dissabte, 27 de novembre del 2010

L'Esquirol i la barra de ferro

Avui hem fet una sortideta amb la BTT força complerta amb en Pere. La ruta ha consistit en anar fins a l'Esquirol per diversos camins i corriols, (alguns d'ells del tracks del diable) i de tornada hem passat per la barra de ferro fins al restaurant de les Gorges. 

Hem sortit a les 9:00 de Sant Vicenç de Torelló en direcció a la fontsanta i la casa de Targarona. Hem anat per un corriol fins a arribar a les cases de la riera de Sant Pere. Des d'aquí hem seguit un tram dels tracks del diable per diferents corriols i camins. Durant el traçat hem trobat força raconades on la vegetació estaba completament blanca, ja que segurament no hi toca el sol en tot el dia i s'hi va acumulant el glaç d'un dia per l'altre.

Hem arribat a l'Esquirol sobre les entre les 11:30 i les 12:00 aproximadament i hem anat a buscar el camí cap a la barra de ferro que surt del costat del cementiri. Algo tècnic al principi, amb algun esgló compromès i baixada amb pendent, però que de seguida es converteix en un sender ample. La tendencia és d'anar guanyant una mica d'alçada al principi, però sempre planeja força i en la segona part acaba baixant.


El camí ressegueix tot la cua del pantà de Sau en la seva part més alta. És en la part final (després de travessar un riu) on el camí es torna algo compromés degut a que el camí es fa molt estret i amb la vegetació força tancada, a més a la banda dreta i tenim un precipici (creat pel pantà) d'un centenar de metres ben bó.

Un cop al restaurant de les Gorges, en comptes d'agafar la carretera cap a Roda o Sant Martí de Sescorts, hem agafat un camí que jo no coneixia i que porta fins a Roda, al barri de les cases noves, passat per l'antic 'Sporting' ara abandonat. Un camí amb alguns puja-baixa plens d'esglaons. Un cop a Roda travessem la carretera i seguim de dret per anar a buscar la carretera de casa de l'hora, que trobem també per un nou camí el qual no coneixia i que passa pràcticament paral·lel al camí asfaltat principal. De casa de l'hora fins a Sant Vicenç hi hem anat passant per quatre camins i vorejant la miraculosa.

Al final la sortida ens ha sortit per 45 Kms i 3h30min amb un desnivell positiu (segons el CompeGPS) d'uns 1030 metres 

dimarts, 23 de novembre del 2010

Running al Castell dels Moros

Avui feia fred, molt fred. Volia sortir i fer la mateixa volta que els dies anteriors amb alguna variació, però finalment he decidit cambiar de traçat i anar a buscar el solet per sortir de la boira.

He pujat per la pujada de la Grinsa amunt. Costa molt de fer aquesta pujada en fred i he arribat als colegis, l'intenció era seguir pel passeig fins a Sant Vicenç, però a mitg passeig he agafat un camí a mà esquerra que puja en direcció al Castell i que enllaça amb el camí que va de darrera els colegis a Sant vicenç. Des d'aquí he reculat de nou als colegis per pujar per la pista en direcció al Sot Gran i m'he desviat a la dreta per agafar el camí que puja al Castell per la cara Nord. 

Un cop a dalt del castell he baixat pel camí bó i a l'alçada del Mas Grau he girat a l'esquerra per allargar una mica la sortida i trotar uns quants kms doncs lógicament bona part de la pujada al castell no l'he fet corrent si no caminant a pas lleuger. He trotat fins al Mas Vilar. Allà en comptes de seguir recte cap a font de nogueres he entrat al poble i he tornat de nou pel camínet cap als colegis. Baixada de nou cap a Vilaseca i a casa.

En total han estat 47:25 min i uns 4-5 Kms amb força desnivell.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Running i digestió mala combinació

Aquesta és la conclusió a la que he arribat avui. El fet és que he sortit d'hora a la tarda a córrer una mica. En principi havia d'haver-ho fet al matí, però la mandra a pogut més que jo.

Així doncs un després de dinar, només mitja horeta més tard, he sortit a córrer. La ruta ha sigut la mateixa del dimarts passat, aquest cop amb el GPS per comprovar els Kms i desnivell que hi ha.

Durant quasi tota la sortida no m'he sentit massa fi. I és que la paella que m'he menjat per dinar m'ha anat donant voltes per l'estómac fent que no anés cómode en tota la sortida. Hi havia estones que s'em pujava l'arròs fins a la gargamella!!.

