Setcases - Costabona Ges Extrem

 Retrobada amb els companys de Ges Extrem. Sortideta maca amb en Jaume i en Pere i amb la companyia d'en Roger, el fill d'en Pere.

A les 6 hem sortit de casa i em conduit fins a Setcases. Arribats al poble em seguit un parell de kms i hem deixat el cotxe aparcat en la pista per la cual hem d'arribar acabada la volta.

Un cop llestos, iniciem la ruta i baixem carretera avall fins al poble on creuem el pont per anar a buscar el GR que ens ha de portar cap a la Collada Fonda. El dia està molt tapat i sembla que els núvols ens acompanyaran durant bona part de la jornada.

El camí arrenca per una pista ampla amb força desnivell però als pocs metres girem per agafar un corriol, també amb marques de GR. La ruta va pujant fort per un corriol entremig de bosc i fa que els bessons ens tibin de valent. Això ens porta poc més d'un hora i prop de 6 kms, fins a arribar a una part més planera. 

Seguim planejant durant prop de 3 kms, per una pista més ampla fins que arribem a la pista principal de la collada Fonda, la qual atravessem per enfilar amunt cap al Costabona. 

Iniciem l'ascenció seguint unes marques de GR que vorejent un filat. Mica a mica, ens anem endinssant enimg de la boira a mida que anem guanyant alçada i en poca estona ja no podem veure més enllà d'una dotzena de metres.

Arribem al cim del Costabona amb poc més de 2h. fem una foto ràpida, doncs a dalt fa fresca i tirem avall per anar a buscar un corriol amagat i que ens fa baixar per la banda est de la muntanya. Un tros avall, i ja una mica arracerats fem una parada per menjar una mica.

Un cop reprenem el camí, ens anem decantant cap a l'est baixant per corriols entre boscos i prats fins a sortir a la pista que va de Setcases a Espinavell. Reprenem la pista un centenar de metres i prenem un nou corriol de baixada que ens ha de dur directe cap  al cotxe. La baixada és per corriol, força tecnica i amb força desnivell i ens porta fins a la llera d'un riu el qual atravessem per un pont de fusta per encarar l'ultim parell de kms de baixada fins al cotxe.

https://www.strava.com/activities/5747013138

FITXA:
Temps en moviment: 3h 09min
Temps aturats: 34 min
Temps Total : 3h 43min
Distància : 17,9 km
Desnivell : 1178+

Puigsacalm

 Avui hem anat a fer un Puigsacalm amb l'Iker. Teniem intenció de fer temps en el tram de pujada, així que hem pujat d'hora per aprofitar la fresca.

Hem sortit a les 7:30 des de Barcons i hem enfilat pel camí amunt, al principi caminant a pas lleuger per escalfar una miqueta. Passada la zona de les alzines guapes, i just on el camí comença a planejar una mica comencem a trotar. L'Iker es posa al davant i tira fort durant bona part de la pujada.

Arribem a Fontornadissa amb poc més de 20 min. La pujada des de la font se li fa més dura a l'Iker que es queda una mica enrera, a forçat una mica massa en el primer tram i té una mica de flato. Pujem caminant per el prat fins a trobar la porta. 

Passada la porta, seguim amunt intercalant el trotar amb el caminar i en poca estona ens plantem a peus de pujada final i fem una última apretada. Finalment fem cim amb 40min 55 seg. conseguint baixar en 7 min la nostre anterior marca.

Després de prendre una mica d'aire, iniciem la baixada la qual ens agafem amb calma. Acabem l'entreno d'avui després de 1h 20 min.

https://www.strava.com/activities/5667369441

FITXA
Temps en moviment: 1h 17min
Temps Aturat: 3 min
Temps Total: 1h 20min
Distància: 8Km
Desnivell: 438+

Camí del Enginyers 2021

Avui hem anat a fer el camí dels Enginyers amb en Xevi i l’Iker, una volta que ja vàrem fer fa un parell d’anys i que ens va agradar molt.

