Sortida en BTT per Pals

Avui he fet una petita sortideta amb la BTT pels volts de Pals. He sortit del càmping en direcció a Platja de Pals passant per les Basses d'en Coll. Acte seguit he anat a buscar el PR que porta en direcció al Quermany i un cop allà he ant voltant per diferents caminets per fer algun quilòmetre extra. Finalment he tornat de nou pel mateix camí, variant algun tram. En total 16Km en 54 minutets.

Més running

Avui una miqueta de running altre cop. La mateixa volta de dimarts passat. Val a dir que avui he trigat 4 minuts menys. Estic força content, ja que en una setmana he fet un bon canvi tot i que segueixo estant lluny de trobar-me fisicament bé.

Haig de reconèixer que avui ja no m'afogava tant ni m'han fet tant mal les cames. De fet dubto que demà hem surtin tantes agulletes com la setmana passada, no obstant encara m'he trobat molt pesat a l'hora de córrer. Hauré de plantejar-me de fer alguna petita dieta just per baixar aquest parell de kgs de més que em fan la puñeta.

Aprofitant la duatló escolar

Avui he aprofitant que l'Erik anava a córrer a la duatló de Belmmunt escolar, ens hem llevat d'hora i hem anat plegats fins a Sant Pere tot fent un tomb amb la bicicleta. A ell li ha servit d'escalfament i a mi per estirar una mica les cames.

Val a dir que no hi hem anat de dret (per la carretera), si no que hi hem anat per camins i pistes secundaries.

La ruta ha set mes o menys així: sortida de Vilaseca i pugem la grinsa en direcció a Sant Vicenç on baixem pel carrer que porta a l'hípica per poder enllaçar posteriorment amb la pista de la Fontsanta. des d'aquí seguim la pista fins a arribar a Targarona, on en comptes de travessar el pont seguim el riu per l'esquerra per una altra pista. Un una mica més enllà agafem un corriolet en una curva el qual forma part del primers quilòmetrers dels Tracks del Diable, cosa que fa que l'Erik es motivi una mica més. Sortim del corriol per trobar una nova pista que en travessar el riu ens porta directament a les cases de la riera després d'un bon repechó. Finalment arribem al lloc on s'havia de disputar la prova.

La tornada l'he feta jo sol desfent més o menys el mateix camí per el qual havíem vingut, però amb algún corriolet de més per fer-ho més atractiu.

Pel que fa a la cursa de l'Erik, ha anat força bé tot i que accidentada. En la sortida un nen que en feia dos com ell li ha passat literalment per sobre el qual ha fet que només d'arrencar sortís últim i amb una bona pelada al genoll. No obstant en comptes d'abandonar com segurament (i lògicament crec) farien molts nens de la seva edat ha seguit endavant aixugant-se una mica la sang amb el mocador que duia al cap. 

La sorpresa ha estat meva quan ha arrivat a fer la transició, doncs jo l'esperava pràcticamnt a la cua del peloton i ha entrat per la meitat agafant.me algo per sorpresa. Li passo la bici i li cordo el casc - Cagum deu amb els guant d'anar amb bici no li podia cordar bé i ha perdut alguns llocs! -. 

Un cop sobre la bici he mirat com sortia del primer tram en el que havien de pujar un petit marge i que quan hem anat a fer la volta de reconeixement si ha encallat,  però aquest cop l'ha fet bé. Marxo del box per anar a veure'l a la zona de les Ziga-zagues on el puc animar i donar consell diverses vegades, ja que ha de passar fins a quatre vegades pel meu davant. Li dic que es guardi una mica pel final que en total han de fer dues voltes al circuit, que per a ells és un bon tros. Durant tota la carrera s'el veu molt concentrat, haig de reconèixer que avui es mereix més que una simple felicitació. Ja que ha fet un gran esforç.

Per tant aprofitaré aquest espai per felicitar-lo de nou i perquè en quedi constància escrita.

FELICITATS ERIK!! HO HAS FET MOLT I MOLT BÉ

Apa tornem-hi...

Avui he tornat a córrer de nou després de molt temps sense entrenar gens tret d'alguna sortideta espòradica amb l'Erik.

La qüestió és que per diferents motius mai trobava el moment de posar-m'hi i quan tenia un moment em feia mandra. Avui però, m'he tret la mandra de sobre i he sortit a còrrer. Per começar de nou he optat per la volta clàssica i curta que acostumo a fer sovint, Vilaseca - Borgonya seguint el GR i tornada pel camí que surt del restaurant la Fura (ara Ca la Nana).

