Xtrem Duathlon Series '05(I)
- Valls D'aneu - (03/07/2005)
Amb quasi tres quart d’hora de retard i amb alguns canvis en el recorregut, ens han donat la sortida a la primera prova puntuable per a les Xm Duathlon Series, la de les valls d’Aneu. Hem sortit des del parc de Bombers d’ Esterri amb sortida neutralitzada fins a Unarre a uns 5 Km, a on es donava la sortida oficial. BTT (Ascens)
Tot i que la sortida era neutralitzada el ritme és molt alt i suo de valent per no quedar-me enrera, en algun marge veig corredors aturats que els ha donat un apretón degut segurament als nervis, sort que jo he pogut anar al lavabo abans de sortir, si no.... Continuo pedalant fins a arribarà Unarre.
Allà veig que en Jaume i en Sam só un parell de corredors per davant meu, això hem tranquil·litza una mica doncs creia que serien molt més endavant. Deu minuts més tard ens donen la sortida oficial. Aquesta esta situada en una rampa de pujada. Aconsegueixo mantenir el ‘contacte visual’ amb en Jaume fins poc abans d’arribar a la pista forestal la qual puja cap al Pla de Sartari a on haurem de fer la transició. El primer tram es de bon fer, a més ja el tinc vist d’haver-hi anat pocs dies abans a caminar. A la part intermitja de la pista hi part enfangades i alguns basalts, però tot i això segueixo pujant força bé. De cop el terreny canvia i es fa cada cop més dret i amb pedres més grosses al camí, apreto les dents per pedalar fort, però la gravetat i el mal estat de la carretera poden amb mi i decideixo empènyer la bicicleta. A l’horitzó és veu una filera en moviment de colors variats, són els corredors que tinc davant que també empenyen, (bé almenys no sóc l’únic). Segueixo empenyent durant quasi tres quilòmetres i fer fi arribo al pla de Sartari pràcticament sol a on una filera de bicicletes ben arrenglerades hem donen la benvinguda esperant a que els seus respectius amos les vinguin a buscar per la baixada.
RUNNING
Hem canvio les sabatilles i camino cap a la zona d’avituallament a on hem prenc un parell de gots de taronjada i pillo una poma pel camí. Travesso un rierol i passo per el control de pas on un home amb una esquella hem dona ànims.Començo a enfilar la muntanya per unes ziga – zagues i em poso entre tres corredors mentre queixalo la poma que s’hem posa d’allò més bé. Al poc noto que la cama dreta hem fa mal segurament m’està entrant una rampa així que faig les passes més curtes fins que s’hem passa. A poc d’arribar a l’Estany de la Gola ja comencen a baixar els primer corredors, - No me queda na’ – penso jo. Travesso amb els meus companys l’Estany de la gola i arribem a un nou avituallament a on bec un parell de gots més de taronjada. Després d’aquest avituallament hem sento més bé i hem poso al capdavant del grup per tirar d’ell jo una estona. Cada cop hem sento millor i començo a deixar una mica enrera els meus acompanyants. En aquest punt hem creuo amb en David i en Marc Riera que el segueix de prop. Més endavant també hem creuo amb l’Ernest just quan un noi amb un gos hem fa desviar-me cap a la dreta.
A partir d’aquest punt el camí ja no és compartit amb de baixada. Segueixo pujant per un camí pedregós al costat d’un rierol i paro a refrescar-me una miqueta, un metres més endavant giro a l’esquerra i hem trobo una ‘paret’ immensa a on hi ha alguns corredors. Hem foto una barreta i enfilo cap a munt, no pas sense patir, doncs és difícil fer més de tres passes sense haver de parar per agafar aire. Avanço un noi que està parat a mitja paret i al arribar al cim recupero una altra posició. La vista des d’allà es magnifica, muntanyes, valls, cims, llacs,.... però no hi ha temps per fer turisme!,...Aquí hem diuen que el cim està a uns 300m tartera a munt així que animat per aquesta noticia enfilo cap a munt ‘raudo i veloz’.
Vaig amb pas ràpid i decidit per la tartera de grans pedres fins arribar a l apart més alta a on hi ha tres bombers que m’indiquen el camí. Ara el camí corre per una mena d’escletxa fins que arribo a un coll nevat on hi ha posat el control de pas del cim. Allà hem diuen que haig de baixar pel dret per un immens tobogan de neu al peu del qual hi ha una tartera que acollona. Per un moment penso que estan bojos però no hem puc quedar allà dalt. Baixo pel tobogan però decideixo baixar dret lliscant amb els peus, doncs si agafés molta embarcació baixat sentit i no pogués parar allà no hem troba ni deu.
Travesso la tartera i un nou tobogan, més llarg però menys inclinat, ara si, m’hi tiro pit i collons!. La veritat és que amb la calor que fa és força refrescant, però pilles una velocitat que acollonia, (sobretot si estàs sol a 2500 metres d’alçada). Continua el camí ara distingeixo algun corredor al davant i apreto el pas per pillar-lo. Arribo a un nou (i últim) tobogan, aquest el torno a fer dret, però l’equilibri hem falla i rodolo per terra un parell de cops. Seguidament arribo a un nou avituallament a on puc veure un nou got de taronjada aquí hi ha els corredors que veia encara ‘repostant’ i m’enganxo a ells.
El camí torna a pujar i travessem un punt molt difícil, un camí estret nevat amb una pendent a la dreta de les que quasi no es veu el fons, s’ha d’anar amb compte, una relliscada i guanyes un viatge amb helicòpter. Al cap de poc arribem al punt de desviament a on encara hi havia l’home amb el gos. A partir d’aquí el meus acompanyants comencen a córrer i decideixo seguir-los. Al cap d’uns metres m’adono de que vaig més ràpid que ells i hem poso al davant disposat a marcar el ritme. Arribem de nou a l’avituallament de l’estany de la gola, Aquí m’adono de que m’he agafat una mica de venteja i després d’un nou got d’aigua apreto el pas més animat. El llac el travesso caminant, no es qüestió de tenir un ensurt ara que ens queda poc. Un cop passat el llac no paro de córrer fins arribar a les ziga – zagues on en giro per veure si el demés hem segueixen, però noi rastre d’ells.
S’acaben les ziga – zagues, i amb elles el tram a peu, ja era hora, tinc unes ganes de pillar la bici!. Travesso el control i passo per l’avituallament per fer un nou glop. Corro per canviar-me, ja està desmuntant algunes de les tanques.
BTT (Descens)
Hem canvio ràpid les sabatilles, hem carrego la motxilla a l’esquena i tiro cap avall. No vaig gaire foll tenint en compte que acostumo a baixar força ràpid, però hem fa mal tot el cos i hi perill de fotre un llantasso i punxar. Passo el tros més conflictiu i faig una paradeta per veure aigua i recuperar el tacte, també per descansar els canells de les mans que hem fan força mal.
Continuo avall i en arribar a la zona plana hem desvien cap a la dreta, ostres no hi comptava jo amb això, com hi hagi alguna pujadeta hem cago!. Per sort el camí es pla i de bon fer fins arribar al poble de Cerbi, travesso un carreró estret de baixada que hem porta cap a unes escales (aquí hem bé el record de Queralbs setmanes abans). Giro a l’esquerra i sento una veu que diu: - 262, ja està! -. No m’ho puc creure, ja he acabat, he fet la meva 1ª duatló d’alta muntanya i l’he acabat. Hem paro a veure aigua a la font i omplo el bidó, agafo una mica d’aire i hem deixo portar carretera avall fins a Unarre per reunir-me amb els demés
