Prenent ritme amb l'Erik

De nou he sortit a córrer avui. Aquest cop m'ha acompanyat l'Erik que està de setmana blanca i té festa.

La volta curta a estat sortint de Vilaseca i pujar fins al sot gran per la trialera del 'carro', hem baixat per la pista fins a les escoles i cap Vilaseca de nou. En total 35 minutets.

L'Erik ha aguantat força bé el ritmillo, la veritat es que no m'ho esperava pas.

Primer Running del 2011

Aquest matí he sortit a córrer una estona.

Feia més de dos mesos que no ho feia i creia que les passaria molt putes al principi. La veritat es que ja fa un munt de dies que m'hi volia posar, però un dia perque fa fred, un altres perque hi ha feina i un altre per,... en fi que sempre hi trobava una excusa per aplaçar-ho.

La volta ha estat curta, només mitja horeta, trotant cap al xiringuito, borgonya i tornant pel camí del restaurant la Fura. La veritat és que per fer tant de temps m'he trobat prou bé.

A veure si ara que he arrencat agafo una mica de ritme i constància i surto de tant en tant.

De Vidrà a Joanetes

Avui hem anat a marcar amb el GPS el que serà la segona etapa del les passes del Diable.

Al matí quan anàvem amb el cotxe en direcció el termòmetre del cotxe marcava una Tª molt i molt baixa tant és així que en baixar del cotxe marcaba -10.5ºC!

El Pic de l'Àliga

Un cop llestos i sobre el track, ens dirigim per un GR que va per un corriol i que mes endavant deriva en una pista tot resseguint una riera, que al igual que la resta del paisatge està glaçat i blanc per la gelada. Aviat la cosa comencem a guanyar una mica d'alçada, però fa tant fred que apenes puc aguantar la camara amb les mans.

Arribem a un trencant que ens marca direcció a Salgueda i/o Puigsacalm. Nosalaltres agafem el caminet de la dreta en direcció a Salgueda seguint una nova riera amunt i ara si pujant ja més fort cap a la coma del coll. To i que la pujada és dura i ens comença a fer suar les mans les continuu tenint ben glaçades.

Arribat a la carena trobem un nou indicador en el qual ens em de desviar del traçat per poder pujar al Pic de l'Aliga. Val la pena desviar-se aquí, ja que és molt poc tros i la vista des del pic de l'Aliga és espectacular. Déspres de coronar el cim i fer alguna foto reculem fins a trobar de nou el trencall on hi ha la senyal i seguim per el cami durant uns metres on hi ha un nou indicador. A la dreta cap baixariem cap a la casa de la coma i cal Ferrer o sigui direcció Sant Pere, i cap a l'esquerra anem cap a Barcons i el Puigsacalm. Nosaltres cap a a l'esquerra tot caminant per una fageda. el camí es de molt bon fer i sense pendents gaire pronunciades i aviat sóm a la Fontornadissa, on un tros més amunt i abraçats per el sol aprofitem per fer un mossec als entrepans que portem.

El cim del Puigsacalm

De seguida arribem peus del Puigsacalm, a un trencant on ens senyala el camí de les Olletes i Santa Magdalena. Nosaltres pujem de dret cap al Puigmal, on ens entretenim de nou per fer alguna foto i marcar el waypoint tali com hem fet al puig de l'Aliga. Reculem tot baixant per on hem  pujat i veiem que ens hem sortit del track, decidim tirar endavant i ens hi re-enganxem de nou poc més endavant. Sembla que el track baixava per l'altre costat del Puigsacalm. Seguint el camí arribem a l'alçada del puig dels Llops, on ens desviem uns minuts per marcar un nou waypoint, val la pena visitar-lo.

Seguim endavant per entre fajos ara en tendencia a baixar i arribem a l'Ermita de Sant Magdalena del Mont. Fem una visita, filmem i grabem el Waypoint. El track segueix per sobre nostre i anem a buscar-lo. El cami ara baixa molt bruscament amb un fort desnivell i més endavant trobem algún ferro clavat a la roca on poder posar el peu. Comencem a sospitar que no anem bé fins arribar a una canal força xunga i molt dreta, amb ferros i ganxos on poder agafar-se. Les nostres sospites queden fundades aviat. Són a la canal dels Ganxos, per on no voliem passar!.

