3 Ermites (...o reconeixement dels 50K)

Amb motiu del seu 50è aniversari, en Xevi ja fa dies que em va proposar de fer una volta de50 Kms per celebrar-lo. Ja fa dies que hi treballem, tenim la ruta ideal i el track llest, per tant, hem decidit fer un ‘test’ per comprovar tant alguns trams del track pels quals mai hem passat i de pas posar-nos a prova ja amb una distància entre els 20-25 km que solem fer últimament i els 50 km que ens tocarà fer.

La volta original ens ha de portar cap a Els Munts, Sant Salvador, Sta. Llúcia i Sant Martí Xic. Per la volta d’avui, decidim retallar el bucle de Els Munts i pujar a Sant Salvador directes, retallant així uns 15 kms.
 
Sortim de casa en Xevi a les 8:00 i baixem caminant cap a la zona esportiva on iniciem el trote en direcció cap al pelut i Orís. Des d’Orís pugem fins a la rectoria per la drecera, seguint les marques del PR C-54 fins arribar a dalt. Des d’allà enllacem amb la carretera principal i la seguim alternant el trote suau i el caminar fins al trencat de Sant Salvador i enfilem pel corriol amunt per trobar l’ermita a la qual arribem amb 1h 45min, portem 11 kms.
 
Fem una petita parada per menjar alguna barreta i seguim pel corriol que ressegueix la cinglera. Des d’aquí, ja estem sobre el track original. Fem tota la baixada sense incidents però ens colem al tram d’enllaç amb la pujada cap a Sobremunt. Perdem uns minuts per retrobar el track però de seguida ens posem sobre la línia de nou.
Travessem una riera i canviem de vessant. Ara pugem per una pista en mal estat que puja fort i ens tiba els bessons. Passem un parell de kms i el camí s’aplana una mica, la pista està molt millor. Arribem a un trencall davant d’una masia on agafem la pista que bé de Sant Boi, i que en poca estona ens porta al trencant de Sobremunt.

Creuem la carretera de la Trona i seguim pel corriol que enfila en direcció a Sta. Llúcia. Per sort amb el fred d’avui el terreny està dur per la glaçada, si no seria un fangar enorme. La pista va fent tobogans i se’ns fa més llarga del que recordàvem, però finalment i després d’un bona pujada sortim a la carretera i arribem a la segona ermita del dia. Pugem fins a dalt i fem alguna foto abans de menjar alguna cosa i seguir el camí. Portem 17,5 kms, estem a l’ecuador de la sortida d’avui.

Deixem Santa Llúcia enrere trotant per la pista durant uns metres i agafem un corriol amb marques de GR, una drecera, perquè al cap de poc sortim de nou a la pista. Passem per un mirador a peu de pista fet de pedres amuntegades i baixem fins un prat amb un petit estany on hi pastura el bestiar i en breu arribem al desviament per encarar St. Martí Xic. Agafem el trencall de la dreta i seguim per pista fins a arribar a l’Ermita on fem unes fotos i pugem fins al castell de Voltregà.

Feta la paradeta de rigor, ens llancem corriol avall seguint unes marques de PR. La baixada ens la coneixem d’haver-hi passat fa un any enrere, es llarga i amb trams força tècnics. Passada la part més tècnica, anem enllaçant pistes i corriols (més pistes que no corriols) fins a arribar a St. Hipòlit de Voltregà.

Arribat a aquest punt, portem 26kms i més de 4h de sortida. Les cames comencen a fer xup-xup, però en general ens sentim força bé. Passem pel Despujol i creuem la C-17 per sota per anar a buscar una pista que ressegueix el riu Ter el qual travessem per una passera. Seguim per una nova pista que ens porta cap a la granja de la Teuleria is sortim just a sota dels dipòsits. Finalment arribem al punt de sortida amb bones sensacions i molt abans del que teníem previst.

 

https://www.strava.com/activities/4559822617

FITXA:
Temps en moviment: 4h 36min
Temps aturats: 56min
Temps total: 5h 32min
Distància: 34,5kms
Desnivell: 974+

Bellmunt per acomiadar l'any

Com que ens agrada acomiadar l’any fent esport, es una tradició ja, hem anat a fer un Bellmunt. A la sortida si han apuntat en Xevi i l’Oriol a part de l’Iker.
 