Sortim a les 6:45 del pàrking de Daiò on hi ha uns pocs cotxes. Per sort, hem pogut aparcar aquí tot i les restriccions actuals, doncs ara el pàrking està limitat a una quarantena de cotxes i és prohibit aparcar als vorals.

Enfilem docs el camí cap a Coma de Vaca, el qual va vorejant les Gorgues de Freser durant bona part del recorregut. Aquest, puja dret durant una bona estona i ens porta fins al Salt del Grill en el qual hi fem una primera parada per fer alguna foto.

Seguim fent amunt, deixant cada cop mes avall el riu a través d’un bosc carregat d’avellaners.

El camí fa una petita davallada i sortim al riu el qual travessem per un pont de ferro que, l’anterior vegada s’havia endut el temporal Glòria. A partir d’aquí el camí comença a pujar més dret, al principi per boscos d’avets, els quals deixem enrere poc a poc i seguim per terrenys més agrestes i amb menys vegetació.

Aproximadament sobre les dues hores de camí, la vall de Coma de Vaca, s’obre davant nostre i en poca estona arribem al refugi, on fem una parada per esmorzar i fer un cafè ràpid.

Refets ja després de l’esmorzar i amb les piles carregades, seguim el nostre camí, tenim per endavant 10 km de pujades, baixades, pedres, passos estrets i complicats,... en definitiva un camí dur que ens ha de portar fins a la Vall de Núria.

Aquesta part del camí, tot i ser la més dura i complicada, és la part que més m’agrada i amb la qual més he gaudit, tant per la varietat de terreny com per les vistes que ens obsequia. Val a dir que els primers sis km són molt tècnics, però passats aquests el camí planeja pràcticament durant 3-4 kms per un camí revirat però de molt bon fer fins pràcticament sortir sobre la Vall de Núria.

Arribem a Núria sobre les 11:45, on fem una petita aturada per carregar d’aigua i menjar alguna barreta per afrontar el tram de baixada que no està excent de duresa i dificultat.

Pugem doncs fins al mirador i agafem el camí que baixa en direcció a Queralbs. A diferència del la resta del camí que ja portem fet fins ara, on a penes ens hem creuat amb unes poques persones, el camí de baixada sembla les rambles. Déu n’hi do la gentada que hem trobat!

Baixem trotant camí avall, però hem d’afluixar només començar doncs una estrebada al turmell m’impedeix anar gaire ràpid en les parts més tècniques. Tot i això no deixem de trotar i mica a mica van caient els metres i anem perdent desnivell.

Fem una petita parada en un Salt d’aigua (no en recordo el nom) per fer una foto i prendre un gel i seguim tot seguit. Ara sembla que el turmell no em fa tant mal i puc tirar algo més. L’Iker va davant i tira fort a la baixada.

Arribem al encreuament on hem de deixar la baixada cap a Queralbs i que ens ha de portar directe cap a la central de Daió on tenim el cotxe. Ara ens toca pujar de nou una mica i amb el sol que cau en aquests moment (Són les 12 del migdia) aquesta es fa dura. A més el camí està molt brut de vegetació i fa que el nostre pas s’alenteixi bastant més.

El sol, la vegetació alta i el cansament acumulat fa que aquest tram se’ns faci especialment llarg. Mica a mica però, anem perdent alçada i nou i poc a poc amb el canvi d’alçada notem un canvi de vegetació i el camí es comença a obrir davant nostre, el qual fa que puguem tornar a trotar de nou cap avall. Ja veiem l’aparcament, i això ens dóna ales per afrontar aquest tram final amb més energies.

Arribem finalment al pont que travessa el Fresser i que ens marca el final de la nostra ruta després de 24 kms i 5h 42min d’excursió.

https://www.strava.com/activities/5640873940

FITXA:

Temps en moviment: 5h 42min
Temps aturat: 6h 23min
Temps total: 41min
Distancia: 24 kms
Desnivell: +1200

Un Taga entre setmana

 Avui hem fet una escapada cap a les muntanyes del Ripollès amb l'Iker per preparar la sortida del fi de setmana vinent.

