Caminada Serragrenyada (II)

Repetim la ruta de la setmana passada. La caminada Serragrenyada de la setmana passada ens va agradar tant que hem decidit tornar-hi, aquest cop acompanyats de l’Iker, l’Angel i L’Oriol A.

Sortim de la plaça de Sant Pere i enfilem de seguida cap a Sant Roc sense encantar-nos massa que fa fresca. Passem la casa de El Serrat i anem cap a la Portella on aprofitem per fer unes fotos de grup. Trotem per la baixada, L’Iker i Jo al capdavant seguits d’en Xevi i els Arumí tancant el grup.
 
Ens reagrupem al trobar la pista i seguim cap a la Vall i la Tosca on fem una nova aturada per fer fotos. Tornem al camí i trotem a estones fins a arribar al trencant que baixa al salt del Molí.
 
El Salt del Molí baixa carregat d’aigua avui també. No tant com la setmana anterior però déu n’hi do. Ens acostem per fer fotos més de prop i trobem que les pedres estan glaçades pel fred i rellisca molt, hem d’anar amb compte. És impossible travessar el riu així que reprenem el camí cap a la pista de nou i fem cap a Vidrà per la pista.

 
Arribem a Vidrà amb 1h 45 aproximadament. El fred aquí és més viu, així que no ens encantem i enfilem carretera amunt per buscar la pista que puja a Bellmunt.
 
Pujant per la pista els nanos es queden una mica enrere despenjats, no sé si per cansament o perquè simplement s’ho agafen amb calma, ja que no paren de parlar en tot moment. Fem una nova reagrupació al Collet del Migdia i ens deixem anar fins al Coll de Hi-Era-De-Massa. La pujada fins a Bellmunt segueix una mica la mateixa tònica, amb els grans al capdavant i la canalla una mica per darrera. Se’m fa estrany que l’Iker vagi tant lent, així que arribats a Bellmunt li demano que tal va i em diu que va bé, però que l’Oriol va una mica tou i per això van més a poc a poc.
 
A Bellmunt fem parada i fonda, mengem una barreta i pastís de poma que hem preparat per a la ocasió i que se’ns posa d’allò més bé. Ens trobem amb l’Erik i en Bernat que havien sortit també pel seu compte a fer el tastet de matxos. Allarguem una mica la parada, per tal que tothom reposi forces i tirem avall trotant pel camí vell, l’Erik i en Bernat han sortit una xic abans que nosaltres i van pel seu compte. L’Iker i jo obrim la comitiva, seguits d’en Xevi que de tant en tant ens ensenya les dents. Aprofitem els passos per asfalt per esperar a la resta.

Durant la baixada l’Oriol comença a notar el cansament i la falta de tècnica en baixar i li costa seguir el ritme sobretot a les parts més tècniques. Nosaltres per la nostra part, aprofitem els trams de corriol per fer un petit ‘pique’ amb l’Iker Baixant realment ràpid en alguns trams.
 
Arribem a l’entrada de St. Pere i a l’alçada del dipòsit d’aigua, proposem fer un esprint final fins als cotxes un cop que trepitgem l’asfalt. A l’esprint finalment només ens hi apuntem l’Iker, jo i en Xevi, tot i que aquest fa figa als primers metres. L’Iker tira fort i es posa al capdavant, amb passes molt llargues i a mi em costa seguir-li el pas. En poc tros em treu uns bons metres, però llavors puc retallar una mica. Arribem a la plaça gairebé junts però avui l’Iker m’ha guanyat la sèrie final. La resta van arribant mica a mica. Primer l’Erik i en Bernat, els quals han acabat baixant pel camí Vell també però fent una mica de carretera al final i per això no ens hem creuat. Segons comenten, l’Erik anava massa cansant per fer el que els quedava de matxos i han decidit tirar avall de dret. Poc després arriba en Xevi seguit al cap de poc dels Arumí.
 