En total han estat 28 minuts i mitg un temps que no està malament del tot, de totes maneres he estat molt lluny de trobar-me bé, ja que durant els primers metres m'ha costat molt agafar ritme, em trobava molt pesat (de fet m'he engreixat un parell de kilos aquestes últimes setmanes), em faltava aire, em feien mal les cames,... Res, que anava, feixuc, feixuc. Val a dir que en els trams amb desnivell he anat caminant ja que no ttirava. També he notat algunes molèsties a la zona pectoral on dies enrere vaig fer-me un petit esguinç i sembla ser que no està curat del tot. De tota manera intentare seguir un ritme d'entrenaments ara que ja he arrencat de nou.

Prenent ritme amb l'Erik

De nou he sortit a córrer avui. Aquest cop m'ha acompanyat l'Erik que està de setmana blanca i té festa.

La volta curta a estat sortint de Vilaseca i pujar fins al sot gran per la trialera del 'carro', hem baixat per la pista fins a les escoles i cap Vilaseca de nou. En total 35 minutets.

L'Erik ha aguantat força bé el ritmillo, la veritat es que no m'ho esperava pas.

Primer Running del 2011

Aquest matí he sortit a córrer una estona.

Feia més de dos mesos que no ho feia i creia que les passaria molt putes al principi. La veritat es que ja fa un munt de dies que m'hi volia posar, però un dia perque fa fred, un altres perque hi ha feina i un altre per,... en fi que sempre hi trobava una excusa per aplaçar-ho.

La volta ha estat curta, només mitja horeta, trotant cap al xiringuito, borgonya i tornant pel camí del restaurant la Fura. La veritat és que per fer tant de temps m'he trobat prou bé.

A veure si ara que he arrencat agafo una mica de ritme i constància i surto de tant en tant.

De Vidrà a Joanetes

Avui hem anat a marcar amb el GPS el que serà la segona etapa del les passes del Diable.

Al matí quan anàvem amb el cotxe en direcció el termòmetre del cotxe marcava una Tª molt i molt baixa tant és així que en baixar del cotxe marcaba -10.5ºC!

El Pic de l'Àliga

Un cop llestos i sobre el track, ens dirigim per un GR que va per un corriol i que mes endavant deriva en una pista tot resseguint una riera, que al igual que la resta del paisatge està glaçat i blanc per la gelada. Aviat la cosa comencem a guanyar una mica d'alçada, però fa tant fred que apenes puc aguantar la camara amb les mans.

Arribem a un trencant que ens marca direcció a Salgueda i/o Puigsacalm. Nosalaltres agafem el caminet de la dreta en direcció a Salgueda seguint una nova riera amunt i ara si pujant ja més fort cap a la coma del coll. To i que la pujada és dura i ens comença a fer suar les mans les continuu tenint ben glaçades.

Arribat a la carena trobem un nou indicador en el qual ens em de desviar del traçat per poder pujar al Pic de l'Aliga. Val la pena desviar-se aquí, ja que és molt poc tros i la vista des del pic de l'Aliga és espectacular. Déspres de coronar el cim i fer alguna foto reculem fins a trobar de nou el trencall on hi ha la senyal i seguim per el cami durant uns metres on hi ha un nou indicador. A la dreta cap baixariem cap a la casa de la coma i cal Ferrer o sigui direcció Sant Pere, i cap a l'esquerra anem cap a Barcons i el Puigsacalm. Nosaltres cap a a l'esquerra tot caminant per una fageda. el camí es de molt bon fer i sense pendents gaire pronunciades i aviat sóm a la Fontornadissa, on un tros més amunt i abraçats per el sol aprofitem per fer un mossec als entrepans que portem.

El cim del Puigsacalm

De seguida arribem peus del Puigsacalm, a un trencant on ens senyala el camí de les Olletes i Santa Magdalena. Nosaltres pujem de dret cap al Puigmal, on ens entretenim de nou per fer alguna foto i marcar el waypoint tali com hem fet al puig de l'Aliga. Reculem tot baixant per on hem  pujat i veiem que ens hem sortit del track, decidim tirar endavant i ens hi re-enganxem de nou poc més endavant. Sembla que el track baixava per l'altre costat del Puigsacalm. Seguint el camí arribem a l'alçada del puig dels Llops, on ens desviem uns minuts per marcar un nou waypoint, val la pena visitar-lo.

Seguim endavant per entre fajos ara en tendencia a baixar i arribem a l'Ermita de Sant Magdalena del Mont. Fem una visita, filmem i grabem el Waypoint. El track segueix per sobre nostre i anem a buscar-lo. El cami ara baixa molt bruscament amb un fort desnivell i més endavant trobem algún ferro clavat a la roca on poder posar el peu. Comencem a sospitar que no anem bé fins arribar a una canal força xunga i molt dreta, amb ferros i ganxos on poder agafar-se. Les nostres sospites queden fundades aviat. Són a la canal dels Ganxos, per on no voliem passar!.