Hem anat a pujar al Taga, muntanya fàcil i agraïda que ens agrada fer de tant en tant i la qual hem decidit pujar desde l'Ermita de Sant Martí d'Ogassa.

Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha a la mateixa ermita i un cop fets els ultims preparatius enfilem el camí amunt.

Com sempre els primers metres ens tiben de valent els bessons, però mica a mica anem escalfant i sense adonar-nos-en ja sóm al pla on hi ha l'abeurador de les vaques. Seguim pujant pel camí fins que trobem l'inici de les ziga-zagues i decidim pujar fins a la portella pel dret seguint una canal que hi porta quasi directe.

Arribem a la Portella poc després on agafem una mica d'aire abans de seguir camí en direcció al cim. La pujada segueix sense cap incidència i de seguida arribem a dalt en menys d'una hora des que hem sortit del cotxe (52 min).

Fa una mica d'aire i és fresquet, aixi que decidim menjar-nos la barreta que portàvem un cop a baix. Baixem per la banda de Coll de Jou, una baixada que cada cop m'agrada menys de fer-la trotant, ja que és molt irregular i és molt fàcil de fer-s'hi mal. Tot i amb això, arribem abaix amb un quart d'hora.

Ara si, mengem una mica i seguim el camí pel GR que surt de darrera del Refugi de Sant Jordi, el qual ens porta a través de bosc de nou cap al punt de sortida. Aquest, està força brut de vegetació en alguns trams, sobretot en la part final i fa que haguem de afluixar el pas per tal de no perdre la pista.

Arribem al trencall on s'agafa la pista principal que hem pujat a primera hora i desfem uns metres fins a arribar al cotxe.

https://www.strava.com/activities/5619139913

FITXA:
Temps en moviment: 1h 28min
Temps aturat: 21min
Temps Total: 1h 49min
Distància: 7,8 km
Desnivell: +534

Trail de Sora '21

Sortida puntual a les 9, i enfilem els primers metres de pista intentant agafar bones posicions, doncs sóc conscient que un cop entrem al primer corriol de pujada serà difícil d’avançar posicions. Entro al corriol darrera del grup de les 3 primeres noies on hi ha l’Ana Guiteras, i sabent que es una bona escaladora intento mantenir el seu ritme durant la pujada.

La pujada té la seva tela i la calor no ajuda gens,tot i això miro de fer corrents la major part de trams amb poc desnivell. A mitja pujada atrapo a l’Iker que a afluixat bastant, diu que té una mic de flato i que per això ha baixat el ritme. 

Arribo al capdamunt de la primera pujada, i tot i que he perdut algunes posicions i se m’ha escapat el grupet que duia al capdavant, veig que vaig molt per sota del temps que tenia previst, aproximadament uns 10 minuts.

La baixada es fa per un corriol tècnic tot i que no és massa llarg. Aconsegueixo contactar de nou amb el grup que tenia davant tot i haver conservat una mica a la baixada. Sortim una pista que ens ha de portar a l’avituallament i durant el tram de pista perdo de nou contacte amb els de davant i arribo sol a l’avituallament. Serà possible que en tant poc tros m’hagin tret tant?

Omplo d’aigua segueixo per iniciar la segona pujada, la qual em fa mes respecte. El sol apreta cada cop més fort i l’ascensió es fa feixuga. A penes si puc trotar alguns metres de tant en tant i darrera meu hi ha un corredor que sembla que em va retallant distàncies.

Aquesta segona pujada té sorpresa, i una d’agradable, doncs han retallat ben bé 1km de pujada, així que sense gairebé adonar-me’n apareixo a la pista de baixada. Des d’aquí sé que em queden prop de 4 km, quasi tots de baixada així que em llanço pista avall intentant conservar una mica doncs veig a venir que se’m farà llarga.

