diumenge, 29 de novembre del 2020

Caminada Serragrenyada

La Caminada Serragrenyada, es una caminada que havia fet anys enrere i que cada any organitza el centre excursionista del mateix nom. Enguany, amb el tema del COVID-19, han fet un híbrid virtual, penjant un track i posant unes dates perquè la gent dintre d’aquest marge pugui fer-la una mica al seu aire. En veure per Instagram el flyer, vaig proposar de seguida a en Xevi de fer aquesta ruta i un cop el confinament perimetral ens ho ha permès hem anat a fer-la.

 
Sortim de la plaça de Sant Pere i baixem cap a Fontdevila per anar a buscar el camí que puja cap a l’Ermita de Sant Roc. Fem la Pujada xino-xano però sense encantar-nos massa. Passem per l’ermita i seguim pel corriol que ens porta la casa d’El Serrat la qual travessem i enfilem pels cristians vells per anar a trobar la Portella. Fem la baixada trotant, vigilant una mica perquè està tot molt moll ja que ha plogut força aquests dies.
 
Sortim a la pista que bé de Forat micó i seguim cap a la casa de la Vall on ens trobem amb una colla en BTT que resulten ser els Minardi, l’antiga colla d’en Xevi. Seguim fins arribar a la Tosca i anem a trobar la pista de Vidrà la qual resseguim trotant fins al trencant del Salt del Molí.
 
El camí de baixada està força moll i rellisca de valent, així que el fem amb precaució. Abans d’arribar a baix, veiem que el Salt baixa ple d’aigua i que serà impossible de creuar i decidim seguir per la pista cap a Vidrà. Abans però baixo fins a baix a fer alguna foto més de prop. L’aigua baixa amb tanta força que fins i tot estant a força distància quedo ben moll en poca estona. Fetes les fotos de rigor, tornem cap a la pista reprenem el camí cap a Vidrà.
 

Abans d’arribar a Vidrà però trobem alguna sorpresa, hem de creuar un petit rierol que deduïm deu acabar desembocant al Salt i que s’ha desbordat una mica i travessa la pista i ja a punt d’arribar a la depuradora, la pista es converteix en un baixador d’aigua del qual baixa un dit d’aigua de banda a banda i pel qual hem de passar per poder arribar a Vidrà.
 
Arribem a Vidrà amb 1h 40 aproximadament i sense aturar-nos, mengem una barreta i anem per la carretera a buscar la pista que puja a Bellmunt.
 
La pista en la par inicial es un fangar de tres parells de collons fins que arribem al collet del Llop on ja està més compactada i es pot caminar millor. Seguim per la pista alternant el trote amb el caminar fins arribar al Hi-era-de-Massa. La pujada fins a Bellmunt ens porta només sis minuts de rellotge, però en Xevi sua de valent en aquest tram.
 

A Bellmunt fem parada per menjar alguna barreta i fem petar la xerrada amb gent coneguda que trobem a dalt (aquests dies Bellmunt es com les rambles). Abans de baixar posem a debat el tram de baixada i decidim seguir el track original de la caminada per fer-la el màxim de fidel possible (tot i no haver pogut travessar el Salt del Molí). 
 
Seguim doncs la baixada que ens fa seguir tot el camí vell fins a sortir a les afores de Sant Pere, entrant per la zona del dipòsit d’aigua. Sense cap incidència, arribem de nou al punt de sortida
 
 
https://www.strava.com/activities/4411810320
 
FITXA:
Temps en moviment: 2h 49 min
Temps aturats: 32min
Temps total: 3h 21min
Distància: 16,7kms
Desnivell: 817+



dissabte, 19 de setembre del 2020

Matagalls

Tot i l’amenaça de pluja, avui hem fet sortideta al Matagalls, que no l’haviem fet mai encara. L’expedició la formavem l’Angel i l’Oriol, En Xevi i la Laia i l’Iker i Jo. Només començar a pujar ja ens han començat a caure les primeres gotes, però bé, només semblavem quatre gotes, així que no hem fet gaire cabal. El plugim ens ha acompanyat durant tota la pujada però tot i això en una hora ja hem fet cim. Just arribar a dalt, ha començat a ploure fort amb força vent, així que hem fet una foto de familia ràpida i hem arrencat a correr cap avall.

Ja a mig camí ha parat de ploure i hem continuat l’excursió caminant xino-xano fins a arribar de nou a coll-formic on teniem els cotxes aparcats.
 