Deixem el cotxe a la redorta i anem a buscar el camí vell. Pugem fins a sortir a la carretera a l’alçada del pedronet amb algunes parades per problemes tècnics que no venen al cas i un cap allà decidim baixar per la carretera per anar a buscar camí dels Cristians Vells i pujar a Bellmunt per camí Nou.
 
Seguim el camí sempre darrere dels més joves que en algun tram inclús arriben a desviar-se i els hem de fer el ‘toc’. Pugem xino-xano, que en Xevi no va massa fi i anem a sortir a la carretera de nou la qual travessem per agafar un corriol que puja a Bellmunt passant per la zona on es sol fer la sortida dels que practiquen el parapent. D’allà. Sortim directament al pàrking i pugem per la drecera fins dalt del Santuari.
 
Allà fem unes barretes i decidim baixar per la carena de Serragrenyada, així que fem camí cap a ales antenes on fem una foto de grup, se’ns ha oblidat fer-la a dalt, i arrenquem a córrer pel corriol resseguint la carena. Últimament, sempre que bé l’Iker hi ha ‘pique’ i es posa de seguida al capdavant, tirant fort del grup. Fem la baixada tot corrent intercanviant lloc amb l’Iker i afluixant de tant en tant per esperar a en Xevi i l’Oriol que van més lents.
 
Fem una nova para al Collet de la Balma del Migó on deixem passar tres ciclistes, un d’ells en Martí, el gendre d’en Xevi amb els quals xerrem una estona. Un cop han passat les bicicletes, ens llancem baixada avall amb el pacte de fer la baixada a sac cadascú al seu ritme i trobar-nos a Coll de Duec. De seguida em poso davant i tiro fort, anat pràcticament a roda de l’últim ciclista, em proposo intentar arribar abans que ells al Coll de Duec sabedor que tot i que ells van més ràpid, també hi haurà trams que hauran de baixar de la bici.
 
Aconsegueixo passar-los en el tram final del recorregut a escassos 200 metres del Coll on hi ha un baixador on han de carregar les bicis a coll. Arribo a Coll de Duec i espero a la resta de companys. Arriben els ciclistes, i mentre espero que arribi la resta parlo una estona amb en Martí. Poc després arriba l’Iker seguit de l’Oriol i en Xevi.
 
Un cop reagrupats, anem a buscar de nou la carretera de Bellmunt i baixem carretera avall en direcció a la redorta on tenim el cotxe amb un Sprint final d’Infart entre l’Iker i Jo. Aquest nano em porta sempre amb el ganivet al coll!!.
 
 https://www.strava.com/activities/4543326623/overview
 
FITXA:
Temps en moviment: 1h 36 min
Temps aturats: 25min
Temps total: 2h 01min
Distància: 9kms
Desnivell: 580+

Una mica de Trail per cremar els torrons

Sortida amb la colla Ges Extrem, per la zona de Bellmunt per tancar l’any.
 
A les 8:30 ens hem trobat al pàrking del Bon Preu de Torelló. En arribar tenia sorpresa, doncs a part d’en Jaume, en Pere i en Juani, hi havia més gent, entre ells en Planas i tres nois més que després sabria que són en Rafa, l’Albert i un tercer que ara no recordo el nom.
 
Sortim cap a Sant Vicenç, cap a la zona esportiva i l’escola Lloriana i girem per travessar el poble en direcció Font de Nogueres sense arribar-hi, ja que agafem un camí que ens porta en direcció a l’hípica i cap a Sant Pere on sortim a l’alçada del cementiri, des d'on travessem la carretera i el Camí vell de Bellmunt per anar a sortir Fontdevila. Des d’allà ja enfilem camí cap a Sant Roc.
 
El ritme durant tota l’estona es bastant alt, aquesta colla ho trota tot, pel pla, baixades, pujades,... a estones em costa seguir el ritme, però be, vaig aguantant. Arribem a Sant Roc on fem parada per reagrupar-nos, ja que alguns havien tirat més fort i ens havíem separat en tres grups.
 

Seguim camí cap a El Serrat i anem a buscar el camí dels Cristians Vell i des d’allà en direcció a La Portella, evidentment, quasi tot corrent. Fem una nova aturada en arribar a la Portella, a en Juani se’ns comença a quedar una mica enrere ja que li costa seguir el ritme que marca la colla. Des d’aquí, enfilem de dret per la carena seguint unes marques vermelles. Mai havia passat per aquest camí, de fet ignorava que existís, així que mai es tard per aprendre camins nous.
 
