Després d’alguns dies de rumiar una ruta que ens fes el pes, de buscar per wikiloc i diverses web, vam decidir de fer el camí de ronda del Port de la Selva. Teníem un parell d’opcions, Agafar en direcció a Llançà, el qual segons vam llegir està força urbanitzat, o bé agafar en sentit contrari cap a la Cala Tamariua. Després de varies consideracions, vam optar per fer aquesta segona opció, ja que ens semblava més atractiva.
 |
| Sortida del sol desde el Port de la Selva |
Hem fet nit al Port de la Selva, on vam aparcar la furgoneta a peu d’una cala, aixi que hem pogut aprofitar la primera llum del dia i sortir d’hora. Val a dir que la nit ha estat horrorosa, ja que la calor que feia a la furgoneta era infernal i a penes hem pogut aclucar unes hores els ulls.
 |
| Cala Tamariua |
Arribem a una nova caleta marcada amb una fita com a Cala Fonolleres. Un cop aquí ens costa trobar el camí tot i portar el track al GPS del Telèfon. No és després de buscar molt i grimpar per unes roques que trobem el camí que s’intueix. De nou al camí, seguim fent puja-baixes, el camí està molt menys marcat i en ocasions hem de recular per rectificar la ruta.
Portem aproximadament 2h de ruta, el sol ja comença a apretar una mica i mica a mica ens va donant la sensació que ens hem ficat en un forat sense sortida o en una ruta que ningú més coneix, de fet, encara no ens hem creuat a ningú pel camí des que hem sortit.
El camí es separa mica a mica de la costa i comença apujar força dret cap a l’interior. Gairebé arribant a dalt, ens creuem amb tres persones que baixen corrent. Això ens anima una mica doncs el fet de trobar gent ens fa pensar que no anem tant perduts. Sortim a la part més alta de la ruta, un turó anomenat Puig Gros on trobem una pista ampla i aquí ja ens canvia una mica la cara. La pista segueix pujant encara una mica abans de començar a baixar lo qual ens fa pensar que ja anem de tornada.
Durant la baixada ens creuem un ciclistes que pugen amb la sorpresa que un d’ells és l'Alvaro, un amic de la familia. Fem petar una mica la xerrada i el fet de trobar algú conegut per aquestes contrades ens reaferma de que anem ben encaminats.
No podiem anar més mal encaminats!. Després de baixar per la pista, enllacem per una altra que ens ha de dur a la cala Talabre. No en sabem res d’aquesta cala, segons el mapa sembla que hi ha varis camins que hi baixen, i ens imaginem un xiringuito a peu de platja amb aigua i refrescs fresquests.
La baixada esdevé de cop en un caminet estret i molt poc fresat, aquí no passa ni déu!, a més comencem a anar justos d’aigua i el sol apreta d’allò més. Arribem a la Cala després de un parell de kms de cami realment dur i hem de desgrimpar uns bons metres per baixar fins a peu de platja. La Mònica està ja fins el moño i amb raó, jo mateix començo a tenir la mosca al nas.
 |
| Gorg a Cala Talabre |
Busquem el camí que ens ha de pujar a traves de la desembocadura d’una riera cap a una nova pista. Aquest està molt brut, tot i que anem sobre el track, ens és dificilíssim trobar el camí. Tot és ple de mates altes, esbarzers i ortigues i en poca estona tenim les cames plenes de marques i esgarrinxades. Arribats a aquest punt, decidim recular de nou i anar a buscar la pista principal on haviem trobat a l’Alvaro i des d’allà mirant el mapa intentar enllaçar amb la següent. Sabem que no podem estar massa lluny de la pista, però veient el que hi ha davant i pensant més amb la Mònica que no està avesada a patejades llargues i tècniques creiem que el millor es recular.
Per tant hem de recular entre 2-3 kms, els quals es fan llarguíssims entre el sol i cansament. De fet hem de parar a cada ombra que trobem perque la Mònica agafi aire i begui una mica d’aigua, ara mateix està bastant al límit i el fet de trobar-nos quasi perduts qui sap on li crea una mica d’angoixa.
Arribem a la pista principal i consultant el mapa de GPS veiem que podem enllaçar una pista més endavant per anar a trobar un GR que baixa directe cap al Port de la Selva.
Seguim doncs per la pista durant 1km aproximadament fins a trobar una tanca que dona una pista ja més ampla per la qual discorre el GR i per la qual poden circular-hi cotxes. A la pista trobem una parella que també baixa GR avall i això ens dona vidilla. Anem baixant per aquest GR fins que comencem a veure les primeres cases i arribem a una nova tanca. Des d’aquí ja tenim carretera asfaltada, la qual seguim avall fins a arribar de nou a la Cala Tamariua i poc després arribem al cotxe podem ara si respirar de nou amb tranquilitat.
 |
| Trobant el camí de baixada cap al Port de la Selva |
Sens dubte aquesta ha estat una de les sortides més dures i estressants de les que he fet mai.
FITXA:
Temps en moviment: 4h 53min
Temps aturats: 42 min
Temps Total : 5h 35min
Distància : 16,3 km
Desnivell : 601+
 |
| Arrenquem amb la sortida del sol |
 |
| El camí de ronda abans de Cala Fonolleres |
 |
 |
| Vistes desde el Puig Gros |