No obstant, avui, a part d'això m'he trobat prou bé, ja que en les pujades no em notava tan pesat com l'altre dia. El temps que he tardat a fer la volta ha estat molt semblant 42 min. en fer 7 kms.

Arribat al Km 7 però m'he dit - que coi i si provem de fer-ne 10?- i així ho he fet. He seguit en direcció a Borgonyà pel camí que porta al rest. la Fura i he atravessat tot el poble pujant en direcció al cementiri. M'he desviat avall just abans d'agafar la pista que porta al cementiri per anar a sortir al costat del riu que he resseguit ja fins a cas passant pel Txiringuito del camp de futbol. Al final, als 10 kms he parat el crono amb 59 min. Llavors he caminat uns 500 metres per recuperar l'alè, ja que l'ultim km havia apretat una mica i l'ultim km l'he acabant trotant suau.

En definitiva una bona volta prop de casa. 11 Kms en poc més d'una hora i 550 de desnivell positiu acumulat




dimarts, 16 de novembre del 2010

Comença temporada de running 2011

Feia dies que no sortia a córrer, concretament desde principis de setembre en que vaig córrer a la cursa de la Ges Extrem, i avui he decidit de treurel's-hi la pols a les sabatilles que estàven tristes al fons del sabateri començar a preparar la nova temporada de running.

Cal dir abans de tot que avui tinc unes agulletes de collons, i no pas de córrer ni d'haver sortit amb la BTT. Ni tan sols de fer una sessió de Spinning a casa el cap de setmana. No, tinc agulletes de fangar l'hort!.

Si bé no és una activitat catalogada com a esport a l'aire lliure, crec que és prou dura per als pobres que no estem acostumats a treballar el tros. Diumenge vàren ser força les hores que vaig estar clavant l'aixada i ajupit treient males herbes, i és per això que porto un parell de dies amb unes agulletes a les cuixes (crec que és la zona dels Isquios).

Així doncs avui tot i les agulletes he fet pit i collons i a trotar una mica. Al principi costava força trotar i agafar ritme, ja que a part de la càrrega muscular, arrenco en pujada sortint de Vilaseca en direcció als colegis pujant per el pedrís de darrera el polígon. He enfilat fins al Mas Grau on he girat cap a la casa del Vilar i en direcció a la Font de Nogueres que li he donat la volta. acte seguit de tornada he entrat a Sant Vicenç i he baixat cap a l'Hípica fins a la carretera de Sant Pere per pujar de nou a Sant Vicenç per la carretera nova i ja tornada de dret cap a Vilaseca per la baixada de la Grinsa.

Ha set una volteta curta d'uns 7 Kms i 42 Min . pels voltants de Sant Vicenç de Torelló. Tot i tenir agulletes m'he sentit bé de cames. No tant pel que fa a la respiració, ja que a les pujades m'amorrava una mica massa i hem costava d'aguantar el ritme. No obstant durant tot el recorregut he sabut trobar un bon ritme (no massa alt) que m'ha permés aguantar bé. D'altra banda la posició i la petjada també he intentat controlar-les ja que vull mirar de millorar aquest aspecte per evitar futures lesions i sobrecàrregues, ja que sempre acabo tocat per aquest motiu. 

Ara m'he proposat intentar seguir una rutina d'entrenaments (córrer un parell de dies a la setmana) a veure si millorem.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Ascenció al Coll de la Creueta

Esmolant les eines abans de sortir
Avui hem fet una sortideta llarga, la del Coll de la Creueta, que ja feia dos anys que no la feiem. És una sortida 100% carretera, amb sortida a Campdevànol i arribada (en el meu cas) a Puigcerdà. Tot i ser una sortida tota per carretera nosaltres com a bons BTTerus, la fem a sobre de les nostres burres.

A les 8:00h hem pasen a buscar en Jaume i en Pere i agafem carretera cap a Campdevànol per la C-17 amunt. A campdevànol deixem el cotxe davant de la residència d'avis que hi ha a la sortida del poble en direcció a la Pobla de Llillet.

A punt d'arribar a Gombrèn
Poca estona més tard ja pedalàvem en direcció a Gombrén, el primer poble que haviem de passar. La carretera en direcció a Gombrés es molt planera, amb algún 'falso llano' que ens arrenca les primeres gotes de suor de la pell. El sol es comença a obrir pas entre la mica de boira alta que encara queda. Arribem a Gombrén a les 9 i escaig  i fem una aturadeta per treure'ns alguna cosa de roba. 