Ja que hi sóm intentem baixar-hi per no recular i filmem algun tros al més pur estil 'Al Filo de lo Imposible'. Finalment però posem una mica de seny i decidim de recular i buscar una alternativa i pasr per les Olletes que era la idea inicial.

Reculem doncs fins a l'ermita de nou on uns nois ens indiquen on agafar el camí de les Olletes. Aquest camí es purament de baixada, força pronunciada i amb moltes ziga-zagues, ideal per cardar-te els genolls enlaire, ja que va carregant i carregant. 

Passem per una petita excavada a la roca i tancada amb un reixat on hi ha una mare de deu (suposem que la mare de deu del mont) i poc més endavant un nou cartell que ens indica a Joanetes cap a l'esquerra. El camí fins a Joanetes es practicament una pista molt trencada i plena de rocs que enllaça amb una altra pista igual o pitjor a través d'un corriol molt maco.

Finalment arribem a Joanetes després de set hores d'haver arrencat, amb un desnivell de +1043/-1543 i més de 20 kms.

De Torelló a Vidrà

Ultims preparatius abans de sortir

Aquest dissabte vai g sortir a caminar. 

Tenia pendent la sortida de fa quinze dies i que ens havia de portar de Torelló a Vidrà i que havia servir per marcar amb el GPS el track de la 1ª etapa de les passes del Diable.

Primers metres de la sortida

Ens vàrem reunir a les 8:30 al local dels Tracks del Diable amb en Jordi, la Mireia, la Judit i jo. També ens va acompanyar l'Erik, que deu n'hi dó com li va costar de llevar-se.

Sortida i caminem pel carrer de l'estació per anar a buscar la font de Puigroví, on agafem el GR del Vora Ter cap a Vilaseca. Seguim en direcció Borgonyà on haig de fer parada tècnica i recular ja que l'Erik es fot de fred i diu que vol tornar. Sort que som al costat de casa. L'acompanyo i dic als demés que tirin, que ja els atraparé al Sot Gran retallant per algun lloc.

Un cop tinc l'Erik a casa calentó com un torronet. Pujo de dret pel cami de Vilaseca cap al Sot gran. i al trencant de Comadebó decideixo de pujar-hi, ja que no crec que la resta haigin passat per allà encara i fa fred per estar-me parat.

Pujant cap Serrat alt

Ens reunim de nou amb la resta i seguim el camí cap al Sot Gran i seguidament cap al Serrat Alt i Turó dels tres Batlles, on seguim el GR cap a coll de Maronta. Allà girem i seguim la carena per anar a sortir a Coll de Duec on fem una parada per esmorzar i es que a lo tonto portem ja 2h i mitha de camí.

Amb l'estomac ple enfilem amunt el camí de la Serragrenyada que ens porta fins a Bellmunt. Aquest tram se li fa pesat a la Mireia que pateix de dolor a les cames. 

A Bellmunt fem una paradeta per recuperar forces i aviat tirem avall per anar cap al camí de les fulles, on un cop davant de la porta seguim de dret en coptes de passar-la i anem en direcció a la Font Xeca i baixem cap a la casa de la Vall., on seguim pel camí en direcció a Vidrà passant per la Tosca de Degollats.

Baixant cap a la Vall

Passada la Tosca seguim per la pista de Vidrà i en s deviem a la dreta per visitar el Salt del Molí, el qual està impresionant. Decidim seguir les marques del GR en comptes de recular i arribar a Vidrà per l'altra costat del riu que resulta ser més amena i bonica. 

La Tosca de Degollats

Finalment arribem a Vidrà després de 6h de caminada. 22Kms i 1200 metres de desnivell acumulat.

Una bonissima primera etapa per a les passes del Diable.

Salt del Molí

Atravessant el pont romànic

Arrenquem el 2011!