Vaig sol pràcticament durant tota la baixada, ningú al davant ningú al darrera així que em relaxo una miqueta i afluixo una mica per guardar forces per la pujada final. A poc més de 1km per arribar, m’atrapa l’Iker que està molt més refet i que ha fet una bona baixada i seguim junts la resta del camí, em diu que per darrera tenim en Toni dels Rurals no massa lluny.

Arribem a l’entrada del poble i ens toca pujar fins la part alta on hi ha l’arribada de meta. Fem caminant la pujada forta del carrer principal doncs, no es veu ningú al darrera nostra en molt metres. Un cop ja a l’alçada de l’església tornem a trotar i ja no parem fins a travessar l’arc d’arribada, el qual travessem plegats marcant un mateix temps final  de 1h 03min. i obtenint les posicions 34 i 35 de la general.

En resum, una cursa maca, marcada per la calor que l’ha fet bastant més dura del que semblava a priori, en la qual he tingut bones sensacions durant tota la cursa tot i que m’ha faltat una miqueta de xispa al final.

Destacar també la gran cursa de l’Iker que, tot i l’error inicial d’arrancar un xic massa fort, ha sabut gestionar molt bé la resta de la cursa on a acabat anant de menys a més i aconseguit un 2n lloc en categoria Junior i un bon lloc a la general absolut 

https://www.strava.com/activities/5566561434

FITXA:
Temps en moviment: 1h 03min
Temps aturat: 0min
Temps total: 1h 03min
Distancia: 8,6 kms
Desnivell: 414+

Rostida guapa en solitari

El cel amenaça pluja

Aprofitant que és festa major a Llagostera i estic de festa, he aprofitat per fer una volta llarga que ja feia temps tenia ganes provar.

Així doncs a les 7:20 surto per la porta de casa amb força i ganes d’una bona jornada de Trail. El dia està lleig i amenaça pluja la qual cosa fa que em plantegi quina de les opcions de ruta serà la més adequada, doncs dubto entre voltar cap al Bisaura o anar cap a la zona de Bellmunt i Pic de l’Àliga.

D’entrada enfilo cap al Castell de Torelló i segueixo per 3 Batlles i coll de maronta per anar a buscar la pista de Saderra. Un cop a la pista enfilo amunt per les gargantes, un cop  al Coll de les gargantes toca decidir el camí a seguir. Mirant al cel, em dóna la impressió que la zona del Bisaura està més despejada, així que segueixo en direcció al Bosquetell. El tram des de les gargantes fins al bosquetell no me’l conec massa, així que, tot i que troto una estona vaig  pendent en tot moment del GPS.

Arribo a la fita que hi ha  El bosquetell, porto prop de 8kms i 1h 30 aproximadament, a partir d’aquí, tinc més clar el camí, almenys fins a arribar a St. Quirze de Besora. Faig la baixada en direcció al Salt del Mir amb bon ritme però reservant la maquinària, tenint en compte que em queda molta volta per fer encara. Al Salt del Mir passo sense desviar-me, directe cap al veïnat del Mir i cap a Santa Maria de Besora (km 12) on arribo amb poc més de 2h. Aquí tenia previst omplir d’aigua, però la font està tancada, així tot i que vaig amb aigua de sobra hauré economitzar l’aigua la resta del camí. Enfilo el camí cap al Castell de Besora, al qual no acabo de pujar-hi, si no que passo vorejant-lo pel camí que hi ha just a sota.

Segueixo trotant pel corriol i travesso el Collet de la Mongia per enllaçar amb el camí que em portarà fins al Pla de revell, el qual travesso per anar a buscar el baixador del Trail del Bisaura. La baixada està una mica bruta d’herbes al seu inici, però passats els primers metres  ja es pot passar bé, així que em llanço avall entre trams de corriols i pistes.

El Bisaura amb el Castell de Besora al fons

Tinc alguns problemes durant la baixada per seguir el track, el qual perdo en un parell d’ocasions per sort no em desvio massa de la ruta i en ambdues ocasions puc trobar de nou el track sense massa problemes.

