Nocturna a Sant Salvador

Ja feia dies que parlavem de fer una soritda nocturna amb en Xevi, i avui, aprofitant que estem al més d'Agost i les nit són càlides hem fet una sortida nocturna a Sant Salvador.

Hem triat aquesta ruta per la comoditat de oder sortir directament desde casa. Així doncs, a les 8 del vespre, amb la caiguda del sol hem sortit desde casa en Xevi l'Erik i jo en direcció a Orís reseguint el PR que voreja el Ter. Tenim pensat seguir el track del Trail d'Orís o si més no bona part d'ell, retallant o allargant en funció del temps i el cansament.

Ja desde els primers minuts de sortida, notem que hi ha molta humitat i tindrem molta xafogor. Des d'Orís seguim carretera amunt per agafar el PR que queda a mà dreta i que puja cap a la rectoria, retallant així un primer tram del Trail que creiem innecessari. La pujada ens fa suar de valent tot i anar caminant, tot i amb això ens plantem a la rectoria amb una hora justa de camí i 5kms de recorregut. Des d'aqui, el track del trail ens fa anar per un PR a mà dreta, però decidim retallar una metres i seguir per la pista sabedors que més endavant el track travessa la pista. Arribats a aquest punt d'enllaç, agafem un corriol seguint el track a mà esquera de la pista tot vorejant uns camps. Comença a fer-se fosc i ens costa distingir els trams de camí poc marcats, això fa que en alguns punts haguem d'anar amb cautela per no perdre el track.

Seguim per corriols travessant vàries crestes i fent memòria dels indrets que creuem, tot i que cuan vàrem fer el trail ara farà 5 mesos era completament de dia i es veu tot diferent sense gairebé llum. Deprés de alguns 'despistes' aconseguim sortir a la carretera que porta fins a la trona, per la cual pugem per uns metres fins al trencant on hi havia el segon avituallament el dia de la cursa. Estem al km 8.5 i portem 1h 34min. Ara ja es completament fosc, així que encenem els frontals i decidim no improvitzar i seguir el track al 100%. Tot i amb això no és fàcil orientarse, per sort, en breu sortim del tram que menys coneixem i enllacem amb el camí que puja a Sant Salvador desde la pista de Gallifa, el cual seguim cap a munt fins arribar Sant Salvador al qual arribem amb 2h 05min (km11). Aquí fem paradeta per menjar l'entrepà.

Un cop hem carregat les bateries, es hora de baixar. Agafet el GR que ens durà de baixada resseguint la cinglera. El primer metres de corriol són facils i tot i la foscor els fem trotant fins que més endavant ens adonem que ens estem allunyant del track. reculem un tros per trovar de nou el camí, de nit no es cosa fàcil, però aviat tornem a estar sobre la pista i decidim anar amb més calma i controlar més sovint el GPS.

Seguim caminant per el corriol de la cinglera, la cual no podem veure degut a la foscor, fins que trobem un canvi de sentit que recordava del dia dela cursa. Ara el corriol es molt més clar i menys perdedor fins a que sortim del bosc amb el cual tornem a trotar de nou.

Sortim del bosc deixant el corriol, i ens costa una mica trobar el camí correcte , ja que el track aquí no passava exactament per sobre el camí, així que hem de recular en vàries ocasions fins que trobem la pista bona. Arribem de nou al punt de l'avituallament num2. 3h 18min (Km16.5).

En aquest punt, decidim deixar ja el track i seguir la pista fins a Oris, ja que ens queda un bontroç fins a casa i si seguissim el track sumariem massa kms. Seguim doncs la pista asfaltada que ens porta fins a la pista de Orís -Gallifa de nou, i girem en direcció a la rectoria. 3h 43min i 20 kms a les cames després, arribem a la rectoria. Comencem a estar cansats, així que decidim seguir avall directament per la carretera trotant en tot moment fins a Orís, on comencem a notar l'esgotament. Des d'aquí anem alternant el caminar amb el còrrer fins a arribar a casa, on arribem 4h 38 min d'excursió i 25,5 kms.

