JURASSIK OUTDOOR BLOG

Sortida en BTT per Pals

2011-04-23T20:50:00.000+02:00

Avui he fet una petita sortideta amb la BTT pels volts de Pals. He sortit del càmping en direcció a Platja de Pals passant per les Basses d'en Coll. Acte seguit he anat a buscar el PR que porta en direcció al Quermany i un cop allà he ant voltant per diferents caminets per fer algun quilòmetre extra. Finalment he tornat de nou pel mateix camí, variant algun tram. En total 16Km en 54 minutets.

Més running

2011-04-12T23:30:00.001+02:00

Avui una miqueta de running altre cop. La mateixa volta de dimarts passat. Val a dir que avui he trigat 4 minuts menys. Estic força content, ja que en una setmana he fet un bon canvi tot i que segueixo estant lluny de trobar-me fisicament bé.

Haig de reconèixer que avui ja no m'afogava tant ni m'han fet tant mal les cames. De fet dubto que demà hem surtin tantes agulletes com la setmana passada, no obstant encara m'he trobat molt pesat a l'hora de córrer. Hauré de plantejar-me de fer alguna petita dieta just per baixar aquest parell de kgs de més que em fan la puñeta.

Aprofitant la duatló escolar

2011-04-10T20:03:00.002+02:00

Avui he aprofitant que l'Erik anava a córrer a la duatló de Belmmunt escolar, ens hem llevat d'hora i hem anat plegats fins a Sant Pere tot fent un tomb amb la bicicleta. A ell li ha servit d'escalfament i a mi per estirar una mica les cames.

Val a dir que no hi hem anat de dret (per la carretera), si no que hi hem anat per camins i pistes secundaries.

La ruta ha set mes o menys així: sortida de Vilaseca i pugem la grinsa en direcció a Sant Vicenç on baixem pel carrer que porta a l'hípica per poder enllaçar posteriorment amb la pista de la Fontsanta. des d'aquí seguim la pista fins a arribar a Targarona, on en comptes de travessar el pont seguim el riu per l'esquerra per una altra pista. Un una mica més enllà agafem un corriolet en una curva el qual forma part del primers quilòmetrers dels Tracks del Diable, cosa que fa que l'Erik es motivi una mica més. Sortim del corriol per trobar una nova pista que en travessar el riu ens porta directament a les cases de la riera després d'un bon repechó. Finalment arribem al lloc on s'havia de disputar la prova.

La tornada l'he feta jo sol desfent més o menys el mateix camí per el qual havíem vingut, però amb algún corriolet de més per fer-ho més atractiu.

Pel que fa a la cursa de l'Erik, ha anat força bé tot i que accidentada. En la sortida un nen que en feia dos com ell li ha passat literalment per sobre el qual ha fet que només d'arrencar sortís últim i amb una bona pelada al genoll. No obstant en comptes d'abandonar com segurament (i lògicament crec) farien molts nens de la seva edat ha seguit endavant aixugant-se una mica la sang amb el mocador que duia al cap.

La sorpresa ha estat meva quan ha arrivat a fer la transició, doncs jo l'esperava pràcticamnt a la cua del peloton i ha entrat per la meitat agafant.me algo per sorpresa. Li passo la bici i li cordo el casc - Cagum deu amb els guant d'anar amb bici no li podia cordar bé i ha perdut alguns llocs! -.

Un cop sobre la bici he mirat com sortia del primer tram en el que havien de pujar un petit marge i que quan hem anat a fer la volta de reconeixement si ha encallat, però aquest cop l'ha fet bé. Marxo del box per anar a veure'l a la zona de les Ziga-zagues on el puc animar i donar consell diverses vegades, ja que ha de passar fins a quatre vegades pel meu davant. Li dic que es guardi una mica pel final que en total han de fer dues voltes al circuit, que per a ells és un bon tros. Durant tota la carrera s'el veu molt concentrat, haig de reconèixer que avui es mereix més que una simple felicitació. Ja que ha fet un gran esforç.

Per tant aprofitaré aquest espai per felicitar-lo de nou i perquè en quedi constància escrita.

FELICITATS ERIK!! HO HAS FET MOLT I MOLT BÉ

Apa tornem-hi...

2011-04-05T21:43:00.000+02:00

Avui he tornat a córrer de nou després de molt temps sense entrenar gens tret d'alguna sortideta espòradica amb l'Erik.

La qüestió és que per diferents motius mai trobava el moment de posar-m'hi i quan tenia un moment em feia mandra. Avui però, m'he tret la mandra de sobre i he sortit a còrrer. Per começar de nou he optat per la volta clàssica i curta que acostumo a fer sovint, Vilaseca - Borgonya seguint el GR i tornada pel camí que surt del restaurant la Fura (ara Ca la Nana).

En total han estat 28 minuts i mitg un temps que no està malament del tot, de totes maneres he estat molt lluny de trobar-me bé, ja que durant els primers metres m'ha costat molt agafar ritme, em trobava molt pesat (de fet m'he engreixat un parell de kilos aquestes últimes setmanes), em faltava aire, em feien mal les cames,... Res, que anava, feixuc, feixuc. Val a dir que en els trams amb desnivell he anat caminant ja que no ttirava. També he notat algunes molèsties a la zona pectoral on dies enrere vaig fer-me un petit esguinç i sembla ser que no està curat del tot. De tota manera intentare seguir un ritme d'entrenaments ara que ja he arrencat de nou.

Prenent ritme amb l'Erik

2011-03-01T23:30:00.001+01:00

De nou he sortit a córrer avui. Aquest cop m'ha acompanyat l'Erik que està de setmana blanca i té festa.

La volta curta a estat sortint de Vilaseca i pujar fins al sot gran per la trialera del 'carro', hem baixat per la pista fins a les escoles i cap Vilaseca de nou. En total 35 minutets.

L'Erik ha aguantat força bé el ritmillo, la veritat es que no m'ho esperava pas.

Primer Running del 2011

2011-02-27T20:18:00.005+01:00

Aquest matí he sortit a córrer una estona.

Feia més de dos mesos que no ho feia i creia que les passaria molt putes al principi. La veritat es que ja fa un munt de dies que m'hi volia posar, però un dia perque fa fred, un altres perque hi ha feina i un altre per,... en fi que sempre hi trobava una excusa per aplaçar-ho.

La volta ha estat curta, només mitja horeta, trotant cap al xiringuito, borgonya i tornant pel camí del restaurant la Fura. La veritat és que per fer tant de temps m'he trobat prou bé.

A veure si ara que he arrencat agafo una mica de ritme i constància i surto de tant en tant.

De Vidrà a Joanetes

2011-01-23T21:50:00.002+01:00

Avui hem anat a marcar amb el GPS el que serà la segona etapa del les passes del Diable.

Al matí quan anàvem amb el cotxe en direcció el termòmetre del cotxe marcava una Tª molt i molt baixa tant és així que en baixar del cotxe marcaba -10.5ºC!

El Pic de l'Àliga

Un cop llestos i sobre el track, ens dirigim per un GR que va per un corriol i que mes endavant deriva en una pista tot resseguint una riera, que al igual que la resta del paisatge està glaçat i blanc per la gelada. Aviat la cosa comencem a guanyar una mica d'alçada, però fa tant fred que apenes puc aguantar la camara amb les mans.

Arribem a un trencant que ens marca direcció a Salgueda i/o Puigsacalm. Nosalaltres agafem el caminet de la dreta en direcció a Salgueda seguint una nova riera amunt i ara si pujant ja més fort cap a la coma del coll. To i que la pujada és dura i ens comença a fer suar les mans les continuu tenint ben glaçades.

Arribat a la carena trobem un nou indicador en el qual ens em de desviar del traçat per poder pujar al Pic de l'Aliga. Val la pena desviar-se aquí, ja que és molt poc tros i la vista des del pic de l'Aliga és espectacular. Déspres de coronar el cim i fer alguna foto reculem fins a trobar de nou el trencall on hi ha la senyal i seguim per el cami durant uns metres on hi ha un nou indicador. A la dreta cap baixariem cap a la casa de la coma i cal Ferrer o sigui direcció Sant Pere, i cap a l'esquerra anem cap a Barcons i el Puigsacalm. Nosaltres cap a a l'esquerra tot caminant per una fageda. el camí es de molt bon fer i sense pendents gaire pronunciades i aviat sóm a la Fontornadissa, on un tros més amunt i abraçats per el sol aprofitem per fer un mossec als entrepans que portem.

El cim del Puigsacalm

De seguida arribem peus del Puigsacalm, a un trencant on ens senyala el camí de les Olletes i Santa Magdalena. Nosaltres pujem de dret cap al Puigmal, on ens entretenim de nou per fer alguna foto i marcar el waypoint tali com hem fet al puig de l'Aliga. Reculem tot baixant per on hem pujat i veiem que ens hem sortit del track, decidim tirar endavant i ens hi re-enganxem de nou poc més endavant. Sembla que el track baixava per l'altre costat del Puigsacalm. Seguint el camí arribem a l'alçada del puig dels Llops, on ens desviem uns minuts per marcar un nou waypoint, val la pena visitar-lo.