FITXA:
Temps en moviment: 1h 38min
Temps aturats: 27 min
Temps Total : 2h 05min
Distància : 7,6 km
Desnivell : 563+


diumenge, 13 de setembre del 2020

Camí de ronda Port de la Selva - Cala Talabre

 Després d’alguns dies de rumiar una ruta que ens fes el pes, de buscar per wikiloc i diverses web, vam decidir de fer el camí de ronda del Port de la Selva. Teníem un parell d’opcions, Agafar en direcció a Llançà, el qual segons vam llegir està força urbanitzat, o bé agafar en sentit contrari cap a la Cala Tamariua. Després de varies consideracions, vam optar per fer aquesta segona opció, ja que ens semblava més atractiva.
Sortida del sol desde el Port de la Selva

Hem fet nit al Port de la Selva, on vam aparcar la furgoneta a peu d’una cala, aixi que hem pogut aprofitar la primera llum del dia i sortir d’hora. Val a dir que la nit ha estat horrorosa, ja que la calor que feia a la furgoneta era infernal i a penes hem pogut aclucar unes hores els ulls.

Cala Tamariua
Així doncs a les 7:30 del matí ja estàvem de peu per aprofitar les primeres hores del matí i després d’esmorzar alguna cosa, comencem la ruta en direcció a la Cala Tamariua, a la qual arribem de seguida i la qual està deserta a aquesta hora. Travessem la cala i enfilem per un corriolet marcat que va vorejant la costa. La zona es força agresta sense massa vegetació, amb constants puja-baixes que discorren per un camí força fressat.

Arribem a una nova caleta marcada amb una fita com a Cala Fonolleres. Un cop aquí ens costa trobar el camí tot i portar el track al GPS del Telèfon. No és després de buscar molt i grimpar per unes roques que trobem el camí que s’intueix. De nou al camí, seguim fent puja-baixes, el camí està molt menys marcat i en ocasions hem de recular per rectificar la ruta. 

Portem aproximadament 2h de ruta, el sol ja comença a apretar una mica i mica a mica ens va donant la sensació que ens hem ficat en un forat sense sortida o en una ruta que ningú més coneix, de fet, encara no ens hem creuat a ningú pel camí des que hem sortit.

El camí es separa mica a mica de la costa i comença apujar força dret cap a l’interior. Gairebé arribant a dalt, ens creuem amb tres persones que baixen corrent. Això ens anima una mica doncs el fet de trobar gent ens fa pensar que no anem tant perduts. Sortim a la part més alta de la ruta, un turó anomenat Puig Gros on trobem una pista ampla i aquí ja ens canvia una mica la cara. La pista segueix pujant encara una mica abans de començar a baixar lo qual ens fa pensar que ja anem de tornada. 

Durant la baixada ens creuem un ciclistes que pugen amb la sorpresa que un d’ells és l'Alvaro, un amic de la familia. Fem petar una mica la xerrada i el fet de trobar algú conegut per aquestes contrades ens reaferma de que anem ben encaminats.


No podiem anar més mal encaminats!. Després de baixar per la pista, enllacem per una altra que ens ha de dur a la cala Talabre. No en sabem res d’aquesta cala, segons el mapa sembla que hi ha varis camins que hi baixen, i ens imaginem un xiringuito a peu de platja amb aigua i refrescs fresquests.

La baixada esdevé de cop en un caminet estret i molt poc fresat, aquí no passa ni déu!, a més comencem a anar justos d’aigua i el sol apreta d’allò més. Arribem a la Cala després de un parell de kms de cami realment dur i hem de desgrimpar uns bons metres per baixar fins a peu de platja. La Mònica està ja fins el moño i amb raó, jo mateix començo a tenir la mosca al nas.
Gorg a Cala Talabre

Busquem el camí que ens ha de pujar a traves de la desembocadura d’una riera cap a una nova pista. Aquest està molt brut, tot i que anem sobre el track, ens és dificilíssim trobar el camí. Tot és ple de mates altes, esbarzers i ortigues i en poca estona tenim les cames plenes de marques i esgarrinxades. Arribats a aquest punt, decidim recular de nou i anar a buscar la pista principal on haviem trobat a l’Alvaro i des d’allà mirant el mapa intentar enllaçar amb la següent. Sabem que no podem estar massa lluny de la pista, però veient el que hi ha davant i pensant més amb la Mònica que no està avesada a patejades llargues i tècniques creiem que el millor es recular.