Arribant a Sant Quirze, haig d’improvisar la baixada, doncs a l’alçada de les antenes de telefonia, el camí està ple de males herbes i és impracticable, així que agafo una pista que em deixa al costat del cementiri.

Arribo a St. Quirze (km 19) amb poc més de 3 hores. Ara em toca enllaçar amb el GR que porta cap a Saderra. Aquest tram només l’he fet una vegada ja fa molts anys, així que haig de tirar de GPS durant bona part del tram. Aquesta és la part que menys m’agrada del recorregut, ja que està molt brut, sobretot en la zona que passa per darrera les fàbriques, a més em fa baixar a la llera del riu en algunes ocasions i costa de trobar les marques del GR. El Camí va vorejant el Ter en la seva major part i el fet que estigui tant brut i mal marcat fa que no gaudeixi massa d’aquesta part, a més cal afegir que ja començo a notar el cansament acumulat i el sol que fa estona que ja ha sortit comença a apretar.

A la fi, arribo al trencant de Saderra (Km 25) amb prop de 4h a les cames. En un acte d’inconsciència  o bogeria transitòria, que sé jo, decideixo no seguir el GR directe cap a Borgonyà i Vilaseca i enfilar cap a la casa de Saderra on agafo el camí que baixa fins l’avituallament en el trail dels 3 Batlles, aquest cop però, de pujada.

La veritat, aquest tram se’m fa molt feixuc, fa molta calor i ja vaig molt just d’aigua, a bones hores se m’ha ocorregut passar per aquí!. Segueixo pujant i cremant metres fins que arribo a la pista que porta cap al coll de 3 batlles i decideixo girar cap a la dreta per anar a trobar el corriol que baixa per la Batallola, el qual és pràcticament de baixada i a raser del sol.

Arribo al final de la ruta, a Vilaseca amb un total de 30 kms i prop de 5h d’excursió, cansat, assedegat, però content d’haver anat amb molt bones sensacions quasi tot el camí i havent sabut gestionar bé tots els aspectes de la sortida.

https://www.strava.com/activities/5354480314

FITXA:
Temps en moviment: 4h 28min
Temps aturat: 23 min
Temps total: 4h 51min
Distancia: 30,3 kms
Desnivell: +1224

Castell de Besora i Serra de Bellmunt vist des del Pla de Revell

El Pla del Revell

Castell de Besora des del Veïnat del Mir

Veïnat del Mir

Volta per la Moixina

Avui hem tornat de nou a Olot, als paratges de la moixina. La cursa ens va agradar molt, i valia la pena tornar-hi amb més calma i en un dia més  ‘sec’.

Així que a les 9h estàvem davant de l’escultura del marc llestos per arrencar l’excursió. L’itinerari ha estat pràcticament calcat al de la cursa, el qual de fet (i avui ens n’hem adonat) està molt ben marcat amb marques grogues i fites.

A penes hem trobat fang al camí, tot i que el terreny estava tou. No hi havia aigua als bassals, la qual fa uns dies ens arribava fins als turmells.

Durant bona part del recorregut hem anat pràcticament sols. No ha estat fins que ens hem anat acostant als paratges de la Fageda d’en Jordà que hem començat a creuar-nos amb gent.

Hem acabat l’excursió amb poc menys de dues hores. Sense cap incident remarcable i amb la sensació d’haver aprofitat el matí.

 

FITXA:

Temps en moviment: 1h 57min

Temps aturats: 2 min

Temps Total : 1h 59min

Distància : 9.7 km

Desnivell : 190+

 

https://www.strava.com/activities/5305328019

Tast, Test del Tastet

S’acosta la cursa dels Matxos, el Tastet de matxos per ser més exactes. Una cursa la qual ja hauria d’haver disputat a l’Abril del 2020, però que a causa de la pandèmia es va ajornar.