Seguim endavant per entre fajos ara en tendencia a baixar i arribem a l'Ermita de Sant Magdalena del Mont. Fem una visita, filmem i grabem el Waypoint. El track segueix per sobre nostre i anem a buscar-lo. El cami ara baixa molt bruscament amb un fort desnivell i més endavant trobem algún ferro clavat a la roca on poder posar el peu. Comencem a sospitar que no anem bé fins arribar a una canal força xunga i molt dreta, amb ferros i ganxos on poder agafar-se. Les nostres sospites queden fundades aviat. Són a la canal dels Ganxos, per on no voliem passar!.

Ja que hi sóm intentem baixar-hi per no recular i filmem algun tros al més pur estil 'Al Filo de lo Imposible'. Finalment però posem una mica de seny i decidim de recular i buscar una alternativa i pasr per les Olletes que era la idea inicial.

Reculem doncs fins a l'ermita de nou on uns nois ens indiquen on agafar el camí de les Olletes. Aquest camí es purament de baixada, força pronunciada i amb moltes ziga-zagues, ideal per cardar-te els genolls enlaire, ja que va carregant i carregant.

Passem per una petita excavada a la roca i tancada amb un reixat on hi ha una mare de deu (suposem que la mare de deu del mont) i poc més endavant un nou cartell que ens indica a Joanetes cap a l'esquerra. El camí fins a Joanetes es practicament una pista molt trencada i plena de rocs que enllaça amb una altra pista igual o pitjor a través d'un corriol molt maco.

Finalment arribem a Joanetes després de set hores d'haver arrencat, amb un desnivell de +1043/-1543 i més de 20 kms.

De Torelló a Vidrà

2011-01-13T09:47:00.001+01:00

Ultims preparatius abans de sortir

Aquest dissabte vai g sortir a caminar.

Tenia pendent la sortida de fa quinze dies i que ens havia de portar de Torelló a Vidrà i que havia servir per marcar amb el GPS el track de la 1ª etapa de les passes del Diable.

Primers metres de la sortida

Ens vàrem reunir a les 8:30 al local dels Tracks del Diable amb en Jordi, la Mireia, la Judit i jo. També ens va acompanyar l'Erik, que deu n'hi dó com li va costar de llevar-se.

Sortida i caminem pel carrer de l'estació per anar a buscar la font de Puigroví, on agafem el GR del Vora Ter cap a Vilaseca. Seguim en direcció Borgonyà on haig de fer parada tècnica i recular ja que l'Erik es fot de fred i diu que vol tornar. Sort que som al costat de casa. L'acompanyo i dic als demés que tirin, que ja els atraparé al Sot Gran retallant per algun lloc.

Un cop tinc l'Erik a casa calentó com un torronet. Pujo de dret pel cami de Vilaseca cap al Sot gran. i al trencant de Comadebó decideixo de pujar-hi, ja que no crec que la resta haigin passat per allà encara i fa fred per estar-me parat.

Pujant cap Serrat alt

Ens reunim de nou amb la resta i seguim el camí cap al Sot Gran i seguidament cap al Serrat Alt i Turó dels tres Batlles, on seguim el GR cap a coll de Maronta. Allà girem i seguim la carena per anar a sortir a Coll de Duec on fem una parada per esmorzar i es que a lo tonto portem ja 2h i mitha de camí.

Amb l'estomac ple enfilem amunt el camí de la Serragrenyada que ens porta fins a Bellmunt. Aquest tram se li fa pesat a la Mireia que pateix de dolor a les cames.

A Bellmunt fem una paradeta per recuperar forces i aviat tirem avall per anar cap al camí de les fulles, on un cop davant de la porta seguim de dret en coptes de passar-la i anem en direcció a la Font Xeca i baixem cap a la casa de la Vall., on seguim pel camí en direcció a Vidrà passant per la Tosca de Degollats.

Baixant cap a la Vall

Passada la Tosca seguim per la pista de Vidrà i en s deviem a la dreta per visitar el Salt del Molí, el qual està impresionant. Decidim seguir les marques del GR en comptes de recular i arribar a Vidrà per l'altra costat del riu que resulta ser més amena i bonica.

La Tosca de Degollats

Finalment arribem a Vidrà després de 6h de caminada. 22Kms i 1200 metres de desnivell acumulat.

Una bonissima primera etapa per a les passes del Diable.

Salt del Molí

Atravessant el pont romànic

Arrenquem el 2011!

2011-01-01T17:25:00.001+01:00

Res millor per començar l'any que fer una mica d'esport. I què millor que una sortideta suau amb la BTT amb l'erik per començar amb bon peu?

Doncs aquesta tarda hem sortit a fer el volt amb l'Erik, una volta quasi idèntica a la que ja vàrem fer fa uns mesos. Sortida de Vilaseca cap a les naus i les escoles de Sant Vicenç, per seguir en direcció a l'hípica per agafar el camí de la fontsanta. Un cop al pont de targarona el creuem en direcció a quatre camins, fent les dures rampes emporlanades que hi ha i fins a arribar a casa de l'hora, on girem ja cap a Torelló.

Un cop a les rotondes de Torelló hem agafat el camí dels dipòsits i l'hem seguit fins a arribar al Santuari de Rocaprevera i tot seguit avall cap a les piscines i el poligon matabosc, on en arribar al triangle hem pujat per la pujada de l'Espona i finalment cap a casa de dret.

A peu cap al cros escolar de Sant Boi

2010-12-12T22:00:00.001+01:00

Igual que vaig fer l'any anterior, aquest any he tornat a pujar a Sant Boi de Lluçanès a peu desde Vilaseca. Aprofitant que l'Erik habia de correr un cros escolar i amb l'antecendent de l'any passat, aquest any i he tornat. Aquesta any però no hi he anat sol, ja que vaig poder enredar a en Pere perque s'hi apuntés.

Així doncs hem sortit a les 8:00 del matí de casa en direcció a Torelló passant pel GR que duu a la font de Puigroví. Feia una mica de fred a primera hora del matí, però rera la mica de boira que hi havia s'intuïa ja el cel blau, per lo que es preveia un bon dia. Seguim el GR trotant suau fins a arribar al Pelut que travessem i seguim la carretera que porta fins a Can branques. Enfilem la carretera que porta fins a la Rectoría d'Orís agafant les dreceres que estan marcades amb senyals grogues i blanques d'un PR. Un cop a la rectoria seguim per la carretera fins que s'acaba l'asfalt. Aquí decidim agafar una pista a mà dreta per la qual jo no havia passat mai. Seguim sempre alternant el córrer i el caminar en funció sobretot del desnivell.

Aquesta pista que baixa al principi passa pel costat d'una masia que deixem a mà dreta i seguim pel cami. Més endavant, deixem el camí principal per agafar una corriol i comença enfilar amunt per passar pel costat d'una altra mas. Finalment el camí acaba sortint a la pista que porta a Gallifa.

Un cop al camí reculem un centenar de metres per anar a buscar el camí que puja cap a Sant Boi, el qual està molt humit i enfangat. Fem aquest camí pràcticament caminat, ja que puja bastant. Arribant al capdamunt del camí s'ens creua un senglar a poc metres davant nostre i que per sort està a l'altre costat de la tanca. Déu n'hi dó si n'es de gros el bicho!.

Arribem un camí per la dreta aniriem a buscar el camí dels Munts i Sant Boi i a l'esquerra la pista de Sant Salvador. Decidim seguir per la dreta i baixar a buscar la pista de Sant Salvador la qual trobem al cap de pocs minuts. Un cop a la pista girem a la dreta, en direcció contrària a l'ermita aquest tram el fem corrent, i seguim trotant fins a trobar una pujada de ciment que trempa fort. uns metres més endavant tornem a rrencar i trobem el desvio a mà dreta que porta per una pista cap a Sant Boi. Aquest camí enllaça amb el que bé de Gallifa uns metres més endavant. Just trobar l'enllaç, pocs metres endavant sortim de la pista i agafem un corriols que baixa de dret fins a Sant Boi a través d'uns camps i que ens porta ben bé fins a la zona esportiva on es feia el Cros.

Arribem al cros amb un temps aproximant de 2h 10 min. amb una distància total de 14,5 Kms i mes de 800 de desnivell positiu acumulat.

Més tard i ja dirntre del cros escolar, l'Erik va córrer la seva cursa que era un total de 1050 metres, en la que va quedar 14è. També l'Iker, el xic de casa va fer el seu debut en el cros corrent sense problema la recta que els hi fan córrer als més petits. Finalment, jo vaig avabar per córrer la cursa per als pares, que constava de una volta al circuit gran (1050 metres com l'Erik) i que la veritat s'em va fer molt llarga, i és que la gent va sortir a sac i a penes vaig poder aguantar el ritme dels de davant uns pocs metres. al final 7è de 10 corredors.

Running al Sot Gran

2010-12-10T11:47:00.000+01:00

La volta d'avui l'he començat des d'un lloc diferent a l'habitual. Si bé sempre acostumo a sortir de casa quan corro entre setmana, avui tot aprofitant que havia de deixar el cotxe a les 9:00 a la dona he sortit des de l'avinguda del castell.

He enfilat carrer amunt en direcció a Sant Vicenç i he anat a buscar els colegis, des d'allà amunt per la pista fins a arribar a la casa del Sot Gran i un cop dalt he baixat cap a Vilaseca per l'altre costat de la pista.

En total hi he estat 32 min a fer 5 Kms amb un desnivell de 132 metres

Entreno en alçada

2010-12-08T22:00:00.000+01:00

Aprofitant que aquest pont era llarg, vàrem pujar amb la família a passar uns dies a Puigcerdà, i ja que estava allà res millor que fer un entrenament en alçada (si més no més alçada de l'habitual).