Reunits ja tots a la plaça, l’Erik i en Bernat tiren cap a Torelló ja que ells no han acabat la seva ruta mentre que la resta decidim anar fer el got per comentar la jugada.
 
https://www.strava.com/activities/4436871278
 
FITXA:
Temps en moviment: 2h 51 min
Temps aturats: 58min
Temps total: 3h 49min
Distància: 17,3kms
Desnivell: 863+

Caminada Serragrenyada

La Caminada Serragrenyada, es una caminada que havia fet anys enrere i que cada any organitza el centre excursionista del mateix nom. Enguany, amb el tema del COVID-19, han fet un híbrid virtual, penjant un track i posant unes dates perquè la gent dintre d’aquest marge pugui fer-la una mica al seu aire. En veure per Instagram el flyer, vaig proposar de seguida a en Xevi de fer aquesta ruta i un cop el confinament perimetral ens ho ha permès hem anat a fer-la.

 
Sortim de la plaça de Sant Pere i baixem cap a Fontdevila per anar a buscar el camí que puja cap a l’Ermita de Sant Roc. Fem la Pujada xino-xano però sense encantar-nos massa. Passem per l’ermita i seguim pel corriol que ens porta la casa d’El Serrat la qual travessem i enfilem pels cristians vells per anar a trobar la Portella. Fem la baixada trotant, vigilant una mica perquè està tot molt moll ja que ha plogut força aquests dies.
 
Sortim a la pista que bé de Forat micó i seguim cap a la casa de la Vall on ens trobem amb una colla en BTT que resulten ser els Minardi, l’antiga colla d’en Xevi. Seguim fins arribar a la Tosca i anem a trobar la pista de Vidrà la qual resseguim trotant fins al trencant del Salt del Molí.
 
El camí de baixada està força moll i rellisca de valent, així que el fem amb precaució. Abans d’arribar a baix, veiem que el Salt baixa ple d’aigua i que serà impossible de creuar i decidim seguir per la pista cap a Vidrà. Abans però baixo fins a baix a fer alguna foto més de prop. L’aigua baixa amb tanta força que fins i tot estant a força distància quedo ben moll en poca estona. Fetes les fotos de rigor, tornem cap a la pista reprenem el camí cap a Vidrà.
 

Abans d’arribar a Vidrà però trobem alguna sorpresa, hem de creuar un petit rierol que deduïm deu acabar desembocant al Salt i que s’ha desbordat una mica i travessa la pista i ja a punt d’arribar a la depuradora, la pista es converteix en un baixador d’aigua del qual baixa un dit d’aigua de banda a banda i pel qual hem de passar per poder arribar a Vidrà.
 
Arribem a Vidrà amb 1h 40 aproximadament i sense aturar-nos, mengem una barreta i anem per la carretera a buscar la pista que puja a Bellmunt.
 
La pista en la par inicial es un fangar de tres parells de collons fins que arribem al collet del Llop on ja està més compactada i es pot caminar millor. Seguim per la pista alternant el trote amb el caminar fins arribar al Hi-era-de-Massa. La pujada fins a Bellmunt ens porta només sis minuts de rellotge, però en Xevi sua de valent en aquest tram.
 

A Bellmunt fem parada per menjar alguna barreta i fem petar la xerrada amb gent coneguda que trobem a dalt (aquests dies Bellmunt es com les rambles). Abans de baixar posem a debat el tram de baixada i decidim seguir el track original de la caminada per fer-la el màxim de fidel possible (tot i no haver pogut travessar el Salt del Molí). 
 
Seguim doncs la baixada que ens fa seguir tot el camí vell fins a sortir a les afores de Sant Pere, entrant per la zona del dipòsit d’aigua. Sense cap incidència, arribem de nou al punt de sortida
 
 
https://www.strava.com/activities/4411810320
 
FITXA:
Temps en moviment: 2h 49 min
Temps aturats: 32min
Temps total: 3h 21min
Distància: 16,7kms
Desnivell: 817+

Matagalls

Tot i l’amenaça de pluja, avui hem fet sortideta al Matagalls, que no l’haviem fet mai encara. L’expedició la formavem l’Angel i l’Oriol, En Xevi i la Laia i l’Iker i Jo. Només començar a pujar ja ens han començat a caure les primeres gotes, però bé, només semblavem quatre gotes, així que no hem fet gaire cabal. El plugim ens ha acompanyat durant tota la pujada però tot i això en una hora ja hem fet cim. Just arribar a dalt, ha començat a ploure fort amb força vent, així que hem fet una foto de familia ràpida i hem arrencat a correr cap avall.