Resseguim la carena fent alguna parada i a per fer alguna foto de grup. El camí puja força dret, el desnivell es considerable i ens porta fins al coll de la Fontxeca, el qual reconec per haver-hi passat en el passat en la Duatló de Bellmunt. Recordo que la pujada que tenim al davant es dura. I vaja si ho és, el desnivell es força heavy i el terreny trencat i irregular, però en poca estona ja hem passat el trencant de les fulles i sortim a la carretera de Bellmunt.
 
Pugem caminant fins al pàrking i des d’allà pugem alguns per la carretera i alguns per la drecera fins al Santuari i al capdamunt de la creu on fem una nova parada per menjar una alguna cosa i tornar-nos a reagrupar.
 
La baixada la fem per la banda de les antenes, anant a buscar la carena de serragrenyada,o millor dit, parcialment, ja que a mitja carena agafem un corriolet a mà esquerra i que queda mig amagat per les bardisses el corriol baixa i ens porta a un desviament que segons m’expliquen, a mà dreta sortiríem a una corba de la carretera de Bellmunt (dedueixo que es per on ens van fer baixar en l’última Duatló que vaig participar). Nosaltres girem però cap a la dreta i el corriol ens fa baixar fins a sortir al trencant que hi ha a mitja pujada del Coll de Duec.
 
Des d’allà seguim avall de dret, un altre camí que mai havia passat i que esdevé un corriol de baixada molt divertit de fer i que ens porta pràcticament a buscar la pista de Saderra. Arribats a la pista nou reagrupament i la seguim de baixada fins al trencant de les gargantes, on girem a l’esquerra per enfilar pujada en direcció a les basses de Saderra i la pista que ens porta cap al corriol que travessa La Batallola. Sortint del corriol, ens enfilem fins a comadebó i baixem directament en direcció ja Vilaseca, on m’acomiado dels companys fins la propera.
 
https://www.strava.com/activities/4523680388/overview
 
FITXA:
Temps en moviment: 2h 49 min
Temps aturats: 38min
Temps total: 3h 27min
Distància: 20kms
Desnivell: 982+

Gargantes i Coll de Duec

En la sortida d’avui ens ha hi acompanyat l’Erik com a convidat estrella, així que junt amb en Xevi érem tres els que formàvem la comitiva. Sortim de Vilaseca en direcció a Borgonyà i resseguim el GR per anar a buscar la primera part de tram dels matxos. En els primers metres l’Erik se’ns queda enrere, va una mica girat, sempre li ha costat molt d’arrencar.
 
Passem el pont de fusta que hi ha abans de creuar la via i girem a la dreta per anar a resseguir la cresta que ens porta fins a la pista de bé de la Batallola i que seguim avall en direcció Saderra. Passem les basses de Saderra i sortim finalment a la pista principal des d’on agafem el camí cap a Les Gargantes. L’Erik diu que tot i haver passat feia relativament pocs dies per allà no li sonava el camí de res. No m’estranya que es perdi sempre.
 

Pugem per les Gargantes a bon ritme i de seguida arribem al coll. Decidim pujar fins a la Punta de la Rella. Bé de fet no hi acabem d’arribar, ja que al haver-hi molta boira ens parem on creiem que és el cim i més tard mirant el mapa veuríem que ens havíem parat uns metres abans. En fi, girem cua de nou cap al coll i anem a buscar Bellmunt, decidim pujar pel camí que volta per darrere en comptes d’enfilar de dret per la carena.
 
Sortim a la pista que porta cap a Hi-era-de-Massa la qual seguim uns metres fins a trobar un trencant a mà dreta que puja dret amunt per enllaçar amb el camí que ens porta fins al Collet de la Balma de Migó. Un cop allà tirem avall cap a Coll de Duec on agafem el camí que ens porta fins als 3 Batlles i el Serrat Alt. Baixem fins a la casa del Sot Gran i des d’allà baixem per la pista fins a Vilaseca de nou.
 
https://www.strava.com/activities/4495008059
 
FITXA:
Temps en moviment: 2h 51 min
Temps aturats: 31min
Temps total: 3h 22min
Distància: 16kms
Desnivell: 822+

Orís - Puigcornador i Sant Salvador

Després de molts anys, avui he tornat ha trotar amb l’antiga colla dels Ges Extrem. En Jaume, en Pere i en Juani. També ha vingut en Xevi que enguany s’ha convertit en la meva ‘parella de ball’.
 