Diumenge doncs aprofitant que tenia la tarde lliure i que no feia excessiu fred, vaig sortir a còrrer una miqueta. El dia abans havia confeccionat una ruta amb el Compe GPS que vaig carregar al Garmin. Una ruta d'uns 12 Kms amb un desnivell de tan sols 160 metres, ideal per rodar.

La ruta havia de seguir bàsicament el recorregut de la mitja marató de Puigcerdà, però retallant alguns Kms, ja que ara per ara no sé podria fer 21 Kms amb unes condicions òptimes.

Així doncs un cop llest i a punt engego el GPS i començo a caminar vora l'estany. En principi el GPS no em pilla els satèlits suposo que degut a que el cel està molt i molt tapat. Espero una mica mentre començo a córrer per la baixada en direcció a Sant Martí d'Aravó. Passen un parell de Kms i el GPS continua mort, així que decideixo apagar-lo i anar per feina.

Aviat em comença a sobrar roba. De fet m'he abrigat massa, no fa gota de fred i el paravent ara em fa nosa. Em lligo el paravent a la cintura i guardo el GPS i les claus de casa com puc entre la butxaca del maïllot i el portabidó. Arribo a la Torre del Remei i Bolvir, travesso la N-260 i segueixo en direcció a Talltorta. Em costa una mica d'agafar el ritme tot i que porto vora 4 kms.

Un cop passat Talltorta giro a l'esquerra per una carretera on passen pocs cotxe que ja va de retorn a Puigcerdà, estic a meitat de camí i porto un 6 kms aprox. Un parell de kms més endavant agafo un trencant a mà esquerra en direcció a Ventajola (trencant que no hauria d'haver agafat), el qual em porta a un petit nucli amb quatre cases on el cami es parteix en dos i decideixo gira cap a l'esquerra (un altra cosa que no hauria d'haver fet). Durant uns minuts troto trepitjant neu tova i entre camps i cases de pagès fins que per art de màgia el camí desaparèix. Giro cua i desfaig el camí fins a Ventajola de nou on en comptes de tornar a buscar la carretera bona decideixo agafar el trencant de la dreta ( nou error). Si bé la direcció és la correcta, (direcció Puigcerdà), El camí és ple de paranys.

Aquest tram de camí és ple de basals enormes glaçats que van a banda i banda del camí. alguns m'atreveixo a creuar-los per sobre el gel, alguns simplement els vorejo, i en algun he tingut que fer autènticas malabarismes entre els arbres, recs i demés per sortejar-los sense mullar-me.

Arribo a una mena d'urbanització que suposo que serà la part nova de Ventajola, ara ja corrent de nou per asfalt i segueixo en direcció a la carretera de Guils de Cerdanya travessant de nou la N-260. Désprés d'uns metres per la carretera de Guils em desvio a la dreta per passar de nou per Sant Martí d'Aravó. Ja sóc pràcticament a Puigcerdà, només em queda la dura pujada fins l'estany, la qual haig de fer-ne algun tram caminant.

Finalment arribo a casa després de 1h 33 min, amb un total de 14,5 Kms (dels 12 que havia de fer en un principi).

L'Esquirol i la barra de ferro

2010-11-27T22:00:00.004+01:00

Avui hem fet una sortideta amb la BTT força complerta amb en Pere. La ruta ha consistit en anar fins a l'Esquirol per diversos camins i corriols, (alguns d'ells del tracks del diable) i de tornada hem passat per la barra de ferro fins al restaurant de les Gorges.

Hem sortit a les 9:00 de Sant Vicenç de Torelló en direcció a la fontsanta i la casa de Targarona. Hem anat per un corriol fins a arribar a les cases de la riera de Sant Pere. Des d'aquí hem seguit un tram dels tracks del diable per diferents corriols i camins. Durant el traçat hem trobat força raconades on la vegetació estaba completament blanca, ja que segurament no hi toca el sol en tot el dia i s'hi va acumulant el glaç d'un dia per l'altre.

Hem arribat a l'Esquirol sobre les entre les 11:30 i les 12:00 aproximadament i hem anat a buscar el camí cap a la barra de ferro que surt del costat del cementiri. Algo tècnic al principi, amb algun esgló compromès i baixada amb pendent, però que de seguida es converteix en un sender ample. La tendencia és d'anar guanyant una mica d'alçada al principi, però sempre planeja força i en la segona part acaba baixant.

El camí ressegueix tot la cua del pantà de Sau en la seva part més alta. És en la part final (després de travessar un riu) on el camí es torna algo compromés degut a que el camí es fa molt estret i amb la vegetació força tancada, a més a la banda dreta i tenim un precipici (creat pel pantà) d'un centenar de metres ben bó.

Un cop al restaurant de les Gorges, en comptes d'agafar la carretera cap a Roda o Sant Martí de Sescorts, hem agafat un camí que jo no coneixia i que porta fins a Roda, al barri de les cases noves, passat per l'antic 'Sporting' ara abandonat. Un camí amb alguns puja-baixa plens d'esglaons. Un cop a Roda travessem la carretera i seguim de dret per anar a buscar la carretera de casa de l'hora, que trobem també per un nou camí el qual no coneixia i que passa pràcticament paral·lel al camí asfaltat principal. De casa de l'hora fins a Sant Vicenç hi hem anat passant per quatre camins i vorejant la miraculosa.

Al final la sortida ens ha sortit per 45 Kms i 3h30min amb un desnivell positiu (segons el CompeGPS) d'uns 1030 metres

Running al Castell dels Moros

2010-11-23T14:46:00.004+01:00

Avui feia fred, molt fred. Volia sortir i fer la mateixa volta que els dies anteriors amb alguna variació, però finalment he decidit cambiar de traçat i anar a buscar el solet per sortir de la boira.

He pujat per la pujada de la Grinsa amunt. Costa molt de fer aquesta pujada en fred i he arribat als colegis, l'intenció era seguir pel passeig fins a Sant Vicenç, però a mitg passeig he agafat un camí a mà esquerra que puja en direcció al Castell i que enllaça amb el camí que va de darrera els colegis a Sant vicenç. Des d'aquí he reculat de nou als colegis per pujar per la pista en direcció al Sot Gran i m'he desviat a la dreta per agafar el camí que puja al Castell per la cara Nord.

Un cop a dalt del castell he baixat pel camí bó i a l'alçada del Mas Grau he girat a l'esquerra per allargar una mica la sortida i trotar uns quants kms doncs lógicament bona part de la pujada al castell no l'he fet corrent si no caminant a pas lleuger. He trotat fins al Mas Vilar. Allà en comptes de seguir recte cap a font de nogueres he entrat al poble i he tornat de nou pel camínet cap als colegis. Baixada de nou cap a Vilaseca i a casa.

En total han estat 47:25 min i uns 4-5 Kms amb força desnivell.

Running i digestió mala combinació

2010-11-21T19:14:00.002+01:00

Aquesta és la conclusió a la que he arribat avui. El fet és que he sortit d'hora a la tarda a córrer una mica. En principi havia d'haver-ho fet al matí, però la mandra a pogut més que jo.

Així doncs un després de dinar, només mitja horeta més tard, he sortit a córrer. La ruta ha sigut la mateixa del dimarts passat, aquest cop amb el GPS per comprovar els Kms i desnivell que hi ha.

Durant quasi tota la sortida no m'he sentit massa fi. I és que la paella que m'he menjat per dinar m'ha anat donant voltes per l'estómac fent que no anés cómode en tota la sortida. Hi havia estones que s'em pujava l'arròs fins a la gargamella!!.

No obstant, avui, a part d'això m'he trobat prou bé, ja que en les pujades no em notava tan pesat com l'altre dia. El temps que he tardat a fer la volta ha estat molt semblant 42 min. en fer 7 kms.

Arribat al Km 7 però m'he dit - que coi i si provem de fer-ne 10?- i així ho he fet. He seguit en direcció a Borgonyà pel camí que porta al rest. la Fura i he atravessat tot el poble pujant en direcció al cementiri. M'he desviat avall just abans d'agafar la pista que porta al cementiri per anar a sortir al costat del riu que he resseguit ja fins a cas passant pel Txiringuito del camp de futbol. Al final, als 10 kms he parat el crono amb 59 min. Llavors he caminat uns 500 metres per recuperar l'alè, ja que l'ultim km havia apretat una mica i l'ultim km l'he acabant trotant suau.

En definitiva una bona volta prop de casa. 11 Kms en poc més d'una hora i 550 de desnivell positiu acumulat

Comença temporada de running 2011

2010-11-16T21:55:00.001+01:00

Feia dies que no sortia a córrer, concretament desde principis de setembre en que vaig córrer a la cursa de la Ges Extrem, i avui he decidit de treurel's-hi la pols a les sabatilles que estàven tristes al fons del sabateri començar a preparar la nova temporada de running.

Cal dir abans de tot que avui tinc unes agulletes de collons, i no pas de córrer ni d'haver sortit amb la BTT. Ni tan sols de fer una sessió de Spinning a casa el cap de setmana. No, tinc agulletes de fangar l'hort!.

Si bé no és una activitat catalogada com a esport a l'aire lliure, crec que és prou dura per als pobres que no estem acostumats a treballar el tros. Diumenge vàren ser força les hores que vaig estar clavant l'aixada i ajupit treient males herbes, i és per això que porto un parell de dies amb unes agulletes a les cuixes (crec que és la zona dels Isquios).