Un cop a casa prenem una cervesa per felicitar-nos per l'excursió abans d'una dutxa per treure la suor que degut a la extremada xafogor ens ha acompanyat tot el camí.

https://www.strava.com/activities/2602922552

FITXA:
Vilaseca - Rectoria d'Orís: 1 h
Rectoria d'Orís - Sant Salvador: 1h 05min
Sant Salvador - Rectoria d'Orís: 1h 38 min
Rectoria d'orís - Vilaseca: 55 min
Temps en moviment: 4h 38 min
Temps aturats: 4h 52min
Temps Total: 14 min
Distancia: 25.5 kms
Desnivell: 824+/824-

Costabona 2019

Tornem a trepitjar alta muntanya, aquest cop al Costabona amb en Xevi i l'Iker aprofitant el dia festiu de la festa major de Torelló.

Sortim des de la Collada Fondaa peus del Costabona a les 7:30, i enfilem camí cap al Costabona seguint les marques de GR. Aquest camí ens fa passar per les Roques d'en Mercer i la Roca blanca d'en Soms. Tot seguit, deixem la tanca a la nostra dreta i ens desviem cap a l'esquerra seguint les marques de GR, en direcció al Coll de Pal per encara la pujada desde la cara Oest dela muntanya, en comptes de fero desde la cara Sud com soliem fer-ho altres vegades. Arribem a Coll de Pal amb 34 min, on prenem una mica d'aire abans de fer la ascensió final fins al Costabona. La pujada fins aquí ha estat progresiva, però no dura, i segueix així fins pràcticament arribar al cim. 

La pujada al cim per aquesta vesant, es apenes 500 metres més llarga. Arribem al cim amb 45 min, on fem una aturada per menjar una mica i fer algunes fotos aprofitant el dia que fa.

Seguim la nostra excursió, desfent par del camí de pujada, però desviant-nos cap a la banda francesa, deixand el coll de pal a la nostra esquerra i en direcció a la Coma del Tec. El camí en aquest tram es força planer i ens permet trotar una miqueta. Travessem el Tec on el camí fa un canvi de sentit altre cop cap a l'oest i enfila suaument cap al refugi de la Portella Roja on hi arribem amb 1h 12 min.

Aqui fem un gir de quasi 180º, per anar en direcció al Roca Colom reseguint la cara nord de la muntanya. El camí es estret i pedregós al principi, però s'obre uns centenars de metres enllà on travessa un terreny molt més ample des del cual podem veure grans ramats d'Isards pasturant. Després d'un ultim esforç arribem al Roca Colom on apenes parem i el qual deixem enrera reseguin el cami que va per la carena i que fa de frontera amb França. Arribem de nou a Coll de Pal i baixem en direcció al refugi de Costabona.

Des del refugi, improvitzem una mica la baixada, el cual ens porta a haver de passar per trams compromesos i delicats, havent de recular en algun tram. Finalment, trobem una canal on s'intueix que durant el desglaç deu baixar ple d'aigua i optem per seguir aquesta canal fins a arribar a la pista.

Durant la baixada trobem alguns corriols els quals intentem seguir, però que no porten enlloc, acabant sempre de nou a la canal. Finalment arribem a la pista, per la qual hem de trotar durant un km per poder arribar de nou al cotxe. 

https://www.strava.com/activities/2580760615

FITXA:

Collada Fonda - Costabona: 45 min
Costabona - Portella Roja: 27 min
 Portella Roja - Roca Colom: 18 min
Roca Colom - Collada Fonda: 39 min
Temps en marxa: 2h 09 min
Temps Aturats: 1h 58 min
Temps Total: 4h 07 min
Distància: 13,2 kms
Desnivell: 769+/769-

Descobrint nous camins per Bellmunt,..