Sortim des de Vilaseca en direcció a Borgonyà i cap a Orís, on després de passar el poble agafem el PR fins arribar a la rectoria. Des d’allà seguim uns metres per la carretera i agafem un corriol entre camps  a mà esquerra, aquest és el mateix que vàrem passar durant el trail d’Orís. Anem fent puja-baixes enmig de bosc i camps. Per suggeriment d’en Jaume, afegim algun tram que jo no coneixia i fins a sortir de nou a la carretera de Gallifa. Bans però he relliscat i he tingut una bona caiguda i vaig una mica adolorit, però sense cap conseqüència greu.
 
Seguim per la pista aquest cop sense deixar-la fins que arribem al corriol de St. Boi, el qual fem de pujada. Un cop a la Collada de Can Serra, i per sugerència de nou d’en Jaume, agafem un corriolet que queda amagat a l’esquerra i que després d’una curta per intensa pujada, ens porta fins al Puig cornador. Des d’aquí desfem una part de camí i agafem un baixador que ens fa canviar de vessant dei sortim directament a la pista de St. Salvador. Trotem per la pista i arribem a l’Ermita en 2h 10min. Portem 14 kms, ara ens be de baixada. Seguim per el corriol que baixa resseguint la cinglera, crec que mai em cansaré de fer aquest corriol.
 
Sortim del corriol i anem a buscar ja camí de tornada. En Xevi, ja fa estona que va tou,...el ritme d’avui és bastant més alt que el d’altres dies i decidim retallar una mica la sortida prevista i anar baixant de dret. Per tal de retallar uns metres, en Jaume ens porta per un nou baixador que desconeixíem i que ens porta a la carretera de Orís de nou, la qual seguim fins a la rectoria. Just abans d’arribar a la Rectoria, encara tenim prou alè per fer una sèrie entre en Jaume en Pere i Jo. Segons puc comprovar aquests tenen una marxa més que jo. En Jaume dues.
 
Ens reagrupem a la rectoria, ja que en Juani i en Xevi no havien participat de l’Sprint fins la rectoria i seguim per cap avall, de nou agafant el camí del PR i desfent tot el que queda de camí fins a Vilaseca de nou, passant per Orís i Borgonyà.
 
Tanquem doncs la jornada a Vilaseca on parem a fer el got a la fonda i comentar la jugada amb les bones vibracions d’haver pogut trotar de nou al la colla. Hi tornarem!
 
https://www.strava.com/activities/4461700747
 
FITXA:
Temps en moviment: 4h 04 min
Temps aturats: 26min
Temps total: 4h 30min
Distància: 26,6kms
Desnivell: 807+

Trail del Bisaura 'M'

Avui hem voltat per la zona del Bisaura. Hem seguit el track del Trail del Bisaura en la seva distància ‘M’ d’uns 23 kms.
 
Sortim de Sant Quirze a les 8:30 des de l’estació de Renfe en direcció al Castell de Montesquiu. Aquest primer tram, l’hem de fer encarant el Castell directe i retallant la volta que passa per Montesquiu, ja que el pont de connecta el poble amb la carretera del Castell segueix en Obres. Així doncs comencem l’excursió per la carretera que duu al Castell on arribem poc després.
 
Agafem el corriol de baixada en direcció a la font Codineta tot trotant. Arribem al punt on sol haver-hi el primer avituallament de la cursa i el GPS marca 2kms, el no passar per Montesquiu ens ha fet retallar 2kms ben bons. Seguim la pista que ja desvia la cursa curta de la mitjana i anem en direcció a la Farga de Bebié. Aquest tram se’m fa més curt que el dia de la cursa, possiblement degut al ritme que portem que és més relaxat.

 
A la Farga ens fem una mica un lio per trobar el baixador i hem de recular uns metres fins trobar de nou el track. Travessem el poble fantasma mentre recordem alguna anècdota de l’edició passada del Trail mentre caminem per l’asfalt de la carretera solitària abans d’agafar el camí que ens porta a travessar Ter per un pont de ferro pel qual passa la via del tren.
 

El camí segueix per una pista seguint unes marques de GR que deixem per anar a sortir a la Baga  de Sant Moí des d’on fem un petit descens per entrar al bonic corriol que voreja el Torrent de les Dous i que es va enfilant mica a mica. Passats un parell de kms i després d’haver de recuperar el track en un parell de llocs on ens havíem colat, enfilem la dura pujada que ens ha de portar prop del Coll de Beví on sol haver-hi el tercer avituallament durant la cursa. La pujada fins aquí ha estat dura, però no tant com el dia de  la cursa on vaig petar molt fort en aquest tram.
 