Així doncs avui tot i les agulletes he fet pit i collons i a trotar una mica. Al principi costava força trotar i agafar ritme, ja que a part de la càrrega muscular, arrenco en pujada sortint de Vilaseca en direcció als colegis pujant per el pedrís de darrera el polígon. He enfilat fins al Mas Grau on he girat cap a la casa del Vilar i en direcció a la Font de Nogueres que li he donat la volta. acte seguit de tornada he entrat a Sant Vicenç i he baixat cap a l'Hípica fins a la carretera de Sant Pere per pujar de nou a Sant Vicenç per la carretera nova i ja tornada de dret cap a Vilaseca per la baixada de la Grinsa.

Ha set una volteta curta d'uns 7 Kms i 42 Min . pels voltants de Sant Vicenç de Torelló. Tot i tenir agulletes m'he sentit bé de cames. No tant pel que fa a la respiració, ja que a les pujades m'amorrava una mica massa i hem costava d'aguantar el ritme. No obstant durant tot el recorregut he sabut trobar un bon ritme (no massa alt) que m'ha permés aguantar bé. D'altra banda la posició i la petjada també he intentat controlar-les ja que vull mirar de millorar aquest aspecte per evitar futures lesions i sobrecàrregues, ja que sempre acabo tocat per aquest motiu.

Ara m'he proposat intentar seguir una rutina d'entrenaments (córrer un parell de dies a la setmana) a veure si millorem.

Ascenció al Coll de la Creueta

2010-11-07T23:44:00.001+01:00

Esmolant les eines abans de sortir

Avui hem fet una sortideta llarga, la del Coll de la Creueta, que ja feia dos anys que no la feiem. És una sortida 100% carretera, amb sortida a Campdevànol i arribada (en el meu cas) a Puigcerdà. Tot i ser una sortida tota per carretera nosaltres com a bons BTTerus, la fem a sobre de les nostres burres.

A les 8:00h hem pasen a buscar en Jaume i en Pere i agafem carretera cap a Campdevànol per la C-17 amunt. A campdevànol deixem el cotxe davant de la residència d'avis que hi ha a la sortida del poble en direcció a la Pobla de Llillet.

A punt d'arribar a Gombrèn

Poca estona més tard ja pedalàvem en direcció a Gombrén, el primer poble que haviem de passar. La carretera en direcció a Gombrés es molt planera, amb algún 'falso llano' que ens arrenca les primeres gotes de suor de la pell. El sol es comença a obrir pas entre la mica de boira alta que encara queda. Arribem a Gombrén a les 9 i escaig i fem una aturadeta per treure'ns alguna cosa de roba.

Sortim del poble i un parell de quilòmetres enllà agafem un trencall a mà dreta en direcció al santuari de Montgrony. Aquí comencen les rampes fortes, algunes arriben fins al 18% i ens enganxen pràcticament en fred, ja que a penes portem 10 kms a les cames. Aprofito els descansillos que ofereix la pujada per tirar alguna foto mentre els genolls reneguen de dolor. No és el dolor que vaig tenir fent els tracks ni molt menys, si no que és com si hem diguéssin - Ei tu! que encara estem freds i no volem patir cabrón! -.

Pujant per la carretera de Montgrony

Davant el castell de Mataplana

Arribem a un trencant en el que ens desviem cap a l'esquerra i deixem la pista del Santuari enrera. Tot i seguir pujant amunt, amunt, la pendent ja no és tant forta i es suavitza mica a mica. Passem per l'antic castell de Mataplana, que data del Segles XIII. Aquest castell és conegut per haver estat residència del Compte Arnau i el Baró Hug I de Mataplana. Prop de les ruines també i trobem l'ermita de Sant Joan de Mataplana, restaurada l'any 1969. Actualment està tancada al públic i s'ha de demanar cita prèvia per visitar-la. Passem pel costat sense aturar-nos, ja que ja hi haviem estat en altres ocasions i no valia la pena. El camí continua pujant lleugerament passant pel costat del refugi de l'Espluga i vorejant uns prat verd on pastura el bestiar i des d'on podem veure amb claredat la serra de Montgrony amb el santuari al capdamunt.

Vorejant el prats a l'alçada del refugi de l'Espluga

En Pere i e Jaume arribant a Can Ros

El Pedraforca al fons

Un parell de quilòmetres mes tard s'acaba la pujada. Un petit túnel excavat a la roca ens anuncia el principi d'una curta baixada entre un bosc de pins, faigs i grèvols carregats de frits vermell que dónen un ambient quasi nadalenc a la vegetació. A la nostra dreta podem veure les dues arestes del Pedraforca que durant quasi tot l'itinerari ens han (i aniràn) seguint. La baixada s'acaba aviat, no més d'un quilòmetre i la carretera es torna a enfilar fort amunt amb ràmpes del 15%. Seguim uns tres quilòmetres fins a un petit nucli anomenat Can Ros i que no estic segur de si pertany a Castellar de N'Hug. Poc després arrivem a la carretera que ens ha de dur al coll, just davant de Castellar de N'Hug.

En Jaume pedalant amb un ramat de xais de fons

Aprofitem per fer una aturada abans d'encara el coll i mengem unes barrtes i un plàtan. També ens traiem algo de roba, ja que durant tota la pujada no hi ha ni una ombra i el sol comença a collar fort. Mentre prenem l'avituallament, debatim sobre els kms que queden fins a dalt. En Pere diu que segons el seu GPS uns 160 metres i ens fotem tots a riure!. En Jaume aposta per una dotzena, mentre que jo tiro un pèl més abaix em quedo amb deu o onze. Enfilem la carretera del coll amb un ritme alt en els primers quilòmetres i la veritat és que vaig una mica forçat anant amb aquest ritme i li dic a en Jaume que jo afluixo i m'ho agafo amb més calma que encara queda molta tela per tallar. Els demés també afluixen i seguim junts l'ascenció. Ens ho agafem amb força calma però sense adormir-nos i aprofitem per fer algunes fotos també.

En Pere i jo a pocs kms del coll

Arribem al quilòmetre cinc de la pujada i passem un cartell que anuncia el coll de la creueta a un tres quilòmetres. Ni dotze ni deu, en total Vuit!. També marca un desnivell mitg del 4% lo qual està bé tenint en compte les rampotes que hem tingut que fer avui. Els últims tres quilòmetres passen volats. El ritme del trio augmenta i en l'últim quilòmetre en Jaume i en Pere fan una apretada forta i jo hem despenjo una mica, tot i que he intentat aguantar-los una estona al final he tingut que afluixar, cosa que he aprofitat per treure de nou la càmera de fotos i fer una foto just quan arribava.

En Pere i en Jaume preparant l'atac final al coll

Un cop al coll fem un petit descans, ens abriguem una mica per la baixada i fem la foto de rigor,bé de fet li demanem a unes mestresses que feien turisme amb la família que ens la tirin. Aprofito per trucar a casa per dir que sóm a dalt i que en cosa d'una horeta i mitja ja seré a Puigcerdà.

La meva arribada vista den 1ª persona

Reprenem la marxa baixant en direcció a La Molina, i planejat fins a l'estació d'esquí dels Alabaus, on sortim a la carretera que va de La Molina a la Collada de Toses. Girem amunt en direcció a la Collada. El tram que va fins a l'hotel és molt fred, potser el més fred de tota la ruta, i és que aquí hi ha llocs que amb prou feines i toca el sol en tot el dia. Arribem davant de l'hotel uns minuts més tard i parem per despedirnos, ja que ells baixaràn per la collada cap a Campdevànol i jo farés camí també per la collada però en direcció a Puigcerdà on m'hi espera la familia per dinar i anar a Fira.

Foto de grup al Coll de la Creueta

Davant de l'hotel ens trobem amb en Planas, en Marginet i una colla de gent que van cap a Puigcerdà amb autocar a dur els nanos a jugar a futbol. Ens hi entretenim una bona estona fent petar la xerrada abans d'arrencar. Un cop ens despedim tots, tiro collada avall pedalant com un esperitat. En la part alta haig de vigilar, ja que és molt baga i el terra està molt humit i no vull anar per terra en una mala frenada. La baixada no té gaire per explicar, només pedalar i més pedalar. Per dir algo potserque la mitja que va rondant els 40km/h i que el vent bé lleugerament de cara. L'últim tram s'em fa pesat i es que començo a estar cansat, i tinc el cul fet mistos. Arribo a Queixans i decideixo no passar per la pista que voreja el Segre, ja que al costat del riu sempre fot molta rasca i a més la presió que duc avui als pneumàtics seria com passar-hi amb una bici de carretera. Així doncs faig una petita variant passant per les Pereres i encarant el camí de Sant Marc sense trepitjar pista ni camins. Mentre pedalo per la carretera de Sant Marc miró com juguen al Pitch & putt i m'enracordo que en Ramón i en manel de la faina avui jugaven un torneig.

Finalment entro a Puigcerdà. Està a petar de cotxes i hi ha molt de trànsit. Només penso en que haig de pujar la maleïda pujada del llac, que amb 65 kms a les cames s'em atravessa que no vegis. De tota manera foto pit i collons i la faig del tirón com un machote i arribo a casa, on truco a la mestressa que em vingui a obrir la porta del garatge.