Sortideta canyera. Havia de ser una simple sortida fins a Bellmunt sortint desde casa, el qual ja és cosa major, per kms i per desnivell. En principi haviem de sortir plegats amb en Xevi, però s'ha adormit, així que deprés d'un quart d'hora d'espera he arrencat tot sol enfilant camí cap al Castell.

Just quan portava deu minuts de camí em truca en Xevi que tot just es llevaba llavors. Hem quedat de trovar-nos a Coll de Duec directament, així ell tenia temps de preparar-se i esmorzar una mica abans de sortir.

Així doncs segueixo camí del Castell amunt que pujo amb bon peu per tot seguit baixar trotant per la cara nord en direcció als 3 Batlles, el cual vorejo per la cara est resseguint el PR en direcció a Saderra. El camí fins a Coll de Duec passa sense entrebancs, forçant una mica la maquinària per tal de ser a temps a Coll de Duec i per autoexigir-me una mica més.

Arribo a Coll de Duec amb 1h 11 min, i poc després apareix en Xevi per la vall que enfila el Col desde la carretera de Bellmunt. Enfilem el camí de Coll de Duec cap a Serragrenyada per reseguir la carena en direcció al santuari. La pujada la fem a pas alegre, ja que en Xevi està fresc i marca un ritme alt.

Arribem a Bellmunt amb 1h contada desde que hem sortit del Coll. Fem una petita aturada per menjar una barreta mentre discutim per on seguim la ruta, ja que està molt tapat i amenaça pluja. En Xevi proposa baixar cap a Hi-Era-de-Massa i des d'allà, anar a buscar un corriol que puja dret per la cara est de Bellmunt, així que decidim provar aquets camí.

Baixem trotant doncs per el camí cap a Hi-era-de-Massa on un cop allà agafem el camí que ens queda a la dreta i que ens portaria cap a la Tosca de Degollats. Fem algunes dreceres, baixant més pel dret, i uns centenars de metres mes avall ens desviem per un corriol que queda amagat entre els abres.

El camí, s'ha d'intuïr més que no pas seguir-lo, sobretot ens els primers metres, fent-se algo més evident a mida que anem pujant. Aquest es fa mica a mica més dret i jo començo a justejar, ja que porto una hora extra a les cames. El camí si bé es força dur amb un desnivell fortissim (de fins al 36%!!), es bastant xulo, descobrint així una banda de Bellmunt la qual no havia vist mai desde aquesta perspectiva. 

Arribem de nou a Bellmumt amb algunes gotes de pluja que han començat a caure. Hem anat a sortir darrera mateix del santuari i no ens encantem gaire ja que no ens volem mullar. Agafem el camí vell per baixar i mica a mica comença ploure més fort, per sort al baixar per el camí quedem una mica arrasserats. La pluja ja es bastant forta un cop arribem a la carretera a l'alçada de Pedroses, el cotxe el tenim a pocs metres, així que fem un esprint final sota una forta pluja que ens deixa totalment amarats en poca estona. Acabem així la sortida d'avui molls com anecs.

https://www.strava.com/activities/2566550797

FITXA:
Vilaseca - Coll de Duec: 1h 11min
Coll de Duec - Bellmunt: 1h 05min
Bellmunt - Bellmunt: 1h 21 min
Bellmunt - Parking: 29 min
Temps en Moviment: 3h 56 min
Temps Aturat: 24 min
Temps Total: 4h 20 min
Distància: 15,3 kms
Desnivell: 1059+/810-

Puigmal 2019

Excursió familiar anual al Puigmal. Enguany amb el petit de casa només. A més amb el repte afegit de fer la volta completa a Nuria i Fontalba.

Hem sortit a les 8:00h, desde Fontalba. L'Iker s'ha trobat malament al poc de sortir, tenia molèsties a la panxa, degut segurament als nervis i a que feia poc que havia esmorzat, així que ens ho hem agafat amb molta calma, parant de tant en tant . Malgrat tot, mica a mica s'ha anat trobant millor i passat el cim de la Dou ja hem pogut agafar una mica de ritme de pujada. El dia ha estat genial, sense massa aire i amb el sol que anava despuntant.