Fem una petita parada tècnica per menjar una mica a la casa de Beví i seguim la ruta. En reprendre el camí de nou, perdem el track altre cop, però de seguida ens orientem i trobem la pista correcta que ens ha de portar cap als Bufadors.
 
Canviem la pista per un primer corriol a mà esquerra i agafem una altre també a mà esquerra poc després que ens porta cap a l’Avenc del Tigre. Passem per la zona dels Bufadors aprofitant aquest cop per fer algunes fotos i girem en direcció sud a l’alçada del Collet dels Bufadors que ens fa baixar per un estret i tècnic corriol fins a una pista.
 
Des de la pista agafem un camí que surt ben bé davant nostre i voltem el Turó de Beví i enllacem un nou corriol que ens fa baixar a la Riera dels Ferrers abans de iniciar una nova pujada que ens ha de portar a Sta Maria de Besora. En aquesta part de la ruta. Ens adonem que hi ha racons que vam passar durant la cursa que no hem passat i ens fa pensar que o bé ens hem colat en algun tram, o bé el track que portem es d’alguna edició antiga del trail.

 
Arribem a Sta Maria de Besora. Portem 15 kms i 2h 50min i podem dir que ja tenim el gruix de la sortida al sac. Ens queda encara la dura pujada al Castell de Besora, la qual fem enmig d’una espessa boira. Aquesta boira, fa que baixant del Castell tinguem dubtes sobre el camí a seguir i tinguem que estar força pendents del track en tot moment. Aconseguim baixar del Castell però sense massa complicacions i afrontem la pujada al Pla de Revell.
 
Al Pla de Revell la boira ha escampat bastant i trobem alguns grups d’excursionistes que volten per dalt. Ens dirigim cap al cobert que s’utilitza de zona d’avituallament durant la cursa i fem una petita aturada per menjar alguna cosa de nou.
 
Encarem l’ultima baixada per el divertit corriol que queda mig amagat entre bardisses i serpentegem avall fins a trobar la pista que baixa cap a St. Quirze, la qual seguim durant uns metres fins desviar-nos de nou per seguir un corriol que ressegueix la carena i que va paral·lel a la carretera.
 
Sortim a Sant Quirze. Ens queden uns últims metres de ‘Urban Downhill’ com m’agrada anomenar-lo entre carrerons, calls i escales fins a sortir pràcticament a peu del Pont de Sant Quirze sobre el riu Ter. Creuem la via del tren i arribem a l’aparcament on teníem el cotxe donant la ruta d’avui per acabada.
 
https://www.strava.com/activities/4445723071
 
FITXA:
Temps en moviment: 3h 49 min
Temps aturats: 47min
Temps total: 4h 36min
Distància: 22,2kms
Desnivell: 948+

Caminada Serragrenyada (II)

Repetim la ruta de la setmana passada. La caminada Serragrenyada de la setmana passada ens va agradar tant que hem decidit tornar-hi, aquest cop acompanyats de l’Iker, l’Angel i L’Oriol A.

Sortim de la plaça de Sant Pere i enfilem de seguida cap a Sant Roc sense encantar-nos massa que fa fresca. Passem la casa de El Serrat i anem cap a la Portella on aprofitem per fer unes fotos de grup. Trotem per la baixada, L’Iker i Jo al capdavant seguits d’en Xevi i els Arumí tancant el grup.
 
Ens reagrupem al trobar la pista i seguim cap a la Vall i la Tosca on fem una nova aturada per fer fotos. Tornem al camí i trotem a estones fins a arribar al trencant que baixa al salt del Molí.
 
El Salt del Molí baixa carregat d’aigua avui també. No tant com la setmana anterior però déu n’hi do. Ens acostem per fer fotos més de prop i trobem que les pedres estan glaçades pel fred i rellisca molt, hem d’anar amb compte. És impossible travessar el riu així que reprenem el camí cap a la pista de nou i fem cap a Vidrà per la pista.

 
Arribem a Vidrà amb 1h 45 aproximadament. El fred aquí és més viu, així que no ens encantem i enfilem carretera amunt per buscar la pista que puja a Bellmunt.
 