Ja a mig camí ha parat de ploure i hem continuat l’excursió caminant xino-xano fins a arribar de nou a coll-formic on teniem els cotxes aparcats.
 

https://www.strava.com/activities/4203339415

FITXA:
Temps en moviment: 1h 38min
Temps aturats: 27 min
Temps Total : 2h 05min
Distància : 7,6 km
Desnivell : 563+

Camí de ronda Port de la Selva - Cala Talabre

 Després d’alguns dies de rumiar una ruta que ens fes el pes, de buscar per wikiloc i diverses web, vam decidir de fer el camí de ronda del Port de la Selva. Teníem un parell d’opcions, Agafar en direcció a Llançà, el qual segons vam llegir està força urbanitzat, o bé agafar en sentit contrari cap a la Cala Tamariua. Després de varies consideracions, vam optar per fer aquesta segona opció, ja que ens semblava més atractiva.

Sortida del sol desde el Port de la Selva

Hem fet nit al Port de la Selva, on vam aparcar la furgoneta a peu d’una cala, aixi que hem pogut aprofitar la primera llum del dia i sortir d’hora. Val a dir que la nit ha estat horrorosa, ja que la calor que feia a la furgoneta era infernal i a penes hem pogut aclucar unes hores els ulls.

Cala Tamariua

Així doncs a les 7:30 del matí ja estàvem de peu per aprofitar les primeres hores del matí i després d’esmorzar alguna cosa, comencem la ruta en direcció a la Cala Tamariua, a la qual arribem de seguida i la qual està deserta a aquesta hora. Travessem la cala i enfilem per un corriolet marcat que va vorejant la costa. La zona es força agresta sense massa vegetació, amb constants puja-baixes que discorren per un camí força fressat.

Arribem a una nova caleta marcada amb una fita com a Cala Fonolleres. Un cop aquí ens costa trobar el camí tot i portar el track al GPS del Telèfon. No és després de buscar molt i grimpar per unes roques que trobem el camí que s’intueix. De nou al camí, seguim fent puja-baixes, el camí està molt menys marcat i en ocasions hem de recular per rectificar la ruta. 

Portem aproximadament 2h de ruta, el sol ja comença a apretar una mica i mica a mica ens va donant la sensació que ens hem ficat en un forat sense sortida o en una ruta que ningú més coneix, de fet, encara no ens hem creuat a ningú pel camí des que hem sortit.

El camí es separa mica a mica de la costa i comença apujar força dret cap a l’interior. Gairebé arribant a dalt, ens creuem amb tres persones que baixen corrent. Això ens anima una mica doncs el fet de trobar gent ens fa pensar que no anem tant perduts. Sortim a la part més alta de la ruta, un turó anomenat Puig Gros on trobem una pista ampla i aquí ja ens canvia una mica la cara. La pista segueix pujant encara una mica abans de començar a baixar lo qual ens fa pensar que ja anem de tornada. 

Durant la baixada ens creuem un ciclistes que pugen amb la sorpresa que un d’ells és l'Alvaro, un amic de la familia. Fem petar una mica la xerrada i el fet de trobar algú conegut per aquestes contrades ens reaferma de que anem ben encaminats.

No podiem anar més mal encaminats!. Després de baixar per la pista, enllacem per una altra que ens ha de dur a la cala Talabre. No en sabem res d’aquesta cala, segons el mapa sembla que hi ha varis camins que hi baixen, i ens imaginem un xiringuito a peu de platja amb aigua i refrescs fresquests.

La baixada esdevé de cop en un caminet estret i molt poc fresat, aquí no passa ni déu!, a més comencem a anar justos d’aigua i el sol apreta d’allò més. Arribem a la Cala després de un parell de kms de cami realment dur i hem de desgrimpar uns bons metres per baixar fins a peu de platja. La Mònica està ja fins el moño i amb raó, jo mateix començo a tenir la mosca al nas.