La sortida en números:

Distància: 66.33 Kms

Desnivell acumulat: +1446 / -961

Temps Pedalant: 3:53:55

Enllaç al track:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1288788

Perfil de la Ruta

Grabant un Video

2010-11-02T10:57:00.000+01:00

Aquest Diumenge (31 d'Octubre), vàrem quedar amb en Jordi de Tracks del Diable per anr a grabar un video promocional del tracks del Diable. Es tractava de grabar el tram de baixada que va des de la Cabanya del Mir fins a Sant Quirze de Besora.

Així doncs a les 10:00 am ens trobem al pàrking de les Serrasses, en Jordi, en Xevi R., en Xevito i jo. Anem amb els cotxes cap a Sant Quirze on en deixem un i seguim fins a Santa Maria de Besora. En arribar a Santa Maria, fot un xàfeg de collons i decidim de cancelar la sortida ja que així no grabarem res.

Quan ja estàvem baixant per la carretera veièm que el dia s'aixeca i girem cua. Acabem per decidir d'anar fins al restaurant del Mir i esperar allà una mica a veure si escampa i baixar després. Arribem al restaurant que ja no plou i mentre ultimem els preparatius BTTeros i logistics, el sol comença a sortir de manera tímida entre els núvols.

Finalment comencem la baixada fent alguna paradet al començament per ajustar l'alçada de la càmera. El primer tram està molt enfangat i rellisca d'allò més, per postres hi han passat una excavadora per allisar el terreny.

Abans d'entrar al corriol, que és d'es d'on voliem començar a grabar fem uns últims ahustos a les càmeres. La càmera d'en Xevito però porta la targeta plena i no pot grabar, així que aprofitant que jo porto la camera de fotos li passo la meva targeta. També hi ha problemes amb la meva càmera, que s'ha quedat sense piles. Així doncs grabarem només amb l'altre camera.

Els primer metres els grabem amb en Xevito davant i filmant-nos de cara, però més tard decidim de canviar la perspectiva i ho fem grabant-nos d'esquena. La baixada la fem sense cap complicació, i un cop a Sant Quirze demanem al Bar Esport que ens guardin les bicis mentre anem a buscar els altres cotxes a Santa Maria de Besora. Un cop als cotxes, entrem al restaurant a fer la Cervesa i a mirar a traves del portàtil d'en Xevito el que hem grabat, quedant més que satisfets del resultat.

En total han estat aproximadament un 10 Kms (no ha arribat) i uns 43 mins de baixada. una sortida light però divertida i entretinguda.

7ª BTT Manlleu

2010-11-02T10:43:00.001+01:00

Diumenge 24 d'Octubre, es va celebrar la 7ª marxa BTT de Manlleu. Enguany vaig tornar a fer-la amb l'Erik igual que l'any passat.

La BTT Manlleu és una marxa/pedalada ideal per fer amb els més petits i/o en família, ja que la marxa curta (que al final no ho va ser tant ja que ens van sortir 18 Kms) és molt variada i divertida per als nens. Aquest any inclús m'atreviria a dir que el traçat era molt millor que l'any anterior. A més està molt ben organitzada per la gent del Club ciclista Manlleuenc.

També hi ha dos traçats més per als que volen apretar una mica. un d'uns 35 Kms i el llarg de 57 Kms, que segons he sentit van ser força exigents molt bonics i entretinguts.

Parlem però dels nostres 18 kms personals. Abans de sortir ens trobem amb força gent coneguda, en Pere Bautista que anava amb el seu germà, i una colla dels Independent Bike de Torelló, en Cristian, en Miki, en Xevi, en Tarrés, en Toni Martinez,... i alguna altre que hem dec descuidar, amb els quals ens parem a xerrar una estona.

Ens vàrem situar a la sortida força enrera, ja que a l'Erik amb la bicicleta que porta a vegades li costa arrencar i a més era preferible deixar als màquines que sortissin davant. Ens agafem la sortida amb calma tot vorejant el riu. En els primers metres li dic que no corri i que no es posi nerviós si el va passant gent, que anem de passeig i a passar-ho bé. Travessem Manlleu amunt per anar a buscar la pista que puja directament cap a l'Ermita de Sant Jaume. Es tracta d'una pista ampla i sense cap complicació al principi, però abans d'arribar a l'ermita sortejem alguns trams on el camí es més trencat i fem algun repechonet a peu ja que l'Erik no pot pujar-lo sobre la bicicleta. Un cop a sant Jaume, agafem la pista ample que ens porta fina al santuari de Puig-Agut. Pista ampla tota l'estona i de bon fer, amb algun desnivell fort per l'Erik però que aconsegueix fer sense haver de baixar de la bicicleta.

Des del santuari, baixem en direcció casa de l'hora. L'Erik s'ho passa pipa baixant per la pista. Arribants a la carretera seguim amunt en direcció a quatre camins, L'Erik ja comença a demanar per l'avituallament, i es que en 10 Kms pràcticament només hem fet que pujar. Precisament en el km 10 clavat hi ha el desvio de la marxa curta, el qual agafem tot baixant per un caminet entre unes masies abandonades. Aquest és un caminet ideal per que els nanos agafin una miqueta de tècnica sobre la bicicleta, i perquè en el cas de l'Erik aprenguin a utilitzar també el frè de davant. Abans d'arribar a l'esmorzar hem de salvar una obstacle al camí, ja que les plujes de dies enrera han fet que es formes un rierol que hem de travessar. Passo jo primer i li dic que si vol passem la seva bici a coll i que faci un salt, però s'estima més provar de passar-lo amb la BTT. La falta d'experiència fa que hi foti el peu ben bé al mitg de l'aigua.

A l'esmorzar en mengem un entrepà de butifarra i alguna coseta més i un cop tips seguim la ruta ara ja cap a Manlleu. Anem pràcticament sempre baixant tret d'un parell de repechons que fem a peu fins a sortir a la carretera a l'alçada de Comermena. Seguim per l'asfalt avall fins al carril bici que baixa cap a Manlleu que seguim fins a entrar al poble. Travessem el poble seguint el traçat del carril bici fins ala rotonda de les piscines on seguim pel carrer avall on haviem sortit al matí i sortim al costat del riu altre cop. Voregem el Ter amunt en direcció al pavelló i entre per sota de l'arc fent un esprint final. El temps total de la volta 1h 43 min.

A l'arribada prenem alguna cosa a l'avituallament i mentre que jo carrego les bicicletes l'Erik aprofita per jugar una estona als inflables que han muntat.

Tracks del Diable (Capitol VI)

2010-10-29T21:39:00.000+02:00

CONCLUSIONS

Han estat tres dies força durs, on cada etapa ha estat diferent respecte a les altres.

La primera etapa (de Torelló a la Vinyeta) és la més complerta de totes i la més llarga. Aquesta etapa està plena de corriols, caminets i senders, sobretot fins que no has arribat a Tavertet, on fas un tram llarg amb pista de ciment.

Trobo que és una etapa altament recomanada per al amants del Enduro i tot aquell que gaudexi de la bicicleta pedalant sense presa. Els que disfruten pedalant per pistes amples i anant a ritme ténen la seva recompensa com hem dit de Tavertet a Rupit, però també pujant de Rupit cap a la Devesa, ja que s'hi va per una pista ample i ciclable al 100%. Per als amants de les pujades dures i tècniques hi trobem el coll de Pixanúvies, que trobem passada la Vola o l'anomenada Pujada de l'Extremaunció, a pocs kms d'acabar l'etapa.

La segona etapa (de la Vinyeta a Alpens) Es podria dividir en dues parts. La primera de la vinyeta a Sant Quirze, és ideal per als que els agrada pujar i baixar colls per pista ampla i camins rurals i enllaçar-los amb bonics senders i corriols. En aquesta etapa trobem dos grans colls només de començar. Collsplana, altrement dit 'La cuesta de la muerte', però que val a dir que arreglada es fa millor, o el Coll del Forn, que tot i que el tant % és menor, és llarg de fer i el terreny és molt pedregós.

També en aquesta etapa trobem el tram dels Molins del Mir que és poder un dels trams més divertits de la ruta ja que s'ah de travessar el riu vàries vegades.

A partir de Sant Quirze, la ruta és fa una mica monòtona, ja que durant força kms. vas per pista ample i de bon fer, cosa que al final de l'etapa acabes agraïnt, ja que t'espera la trca final, amb les dures pujades trialeres prop de la Tremolosa que posen la guinda en aquesta segona etapa. Una etapa força més rodadora, i que convida com he dit a deixar-s'hi la ronyonada en els colls.

Per últim la tercera etapa (Alpens - Torelló). És una etapa amb molta pista i això fa que sigui la més ràpida de les tres. Tot i nosaltres i varem estar unes 7 h llargues degut a problemes mecànics, crec que es pot fer bé amb unes 5 i escaig. Sense excesives dificultats tècniques excepte en algunes trialeres com la de Sant Salvador, que actualment està fatal. Tot i que el desnivell està molt repartit durant tota l'etapa i a penes és perceb que vagis pujant encara queda al final un últim coll que a molts s'els atravessa, el coll de duec o com jo l'he anomenat 'La porta del paradís'. No per ser el més llarg ni el de més desnivell, ni el més tècnic, si no simplement perque és l'últim, i quan arribes aquí amb prop de 200 kms a les cames i el cul més pla que una llosa, el que vols és que sacabi quan abans millor i creieume es fa etern.