Pujant per la pista els nanos es queden una mica enrere despenjats, no sé si per cansament o perquè simplement s’ho agafen amb calma, ja que no paren de parlar en tot moment. Fem una nova reagrupació al Collet del Migdia i ens deixem anar fins al Coll de Hi-Era-De-Massa. La pujada fins a Bellmunt segueix una mica la mateixa tònica, amb els grans al capdavant i la canalla una mica per darrera. Se’m fa estrany que l’Iker vagi tant lent, així que arribats a Bellmunt li demano que tal va i em diu que va bé, però que l’Oriol va una mica tou i per això van més a poc a poc.
 
A Bellmunt fem parada i fonda, mengem una barreta i pastís de poma que hem preparat per a la ocasió i que se’ns posa d’allò més bé. Ens trobem amb l’Erik i en Bernat que havien sortit també pel seu compte a fer el tastet de matxos. Allarguem una mica la parada, per tal que tothom reposi forces i tirem avall trotant pel camí vell, l’Erik i en Bernat han sortit una xic abans que nosaltres i van pel seu compte. L’Iker i jo obrim la comitiva, seguits d’en Xevi que de tant en tant ens ensenya les dents. Aprofitem els passos per asfalt per esperar a la resta.

Durant la baixada l’Oriol comença a notar el cansament i la falta de tècnica en baixar i li costa seguir el ritme sobretot a les parts més tècniques. Nosaltres per la nostra part, aprofitem els trams de corriol per fer un petit ‘pique’ amb l’Iker Baixant realment ràpid en alguns trams.
 
Arribem a l’entrada de St. Pere i a l’alçada del dipòsit d’aigua, proposem fer un esprint final fins als cotxes un cop que trepitgem l’asfalt. A l’esprint finalment només ens hi apuntem l’Iker, jo i en Xevi, tot i que aquest fa figa als primers metres. L’Iker tira fort i es posa al capdavant, amb passes molt llargues i a mi em costa seguir-li el pas. En poc tros em treu uns bons metres, però llavors puc retallar una mica. Arribem a la plaça gairebé junts però avui l’Iker m’ha guanyat la sèrie final. La resta van arribant mica a mica. Primer l’Erik i en Bernat, els quals han acabat baixant pel camí Vell també però fent una mica de carretera al final i per això no ens hem creuat. Segons comenten, l’Erik anava massa cansant per fer el que els quedava de matxos i han decidit tirar avall de dret. Poc després arriba en Xevi seguit al cap de poc dels Arumí.
 
Reunits ja tots a la plaça, l’Erik i en Bernat tiren cap a Torelló ja que ells no han acabat la seva ruta mentre que la resta decidim anar fer el got per comentar la jugada.
 
https://www.strava.com/activities/4436871278
 
FITXA:
Temps en moviment: 2h 51 min
Temps aturats: 58min
Temps total: 3h 49min
Distància: 17,3kms
Desnivell: 863+

Caminada Serragrenyada

La Caminada Serragrenyada, es una caminada que havia fet anys enrere i que cada any organitza el centre excursionista del mateix nom. Enguany, amb el tema del COVID-19, han fet un híbrid virtual, penjant un track i posant unes dates perquè la gent dintre d’aquest marge pugui fer-la una mica al seu aire. En veure per Instagram el flyer, vaig proposar de seguida a en Xevi de fer aquesta ruta i un cop el confinament perimetral ens ho ha permès hem anat a fer-la.

 
Sortim de la plaça de Sant Pere i baixem cap a Fontdevila per anar a buscar el camí que puja cap a l’Ermita de Sant Roc. Fem la Pujada xino-xano però sense encantar-nos massa. Passem per l’ermita i seguim pel corriol que ens porta la casa d’El Serrat la qual travessem i enfilem pels cristians vells per anar a trobar la Portella. Fem la baixada trotant, vigilant una mica perquè està tot molt moll ja que ha plogut força aquests dies.
 
Sortim a la pista que bé de Forat micó i seguim cap a la casa de la Vall on ens trobem amb una colla en BTT que resulten ser els Minardi, l’antiga colla d’en Xevi. Seguim fins arribar a la Tosca i anem a trobar la pista de Vidrà la qual resseguim trotant fins al trencant del Salt del Molí.
 