Hem fet cim amb 1h 41min, allà hem fet algunes fotos de rigor i hem tirat milles cap a vall en direcció a Nuria, agafant primer el camí en direcció al Pic del Segre, el qual deixem a la nostra esquerra i ens desviem en direcció a la vall. Baixem troatant una miqueta, atravessant diverses llengües de neu molt divertides. La baixada fins a Núria, l'hem fet xino-xano, trotant de tant en tant, però reservant per el tram que ens ha de dur a Fontalba,

Trepitjem Núria amb 3h 20min. Busquem una hombreta vora l'estany i parem a esmorzar una miqueta. Després d'omplir el dipòsit una mica seguim camí, enfilant el camí cap a Fontalba. Ara l'Iker va molt més "suelto", el malestar ja li ha passat i podem anar a bon pas. No obstant trotem poquet i aprofitem per gaudir del dia a muntanya.

Acabem la sortida al punt on hem començat després de 5h 03 min d'excursió.

https://www.strava.com/activities/2508568127

FITXA:
Fontalba - Puigmal: 1h 41min
Puigmal - Núria: 1h 39min
Núria - Fontalba: 1h 13min
Temps en marxa: 4h 33min
Temps aturats: 31 min
Temps total: 5h 04min
Distància: 16 kms
Desnivell: 1.000+/1000-

Volteta per l'Estany de Banyoles

Aprofitant que havia de portar a l'Erik a l'Estany de Banyoles a fer d'arbitre en el campionat d'Espanya d'A.A.O.O, he pensat que havia d'aprofitar una mica el dia, així doncs, he fet volta caminant per l'estany i així feia una mica de recuperació del trencament fibrilar del baessó que em vaif fer en l'ultima sortida a Coma de Vaca.

https://www.strava.com/activities/2448786231

FITXA:
Temps: 1h 25min
Distància: 6,7 kms
Desnivell: +53m

Coma de Vaca i Camí dels enginyers

Per preparar l'Olla de Núria que tindrà lloc en aproximadament un mes, hem decidit d'anar a trepitjar una miqueta d'alta muntanya per la zona.

Després d'estar valorant vàries opcions i comprovar l'estat de la neu en els passos de muntanya, ens hem decidit en fer aquesta ruta aprofitant que aquests dies hi ha força bonança i la neu ha reculat bastant.

Ens hem plantat abans de les 8 del matí davant de la central de Daió, on després dels preparatius previs hem travessat el pont del riu Freser per enfilar el camí cap a Coma de Vaca.

Avui sóm només en Xevi i jo, i hem decidit de provar de fer la volta amb bastons per veure si ens hi trobem comodes. Arrenquem amb ritme fort tot i la pendent pronunciada que té el camí, el cual va vorejant la riba del Freser en tot moment. Fem paradeta al Salt del Grill per fer-hi alguna foto. Seguim el camí fins a trobar de nou el riu el cual hem de travessar fent malabars, ja que el pont de ferro que hi sol haver-hi habilitat per passar, el trobem uns metres avall arrossegat per alguna riuada o allau hivernal.

Un cop salvat l'obstacle seguim pujant pel camí que ens porta pel mig d'un bosc el cual anem deixant enrera a mida que anem agafant alçada. Trobem un primer trencant que ens indica la pujada al Balandrau, nosaltres seguim les marques que van directes cap a Coma de Vaca. Vorejem el Freser per la banda dreta del riu, el cual queda força metres per sota nostre. Ara ja es veu la vall de Coma de Vaca tot i que no es veu el refugi. Sóm al punt més alt d'aquesta part de l'excursió, ara ens toca baixar fins a Coma de Vaca que ja la tenim a la vista. Durant la baixada noto una estrevada a la zona del Bessó de la cama dreta que em fa pensar que l'excursió avui s'haurà de retallar.