Per tant hem de recular entre 2-3 kms, els quals es fan llarguíssims entre el sol i cansament. De fet hem de parar a cada ombra que trobem perque la Mònica agafi aire i begui una mica d’aigua, ara mateix està bastant al límit i el fet de trobar-nos quasi perduts qui sap on li crea una mica d’angoixa.
Arribem a la pista principal i consultant el mapa de GPS veiem que podem enllaçar una pista més endavant per anar a trobar un GR que baixa directe cap al Port de la Selva.

Seguim doncs per la pista durant 1km aproximadament fins a trobar una tanca que dona una pista ja més ampla per la qual discorre el GR i per la qual poden circular-hi cotxes. A la pista trobem una parella que també baixa GR avall i això ens dona vidilla. Anem baixant per aquest GR fins que comencem a veure les primeres cases i arribem a una nova tanca. Des d’aquí ja tenim carretera asfaltada, la qual seguim avall fins a arribar de nou a la Cala Tamariua i poc després arribem al cotxe podem ara si respirar de nou amb tranquilitat.

Trobant el camí de baixada cap al Port de la Selva



Sens dubte aquesta ha estat una de les sortides més dures i estressants de les que he fet mai.


FITXA:
Temps en moviment: 4h 53min
Temps aturats: 42 min
Temps Total : 5h 35min
Distància : 16,3 km
Desnivell : 601+

Arrenquem amb la sortida del sol

El camí de ronda abans de Cala Fonolleres


Vistes desde el Puig Gros





divendres, 3 d’abril del 2020

Cofinement #2

Seguim confinats a casa per el Covid-19, tot i això intento mantenir-me actiu. Avui he tornat a fer com el diumenge passat i he fet repeticions pujant i baixant escales. Per tant de nou 5kms i 500 de desnivell en aproximadament una horeta .

La resta de la família, també han fet exercici, els nanos han fet un circuit de força dirigit per l'Erik, mentre que la Monica ha pujat i baixat escales també una estona.

De cara al proper cap de setmana que s'ens tira a sobre intentaré pujar el nivell a 10kms i 1000 de denivell. Pujar i baixar un Puigmal vamos.

Veurems que tal sen's dóns la cosa,...

diumenge, 29 de març del 2020

Un Bellmunt a Casa

Degut al confinament per el Coronavirus, avui he fet una mica d'exercici a casa. De fet he estat parat varies setmanes degut a problemes a la ingle i ara, ja feia alguns dies que semblava que anava millor.

He estat uns dies valorant que podria fer i finalment he optat per fer escales,... El tema era fer-ho d'alguna manera que no es fes pesada i que tingués algun sentit, així que després de fer alguns càlculs m'he marcat un 'circuit' que començava de la porta del balcó al menjador i pujava a la segona planta, baixar i tornar cap al punt de sortida. D'aquesta manera el repte era fer unes 150 voltes. 

Amb aquests numeros, i despres de fer les 150 pujades i baixades pertinents, m'han sortit 5kms totals i 450 metres de desnivell que he fet en poc menys d'una hora. És pràcticament la mateixa distància i desnivell que la sortida a Bellmunt desde Pedroses, d'aquí el nom d l'entrada.

El proper repte serà multiplicar per dos aquest volum. Fent així la mateixa distància i desnivell que si pugés i baixés del Puigmal.

Marcarem aquest repte per la setmana vinent!

FITXA:
Distància: 5 kms
Desnivell: 450+/450-

diumenge, 9 de febrer del 2020

Sant Salvador again,...

Hem sortit amb en Xevi i l'Iker inant per escalfar una mica a fer una sortideta sense massa desnivell amb intenció de trotar més i pujar menys.

Hem deixat el cotxe a la rectoria d'Orís i hem agafat la pista de gallifa, per la qual hem començat caminat per arrencar a trotar un cop la musculatura ha anat agafat temperatura. A l'alçada del trencant de Sant Salvador el deixem de banda i seguim per la pista uns metres per agafar un corriol que puja a mà dreta el qual havia fet ja vàries vegades. Aquest corriol havia quedat molt malmès fa un parell d'anys després d'unes esllevissades per plujes, per sort ara ja torna a estar transitable.

Arribem al capdamunt del corriol i sortim a una pista, la qual trenquem a l'esquerra. Tornem a trotar de nou ara per una forta baixada de pendent molt pronunciada i força enfangada amb la qual cosa s'ha d'anar al cas. Aquesta ens porta a travessar un petit rierol que un cop creuat ens porta a una nova pista, aquesta molt més ampl i transitable que ens ha de dur directament a Sant Salvador.

Entrem doncs a la pista en direcció a l'esquerra de nou. La pista puja fort en alguns trams, però aprofitem les zones més planeres per trotar. Un parell de kms més endavant agafem un nou corriol a mà esquerra que ens porta directament a Sant Salvador.