Sortim del poble i un parell de quilòmetres enllà agafem un trencall a mà dreta en direcció al santuari de Montgrony. Aquí comencen les rampes fortes, algunes arriben fins al 18% i ens enganxen pràcticament en fred, ja que a penes portem 10 kms a les cames. Aprofito els descansillos que ofereix la pujada per tirar alguna foto mentre els genolls reneguen de dolor. No és el dolor que vaig tenir fent els tracks ni molt menys, si no que és com si hem diguéssin - Ei tu! que encara estem freds i no volem patir cabrón! -.



Pujant per la carretera  de Montgrony
Davant el castell de Mataplana
Arribem a un trencant en el que ens desviem cap a l'esquerra i deixem la pista del Santuari enrera. Tot i seguir pujant amunt, amunt, la pendent ja no és tant forta i es suavitza mica a mica. Passem per l'antic castell de Mataplana, que data del Segles XIII. Aquest castell és conegut per haver estat residència del Compte Arnau i el Baró Hug I de Mataplana. Prop de les ruines també i trobem l'ermita de Sant Joan de Mataplana, restaurada l'any 1969. Actualment està tancada al públic i s'ha de demanar cita prèvia per visitar-la. Passem pel costat sense aturar-nos, ja que ja hi haviem estat en altres ocasions i no valia la pena. El camí continua pujant lleugerament passant pel costat del refugi de l'Espluga i vorejant uns prat verd on pastura el bestiar i des d'on podem veure amb claredat la serra de Montgrony amb el santuari al capdamunt.

Vorejant el prats a l'alçada del refugi de l'Espluga
En Pere i e Jaume arribant a Can Ros


El Pedraforca al fons
Un parell de quilòmetres mes tard s'acaba la pujada. Un petit túnel excavat a la roca ens anuncia el principi d'una curta baixada entre un bosc de pins, faigs i grèvols carregats de frits vermell que dónen un ambient  quasi nadalenc a la vegetació. A la nostra dreta podem veure les dues arestes del Pedraforca que durant quasi tot l'itinerari ens han (i aniràn) seguint. La baixada s'acaba aviat, no més d'un quilòmetre i la carretera es torna a enfilar fort amunt amb ràmpes del 15%. Seguim uns tres quilòmetres fins a un petit nucli anomenat Can Ros i que no estic segur de si pertany a Castellar de N'Hug. Poc després arrivem a la carretera que ens ha de dur al coll, just davant de Castellar de N'Hug.

En Jaume pedalant amb un ramat de xais de fons
Aprofitem per fer una aturada abans d'encara el coll i mengem unes barrtes i un plàtan. També ens traiem algo de roba, ja que durant tota la pujada no hi ha ni una ombra i el sol comença a collar fort. Mentre prenem l'avituallament, debatim sobre els kms que queden fins a dalt. En Pere diu que segons el seu GPS uns 160 metres i ens fotem tots a riure!. En Jaume aposta per una dotzena, mentre que jo tiro un pèl més abaix em quedo amb deu o onze. Enfilem la carretera del coll amb un ritme alt en els primers quilòmetres i la veritat és que vaig una mica forçat anant amb aquest ritme i li dic a en Jaume que jo afluixo i m'ho agafo amb més calma que encara queda molta tela per tallar. Els demés també afluixen i seguim junts l'ascenció. Ens ho agafem amb força calma però sense adormir-nos i aprofitem per fer algunes fotos també.

En Pere i jo a pocs kms del coll
Arribem al quilòmetre cinc de la pujada i passem un cartell que anuncia el coll de la creueta a un tres quilòmetres. Ni dotze ni deu, en total Vuit!. També marca un desnivell mitg del 4% lo qual està bé tenint en compte les rampotes que hem tingut que fer avui. Els últims tres quilòmetres passen volats. El ritme del trio augmenta i en l'últim quilòmetre en Jaume i en Pere fan una apretada forta i jo hem despenjo una mica, tot i que he intentat aguantar-los una estona al final he tingut que afluixar, cosa que he aprofitat per treure de nou la càmera de fotos i fer una foto just quan arribava.

En Pere i en Jaume preparant l'atac final al coll

Un cop al coll fem un petit descans, ens abriguem una mica per la baixada i fem la foto de rigor,bé de fet li demanem a unes mestresses que feien turisme amb la família que ens la tirin. Aprofito per trucar a casa per dir que sóm a dalt i que en cosa d'una horeta i mitja ja seré a Puigcerdà.