Arribem al refugi amb 1h 45 min. Entrem a pendre alguna cosa calenta i menjar alguna cosa, doncs fa molt aire i es bastant fresc. Un cop refets de la pujada decidim continuar pel cami dels enginyers cap a Nuria, doncs em sembla que la cama pot aguantar ja que el dolor no es molt fort.

El camí dels enginyers fins a Nuria, és fa dur i llarg, sobretot perque no podem córrer degut a que en les parts planes i/o amb pujada sento doloral bessó, però a més, el fort aire que a estones ens acompanya i el terreny abrupte ens fa baixar considerablement el ritme.

Tot i amb això ens ho passem molt bé, és una ruta espectacular i molt divertida de fer tot i alguns passos aeirs una mica compromesos. El camí cambia a partir del km 13-14, on el camí comença a ser més pla i força més ample i comença a baixar després d'un gir pronunciat a la dreta, des del cual ja s'intueix la vall de Nuria, aquí el vent es extremadament fort, degut al cambi d'orientació.

Arribem a Nuria amb 4h 18 min. tot passant pel costat del refugi del Niu de l'Aliga. No fem parada a Nuria, decidim seguir avall de dret vorejant l'estany i agafant el camí que baixa en direcció a Queralbs. Ens deixem anar camí avall trotant suaument en els trams de baixada. Els bastons han anat de perles en aquest punt ja que paraven força part de l'impacte i em permitia no forçar en excés el bessó que a aquestes alçades ja tenia molt tocat. Uns kms avall pel camí de Queralbs, agafem un trencant a mà esquerra que travessa el torrent, aquest camí ens ha de portar directament a Daió en comptes de Queralbs. Aquest camí torna a pujar una mica al principi baixa fort per mig d'un bosc, amb un camí més desdibuixat però ben definit. 

Ja veiem el punt d'arribada, però estem encara a molta alçada la qual anem perden constantment fent ziga-zagues en mig del bosc, el cual a mida que perdem alçada va cambiant de forma i de vegetació.

Finalment arribem al cotxe amb 6h 16 min de sortida, amb molt de cansament a sobre, però havent disfrutat molt d'aquesta volta. Per desgràcia la lesió del bessó es un punt molt negatiu, doncs en funció del diagnòstic podria perdrem la Olla de Núria d'enguany.  

https://www.strava.com/activities/2361889571

FITXA:

Daió - Coma de Vaca: 1h 45 min

Coma de Vaca - Nuria: 4h 18 min

Nuria - Daió: 6h 16min

Temps en Marxa: 5h 04min

Temps Aturats:1h 12min

Temps Total: 6h 16min

Distància: 22,7 kms

Desnivell:1583+/1583-

Puigsacalm per la canal dels Ganxos Vells

Avui hem fet una sortida al Puigsacalm. La ruta passava per la zona dels Ganxos Vells, sortint des de Joanetes. Era una ruta que feia molt de temps que tenia ganes de fer.

A les 8:00h em passat a recollir a en Bernat i en Xevi i em fet camí cap al punt de sortida a Joanetes on hem deixat el cotxe a l'aparcament del restaurant Can Barris.

Enfilem cap al centre del poble per anar a buscar el track, que trobem en un trencant on hi ha una fita. El camí s'enfila fort ja des del principi per un corriol enmig de bosc el cual esta marcat amb marques grogues.

En aproximadament una hora de camí, ens plantem al peu del cingle que forma la muntanya davant nostre. Agafem un desviament a mà esquerra que ens fa resseguir durant una estona la base del cingle.

El camí es torna a enfilar de nou ja per enmig d'un canal, la qual està equipada amb cadenes y ganxos per ajudar-nos en la grimpada. La pujada en aquest tram es dura però divertida. Acabat aquest tram, anem a sortir a un corriol el qual seguim cap a l'esquerra i que ens fa resseguir una mica més el perfil de la muntanya.