Gorg a Cala Talabre

Busquem el camí que ens ha de pujar a traves de la desembocadura d’una riera cap a una nova pista. Aquest està molt brut, tot i que anem sobre el track, ens és dificilíssim trobar el camí. Tot és ple de mates altes, esbarzers i ortigues i en poca estona tenim les cames plenes de marques i esgarrinxades. Arribats a aquest punt, decidim recular de nou i anar a buscar la pista principal on haviem trobat a l’Alvaro i des d’allà mirant el mapa intentar enllaçar amb la següent. Sabem que no podem estar massa lluny de la pista, però veient el que hi ha davant i pensant més amb la Mònica que no està avesada a patejades llargues i tècniques creiem que el millor es recular.

Per tant hem de recular entre 2-3 kms, els quals es fan llarguíssims entre el sol i cansament. De fet hem de parar a cada ombra que trobem perque la Mònica agafi aire i begui una mica d’aigua, ara mateix està bastant al límit i el fet de trobar-nos quasi perduts qui sap on li crea una mica d’angoixa.

Arribem a la pista principal i consultant el mapa de GPS veiem que podem enllaçar una pista més endavant per anar a trobar un GR que baixa directe cap al Port de la Selva.

Seguim doncs per la pista durant 1km aproximadament fins a trobar una tanca que dona una pista ja més ampla per la qual discorre el GR i per la qual poden circular-hi cotxes. A la pista trobem una parella que també baixa GR avall i això ens dona vidilla. Anem baixant per aquest GR fins que comencem a veure les primeres cases i arribem a una nova tanca. Des d’aquí ja tenim carretera asfaltada, la qual seguim avall fins a arribar de nou a la Cala Tamariua i poc després arribem al cotxe podem ara si respirar de nou amb tranquilitat.

Trobant el camí de baixada cap al Port de la Selva

Sens dubte aquesta ha estat una de les sortides més dures i estressants de les que he fet mai.

https://www.strava.com/activities/4053124651

FITXA:

Temps en moviment: 4h 53min

Temps aturats: 42 min

Temps Total : 5h 35min

Distància : 16,3 km

Desnivell : 601+

Arrenquem amb la sortida del sol

El camí de ronda abans de Cala Fonolleres

Vistes desde el Puig Gros

Cofinement #2

Seguim confinats a casa per el Covid-19, tot i això intento mantenir-me actiu. Avui he tornat a fer com el diumenge passat i he fet repeticions pujant i baixant escales. Per tant de nou 5kms i 500 de desnivell en aproximadament una horeta .

La resta de la família, també han fet exercici, els nanos han fet un circuit de força dirigit per l'Erik, mentre que la Monica ha pujat i baixat escales també una estona.

De cara al proper cap de setmana que s'ens tira a sobre intentaré pujar el nivell a 10kms i 1000 de denivell. Pujar i baixar un Puigmal vamos.

Veurems que tal sen's dóns la cosa,...

Un Bellmunt a Casa

Degut al confinament per el Coronavirus, avui he fet una mica d'exercici a casa. De fet he estat parat varies setmanes degut a problemes a la ingle i ara, ja feia alguns dies que semblava que anava millor.

He estat uns dies valorant que podria fer i finalment he optat per fer escales,... El tema era fer-ho d'alguna manera que no es fes pesada i que tingués algun sentit, així que després de fer alguns càlculs m'he marcat un 'circuit' que començava de la porta del balcó al menjador i pujava a la segona planta, baixar i tornar cap al punt de sortida. D'aquesta manera el repte era fer unes 150 voltes. 

Amb aquests numeros, i despres de fer les 150 pujades i baixades pertinents, m'han sortit 5kms totals i 450 metres de desnivell que he fet en poc menys d'una hora. És pràcticament la mateixa distància i desnivell que la sortida a Bellmunt desde Pedroses, d'aquí el nom d l'entrada.

El proper repte serà multiplicar per dos aquest volum. Fent així la mateixa distància i desnivell que si pugés i baixés del Puigmal.

Marcarem aquest repte per la setmana vinent!