La meva arribada vista den 1ª persona
Reprenem la marxa baixant en direcció a La Molina, i planejat fins a l'estació d'esquí dels Alabaus, on sortim a la carretera que va de La Molina a la Collada de Toses. Girem amunt en direcció a la Collada. El tram que va fins a l'hotel és molt fred, potser el més fred de tota la ruta, i és que aquí hi ha llocs que amb prou feines i toca el sol en tot el dia. Arribem davant de l'hotel uns minuts més tard i parem per despedirnos, ja que ells baixaràn per la collada cap a Campdevànol i jo farés camí també per la collada però en direcció a Puigcerdà on m'hi espera la familia per dinar i anar a Fira.

Foto de grup al Coll de la Creueta
Davant de l'hotel ens trobem amb en Planas, en Marginet i una colla de gent que van cap a Puigcerdà amb autocar a dur els nanos a jugar a futbol. Ens hi entretenim una bona estona fent petar la xerrada abans d'arrencar. Un cop ens despedim tots, tiro collada avall pedalant com un esperitat. En la part alta haig de vigilar, ja que és molt baga i el terra està molt humit i no vull anar per terra en una mala frenada. La baixada no té gaire per explicar, només pedalar i més pedalar. Per dir algo potserque  la mitja que va rondant els 40km/h i que el vent bé lleugerament de cara. L'últim tram s'em fa pesat i es que començo a estar cansat, i tinc el cul fet mistos. Arribo a Queixans i decideixo no passar per la pista que voreja el Segre, ja que al costat del riu sempre fot molta rasca i a més la presió que duc avui als pneumàtics seria com passar-hi amb una bici de carretera. Així doncs faig una petita variant passant per les Pereres i encarant el camí de Sant Marc sense trepitjar pista ni camins. Mentre pedalo per la carretera de Sant Marc miró com juguen al Pitch & putt i m'enracordo que en Ramón i en manel de la faina avui jugaven un torneig.

Finalment entro a Puigcerdà. Està a petar de cotxes i hi ha molt de trànsit. Només penso en que haig de pujar la maleïda pujada del llac, que amb 65 kms a les cames s'em atravessa que no vegis. De tota manera foto pit i collons i la faig del tirón com un machote i arribo a casa, on truco a la mestressa que em vingui a obrir la porta del garatge.

La sortida en números: 

Distància: 66.33 Kms
Desnivell acumulat: +1446 / -961
Temps Pedalant: 3:53:55

Enllaç al track:

 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1288788


Perfil de la Ruta

dimarts, 2 de novembre del 2010

Grabant un Video

Aquest Diumenge (31 d'Octubre), vàrem quedar amb en Jordi de Tracks del Diable per anr a grabar un video promocional del tracks del Diable. Es tractava de grabar el tram de baixada que va des de la Cabanya del Mir fins a Sant Quirze de Besora.

Així doncs a les 10:00 am ens trobem al pàrking de les Serrasses, en Jordi, en Xevi R., en Xevito i jo. Anem amb els cotxes cap a Sant Quirze on en deixem un i seguim fins a Santa Maria de Besora. En arribar a Santa Maria, fot un xàfeg de collons i decidim de cancelar la sortida ja que així no grabarem res.

Quan ja estàvem baixant per la carretera veièm que el dia s'aixeca i girem cua. Acabem per decidir d'anar fins al restaurant del Mir i esperar allà una mica a veure si escampa i baixar després. Arribem al restaurant que ja no plou i mentre ultimem els preparatius BTTeros i logistics, el sol comença a sortir de manera tímida entre els núvols.

Finalment comencem la baixada fent alguna paradet al començament per ajustar l'alçada de la càmera. El primer tram està molt enfangat i rellisca d'allò més, per postres hi han passat una excavadora per allisar el terreny.

Abans d'entrar al corriol, que és d'es d'on voliem començar a grabar fem uns últims ahustos a les càmeres. La càmera d'en Xevito però porta la targeta plena i no pot grabar, així que aprofitant que jo porto la camera de fotos li passo la meva targeta. També hi ha problemes amb la meva càmera, que s'ha quedat sense piles. Així doncs grabarem només amb l'altre camera.