Seguim per un corriol amb tendència a baixar per el qual ens deixem anar trotant una mica fins que arribem a una fita. Agafem el camí que ens ha de dur cap al pas dels burros.

El camí es torna a enfilar for de nou, aquest tot i estar marcat, costa més de veure'n les marques. En poc més de mitja hora arribem a l'enllaç amb el camí que va al Puigsacalm des de Barcons.

Arribem a Puigsacalm amb 2h 20min de fortes pujades a les cames. Ens posem arasserats  per poder menjar una mica, ja que el vent es molt fort, aquest ens ha estat acompanyant durant tot el camí.

Després de menjar una mica, baixem per anar a buscar el Puig dels Llops, el cual hi arribem en molt poc temps.

Fem camí cap avall per un corriol molt tècnic que ens porta al trencant que hem trobat anteriorment per anar cap al pas dels burros. agafem un altre corriol que per anar a enllaçar amb la baixada que va cap a les Olletes.

El camí baixa fent ziga-zagues fins a arribar al santuari de les Olletes. des d'aquí, el camí ja es converteix en un camí més ample, més pla i més obert que va per mig de bosc fins a sortir a una pista.

Arribem a Joanetes després de 4h 26min de caminada.

https://www.strava.com/activities/2302025730/segments

FITXA:
Joanetes - Canal dels Ganxos Vells: 50 min

Canal dels Ganxos Vells - Puigsacalm: 1h 37 min
Puigsacalm - Santuari de les Olletes: 2h 08 min
Santuari de les Olletes -  Joanetes: 3h 17 min
Temps Travessia: 4h 26 min
Temps Aturats: 59 min
Temps Total: 4h 26 min
Distància: 15.1 kms
Desnivell: 1084+/1084-

Mossén Rubio fent el sermó

1er Trail d'orís

Avui he anat a córrer al 1er trail d'orís. No en teníem massa informació d'aquesta cursa i de fet me'n vaig assabentar quasi de casualitat.

El fet es que aquest matí, poc abans de les 9h, estava sota l'arc de sortida amb l'Erik i la Laia Rubio esperant a que donessin  la sortida amb força fred al cos i sense haver escalfat gens ni mica doncs hem arribat justos a lloc i els nanos no volien ni sentir parlar d'escalfament.

La cursa a constat d'un total de 22kms i 850m de desnivell positiu, amb un recorregut 'sorpresa' doncs no se n'havia fet public el track.

A les 9:00 puntuals com un clau es dona la sortida que surt de davant de la casa de la vila d'Orís. Just sortir girem a la dreta i baixem per l'antiga carretera durant varis centenars de metres fins a un trencant a mà dreta on ens espera una pista amb una forta pendent, això promet,...

De seguida, l'Erik i la Laia es queden una mica enrere, jo vaig intentant trotar en els trams més plans. Sembla que el cos respon prou bé així que passen els metres i sortim a la carretera, on agafem el PR que puja fins al Castell. Durant la pujada noto molèsties al soli de la cama dreta, així que procuro no forçar massa a les pujades i no córrer més del necessari.

Arribo al Castell on hi ha un control de pas, aprofito per treure'm el paravent que ja em sobra. A la rectoria hi ha el primer avituallament, faig u n got de Coca-Cola i segueixo. Girem a la dreta seguint de nou un PR que ens porta per mig de bosc i que surt a la carretera que puja cap a Gallifa. travessem la carretera i cambiem de vessant, per anar a buscar la part més occidental de Sant Salvador.

Segueixen caient kms entre corriols, camps,... certament la cursa es 'deixa córrer' bastant. Arribo al segon avituallament. Les molèsties al soli han anat en augment i ara vaig pitjor. De fet en aquest punt m'he rumiat seriosament de retirar-me i tirar avall, però que carai,... pit i collons i cap a munt!

Segueixo pujant per una pista ampla que enllaça amb el camí de Sant Salvador. Com que la pujada es pronunciada faig tot el tram caminant però a pas lleuger. Un cop al trencant del camí de Sant Salvador, ja sóc a terreny conegut, sé el que m'espera fins a arribar a dalt, així que apreto una mica, però sense córrer.