Ja que hi sóm intentem baixar-hi per no recular i filmem algun tros al més pur estil 'Al Filo de lo Imposible'. Finalment però posem una mica de seny i decidim de recular i buscar una alternativa i pasr per les Olletes que era la idea inicial.

Reculem doncs fins a l'ermita de nou on uns nois ens indiquen on agafar el camí de les Olletes. Aquest camí es purament de baixada, força pronunciada i amb moltes ziga-zagues, ideal per cardar-te els genolls enlaire, ja que va carregant i carregant. 

Passem per una petita excavada a la roca i tancada amb un reixat on hi ha una mare de deu (suposem que la mare de deu del mont) i poc més endavant un nou cartell que ens indica a Joanetes cap a l'esquerra. El camí fins a Joanetes es practicament una pista molt trencada i plena de rocs que enllaça amb una altra pista igual o pitjor a través d'un corriol molt maco.

Finalment arribem a Joanetes després de set hores d'haver arrencat, amb un desnivell de +1043/-1543 i més de 20 kms.

De Torelló a Vidrà

Ultims preparatius abans de sortir

Aquest dissabte vai g sortir a caminar. 

Tenia pendent la sortida de fa quinze dies i que ens havia de portar de Torelló a Vidrà i que havia servir per marcar amb el GPS el track de la 1ª etapa de les passes del Diable.

Primers metres de la sortida

Ens vàrem reunir a les 8:30 al local dels Tracks del Diable amb en Jordi, la Mireia, la Judit i jo. També ens va acompanyar l'Erik, que deu n'hi dó com li va costar de llevar-se.

Sortida i caminem pel carrer de l'estació per anar a buscar la font de Puigroví, on agafem el GR del Vora Ter cap a Vilaseca. Seguim en direcció Borgonyà on haig de fer parada tècnica i recular ja que l'Erik es fot de fred i diu que vol tornar. Sort que som al costat de casa. L'acompanyo i dic als demés que tirin, que ja els atraparé al Sot Gran retallant per algun lloc.

Un cop tinc l'Erik a casa calentó com un torronet. Pujo de dret pel cami de Vilaseca cap al Sot gran. i al trencant de Comadebó decideixo de pujar-hi, ja que no crec que la resta haigin passat per allà encara i fa fred per estar-me parat.

Pujant cap Serrat alt

Ens reunim de nou amb la resta i seguim el camí cap al Sot Gran i seguidament cap al Serrat Alt i Turó dels tres Batlles, on seguim el GR cap a coll de Maronta. Allà girem i seguim la carena per anar a sortir a Coll de Duec on fem una parada per esmorzar i es que a lo tonto portem ja 2h i mitha de camí.

Amb l'estomac ple enfilem amunt el camí de la Serragrenyada que ens porta fins a Bellmunt. Aquest tram se li fa pesat a la Mireia que pateix de dolor a les cames. 

A Bellmunt fem una paradeta per recuperar forces i aviat tirem avall per anar cap al camí de les fulles, on un cop davant de la porta seguim de dret en coptes de passar-la i anem en direcció a la Font Xeca i baixem cap a la casa de la Vall., on seguim pel camí en direcció a Vidrà passant per la Tosca de Degollats.

Baixant cap a la Vall

Passada la Tosca seguim per la pista de Vidrà i en s deviem a la dreta per visitar el Salt del Molí, el qual està impresionant. Decidim seguir les marques del GR en comptes de recular i arribar a Vidrà per l'altra costat del riu que resulta ser més amena i bonica. 

La Tosca de Degollats

Finalment arribem a Vidrà després de 6h de caminada. 22Kms i 1200 metres de desnivell acumulat.

Una bonissima primera etapa per a les passes del Diable.

Salt del Molí

Atravessant el pont romànic

Arrenquem el 2011!

Res millor per començar l'any que fer una mica d'esport. I què millor que una sortideta suau amb la BTT amb l'erik per començar amb bon peu?


Doncs aquesta tarda hem sortit a fer el volt amb l'Erik, una volta quasi idèntica a la que ja vàrem fer fa uns mesos. Sortida de Vilaseca cap a les naus i les escoles de Sant Vicenç, per seguir en direcció a l'hípica per agafar el camí de la  fontsanta. Un cop al pont de targarona el creuem en direcció a quatre camins, fent les dures rampes emporlanades que hi ha i fins a arribar a casa de l'hora, on girem ja cap a Torelló. 


Un cop a les rotondes de Torelló hem agafat el camí dels dipòsits i l'hem seguit fins a arribar al Santuari de Rocaprevera i tot seguit avall cap a les piscines i el poligon matabosc, on en arribar al triangle hem pujat per la pujada de l'Espona i finalment cap a casa de dret.