Res millor per començar l'any que fer una mica d'esport. I què millor que una sortideta suau amb la BTT amb l'erik per començar amb bon peu?


Doncs aquesta tarda hem sortit a fer el volt amb l'Erik, una volta quasi idèntica a la que ja vàrem fer fa uns mesos. Sortida de Vilaseca cap a les naus i les escoles de Sant Vicenç, per seguir en direcció a l'hípica per agafar el camí de la  fontsanta. Un cop al pont de targarona el creuem en direcció a quatre camins, fent les dures rampes emporlanades que hi ha i fins a arribar a casa de l'hora, on girem ja cap a Torelló. 


Un cop a les rotondes de Torelló hem agafat el camí dels dipòsits i l'hem seguit fins a arribar al Santuari de Rocaprevera i tot seguit avall cap a les piscines i el poligon matabosc, on en arribar al triangle hem pujat per la pujada de l'Espona i finalment cap a casa de dret.

A peu cap al cros escolar de Sant Boi

Igual que vaig fer l'any anterior, aquest any he tornat a pujar a Sant Boi de Lluçanès a peu desde Vilaseca. Aprofitant que l'Erik habia de correr un cros escolar i amb l'antecendent de l'any passat, aquest any i he tornat. Aquesta any però no hi he anat sol, ja que vaig poder enredar a en Pere perque s'hi apuntés.

Així doncs hem sortit a les 8:00 del matí de casa en direcció a Torelló passant pel GR que duu a la font de Puigroví. Feia una mica de fred a primera hora del matí, però rera la mica de boira que hi havia s'intuïa ja el cel blau, per lo que es preveia un bon dia. Seguim el GR trotant suau fins a arribar al Pelut que travessem i seguim la carretera que porta fins a Can branques. Enfilem la carretera que porta fins a la Rectoría d'Orís agafant les dreceres que estan marcades amb senyals grogues i blanques d'un PR. Un cop a la rectoria seguim per la carretera fins que s'acaba l'asfalt. Aquí decidim agafar una pista a mà dreta per la qual jo no havia passat mai. Seguim sempre alternant el córrer i el caminar en funció sobretot del desnivell.

Aquesta pista que baixa al principi passa pel costat d'una masia que deixem a mà dreta i seguim pel cami. Més endavant, deixem el camí principal per agafar una corriol i comença enfilar amunt per passar pel costat d'una altra mas. Finalment el camí acaba sortint a la pista que porta a Gallifa. 

Un cop al camí reculem un centenar de metres per anar a buscar el camí que puja cap a Sant Boi, el qual està molt humit i enfangat. Fem aquest camí pràcticament caminat, ja que puja bastant. Arribant al capdamunt del camí s'ens creua un senglar a poc metres davant nostre i que per sort està a l'altre costat de la tanca. Déu n'hi dó si n'es de gros el bicho!.

Arribem un camí per la dreta aniriem a buscar el camí dels Munts i Sant Boi i a l'esquerra la pista de Sant Salvador. Decidim seguir per la dreta i baixar a buscar la pista de Sant Salvador la qual trobem al cap de pocs minuts. Un cop a la pista girem a la dreta, en direcció contrària a l'ermita aquest tram el fem corrent, i seguim trotant fins a trobar una pujada de ciment que trempa fort. uns metres més endavant tornem a rrencar i trobem el desvio a mà dreta que porta per una pista cap a Sant Boi. Aquest camí enllaça amb el que bé de Gallifa uns metres més endavant. Just trobar l'enllaç, pocs metres endavant sortim de la pista i agafem un corriols que baixa de dret fins a Sant Boi a través d'uns camps i que ens porta ben bé fins a la zona esportiva on es feia el Cros.

Arribem al cros amb un temps aproximant de 2h 10 min. amb una distància total de 14,5 Kms i mes de 800 de desnivell positiu acumulat.