El camí de baixada està força moll i rellisca de valent, així que el fem amb precaució. Abans d’arribar a baix, veiem que el Salt baixa ple d’aigua i que serà impossible de creuar i decidim seguir per la pista cap a Vidrà. Abans però baixo fins a baix a fer alguna foto més de prop. L’aigua baixa amb tanta força que fins i tot estant a força distància quedo ben moll en poca estona. Fetes les fotos de rigor, tornem cap a la pista reprenem el camí cap a Vidrà.
 

Abans d’arribar a Vidrà però trobem alguna sorpresa, hem de creuar un petit rierol que deduïm deu acabar desembocant al Salt i que s’ha desbordat una mica i travessa la pista i ja a punt d’arribar a la depuradora, la pista es converteix en un baixador d’aigua del qual baixa un dit d’aigua de banda a banda i pel qual hem de passar per poder arribar a Vidrà.
 
Arribem a Vidrà amb 1h 40 aproximadament i sense aturar-nos, mengem una barreta i anem per la carretera a buscar la pista que puja a Bellmunt.
 
La pista en la par inicial es un fangar de tres parells de collons fins que arribem al collet del Llop on ja està més compactada i es pot caminar millor. Seguim per la pista alternant el trote amb el caminar fins arribar al Hi-era-de-Massa. La pujada fins a Bellmunt ens porta només sis minuts de rellotge, però en Xevi sua de valent en aquest tram.
 

A Bellmunt fem parada per menjar alguna barreta i fem petar la xerrada amb gent coneguda que trobem a dalt (aquests dies Bellmunt es com les rambles). Abans de baixar posem a debat el tram de baixada i decidim seguir el track original de la caminada per fer-la el màxim de fidel possible (tot i no haver pogut travessar el Salt del Molí). 
 
Seguim doncs la baixada que ens fa seguir tot el camí vell fins a sortir a les afores de Sant Pere, entrant per la zona del dipòsit d’aigua. Sense cap incidència, arribem de nou al punt de sortida
 
 
https://www.strava.com/activities/4411810320
 
FITXA:
Temps en moviment: 2h 49 min
Temps aturats: 32min
Temps total: 3h 21min
Distància: 16,7kms
Desnivell: 817+

Matagalls

Tot i l’amenaça de pluja, avui hem fet sortideta al Matagalls, que no l’haviem fet mai encara. L’expedició la formavem l’Angel i l’Oriol, En Xevi i la Laia i l’Iker i Jo. Només començar a pujar ja ens han començat a caure les primeres gotes, però bé, només semblavem quatre gotes, així que no hem fet gaire cabal. El plugim ens ha acompanyat durant tota la pujada però tot i això en una hora ja hem fet cim. Just arribar a dalt, ha començat a ploure fort amb força vent, així que hem fet una foto de familia ràpida i hem arrencat a correr cap avall.

Ja a mig camí ha parat de ploure i hem continuat l’excursió caminant xino-xano fins a arribar de nou a coll-formic on teniem els cotxes aparcats.
 

https://www.strava.com/activities/4203339415

FITXA:
Temps en moviment: 1h 38min
Temps aturats: 27 min
Temps Total : 2h 05min
Distància : 7,6 km
Desnivell : 563+

Camí de ronda Port de la Selva - Cala Talabre

 Després d’alguns dies de rumiar una ruta que ens fes el pes, de buscar per wikiloc i diverses web, vam decidir de fer el camí de ronda del Port de la Selva. Teníem un parell d’opcions, Agafar en direcció a Llançà, el qual segons vam llegir està força urbanitzat, o bé agafar en sentit contrari cap a la Cala Tamariua. Després de varies consideracions, vam optar per fer aquesta segona opció, ja que ens semblava més atractiva.

Sortida del sol desde el Port de la Selva

Hem fet nit al Port de la Selva, on vam aparcar la furgoneta a peu d’una cala, aixi que hem pogut aprofitar la primera llum del dia i sortir d’hora. Val a dir que la nit ha estat horrorosa, ja que la calor que feia a la furgoneta era infernal i a penes hem pogut aclucar unes hores els ulls.

Cala Tamariua

Així doncs a les 7:30 del matí ja estàvem de peu per aprofitar les primeres hores del matí i després d’esmorzar alguna cosa, comencem la ruta en direcció a la Cala Tamariua, a la qual arribem de seguida i la qual està deserta a aquesta hora. Travessem la cala i enfilem per un corriolet marcat que va vorejant la costa. La zona es força agresta sense massa vegetació, amb constants puja-baixes que discorren per un camí força fressat.