La ruta acaba amb una 'visita turistica'com jo l'anomeno, tot resseguint el Ges. Una volta que els que vénen de fora deuen disfrutar de fer-la, però els que sóm d'aquí. Ja ens sobra una miqueta pel fet de que vas marejant la perdiu durant uns 10 kms abans d'entrar al poble.

En definitiva una els millors adjectius per definir aquesta ruta serien; dura, divertida, i molt complerta.

Abans d'acabar però vull fer un petit incís sobre la bellesa dels paratges que recorre la ruta que só meravellosos, i que molts de nosaltres al ser de la zona no sabem apreciar. Els cingles de l'Avenc a Tavertet, El salt de Sallent a Rupit, la Foradada a Cantonigrós, els Molins del Mir a Santa Maria de Besora i les extraordinàries vistes que hem pogut veure tant desde la part del Cabrerès com de la zona de Besora o les del Lluçanes.

Val la pena fer-la! A que espereu?

Tracks del Diable (Capitol V) - Etapa 3 -

2010-10-29T15:57:00.152+02:00

Diumenge, 17 d'Octubre 7:00 am

ETAPA 3 (Alpens - Torelló)

El primer que he fet només llevar-me ha estat mirar a veure que feia el genoll, que ahir em va acabar molt tocat. En principi sembla que està millor i no noto molesties al flexionar. Per si de cas, em prenc un antiinflamatori i faig una bona ruixada de reflex. També em poso una genollera per que em quedi més collat.

He sortit deu minuts abans de les 7 del matí de casa, amb la bicicleta carregada al cotxe. Tot seguit a recollir als demés a casa de cadascún i després de carregar bicicletes. A les 7 en punt ja fem camí cap a Alpens, i tot pujant anem comentant una mica l'etapa d'ahir i fent previsions sobre la d'avui.

A les vuit ja estem ja a Alpens sobre la bici, enfilant la carretera amunt, la qual deixem aviat per agafar un trencall a mà a esquerra que ens ha de dur cap a Santa Eulàlia de Puig-Oriol. Els primers quilòmetres só pràcticament en baixada o planejant per una pista ampla. Hi ha molta boira i fa molt de fred i al no haver-hi repetxons costa d'escalfar. A partir del km 4 Aprox. (quan comencem a fer una mica de rampes), el genoll comença fer-me la guitza de nou i déu n'hi dó el mal que em fa. Durant una estona em plantejo de girar cua, però de moment segueixo i no dic res als companys. Decideixo intentar arribar a Santa Eulàlia i un cop a llà si continuo igual baixar cap a Alpens per la carretera.

El track segueix per pista ampla, ara però amb unes fortes pendents que s'enfilen enmitg d'un bosc. Uns kms més endavant ens hem de desviar per un corriol que resta una mica amagat. Segons en Jordi de Tracks és un enllaç nou per evitar passar per una zona que han desemboscat i que està en molt mal estat ja que el pagès no ha retirat la brossa.

El corriol si bé al principi és divertit i entrentingut, en principi sempre de baixada. A la part intermitja és durillo de ciclar degut a que, al estar enfagat i passar-hi el bestiar està molt aixafat, però un cop que hem travessat un rierol (que feina hem tingut de l'aigua que duia) la cosa ja va millor. Finalment sortim a una pista que ens porta directament a Santa Eulàlia la qual te un 'falso llano' de lo més cabrón i on m'amorro una mica per no forçar el genoll, el qual un cop s'ha escalfat no em fa tant mal com al principi.

A Santa Eulàlia no parem i seguim per una pista ampla de nou en baixada i planejem durant una bona estona. fins aun prat on hi ha unes vaques que tenen unes banyes del cagar-s'hi!. En Pere diu que no veu gaire clar de passar per allà al mitg, però en Jaume i jo diem que si el track marca cap allà, cap allà que hem d'anar, ens espera un bon tall de coca a Perafita. Només d'obrir la tanca les vaques fugen corrent i tot queda en un no res i travesem el prat sense problemes. A partir d'aquí la pista es torna més dolenta, amb molt més fang i amb pujades força dures que decidim de fer a peu en Jaume i jo. Més endavant la pista ja és més bona i està encimentada a la part final i que és la que puja més dreta. Sortim prop d'una mena d'ermita on hi tot d'avis que i van suposo que la missa de diumenge. Estem a pocs metres del poble, entrem i girem a la dreta per anar al forn i segellar l'ultim control.

A Perafita ens i estem una bona estona. Primer ens entaulem per menjar un bon tall de coca amb un Cacaolat calent que es posa 'de muerte', i deixem un perfum a merda de vaca al local que deu n'hi dó, mitja hora aprox. Abans d'arrencar en Pere infla una mica el neumàtic que li torna a perdre aire tot i haver-lo arreglar el dia abans a casa. Agafem les bicis i en pujar-hi a sobre sorpresa!, tinc la roda de davant punxada! Desmuntem la roda i cambiem la camara per una de nova. Collons que bé que van aquestes cobertes Schwalbe! surten amb les mans soles!. Perdem cosa de mitja hora més entre inflar la roda d'en pere i reparar la meva.

Un cop reparada la roda sortim del poble. Ara el sol ja es presenta timid entre la boira, tot i això continuem amb força fred. El track segueix de nou per pistes amples, però encara no hem fet més que un parell de Kms i parem de nou, la roda d'en Pere torna a anar molt i molt baixa. Al final decideix de desmuntar el tubeless i fotre-hi una càmara. Perdem mitja horeta més entre pitus i flautes.

Si el tram entre Sta. Eulàlia i Perafita se m'ha fet curt, fins a Sant Boi encara s'em en fa més, ja que la totalitat dels quilòmetres són sobre pista en bon estat i carretera asfaltada i podem pedalar més alegrement. En aquest tram ens trobem en una raconada un munt de gent que al acte dona la impresió que estiguin fotén una arrossada, pero no, són tot pixapins i camacus que han anat a caçar bolets!. Baixant per la pista inclús hem de fer cua rera un parell de cotxes que baixen lentament. Al final s'em inflen el collons de menjar pols i els passo!. Arriben a una carretereta asfaltada que porta directament a Sant Boi. Hi ha cintes d'alguna cursa d'algo i adelantem tres ciclistes que van xino-xano. Més endavant, quasi arribant al poble ens trobem més gent amb bici, resulta que avui i feien una pedalada. Entrem a la plaça de Sant Boi i parem, en Pere torna a portar la roda baixa!.

Desmuntem la roda amb calma, aquest cop ha estat una punxa, que ens costa déu i sa mare de treure-la. Muntem de nou però la roda no entra a la pinça del disc. Més problemes, en posar la roda es doblega la peça que fa de molla de les pastilles del fre i hem de desmuntar la pinça i treure les pastilles. Adrecem la molla i tornem a muntar. Tornem a perdre més de mitja hora reparant l'avaria però finalment sortim del poble per la pista que porta cap a Gallifa. Parem a fer un riu a mitja pista i de sobte apareix en Tarrés que voltava per allà amb la BTT i fotem una mica la xerrada. Arrenquem de nou, però avans de fer ni un sol Km hem d'aturar-nos de nou. Més problemes amb la ditxosa roda del darrera d'en Pere!. Ara la porta totalment frenada. La demuntem de nou, i treiem la pinça altre cop. La molla s'ha trencat i un tros s'ha quedat clavada al disc cosa que ha fet que les pastilles quedesin molt malmeses. Traiem com podem el tros de molla del disc o adrecem i pulim una mica la resta de la molla com podem.

Muntem i desmuntem la roda varies vegades, però la molla no té prou força per fer retornar els pistons i es queda una mica frenada. finalment en Pere decideix seguir així amb la roda una mica frenada el que queda de ruta, sort que ell està fort. Hem estat quasi 45 min aturats aquest cop.

Seguim en direcció a l'ermita de Sant Salvador, entrem en un corriol molt bonic de baixada on, a mitja baixada, em trobo un pixapi penjat d'uns boixos. Collons quines mates més rares es crien en aquestes contrades! Aquest segur que collia bolets i en sentir que baixavem s'ha acollonit. Després del corriol de baixada travessem un rierol i sortim a un prat que travessem per sortir a una pista que enllaça amb la pista principal de Sant Salvador. Lo millor de tot és que en sortir a la pista estàs a pocs metres d'on has passat fa una estona per lo que hem sumat un parell de kms que de saber-ho més d'un s'estaviaria. La pujada a Sant Salvador, tot i haver-la fet força vegades s'em fa molt pesada, ja que haig de pedalar molt per sota de la meva capacitat i amb molta cadència per no carregar el genoll que fins aquí va aguantant tot i donar-me algun avís de tant en tant en forma de fiblada forta. Pujo tot el tram força despenjat dels altres que m'esperent de tant en tant. L'ultim repecho m'el passo pel forro i faig drecerera pel camí que porta a Sant Salvador directament. Els demés fan el mateix. No només s'estalvia un un repechó fort si no que a més és més bonic al tractar-se de corriol en comptes de pista.

Ja som a Sant Salvador. Ara toca baixada fins a Bajalou. En Jaume passa primer a la trialera fins al primer filat, on llavors passo jo al davant. Sabedors de la perillositat d'aquesta trialera no ens la juguem pas i fem a peu alguns trams complicats tècnicament i que ara estàn en molt mal estat. Sortim a la pista d'Orís i baixem folls carretera avall fins a trovar un trencant a mà esquerra que ens durà cap a Bajalou. A la baixada em deixen anar al davant, primer perque baixo més ràpid i segon perque fa poc que vaig estar marcant aquest tram per al Road-Book dels Tracks del Diable i em coneixia una mica el terreny. El camí baixa per camins i corriols tot travessant rierols (força més plens que dies enrera quan vaig pasar-hi sol) fins a sortir a uns camps que vorejem i que ens deixen a una pista que porta ben bé al restaurant de Bajalou.