Més tard i ja dirntre del cros escolar, l'Erik va córrer la seva cursa que era un total de 1050 metres, en la que va quedar 14è. També l'Iker, el xic de casa va fer el seu debut en el cros corrent sense problema la recta que els hi fan córrer als més petits. Finalment, jo vaig avabar per córrer la cursa per als pares, que constava de una volta al circuit gran (1050 metres com l'Erik) i que la veritat s'em va fer molt llarga, i és que la gent va sortir a sac i a penes vaig poder aguantar el ritme dels de davant uns pocs metres. al final 7è de 10 corredors.

Running al Sot Gran

La volta d'avui l'he començat des d'un lloc diferent a l'habitual. Si bé sempre acostumo a sortir de casa quan corro entre setmana, avui tot aprofitant que havia de deixar el cotxe a les 9:00 a la dona he sortit des de l'avinguda del castell.

He enfilat carrer amunt en direcció a Sant Vicenç i he anat a buscar els colegis, des d'allà amunt per la pista fins a arribar a la casa del Sot Gran i un cop dalt he baixat cap a Vilaseca per l'altre costat de la pista.

En total hi he estat 32 min a fer 5 Kms  amb un desnivell de 132 metres

Entreno en alçada

Aprofitant que aquest pont era llarg, vàrem pujar amb la família a passar uns dies a Puigcerdà, i ja que estava allà res millor que fer un entrenament en alçada (si més no més alçada de l'habitual).

Diumenge doncs aprofitant que tenia la tarde lliure i que no feia excessiu fred, vaig sortir a còrrer una miqueta. El dia abans havia confeccionat una ruta amb el Compe GPS que vaig carregar al Garmin. Una ruta d'uns 12 Kms amb un desnivell de tan sols 160 metres, ideal per rodar.

La ruta havia de seguir bàsicament el recorregut de la mitja marató de Puigcerdà, però retallant  alguns Kms, ja que ara per ara no sé podria fer 21 Kms amb unes condicions òptimes.

Així doncs un cop llest  i a punt engego el GPS i començo a caminar vora l'estany. En principi el GPS no em pilla els satèlits suposo que degut a que el cel està molt i molt tapat. Espero una mica mentre començo a córrer per la baixada en direcció a Sant Martí d'Aravó. Passen un parell de Kms i el GPS continua mort, així que decideixo apagar-lo i anar per feina.

Aviat em comença a sobrar roba. De fet m'he abrigat massa, no fa gota de fred i el paravent ara em fa nosa. Em lligo el paravent a la cintura i guardo el GPS i les claus de casa com puc entre la butxaca del maïllot i el portabidó. Arribo a la Torre del Remei i Bolvir, travesso la N-260   i segueixo en direcció a Talltorta. Em costa una mica d'agafar el ritme tot i que porto vora 4 kms.

Un cop passat Talltorta giro a l'esquerra per una carretera on passen pocs cotxe que ja va de retorn a Puigcerdà, estic a meitat de camí i porto un 6 kms aprox. Un parell de kms més endavant agafo un trencant a mà esquerra en direcció a Ventajola (trencant que no hauria d'haver agafat), el qual em porta a un petit nucli amb quatre cases on el cami es parteix en dos i decideixo gira cap a l'esquerra (un altra cosa que no hauria d'haver fet). Durant uns minuts troto trepitjant neu tova i entre camps i cases de pagès fins que per art de màgia el camí desaparèix. Giro cua i desfaig el camí fins a Ventajola de nou on en comptes de tornar a buscar la carretera bona decideixo agafar el trencant de la dreta ( nou error). Si bé la direcció és la correcta, (direcció Puigcerdà), El camí és ple de paranys. 

Aquest tram de camí és ple de basals enormes glaçats que van a banda i banda del camí. alguns m'atreveixo a creuar-los per sobre el gel, alguns simplement els vorejo, i en algun he tingut que fer autènticas malabarismes entre els arbres, recs i demés per sortejar-los sense mullar-me.

Arribo a una mena d'urbanització que suposo que serà la part nova de Ventajola, ara ja corrent de nou per asfalt i segueixo en direcció a la carretera de Guils de Cerdanya travessant de nou la N-260. Désprés d'uns metres per la carretera de Guils em desvio a la dreta per passar de nou per Sant Martí d'Aravó. Ja sóc pràcticament a Puigcerdà, només em queda la dura pujada fins l'estany, la qual haig de fer-ne algun tram caminant.

