Segona cursa de la temporada, aquest any a la collada fonda sortint d'Espinavell.
Com sempre reunió al pàrking de mercat municipal, (alguns com jo ens ho hem estalviat i ens han passat a recollir per casa, je, je, je,...) per dirigir-nos cap a Camprodon on deixariem els cotxes.
Un cop llestos, sortida neutralitzada en direcció a Molló i posteriorment fins a Espinavell, a on després d'una breu explicació per part d'en Jaume i de treuren's algo de roba formem l'engraellat de sortida. En total 26 corredors.
Un cop sona el petard (com ja és habitual), tots a apretar les cames i amunt que ens queden 9 kms. La primera recta que es llarguíssima serveix per anar definit posicions, jo hem situo per davant d'en Farrús, en Jordi i la Rosa, just per davant tinc en Sadó en Chaparro en sam i en Jaume, la resta o són molt més endavant o molt més enrera.
Poc més enllà de mitja recta, al km 2 aprox. atrapo a en Chaparro que li costa molt seguir el ritme i que al cap de poc opta per abandonar per problemes al genoll.
En arribar a la primera corva (km 3.5), el grup que tincs davant format per en Sadó, en Sam i en Jaume, hem porten 1 minut de marge. Aquesta diferència es va incrementant mica a mica fins a arribar a ser de 3 min. al km 7. Jo per la meva part aconsegueixo treure una diferència semblant al meu perseguidor, en Farrús. Coneixedor d'això, hem deixo anar una mica entre els kms 7 i 8 i acabo fent un ultim km amb un ritme molt més ràpid per intentar voltar l'hora. Finalment arribo a meta en 17ª posició, amb un temps de 1:00:10.
Un cop arribats tots a dalt, tocaba baixar, alguns tornen per la mateixa pista, d'altres baixen per la pista de Setcases, i la resta baixem per un GR que també duu a Setcases.
Una baixada maquíssima i variada. A la part més alta, era un pista no molt ampla amb clapes de neu d'uns 30-50cms que haviem de travessar en ocasions. Tot seguit el camí es converteix en un corriol que passa per mitg d'un bosc ple d'arrels, pedres, rierols i altres trampes. i per acabar una pista de pedra solta amb un desnivell més que considerable que et deixaba cames i braços ben tocats. Finalment un cop a Setcases carretera i manta fins a Camprodon.
Un cop a Sant Joan i mentre els nens s'entretenien al parc jugant i les mares fent-la petar, els homes hem anat a suar una mica, doncs ens ha donat per arribar-nos fins a Ogassa pel mateix cami de la ruta del Ferro i que no haviem fet mai. Jo recordava haver vist alguna rampa dura algun cop passant amb el cotxe, i no m'equivocava, deu n'hi dó quines rampes només de començar! per sort tot i tenir un bon desnivell, eren relativament curtes i llavors planejant fins a Ogassa per un cami molt bonic. Arribats a Ogassa i feta una foto de rigor, cap avall de nou i a fer el menú al restaurant de la ruta del ferro. 
Un cop esmorzats, cap a fer la barra de ferro que alguns han fet amb un xupito d'orujo al cos, potser per això ens hem colat en un parell de trencants!,... Val a dir que hem estat molta estona pedalant, més del que en dies normals hauríem trigat ja que l'Emili P. tenia un genoll molt tocat i hem anat piano, piano.