Per tan és hora de començar a preparar-la i així he fet en la sortida d’avui. No  he fet la volta complerta, si no que he fet dues terceres parts de la mateixa. El tram inicial (sortint però des de Vilaseca) i fins al Coll que uneix la pujada de les gargantes amb la Serragrenyada i el tram final que va des de el Coll de Duec fins a Vilaseca de nou.

Així doncs he sortit des de Vilaseca en direcció a Borgonyà trotant suaument per travessar la colònia fins al cementiri on agafo el GR. Segueixo trotant sense parar durant tot el corriol fins a arribar a l’inici del pedregar, just passats els neumàtics abandonats.

Faig tot el tram de carena caminant a ritme alegre i intentant trotar sempre que puc, tinc bones sensacions tot i que noto les típiques molèsties a les cames que m’acompanyen últimament.

Arribo a la pista i troto per ella fins a trobar el corriol que enllaça amb la pista de Saderra i arribo amb aproximadament 47 min pel trencant de les gargantes on sol posar-se el primer avituallament de la cursa. Ja tenim la primera referencia del dia. Calculo des d’aquí que fins a arribar al Coll de les gargantes trigaré uns 20 minuts més, així que sense encantar-me m’enfilo gargantes amunt intentant apretar el pas per arribar amb prop d’una hora al Coll.

Arribo al coll amb 1h 5min, ara em queda el tram dur de la ruta amb rampes de fins al 45% de desnivell. Agafo un ritme i miro de no afluixar en tota la pujada, tot i que aprofito per fer una foto quasi en marxa, el dia s’ho mereix.

Acabo el 1r tram al Collet de la Balma del Migó, per un moment dubto entre baixar cap al Coll de Duec que és la idea inicial o pujar fins a Bellmunt. Finalment i en comprovar que no porto cap barreta ni gel, decideixo tirar cap avall de dret.

La baixada la faig sense apretar massa, deixant-me anar, per guardar forces, tot i això marco un bon temps de baixada.

Ja al Coll de Duec, enceto el 3r tram i el faig gairebé tot trotant a excepció d’algun tram en pujada.

Prenc una nova referencia, des de Coll de Duec al Serrat alt hi estic 23 min. De ben segur que el dia de la cursa no baixo dels 30 min en aquest tram,…

Encaro la baixada fins al Sot gran i giro per la pista avall i trotant de menys a més a mida que vaig baixant fins a arribar de nou a Vilaseca i donar per acabat el test.

https://www.strava.com/activities/5299171534

FITXA:

Temps en Moviment: 2h 07min

Temps Aturat: 0 min

Temps Total: 2h 07min

Distància: 14.97 km

Desnivell: 580 +

 

GREVOLOSA – SERRA DE LLANCERS – ST. MARTÍ DE CASTELLÓ i CABRERA

Avui hem fet una volta que ja portava temps amb ganes de fer, i es que tenia varis al·licients,....

El primer era el tram que va de St. Martí de Castelló a Cabrera i que m’havia de servir per marcar-lo per al repte dels 65 kms del Juliol. Un altre era voltar per la Serra de Llancers que m’havien dit que era un indret preciós, i com no poder tornar a passar per la Grevolosa, el qual, sempre es un regal.

Hem sortit a les 7:30 en direcció a la Grevolosa, i arrenquem el dia perdent-nos en el km1,... només sortir, interpretem malament el track i anem a espetegar a Sant Nazari, on li comento a en Xevi que ‘vamos mal’. Després de vàries consideracions, decidim prendre el camí que puja cap a la grevolosa i que esta marcat directament des de Sant Nazari. Un cop a la Grevolosa seguim amunt en direcció al Coll de Barcons per anar a retrobar el track.

Un cop sobre el track de nou, tot és ja més senzill i comencem el camí per la serra de llancers. Segons el mapa es pot fer o bé resseguint la carena o bé just per sota, per la vessant sud, nosaltres hem optat per la segona opció, gaudint així de l’espectacle que ens ofereix la majestuosa fageda. El paisatge varia segons la vessant en la que ens trobem en cada moment però cadascuna d’elles te el seu encant. Seguim un corriol estret que fa tobogans, però amb tendència amb una lleugera baixada.