Arribem a una nova caleta marcada amb una fita com a Cala Fonolleres. Un cop aquí ens costa trobar el camí tot i portar el track al GPS del Telèfon. No és després de buscar molt i grimpar per unes roques que trobem el camí que s’intueix. De nou al camí, seguim fent puja-baixes, el camí està molt menys marcat i en ocasions hem de recular per rectificar la ruta. 

Portem aproximadament 2h de ruta, el sol ja comença a apretar una mica i mica a mica ens va donant la sensació que ens hem ficat en un forat sense sortida o en una ruta que ningú més coneix, de fet, encara no ens hem creuat a ningú pel camí des que hem sortit.

El camí es separa mica a mica de la costa i comença apujar força dret cap a l’interior. Gairebé arribant a dalt, ens creuem amb tres persones que baixen corrent. Això ens anima una mica doncs el fet de trobar gent ens fa pensar que no anem tant perduts. Sortim a la part més alta de la ruta, un turó anomenat Puig Gros on trobem una pista ampla i aquí ja ens canvia una mica la cara. La pista segueix pujant encara una mica abans de començar a baixar lo qual ens fa pensar que ja anem de tornada. 

Durant la baixada ens creuem un ciclistes que pugen amb la sorpresa que un d’ells és l'Alvaro, un amic de la familia. Fem petar una mica la xerrada i el fet de trobar algú conegut per aquestes contrades ens reaferma de que anem ben encaminats.

No podiem anar més mal encaminats!. Després de baixar per la pista, enllacem per una altra que ens ha de dur a la cala Talabre. No en sabem res d’aquesta cala, segons el mapa sembla que hi ha varis camins que hi baixen, i ens imaginem un xiringuito a peu de platja amb aigua i refrescs fresquests.

La baixada esdevé de cop en un caminet estret i molt poc fresat, aquí no passa ni déu!, a més comencem a anar justos d’aigua i el sol apreta d’allò més. Arribem a la Cala després de un parell de kms de cami realment dur i hem de desgrimpar uns bons metres per baixar fins a peu de platja. La Mònica està ja fins el moño i amb raó, jo mateix començo a tenir la mosca al nas.

Gorg a Cala Talabre

Busquem el camí que ens ha de pujar a traves de la desembocadura d’una riera cap a una nova pista. Aquest està molt brut, tot i que anem sobre el track, ens és dificilíssim trobar el camí. Tot és ple de mates altes, esbarzers i ortigues i en poca estona tenim les cames plenes de marques i esgarrinxades. Arribats a aquest punt, decidim recular de nou i anar a buscar la pista principal on haviem trobat a l’Alvaro i des d’allà mirant el mapa intentar enllaçar amb la següent. Sabem que no podem estar massa lluny de la pista, però veient el que hi ha davant i pensant més amb la Mònica que no està avesada a patejades llargues i tècniques creiem que el millor es recular.

Per tant hem de recular entre 2-3 kms, els quals es fan llarguíssims entre el sol i cansament. De fet hem de parar a cada ombra que trobem perque la Mònica agafi aire i begui una mica d’aigua, ara mateix està bastant al límit i el fet de trobar-nos quasi perduts qui sap on li crea una mica d’angoixa.

Arribem a la pista principal i consultant el mapa de GPS veiem que podem enllaçar una pista més endavant per anar a trobar un GR que baixa directe cap al Port de la Selva.

Seguim doncs per la pista durant 1km aproximadament fins a trobar una tanca que dona una pista ja més ampla per la qual discorre el GR i per la qual poden circular-hi cotxes. A la pista trobem una parella que també baixa GR avall i això ens dona vidilla. Anem baixant per aquest GR fins que comencem a veure les primeres cases i arribem a una nova tanca. Des d’aquí ja tenim carretera asfaltada, la qual seguim avall fins a arribar de nou a la Cala Tamariua i poc després arribem al cotxe podem ara si respirar de nou amb tranquilitat.

Trobant el camí de baixada cap al Port de la Selva

Sens dubte aquesta ha estat una de les sortides més dures i estressants de les que he fet mai.

https://www.strava.com/activities/4053124651

FITXA:

Temps en moviment: 4h 53min

Temps aturats: 42 min

Temps Total : 5h 35min

Distància : 16,3 km

Desnivell : 601+

Arrenquem amb la sortida del sol

El camí de ronda abans de Cala Fonolleres

Vistes desde el Puig Gros