Aquí debatim si ens quedem a dinar o acabem d'arribar a Torelló. Jo tinc força gana i dic que per mi millor para a dinar, a més són quasi les tres de la tarda. Lo de quedar-se a dinar és un dir, ja que a fora al restaurant hi ha un munt de gent que fa pinta d'esperar-se per dinar. De tota manera entro a demanar si tenen taula per tres. Mentre espero miro els plats, Uhmmm,...quins estofats, quina carn a la brasa i quines amanides,.... Ja tenia mitg dinar coll avall quan em diuen que està a petar i que trigaràn molt a poder donar-nos taula.

Un cop fora decidim se seguir fins a Torelló. Un metres més tard parem per trucar a casa i explicar-els-hi la decisió que hem pres i mengen una barreta i alguna xuxe abans d'afrontar l'últim coll del dia, el Coll de Duec. Travessem la C-17 per sota un pont tot vorejant el Ter, i enfilem la carretera de Saderra. Aquesta es un acarretera asfaltada i molt poc transitada, lo qual ens va bé per recuperar-nos unamica mentre preparem l'ultim atac al coll. Després de pasar una casa que ara no recordo el nom, deixem la carretera enrera que es converteix en una pista ampla. La veritat és que ja hi hem passat força vegades per aquest tram tant de pujada com de baixada, però tot i això s'ens fa molt llarg. Tenim el cul ben quadrat de tant seure al seient i la pista és de les d'anar asegut i a ritme tota l'estona. Finalment arribem a l'entrada del corriol sense posar peu a terra tot i estar temptats més d'un cop de fer-ho del mal que ens feia el pandero. Deu ser el diable que veu que estem a punt de vence'l i fa servir les males arts. Després de caminar gairebé tot el corriol de pujada, si més no la part final, arribem al Coll de Duec i ens fem una foto a la porta que ens obre el camí cap a la carretera de Bellmunt. Si bé hi ha llocs els quals la gent ha batejat amb algun nom, jo aquesta tanca la batejaría com 'La porta del paradís', ja que arribat aquí ja et veus capaç de tot, saps que el patiment a acabat. A l'altra banda i trobes una vall verda i bonica i un camí que baixa i baixa. Des d'aquí ja tot es veu diferent.

Arribem a la carretera de Bellmunt que encarem cap avall i a l'alçada del cementiri el track ens fa girar a la dreta pel GR que duu a Sant Vicenç de Torelló. Fem una trucada a en Jordi per dir-li on som i que prepari tres maïllots que aviat arribem. Travessem els petits turonets de pedra i travessem un camp de blat que està realment alt i on aprofitem per fer alguna foto i grabar una mica amb la càmera. Sortim sota l'hipica i per un caminet fins a la Fontsanta i posteriorment creuem el pont de Targarona. Seguidament ens desviem cap a la miraculosa que vorejem per la seva dreta i anem a sortir al restaurant del Molí. En aquest últim tram el diable s'ha tornat a manifestar jugant l'última carta que li quedava i en una raconada enfangada m'ha fet anar per terra. Sé que m'ho ha fet a mi perquè sabia que era el que anava més tocat dels tres, però en aquestes alçades ja res no ens pot aturar.
Sortim del track original a l'alçada del Molí i seguim per la carretera. Tenim ganes d'arribar a casa i no volem seguir de turisme pel poble, que ja el tenim més que vist. Enfilem la pujada de l'institut i passem per darrera el cementiri per no haver de creuar la via del tren. Finalment arribem a la seu de Tracks del Diable on acaba la nostra particular creuada en tres etapes.

Tracks del Diable (Capítol IV) - Etapa 2 -

2010-10-29T00:57:00.000+02:00

Dissabte, 16 d'Octubre - 07:30 am

ETAPA 2 (La vinyeta - Alpens)

Ens trobem a la sortida de Sant Vicenç de Torelló. Encara és fosc i avui fot un fred de déu i amés hi ha boira. Enfilem per la carretera cap a Sant Pere de Torelló i seguim per la carretera de la Vola fins el trencant de la Vinyeta, on agafem la pista que ens porta fins a la casa de la vinyeta.

Menjant la Coca a Vidrà

Costa entrar en calor, quina diferència de temperatura amb la setmana passada que vàrem anar amb el maïllot i manguitos, avui a més amb el paravent i tot feia fred. Pasem la Vinyeta i encarem el primer escull fort del dia, Collsaplana altrament dita 'La Cuesta de la Muerte'. Aquí apareixen els primers rajos de sol. Que voleu que us digui. tampoc s'ha fet tant dura. Potser és perque l'han arreglat una mica i ara pots pedalar millor, no té res a veure amb abans quan havies d'anar al lloro a no sortir-te de la traçada bona. Arribem a dalt sense poser peu a terra i això hem motiva d'allò més.

Baixem cap a Salgueda, la pista també està algo millor que temps enrera i arribem al Salt del Molí, on de nou torna a venir pujada. Aquesta pujada fins a Vidrà s'em fa curta tot i que en Pere i en Jaume en els trams més drets em treuen uns metres, però em sento bé i aviat arribem a Vidrà.

Arribem sobre les 9 del matí més o menys, hora ideal per anar a comprar una mica de coca al forn de pa. Endrapem la coca asseguts al banc de fora el forn prenent una mica el sol que apareix tímid sobre les cases del poble.

De nou sobre la bicicleta, anem per la carretera en cirecció a Ciuret. Abans però toca parada a can Serrasolses a segellar el control de pas. Seguim la carretera un parell de Quilòmetres fins a trobar una pista a mà esquerra que ens ha de portar cap al coll de Forn. Al principi està en força bon estat, però més endavant hi força roques i pedra suelta.

Camí el Coll del Forn

A partir d'aquí comença el meu calvari. Començo a notar molèsties al genoll esquerra. Comença com una petita punxadeta a la part interna del genoll, la que està amb contacte amb el quadre, però mica a mica es va fent més i més aguda fins a passar a ser força dolorosa. Faig tota la pujada restant amb el plat petit i amb molta cadència per així no forçar el genoll, doncs sembla que em fa més mal quan faig més força.

Ens aturem en un trencant on en Pere aprofita per buidar la bufeta mentre en Jaume em fot una espraiada al genoll amb el pot de Flogoprofen que porta a la motxilla. Seguím i agafem la pista de la dreta. Arribem a un coll (crec que la fita deia coll de sant cristòfol), i fem una petita aturada per recuperar forces.

Prop del Barretó

El camí continua ja força més pla sense a penes desnivell, però mica a mica es complica en forma de fang, roderes enormes i bassals que semblen piscines olímpiques. Sortejant aquests obstacles passem el Coll de Forn i anem a sortir a un nou trencant el qual agafem a mà esquerra i que baixa fort. Ara ja encarem la baixada cap a Santa Maria de Besora. La baixada és molt divertida i entretinguda, i amb diversos canvis de terreny i paisatge, passant desde fagedes on a penes i entra la llum del sol a prats oberts on podem gaudir de meravelloses vistes amb el Pedraforca i els pirineus ja enfarinats al fons.

Bonica vista dels amb els pirineus de fons

En arribar a Santa Maria de Besora, aprofitem per menjar una barreta i beure una mica d'aigua. Seguidament agafem el cami en direcció als molins del Mir. Aquest és un tram que et fa donar una mica de volta per tal d'arribar a Sant Quirze, ja que després de mitja hora pedalant t'adones que encara estàs just a sota el castell de Santa Maria, però val la pena donar aquesta volta. En passar pel trencant dels Molins decidim no baixar-hi, ja que no anem de turistes, ja tindrem temps de baixar-hi un altre dia, i seguim avall, sempre avall fins a trobar el riu, el qual em d'atravessar fins a 11 vegades!. A mi personalment, m'agrada travessar rius amb la bici, per tant, he disfrutat com un berro!. Per sort tots tres portàvem mitjons de recanvi i ens els hem pogut canviar a Sant Quirze. Acabats de travessar el riu anem a sortir a la fàbrica de la Some a Sant Quirze, i seguim el GR fins al centre del poble, on parem al Restaurant Sport a fer un Menú.

Al Restaurant ens deixen guardar les bicicletes en un petit magatzem que tenen i mentre esperem que ens serveixin el dinar aprofitem per canviar-nos els mitjons molls.

Camí a Sant quirze es trevessa el riu diverses vegades

Dinem molt bé. Jo de primer mogentes amb bolets i calamars en salsa de segon, de postres una mousse de llimona que ajuda a tirar avall el dinar. A diferència de l'altre dia, avui no m'ha quedat la sensació de quedar massa ple, així que espero tenir una millor digestió.

Un cop sobre la bicicleta de nou, enfilem la carretera d'Alpens un parell de Kms, fins al Serradet, on agafem el trencant a l'esquerra per anar agafant alada mica en mica. Costa arrencar després de dinar però com que al principi es pot rodar molt bé no s'ens fa tan feuixuc. La carretera es converteix en pista asfaltada i tot seguit simplement en pista i segueix pujant mica en mica però amb alguna baixadeta que deixa recuperar l'alè. Sortim de nou a la carretera d'Alpens, que travessem per enfilar per una nova carretereta que puja fort, sort que està asfaltada. Després d'un km aproximadament deixem l'asfalt i agafem una nova pista a mà esquerra que ens porta fins a unes granges on agafem un nou camí.