Tot d’un plegat, el corriol que seguim es va transformant en una pista més ampla i que mica a mica baixa molt més de cop. Ens deixem anar pista avall fins a sortir a una mena d’esplanada on hi ha un parell de trencalls. Seguim avall, per un corriol que ens porta en pocs minuts a Sant Miquel de Castelló.

Una mica de 'Postureo' amb el Puigsacalm de fons

L’Ermita és preciosa, penjada dalt de la cinglera i des d’on hi ha unes vistes esplèndides de la Vall d’en Bas. Després d’algunes fotos i menjar alguna cosa reprenem el camí que ens ha de dur fins a Cabrera.

El camí cap a Cabrera es dur, molt més del que ens pensàvem. A això hem d’afegir que en un parell de trams, hem perdut el track i hem hagut d’improvisar per mig de bosc. No obstant, i gràcies a l’ajuda del GPS, retrobem el camí just abans de l’anomenat Coll d’Uran des d’aquí ens espera un ‘regalito’ en forma de pendent per pujar al Puig de la Creu del Rabadà (el qual un cop a casa veiem que podríem haver voltat per darrera). Des de dalt ens queda baixar per anar a trobar la pista de Cabrera i ho fem per un camí molt brut, ple de romegueres, segurament hi havia una ruta alternativa, però després de varies esgarrinxades, sortim a una pista que baixa fins a la casa anomenada Molí de la Faja i des d’allà ja sortim sota de la muntanya de Cabrera, just sobre la pista.

En aquest punt decidim no pujar dalt de Cabrera, ja que els últims kms han suposat un desgast d’energia extra així com un important retràs en temps. Seguim doncs per la pista principal per anar a sortir ben bé a peus de Cabrera just a les escales on tornem a trobar el track que baixa des de dalt. Seguint el track, ara en bé baixada fins a Cal Vidrier, una baixada tècnica de les que ens agrada fer i en la que ens creuem amb gent coneguda.

Un Mussol

Arribem a la pista de porland que agafem a mà dreta per anar a sortir al Collet de Sant Julià on agafem la pista en direcció Cabrera la qual de seguida deixem per agafar la pista que baixa en direcció al prat de la Vola. Des d’allà seguim en direcció a la casa rural de El Güell, des d’on enllacem amb la pista que puja cap a la Grevolosa. Aquesta la deixem al Coll de la Cometa on agafem un corriol a mà esquerra i seguim amunt fins a arribar a Sant Nazari on només ens queda desfer el camí que havíem fet al matí fins a arribar al punt de Sortida de nou.

https://www.strava.com/activities/5267985562

FITXA:
Temps en moviment: 4h 07min
Temps aturats: 1h 16min
Temps total: 5h 23min
Distància: 25,37 kms
Desnivell: 939+

Més 'Postureo'

Sant Miquel de Castelló

Cursa de la Moixina '21

Després de molts mesos, hem tornat a posar-nos un dorsal!. La veritat es que aquesta cursa em feia bastanta il·lusió, no tant per la cursa en si, la qual va sorgir quasi per accident i sense tenir-ho previst, si no pel fet de poder tornar a córrer de nou en una cursa organitzada després del COVID-19.
 
A més hi he arribat en un estat de forma òptim que em podia permetre córrer a un bon ritme i tenia ganes de provar-me.
 
La Moixina, es una cursa de 10Km que te lloc a Olot, en els paratges de la Font Moixina, El Triai i la Fageda d’en Jordà, el qual ens augurava un entorn espectacular. En aquesta ocasió i hem participat formant parella amb l’Iker, d’aquesta manera, ens servia de test per ell, de cara al proper Trail del Bisaura, el qual té intenció de córrer.
 