Fem una petita aturada per recuperar i baixem pel corriol marcat com a PR i que ens porta de nou a la pista de Gallifa, la qual agafem en direcció ja a Orís i trotem darrera l'Iker que ens deixa enrera. Pensem que ja petarà, ja que encara queden alguns kms per arribar a Orís, i jo m'hi enganxo pràcticament al darrera seguint-lo de prop. En Xevi queda despenjat. Mica a mica però en comptes de retallar distàncies amb l'Iker veig que encara va més ràpid i fem l'ultim km quasi a fondo. Arriebm al cotxe, l'Iker m'ha tret quasi 20 segons a la baixada el punyetero i el felicito per la bona baixada que ha fet. Un parell de minuts més tard arriba en Xevi i donem per acabada la sortida.

https://www.strava.com/activities/3085276959


PD: Els temps que marca Strava no són reals.


FITXA:
Temps en moviment: 3h 00min
Temps aturats: 15min
Temps total: 3h 15 min
Distància: 16,6 kms
Desnivell: 710+






dimecres, 1 de gener del 2020

Lesió al turmell

Per encetar l'any he sortit a trotar una miqueta per cremar torrons i comançar l'any amb energia. A mig matí m'he calçat les espardenyes i he enfilat camí cap al castell amb l'intenció de improvitzar  el camí un cop a dalt.

Així doncs, agafo el cami que enfila per darrera el polígon i segueixo per la pista que puja al castell amb pas lleuger. Arribo al Castell i decideixo baixar en direcció al coll de 3 Batlles per anar a busca després El Serrat Alt. A pocs metres de començar la baixada m'he girat el turmell, el qual ja tenia tocat de diverses sortides anteriors.

Tot i això, decideixo seguir endavant, no obstant em costa molt trotar, així continuo caminant. Passo per 3 Batlles i Serrat Alt i baixo cap al Sot Gran. Durant la baixada sembla que el turmell no fa tant malt, així que un cop arribo al Sot Gran em deixo anar per la pista directament cap a Vilaseca trotant molt suau.

FITXA:
Vilaseca - Castell: 24 min
Castell - Serrat Alt: 15 min
Serrat Alt - Vilaseca: 17 min
Temps en moviment: 56 min
Temps aturat: 5 min
Temps total: 1h 01min
Distància: 6,7 kms
Desnivell: +344m  

diumenge, 29 de desembre del 2019

Sortida de fi d'any

Tanquem un altre any, així que amb la colla de Tocats de l'Olla hem fet una sortida per acomiadar-lo. Caminada amb quilòmetres, desnivell i dinar de colla per rematar-ho.

Camí de 3 Batlles 
Ens hem trobat a les 9.30 a l'aparcament del camps d futbol de Sant Vicenç. La comitiva la formavem en Jordi, En Xevi, l'Oriol, la Laia, l'Erik, l'Iker i jo. Comencem la caminada en direcció al Castell que superem ràpidament i seguim passant per els 3 Batlles i encarant el cami que ens portarà a la pista de Saderra a la qual arrivem en poc menys d'una hora.

Des d'aquí agafem el camí de les gargantes, el qual es enrevessat i amb desnivells força forts. Durant la pujada per les gargantes, l'Iker diu que no es troba massa bé i que se sent molt cansat, tot i això segueix caminant amunt. Ens prenem el temps necessari perque es vagi recuperant i seguim més a poc a poc. Arribem a un petit coll en el qual tenim dubtes sobre el camí a seguir, doncs tenim la opció de agafar un camí que segueix endavant de baixada o bé un altre a mà dreta que puja en direcció a Bellmunt. Optem per aquest segon per intentar fer cim a bellmunt abans de baixar.

Després d'una pujada molt forta on l'Iker ho passa realment malament, sortim a un nou trencant amb tres noves opcións, baixar a coll de Duec, pujar a Bellmunt o bé baixar ja en direcció cap a  El Bosquetell. Agafem aquesta última opció, retallant aixi la pujada a Bellmunt, degut a que anem malament de temps i l'Iker segueix sense anara massa fi.

El camí ara va baixant en direcció a Hi-Era-De-Massa, sense arribar-hi, ja que enllacem el camí cap al bosquetell abans d'arribar-hi. El camí segueix baixant i més tard entrem a un corriol on trobem unes marques de GR. Arribem al Bosquetell i seguim en direcció nord fins a arribar a un nou coll.