Arribo a Sant Salvador, el punt més alt de la cursa i l'ecuador de la prova. Ara toca baixar. A l'avituallament m'ajunto amb L'Eric Sibina i la seva mestressa que van xino-xano. Tot i que en principi volia baixar caminant m'engresco al veure-l's a ells trotar i em deixo anar. El dolor es suportable a les baixades, si bé haig d'anar molt en compte a no carregar en excés la cama dreta.

La baixada es molt maca per corriols revirats tot resseguint els cingles, altre cops seguint marques de GR. Faig pràcticament tota la baixada de Sant Salvador corrent, de fet passo davant de l'Eric i cia. i els hi trec uns minuts durant la baixada.

S'acaba el tram de bosc i sortim a una pista ampla, a on haig d'afluixar i seguir caminant. Ara són ells que em deixen enrere a mi, doncs per la pista em costa molt més de trotar. Passo per l'ultim avituallament sense parar-me.

Segueixo baixant ara enllaçant trams de pista ampla una rera l'altra. M'avança un corredor que tenia davant molt al principi i com que veig que això, caminant, va per llarg, decideixo tornar a trotar mentre hi hagi baixada buscant els laterals on el terreny es més tou.

Arribo a Vinyoles, ja no queda gaire 3kms. Una ultima pujada que ens porta a passar pel costat dels dipòsits d'aigua, conec el camí ja hi he passat a vegades en bicicleta, així que sé el que em queda.

Entro en un corriol i intento trotar a estones,... passada una granja es veu ja la carretera d'Orís i el tram final, així que faig un esforç i torno a trotar de nou, apretant una mica les dents. Surto a la carretera i avall que fa baixada. Miro el rellotge, 2:55min. Em deixo anar carretera avall anant tan ràpid com puc per intentar baixar de les tres hores.

Finalment travesso l'arc d'arribada en 3:02min. molt satisfet per haver acabat la cursa, amb bones sensacions tot i haver corregut tant tocat. Ara toca recuperar-se i preparar-se per una nova fita.

https://www.strava.com/activities/2254056618

Taga amb els nanos

Avui hem anat a fer el Taga. Ja feia temps que en tenia ganes així que a mitja setmana ja vàrem quedar entesos amb en Xevi per anar-hi amb la canalla.

Ens hem trobat a casa a les 7:30 i hem fet camí cap a Ogassa amb els cotxes I sobre les 8:30 ja érem a l’aparcament de l’ermita de Sant Martí d’Ogassa.

Com sempre els primers metres són durs per la pendent pronunciada de la pujada. Els nanos pujen bé, sobretot l’Erik i la Laia que són els més grans. L’Iker també arrenca fort (veurem el que dura) mentre que l’Oriol renega una mica en els primers metres.

Mica a mica anem deixant metres enrere i arribem a l’abeurador i ja es veu de lluny el coll de la Portella d’Ogassa,, així que comencem a fer les ziga-zagues, que se’ns passen en un vist i no vist.

Arribem a la Portella en 45 min. Paradeta per veure una mica i fer alguna foto, el dia és esplèndid.

Seguim fent camí cap al Taga, l’Erik i la Laia s’avancen una mica, mentre que la resta anem més xino-xano, però de n’hi dó com pujen els petits!, no s’encanten pas tampoc.

Fem cim amb 1h15min. A dalt fa una mica d’aire, tot i això ens arraserem una mica i mengem l’entrepà mentre l’Erik ens fa una conferència sobre les cel·lules mare.

Toca baixar I ho fem per la banda de Coll de Jou. Baixem trotant, com sempre. Deixo a la resta que vagin baixant mentre m’entretinc una mica a Dalt, ja que acostumo a baixar més ràpid, tot i això L’Erik Baixa com un Isard i decideixo intentar atrapar-lo. Mala pensada, doncs després de passar un filat, perdo l’equilibri i caic de morros a terra. La caiguda a sigut dura, he parat el cop amb el pit. Per sort només tinc algunes rascades i el cos adolorit. Podia a ver estat pitjor.