El dia s’obre plujós, i la previsió es que no pararà fins a mig matí o migdia, així que ens tocarà mullar-nos de ben segur. Arribem a Olot sobre les 8:45 per poder recollir el dorsal amb tranquil·litat. Tenim temps de sobra fins les 10 que no dónen la sortida. La idea era poder anar a escalfar durant aquest temps, però amb l’aigua que cau ens fiquem al cotxe a fer temps.
 

Poc abans de la sortida sortim a escalfar una mica sota la pluja ( i perquè necessitàvem anar al WC) i donem unes voltes trotant pels carrers del poble. Sobre les 9.50 ens dirigim cap a la sortida, on hi ha disposats 4 calaixos on la gent s’ha d’anar col·locant en funció del temps que creu que pot fer en la cursa. Nosaltres ens posem al 3r calaix, on hi ha la marca dels 60-70 mins. Nosaltres teníem calculat fer un temps aproximat d’entre 1h15m – 1h 20m.
 
A les 10 puntuals, comencen a sortir els primers corredors del calaix 1, sortides de tres persones i amb decalatges de 30 segons cada sortida. Nosaltres sortim sobre les 10:15 aproximadament.
 
Arrenquem la cursa i trotem per un camí sortejant bassals i alguns corredors que teníem al davant i sortim a una pista asfaltada amb lleugera pendent i que s’enfila cada cop més. Arribem al capdamunt de la pujada, hem avançat un munt de corredors, però a l’Iker li ha costat aguantar el ritme fins dalt. Entrem a bosc i seguim per un corriol que va fent petits puja-baixes. L’iker em diu que té flato, així que abaixem el pas per intentar que es recuperi. Anem passant metres la majoria per corriols de gran bellesa, per sort, els arbres ens aixopluguen una mica de la pluja, tot i que sembla que apreta una mica. L’Iker no aconsegueix recuperar-se del tot del flato. Així que sobre el km 4 decidim caminar i que recuperi millor.
 
Durant aquest tram, ens passa molta gent al davant,... A ell li està costant molt, crec que s’està posant nerviós per tot plegat, el flato, la pluja, els bassals, el fred, la gent que ens avança,...i això fa que no recuperi bé. Es jove i no sap gestionar bé aquestes emocions encara. Seguim caminant durant un parell de kms, trotant just en els trams de baixada, aquí anem pràcticament sols. Li explico que el que li està passant és precisament la mescla d’aquestes coses i que no s’hi amoïni, hem vingut a disfrutar i no a patir.
 
Donant un cop d’ull al perfil, veig que ara ens bé una estona de baixada llarga i proposo a l’Iker de deixar-nos anar trotant però sense forçar, que li anirà be per recuperar les sensacions.
 
La baixada se li posa d’allò més bé i aviat, sense adonar-nos-en anem incrementant el ritme. Fem l’ultima pujada del dia, no és una gran pujada i podem fer-la pràcticament trotant i ens reenganxem amb alguns corredors. El fet de trobar-se millor i poder avançar corredors ens dóna ales i encarem la baixada a tope. Ens fem un fart d’avançar gent a la baixada que si bé no és excessivament tècnica, la quantitat d’aigua que baixa la fa perillosa en alguns trams.
 
Acabem la baixada i sortim a una pista, la pluja comença a afluixar, però nosaltres ja estem a poc menys d’un Km de l’arribada. Fem aquest últim km un ritme relativament alt, es nota que l’Iker s’ha refet, doncs a mi em costa seguir-li el ritme, avancem alguns corredors més i ens situem en el grup de persones que havien sortit més o menys com nosaltres.
 
Arribem a meta amb 1h 07min, molls com ànecs però contents d’haver pogut fer una cursa en la que hem disfrutat de la pluja, el fang, els bassals i en la qual hem anat de menys a més i en la qual hem trigat menys del que teníem calculat d’inici.

https://www.strava.com/activities/5224267795
 
FITXA:
Temps en moviment: 1h 07min
Temps aturats: 0min

Temps total: 1h 07min
Distància: 10,2 kms
Desnivell: 204+