Ara el camí baixa fort en direcció al Salt del Mir, per un camí molt tècnic el qual haviem fet a principis d'any a la volteta que vàrem fer pel Bisaura. Una mica més avall en venen a retrovar Joan i l'Angels, que han sortit desde Santa Maria de Besora i des d'ara fem el camí plegats. Seguim avall sense fer parada al Salt del Mir ja que anem molt tardi un cop creuat el riu agafem una pista que ens porta al Restaurant del Mir. 

En Joan té el cotxe uns metres més endavant, i ell i l'Iker que està exhaust agafen el cotxe fins a Santa Maria. La resta seguim per la pista caminant fins al poble on arribem després de 3h 42min de caminada.

Acabem la jornada amb un bon dinar al restaurant Els Bufadors. L'Iker a penes dina res i es posa a dormir en un racó sembla que te febre i dorm durant una bona estona. Acabat de dinar, tornem a casa en cotxe deprès d'una magnífica jornada.


Pujant per les gargantes

FITXA:
Sant Vicenç - Saderra: 54 min
Saderra - Trencant de Coll de Duec: 23min
Trencant - El Bosquetell: 29min
El Bosquetell - Santa Maria de Besora: 46min
Temps en moviment: 2h 22min
Temps aturats: 1h 20min
Temps total: 3h 42min
Distància: 13 kms.
Desnivell: 900+

dissabte, 28 de desembre del 2019

Bellmunt pels Cristians Vells

Sortideta exprés de tarda amb en Xevi després de dinar. Hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de Pedroses i em enfilat camí per la carretera de Bellmunt per anar a buscar el corriol que puja per els Cristians Vells. Ens ha costat una mica doncs aquests dies de festes es noten i anem una mica tous. En tot cas anem pujant amb bon ritme pel camí fins a sortir de nou a la carretera la qual travessem per agafar un nou camí que ens fa passar just al costat del lloc on solen fer parapent per tot seguit anar a sortir al pàrking de Bellmunt i  Pujem pel dret fins al Santuari.

Després de prendre una mica d'aire, hem baixat trotant per a carretera fins al cotxe, ja que volem reservar la maquinària per l'endemà que hem de fer una sortida més canyera.


FITXA:
Aparcament - Bellmunt: 37 min
Bellmunt - Aparcament: 32 min
Temps en moviment: 1h 09 min
Temps aturat: 1 min
Temps total: 1h 10 min
Distància: 5.4 kms
Desnivell: 440+/440-

diumenge, 22 de desembre del 2019

Caco amb l'Iker

Estem ja de vacances de nadal, i la millor manera d'estrenar-les es fent una sortideta per estirar les cames a la muntanya.

Hem sortit amb l'Iker, aprofitant que està motivat amb els trails a fer una mica de CaCo per la muntanya. Hem decidit de fer una par del track del tastet de Matxos. La idea es fer la part que va desde Vilaseca fins al trencant de les gargantes i després fer el tram final del Trail 3 Batlles fins a casa.

Sortim a les 8 del matí i anem en direcció a Borgonyà, el qual travessem pel centre en direcció al Cementiri on ens desviem per agafar el GR en direcció a Saderra. Comencem a trotar una mica per el corriol, però l'Iker diu que no es troba massa bé dela panxa, i afluixem el ritme, ja que es va quedant una mica queda enrera. Seguim el track i en el km 3 ens desviem en direcció nord-est. Ens costa una mica de trobar el camí, ja que no hi ha marques de cap tipus i el camí no està gaire fresat.

El camí comença a enfilar fort, i l'iker se sent una mica marejat. Sembla ser que l'esmorzar se li ha posat malament i esta tenint una mala digestió. Ens anem parant a estones perque vagi recuperant i mica amica sembla que es va trobant una mica millor.

La pujada surt a una pista, la qual si la seguim cap avall ens durà a les gargantes, no obstant, decidim agafar un corriolet que travessa just davant d'on estem i que conec de passar-hi en el trail 3 Batlle, així retallem una mica de distància i desnivell. Enfilem amunt fins a arribar al coll de 3 Batlles. Un cop aqui decidim girar cap al Serrat Alt en comptes de cap al Castell, ja que l'Iker preferix agafar el camí més curt al haver-ho passat malament durant quasi tota la ruta.

Passem per sota el Serrat Alt i baixem en direcció al Sot Gran i des d'aquí trotem per la pista que ens porta directament fins a Vilaseca.

FITXA:
Temps en moviment: 56 min
Temps aturats: 48 min
Temps total: 1h 44m
Distància: 9,5 kms
 Desnivell: 395+ / 395-