FITXA:

Distància: 5 kms

Desnivell: 450+/450-

Sant Salvador again,...

Hem sortit amb en Xevi i l'Iker inant per escalfar una mica a fer una sortideta sense massa desnivell amb intenció de trotar més i pujar menys.

Hem deixat el cotxe a la rectoria d'Orís i hem agafat la pista de gallifa, per la qual hem començat caminat per arrencar a trotar un cop la musculatura ha anat agafat temperatura. A l'alçada del trencant de Sant Salvador el deixem de banda i seguim per la pista uns metres per agafar un corriol que puja a mà dreta el qual havia fet ja vàries vegades. Aquest corriol havia quedat molt malmès fa un parell d'anys després d'unes esllevissades per plujes, per sort ara ja torna a estar transitable.

Arribem al capdamunt del corriol i sortim a una pista, la qual trenquem a l'esquerra. Tornem a trotar de nou ara per una forta baixada de pendent molt pronunciada i força enfangada amb la qual cosa s'ha d'anar al cas. Aquesta ens porta a travessar un petit rierol que un cop creuat ens porta a una nova pista, aquesta molt més ampl i transitable que ens ha de dur directament a Sant Salvador.

Entrem doncs a la pista en direcció a l'esquerra de nou. La pista puja fort en alguns trams, però aprofitem les zones més planeres per trotar. Un parell de kms més endavant agafem un nou corriol a mà esquerra que ens porta directament a Sant Salvador.

Fem una petita aturada per recuperar i baixem pel corriol marcat com a PR i que ens porta de nou a la pista de Gallifa, la qual agafem en direcció ja a Orís i trotem darrera l'Iker que ens deixa enrera. Pensem que ja petarà, ja que encara queden alguns kms per arribar a Orís, i jo m'hi enganxo pràcticament al darrera seguint-lo de prop. En Xevi queda despenjat. Mica a mica però en comptes de retallar distàncies amb l'Iker veig que encara va més ràpid i fem l'ultim km quasi a fondo. Arriebm al cotxe, l'Iker m'ha tret quasi 20 segons a la baixada el punyetero i el felicito per la bona baixada que ha fet. Un parell de minuts més tard arriba en Xevi i donem per acabada la sortida.

https://www.strava.com/activities/3085276959


PD: Els temps que marca Strava no són reals.

FITXA:

Temps en moviment: 3h 00min

Temps aturats: 15min

Temps total: 3h 15 min

Distància: 16,6 kms

Desnivell: 710+

Lesió al turmell

Per encetar l'any he sortit a trotar una miqueta per cremar torrons i comançar l'any amb energia. A mig matí m'he calçat les espardenyes i he enfilat camí cap al castell amb l'intenció de improvitzar  el camí un cop a dalt.

Així doncs, agafo el cami que enfila per darrera el polígon i segueixo per la pista que puja al castell amb pas lleuger. Arribo al Castell i decideixo baixar en direcció al coll de 3 Batlles per anar a busca després El Serrat Alt. A pocs metres de començar la baixada m'he girat el turmell, el qual ja tenia tocat de diverses sortides anteriors.

Tot i això, decideixo seguir endavant, no obstant em costa molt trotar, així continuo caminant. Passo per 3 Batlles i Serrat Alt i baixo cap al Sot Gran. Durant la baixada sembla que el turmell no fa tant malt, així que un cop arribo al Sot Gran em deixo anar per la pista directament cap a Vilaseca trotant molt suau.

FITXA:
Vilaseca - Castell: 24 min
Castell - Serrat Alt: 15 min
Serrat Alt - Vilaseca: 17 min
Temps en moviment: 56 min
Temps aturat: 5 min
Temps total: 1h 01min
Distància: 6,7 kms
Desnivell: +344m  

Sortida de fi d'any

Tanquem un altre any, així que amb la colla de Tocats de l'Olla hem fet una sortida per acomiadar-lo. Caminada amb quilòmetres, desnivell i dinar de colla per rematar-ho.

