar. Els demés també afluixen i seguim junts l'ascenció. Ens ho agafem amb força calma però sense adormir-nos i aprofitem per fer algunes fotos també.

En Pere i jo a pocs kms del coll

Arribem al quilòmetre cinc de la pujada i passem un cartell que anuncia el coll de la creueta a un tres quilòmetres. Ni dotze ni deu, en total Vuit!. També marca un desnivell mitg del 4% lo qual està bé tenint en compte les rampotes que hem tingut que fer avui. Els últims tres quilòmetres passen volats. El ritme del trio augmenta i en l'últim quilòmetre en Jaume i en Pere fan una apretada forta i jo hem despenjo una mica, tot i que he intentat aguantar-los una estona al final he tingut que afluixar, cosa que he aprofitat per treure de nou la càmera de fotos i fer una foto just quan arribava.

En Pere i en Jaume preparant l'atac final al coll

Un cop al coll fem un petit descans, ens abriguem una mica per la baixada i fem la foto de rigor,bé de fet li demanem a unes mestresses que feien turisme amb la família que ens la tirin. Aprofito per trucar a casa per dir que sóm a dalt i que en cosa d'una horeta i mitja ja seré a Puigcerdà.

La meva arribada vista den 1ª persona

Reprenem la marxa baixant en direcció a La Molina, i planejat fins a l'estació d'esquí dels Alabaus, on sortim a la carretera que va de La Molina a la Collada de Toses. Girem amunt en direcció a la Collada. El tram que va fins a l'hotel és molt fred, potser el més fred de tota la ruta, i és que aquí hi ha llocs que amb prou feines i toca el sol en tot el dia. Arribem davant de l'hotel uns minuts més tard i parem per despedirnos, ja que ells baixaràn per la collada cap a Campdevànol i jo farés camí també per la collada però en direcció a Puigcerdà on m'hi espera la familia per dinar i anar a Fira.

Foto de grup al Coll de la Creueta

Davant de l'hotel ens trobem amb en Planas, en Marginet i una colla de gent que van cap a Puigcerdà amb autocar a dur els nanos a jugar a futbol. Ens hi entretenim una bona estona fent petar la xerrada abans d'arrencar. Un cop ens despedim tots, tiro collada avall pedalant com un esperitat. En la part alta haig de vigilar, ja que és molt baga i el terra està molt humit i no vull anar per terra en una mala frenada. La baixada no té gaire per explicar, només pedalar i més pedalar. Per dir algo potserque  la mitja que va rondant els 40km/h i que el vent bé lleugerament de cara. L'últim tram s'em fa pesat i es que començo a estar cansat, i tinc el cul fet mistos. Arribo a Queixans i decideixo no passar per la pista que voreja el Segre, ja que al costat del riu sempre fot molta rasca i a més la presió que duc avui als pneumàtics seria com passar-hi amb una bici de carretera. Així doncs faig una petita variant passant per les Pereres i encarant el camí de Sant Marc sense trepitjar pista ni camins. Mentre pedalo per la carretera de Sant Marc miró com juguen al Pitch & putt i m'enracordo que en Ramón i en manel de la faina avui jugaven un torneig.

Finalment entro a Puigcerdà. Està a petar de cotxes i hi ha molt de trànsit. Només penso en que haig de pujar la maleïda pujada del llac, que amb 65 kms a les cames s'em atravessa que no vegis. De tota manera foto pit i collons i la faig del tirón com un machote i arribo a casa, on truco a la mestressa que em vingui a obrir la porta del garatge.

La sortida en números: 

Distància: 66.33 Kms

Desnivell acumulat: +1446 / -961

Temps Pedalant: 3:53:55

Enllaç al track:

 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1288788

Perfil de la Ruta