Seguim baixant, aquest cop vaig amb molta més cautela, doncs el cop m’ha deixat ben destrempat, així que baixo acompanyant a l’Iker que va més lent.

Arribem a Coll de Jou en només 20 min. i fem camí cap el cotxe. Decidim provar un GR que ens hauria de dur pràcticament al punt de sortida en comptes de passar per la pista de pòrtland.

Aquest GR està marcat (podria estar-ho millor), i realment ha valgut la pena passar-hi doncs té algun tros realment maco.

Finalment, arribem als cotxes després de 2h 52min. De caminada en un dia radiant i esplèndid. Ara ens espera una barbacoa a casa per rematar el dia.

https://www.strava.com/activities/2219610163

FITXA:

St. Martí d'Ogassa - Taga: 1h 15min
Taga - Coll de Jou: 20 min
Coll de Jou - Sant Martí D'Ogassa: 27 min
Temps Travessia: 2h 02 min
Temps Aturats: 50 min
Temps Total: 2h 52 min
Distància: 7,9 kms
Desnivell: 689+/689-

Volta per el Bisaura

La volta d’avui, era una sortida que ja vaig fer fa uns anys amb en Jaume castells i en Pere vila. Un tomb per la zona del Bisaura que te uns paratges meravellosos.

Sortim desde la zona esportiva de St. Quirze del Vallés, Anem en Xevi R. En Jordi F. I jo. I seguim les marques d’un GR. que passada la fàbrica de Sodeca ens enfila amunt per mig de bosc. Els primers kilòmetres van passant i el camí no para d’anar pujant més i més a cada passa, em noto els bessons carregats. Sovint haig d’anar controlant el track amb el GPS del telèfon per assegurar que no ens desviem de la ruta, però el camí es molt fresat i està ben marcat.

Arribem a la zona del bosquetell on hi ha un trencant que ens duria cap a Bellmunt a mà dreta, nosaltres seguim cap a l’esquerra i després d’un turonet sortim al capdamunt de la carena on veiem el castell de Sta. Maria de Besora al fons. A partir d’aquí una baixada vertiginosa i molt divertida fins a arribar ben bé al trencant del salt del Mir a on fem una paradeta per fer-hi fotos.

Reculem uns metres i sortim de nou al camí. Ara agafem una pista ampla que ens porta al restaurant “La cabana del Mir” i des d’aqui per una pista ampla fins a arribar a Sta. Maria de Besora. Aquest tram el fem caminant, tot i que el podríem haver fet trotant.

Arribem a Santa Maria de Besora i fem una paradeta per menjar una mica. Seguidament, enfilem camí cap al castell de Besora. El camí passa just per el costat, però creiem que val la pena pujar fins dalt del castell. Un cop dalt i recobrat l’alè. Desfem el camí per retrobar el trac que ens porta per un nou GR que seguim per mig de bosc  i que aviat ens porta al “pla de Revell”.

Travessem tot el prat del pla de revell, decantant-nos cap a la dreta, per anar a buscar una pista en baixada que fem trotant i que ens porta al castell de Montesquiu.

Arribats al castell, baixem per la carretera trotant fins a arribar de nou a St. Quirze per la banda de l’estació.

https://www.strava.com/activities/2203482413


FITXA:
St. Quirze de Besora - Salt del Mir: 1h 07min
Salt del Mir - Sta. Maria de Besora: 47 min

Sta. Maria de Besora - Castell de Montesquiu: 47 min
Castell de Montesquiu - St. Quirze de Besora: 18 min
Temps Travessia: 2h 59 min
Temps Aturats: 35 min
Temps Total: 3h 34min
Distància: 18,5 kms
Desnivell: 801+/801-