Camí de 3 Batlles 

Ens hem trobat a les 9.30 a l'aparcament del camps d futbol de Sant Vicenç. La comitiva la formavem en Jordi, En Xevi, l'Oriol, la Laia, l'Erik, l'Iker i jo. Comencem la caminada en direcció al Castell que superem ràpidament i seguim passant per els 3 Batlles i encarant el cami que ens portarà a la pista de Saderra a la qual arrivem en poc menys d'una hora.

Des d'aquí agafem el camí de les gargantes, el qual es enrevessat i amb desnivells força forts. Durant la pujada per les gargantes, l'Iker diu que no es troba massa bé i que se sent molt cansat, tot i això segueix caminant amunt. Ens prenem el temps necessari perque es vagi recuperant i seguim més a poc a poc. Arribem a un petit coll en el qual tenim dubtes sobre el camí a seguir, doncs tenim la opció de agafar un camí que segueix endavant de baixada o bé un altre a mà dreta que puja en direcció a Bellmunt. Optem per aquest segon per intentar fer cim a bellmunt abans de baixar.

Després d'una pujada molt forta on l'Iker ho passa realment malament, sortim a un nou trencant amb tres noves opcións, baixar a coll de Duec, pujar a Bellmunt o bé baixar ja en direcció cap a  El Bosquetell. Agafem aquesta última opció, retallant aixi la pujada a Bellmunt, degut a que anem malament de temps i l'Iker segueix sense anara massa fi.

El camí ara va baixant en direcció a Hi-Era-De-Massa, sense arribar-hi, ja que enllacem el camí cap al bosquetell abans d'arribar-hi. El camí segueix baixant i més tard entrem a un corriol on trobem unes marques de GR. Arribem al Bosquetell i seguim en direcció nord fins a arribar a un nou coll.

Ara el camí baixa fort en direcció al Salt del Mir, per un camí molt tècnic el qual haviem fet a principis d'any a la volteta que vàrem fer pel Bisaura. Una mica més avall en venen a retrovar Joan i l'Angels, que han sortit desde Santa Maria de Besora i des d'ara fem el camí plegats. Seguim avall sense fer parada al Salt del Mir ja que anem molt tardi un cop creuat el riu agafem una pista que ens porta al Restaurant del Mir. 

En Joan té el cotxe uns metres més endavant, i ell i l'Iker que està exhaust agafen el cotxe fins a Santa Maria. La resta seguim per la pista caminant fins al poble on arribem després de 3h 42min de caminada.

Acabem la jornada amb un bon dinar al restaurant Els Bufadors. L'Iker a penes dina res i es posa a dormir en un racó sembla que te febre i dorm durant una bona estona. Acabat de dinar, tornem a casa en cotxe deprès d'una magnífica jornada.

https://www.strava.com/activities/2965076554

Pujant per les gargantes

FITXA:

Sant Vicenç - Saderra: 54 min

Saderra - Trencant de Coll de Duec: 23min

Trencant - El Bosquetell: 29min

El Bosquetell - Santa Maria de Besora: 46min

Temps en moviment: 2h 22min

Temps aturats: 1h 20min

Temps total: 3h 42min

Distància: 13 kms.

Desnivell: 900+

Bellmunt pels Cristians Vells

Sortideta exprés de tarda amb en Xevi després de dinar. Hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de Pedroses i em enfilat camí per la carretera de Bellmunt per anar a buscar el corriol que puja per els Cristians Vells. Ens ha costat una mica doncs aquests dies de festes es noten i anem una mica tous. En tot cas anem pujant amb bon ritme pel camí fins a sortir de nou a la carretera la qual travessem per agafar un nou camí que ens fa passar just al costat del lloc on solen fer parapent per tot seguit anar a sortir al pàrking de Bellmunt i  Pujem pel dret fins al Santuari.

Després de prendre una mica d'aire, hem baixat trotant per a carretera fins al cotxe, ja que volem reservar la maquinària per l'endemà que hem de fer una sortida més canyera.

https://www.strava.com/activities/2962991689

FITXA:

Aparcament - Bellmunt: 37 min

Bellmunt - Aparcament: 32 min

Temps en moviment: 1h 09 min

Temps aturat: 1 min

Temps total: 1h 10 min

Distància: 5.4 kms

Desnivell: 440+/440-