Els primer metres els grabem amb en Xevito davant i filmant-nos de cara, però més tard decidim de canviar la perspectiva i ho fem grabant-nos d'esquena. La baixada la fem sense cap complicació, i un cop a Sant Quirze demanem al Bar Esport que ens guardin les bicis mentre anem a buscar els altres cotxes a Santa Maria de Besora. Un cop als cotxes, entrem al restaurant a fer la Cervesa i a mirar a traves del portàtil d'en Xevito el que hem grabat, quedant més que satisfets del resultat.

En total han estat aproximadament un 10 Kms (no ha arribat) i uns 43 mins de baixada. una sortida light però divertida i entretinguda.

7ª BTT Manlleu

Diumenge 24 d'Octubre, es va celebrar la 7ª marxa BTT de Manlleu. Enguany vaig tornar a fer-la amb l'Erik igual que l'any passat. 

La BTT Manlleu és una marxa/pedalada ideal per fer amb els més petits i/o en família, ja que la marxa curta (que al final no ho va ser tant ja que ens van sortir 18 Kms) és molt variada i divertida per als nens. Aquest any inclús m'atreviria a dir que el traçat era molt millor que l'any anterior. A més està molt ben organitzada per la gent del Club ciclista Manlleuenc. 

També hi ha dos traçats més per als que volen apretar una mica. un d'uns 35 Kms i el llarg de 57 Kms, que segons he sentit van ser força exigents molt bonics i entretinguts.

 Parlem però dels nostres 18 kms personals. Abans de sortir ens trobem amb força gent coneguda, en Pere Bautista que anava amb el seu germà, i una colla dels Independent Bike de Torelló, en Cristian, en Miki, en Xevi, en Tarrés, en Toni Martinez,... i alguna altre que hem dec descuidar, amb els quals ens parem a xerrar una estona.


Ens vàrem situar a la sortida força enrera, ja que a l'Erik amb la bicicleta que porta a vegades li costa arrencar i a més era preferible deixar als màquines que sortissin davant. Ens agafem la sortida amb calma tot vorejant el riu. En els primers metres li dic que no corri i que no es posi nerviós si el va passant gent, que anem de passeig i a passar-ho bé. Travessem Manlleu amunt per anar a buscar  la pista que puja directament cap a l'Ermita de Sant Jaume. Es tracta d'una pista ampla i sense cap complicació al principi, però abans d'arribar a l'ermita sortejem alguns trams on el camí es més trencat i fem algun repechonet a peu ja que l'Erik no pot pujar-lo sobre la bicicleta. Un cop a sant Jaume, agafem la pista ample  que ens porta fina al santuari de Puig-Agut. Pista ampla tota l'estona i de bon fer, amb algun desnivell fort per l'Erik però que aconsegueix fer sense haver de baixar de la bicicleta. 

Des del santuari, baixem en direcció casa de l'hora. L'Erik s'ho passa pipa baixant per la pista. Arribants a la carretera seguim amunt en direcció a quatre camins, L'Erik ja comença a demanar per l'avituallament, i es que en 10 Kms pràcticament només hem fet que pujar. Precisament en el km 10 clavat hi ha el desvio de la marxa curta, el qual agafem tot baixant per un caminet entre unes masies abandonades. Aquest és un caminet ideal per que els nanos agafin una miqueta de tècnica sobre la bicicleta, i perquè en el cas de l'Erik aprenguin a utilitzar també el frè de davant. Abans d'arribar a l'esmorzar hem de salvar una obstacle al camí, ja que les plujes de dies enrera han fet que es formes un rierol que hem de travessar. Passo jo primer i li dic que si vol passem la seva bici a coll i que faci un salt, però s'estima més provar de passar-lo amb la BTT. La falta d'experiència fa que hi foti el peu ben bé al mitg de l'aigua.

A l'esmorzar en mengem un entrepà de butifarra i alguna coseta més i un cop tips seguim la ruta ara ja cap a Manlleu. Anem pràcticament sempre baixant tret d'un parell de repechons que fem a peu fins a sortir a la carretera a l'alçada de Comermena. Seguim per l'asfalt avall fins al carril bici que baixa cap a Manlleu que seguim fins a entrar al poble. Travessem el poble seguint el traçat del carril bici fins ala rotonda de les piscines on seguim pel carrer avall on haviem sortit al matí i sortim al costat del riu altre cop. Voregem el Ter amunt en direcció al pavelló i entre per sota de l'arc fent un esprint final. El temps total de la volta 1h 43 min.

A l'arribada prenem alguna cosa a l'avituallament i mentre que jo carrego les bicicletes l'Erik aprofita per jugar una estona als inflables que han muntat.