Finalment arribo a casa després de 1h 33 min, amb un total de 14,5 Kms (dels 12 que havia de fer en un principi).

L'Esquirol i la barra de ferro

Avui hem fet una sortideta amb la BTT força complerta amb en Pere. La ruta ha consistit en anar fins a l'Esquirol per diversos camins i corriols, (alguns d'ells del tracks del diable) i de tornada hem passat per la barra de ferro fins al restaurant de les Gorges. 

Hem sortit a les 9:00 de Sant Vicenç de Torelló en direcció a la fontsanta i la casa de Targarona. Hem anat per un corriol fins a arribar a les cases de la riera de Sant Pere. Des d'aquí hem seguit un tram dels tracks del diable per diferents corriols i camins. Durant el traçat hem trobat força raconades on la vegetació estaba completament blanca, ja que segurament no hi toca el sol en tot el dia i s'hi va acumulant el glaç d'un dia per l'altre.

Hem arribat a l'Esquirol sobre les entre les 11:30 i les 12:00 aproximadament i hem anat a buscar el camí cap a la barra de ferro que surt del costat del cementiri. Algo tècnic al principi, amb algun esgló compromès i baixada amb pendent, però que de seguida es converteix en un sender ample. La tendencia és d'anar guanyant una mica d'alçada al principi, però sempre planeja força i en la segona part acaba baixant.

El camí ressegueix tot la cua del pantà de Sau en la seva part més alta. És en la part final (després de travessar un riu) on el camí es torna algo compromés degut a que el camí es fa molt estret i amb la vegetació força tancada, a més a la banda dreta i tenim un precipici (creat pel pantà) d'un centenar de metres ben bó.

Un cop al restaurant de les Gorges, en comptes d'agafar la carretera cap a Roda o Sant Martí de Sescorts, hem agafat un camí que jo no coneixia i que porta fins a Roda, al barri de les cases noves, passat per l'antic 'Sporting' ara abandonat. Un camí amb alguns puja-baixa plens d'esglaons. Un cop a Roda travessem la carretera i seguim de dret per anar a buscar la carretera de casa de l'hora, que trobem també per un nou camí el qual no coneixia i que passa pràcticament paral·lel al camí asfaltat principal. De casa de l'hora fins a Sant Vicenç hi hem anat passant per quatre camins i vorejant la miraculosa.

Al final la sortida ens ha sortit per 45 Kms i 3h30min amb un desnivell positiu (segons el CompeGPS) d'uns 1030 metres 

Running al Castell dels Moros

Avui feia fred, molt fred. Volia sortir i fer la mateixa volta que els dies anteriors amb alguna variació, però finalment he decidit cambiar de traçat i anar a buscar el solet per sortir de la boira.

He pujat per la pujada de la Grinsa amunt. Costa molt de fer aquesta pujada en fred i he arribat als colegis, l'intenció era seguir pel passeig fins a Sant Vicenç, però a mitg passeig he agafat un camí a mà esquerra que puja en direcció al Castell i que enllaça amb el camí que va de darrera els colegis a Sant vicenç. Des d'aquí he reculat de nou als colegis per pujar per la pista en direcció al Sot Gran i m'he desviat a la dreta per agafar el camí que puja al Castell per la cara Nord. 

Un cop a dalt del castell he baixat pel camí bó i a l'alçada del Mas Grau he girat a l'esquerra per allargar una mica la sortida i trotar uns quants kms doncs lógicament bona part de la pujada al castell no l'he fet corrent si no caminant a pas lleuger. He trotat fins al Mas Vilar. Allà en comptes de seguir recte cap a font de nogueres he entrat al poble i he tornat de nou pel camínet cap als colegis. Baixada de nou cap a Vilaseca i a casa.

En total han estat 47:25 min i uns 4-5 Kms amb força desnivell.