Ara baixem ràpid per una pista ampla tot jugant amb els trenca-aigües. De sobte tinc un ensurt. En un bot en un trenca-aigües, l'amortiguador de darrera em juga una mala passada i s'em aixeca massa la roda del davant, sense voler clavo els frens i això fa que caigui de panxa sobre el manillar mentre la bici va boja i de pet contra un arbre!. Per sort aconsegueixo controlar-la a temps i esquivar l'obstacle. Redeu quin susto! a partir d'ara caldrà anar una mica més en compte. En Jaume m'escridassa una mica i amb raó. Crec que ell s'ha acollonit més que jo, (ja va viure algo semblant amb en Chapa fa uns anys).

Practicant el bici-bolet

La ruta continua entre incontables senders i camins. La veritat es que avui de corriols estrets com el primer dia n'hem vist pocs. Aviat enfilem camí de la Tremolosa, abans d'arribar-hi però ens hem parat una estona a fer de boletaires, doncs hem trobat una colla de rovellons que feien bona pinta. Els hem trobat a....un lloc entre Sant Quirze i Alpens. Després de fer una mica el pixapí, seguim el camí ja sense demora i arribem a la casa de la Tremolosa. Poc després trobem una pujada que és dura de veritat. Dura en tot els sentits, desnivell alt, traçada dolenta, amb fang, bassals, pas estret entre els esbarzers, en fi que ho tenia tot. Aquí hem preferit empenyer la bicicleta. De fet dubto que hi hagi algú que pugui pujar al 100% aquest tram.

Finalment sortim a una pista ja més ampla que seguim durant uns 3 o 4 quilòmetres abans de sortir a la carretera, on baixem per arribar fins a Alpens, el final de la ruta d'avui. Aprofitem mentre no arriba el transport per anar a la fonda a segellar el control de pas, aixi demà ja no hi hem de pensar.

Un cop davant del casino, ja ha arribat l'Agata amb el cotxe, i després de carrergar bicicletes i netejar-nos una mica les cames pujem al cotxe i tornem cap a casa a l'espera de l'etapa final que ens espera l'endemà.

Tracks del Diable (CapítolIII) - Etapa Suspesa -

2010-10-27T11:50:00.002+02:00

Ruta suspesa!

Diumenge, 10 d'Octubre - 07:00 am

Avui només llevar-me de seguida he corregut a mirar al carrer a veure quin temps feia, PLUJA!. Merda no anem bé. Poso el 3/24 per veure la predicció i pinta fatal, algunes comarques entre elles Osona estàn en alerta per les fortes pluges i tormentes que han d'arribar al llarg del dia.

A les 7:30 am hem truca en Jaume i decidim de cancelar la ruta, ja que no és cosa d'arriscar-se a patir algun accident per culpa del mal temps. Les dues etapes pendents decim fer-les el proper cap de setmana que ja sembla que haurà millorat el temps.

Tracks del Diable (Capítol II) - Etapa 1 -

2010-10-27T11:30:00.003+02:00

Dissabte, 09 d'Octubre - 07:00 am

ETAPA 1 (Torelló - La Vinyeta)

Ens hem trobat casa d'en Jaume que viu a tocar del punt de sortida de Tracks del Diable, i amb rigorosa puntualitat els tres bikers Jaume, Pere i Jo comencem a rodar en direcció a can Vascat.

En aquella hora encara és fosc i gairebé no hi veiem davant nostre, però com que el primer tram és per una pista de ciment per on no passen cotxes, anem fent tot xino-xano i pedalem tranquil·lament fins ben bé una horeta.

Després d'una estona arribem a Targarona, on teòricament s'ha de travessar el riu, però decidim voltar per el pont i evitar de mullar-nos, ja que al estar tan fosc segur que ens fotriem de cap a l'aigua en no veure la traçada. Uns metres més endavant agafem un corriol a l'esquerrai ja tornem a estar sobre el track original que ens porta fins a les cases de la riera.

D'aquí agafem el camí que porta cap al Puig i que per un corriol sortim a la carretera de la Vola que resseguim uns metres fins al trencant del Verdaguer. Baixem pel camí i travessem el riu per agafar un corriol uns metres més amunt. Seguim aquest corriol fins a trobar una pista i agafem un nou corriol. Pedalem una bona estona entre corriols i pistes fins a arribar al Feu i encarem la baixada cap a Santa Maria de Corcó, on parem uns minuts per fer una barreta i un plàtan. També aprofito per cambiar l'oli de les olives.

Sortim del poble tot pujant un carrer de pujada pronunciada i aviat agafem un nou camí en direcció a Cantonigrós. Collons quin camí! - Penso, és força dur i a part de fer pujada, és de pedra la qual està humida i això fa que perdem tracció tot sovint. Aquest camí ens fa passar pel costat del trencant de La Foradada, que no visitem ja que volem anar una mica al gra i aprofitar que encara fa bon dia per adelantar Kms.

Arribem a Cantonigrós pujant per una riera seca després de mes corriols. Enfilem carrer amunt i girem a la dreta per un call en direcció a la font dels enamorats, on agafem una pista ampla en direcció a Tavertet. Seguim aquesta pista durant uns minuts fins a trobar un nou sender a mà dreta que baixa fort. Al principi es baixa prou bé, però mica a mica es torna més i més tècnic i amb força pedres. Sortim del corriol i trobem una nova pista des de la qual ja es pot veure Tavertet al fons. Arribem al poble i entrem a cal Jufré a segellar el primer control de pas. Aprofitem per prendre una Coca-cola fresqueta en Jaume i Jo, en Pere s'estima més no prendre res. Uns minuts més tard, ja tornem a ser sobre la bicicleta pujant pel camí de ciment que voreja el cingles de l'Avenc.

Déu n'hi dó com puja aquest tram, des de fora sembla més planer!, per sort està encimentat i es de bon pedalar. De tota manera quin gustet de pedalar després de tant de corriol, la veritat és que s'agraeix poder fer un tram així. Seguim el track que ens porta per la pista fins a passar per el restaurant de l'Avenc i seguim amunt per la pista fins a arribar a un punt on la deixem per girar a la dreta i agafar un nou corriol al costat mateix una casa de pagès. Ara fem camí cap a Rupit.

Baixem per un nou sender entre boscos i prats fins a trobar una nova pista asfaltada que travessa un bosc força frondós. Aviat arribem a la carretera de Rupit i baixem cap al poble on fem parada tècnica per repostar. Al forn de pa comprem una mica de coca i fuet i una ampolla d'aigua per omplir bidons. Endrapem el que hem comprat ja que hem decidit que com que es d'hora (les 12:00 del mitgdia) allargarem una mica i pararem a dinar a la Devesa que està a menys de 10 Kms (una hora i poc) de camí.

Salt de Sallent a Rupit

Un cop hem enganyat la gana, baixem en direcció a Sant Joan de Fàbregues per anar a buscar el Salt de Sallent, que estava a vessar de...Turistes!, N'hi havia més que no pas aigua!. Atravessem l'escàs riu i enfilem la pujada esquivant pixapins, saltamarges, camacos i altre fauna metropolitana i fem una paradeta al mirador per fer una foto, no serem menys que ells, cagum seu!!. La primera del dia!. Un cop retratats, seguim el camí que es va enfilant amunt cap a la Devesa. El camí de pujada es fa llarg a hores d'ara ja portem més de 50 kms a les cames i necessitem algo més consistent a l'estomac que un tall de fuet i coca. Arribem finalment a la Devesa quan jo ja començava a sentir un forat a la panxa. Tinc que recóneixer que els últims dos quilòmetres se'm han fet llarguíssim i en Pere que sempre va dient que ja hi sóm!, ja falta poc!.

Al restaurant fotem un bon tiberi, jo canelons i xai a la brasa, els demés es decanten per una fideuà i bacallà al forn. Quina bona pinta que fea tot i que bé que s'hi esta en aquell restaurant. No sé si realment és que així o es la gana que tenim però haig de reconèixer que hem dinat com reis. Ah! i per postres un gotet de vi bó!.

Uhmm! Xai amb seques i guarnició

Un cop dinats i encara amb el xai a mitja gola, enfilem sobre les nostres montures i fem camí de nou. Deixem aviat la carretera i només de començar hem d'enfilar el coll de pixanúvies. La mare del Tano! només arrencar i ja hem de posar peu a terra la bicicleta, aquí empenyem la bici tot el que no haviem empenyat durant el matí!

Per postres jo tinc una autèntica revolució a l'estomac. El xai es baralla amb els canelons i la nyoca i el vi dolç intenten posar-hi pau pel mitg. En fi que passo una digestió la mar d'entretinguda durant l'hora i mitja que m'ha durat, per sort com que hi ha molts trams on s'ha d'empènyer la bicicleta puc païr millor el dinar al anar caminant.

Aviat sortim sota Cabrera i agafem de nou una pista que puja i puja suau però constant, jo em despenjo una mica, em costa una mica seguir el ritme dels demés. En un principi m'ha semblat que estavem a la pista que volta cabrera i que va a sortir a cal vidrier, però es veu que no, ja que l'hem trobat més tard, després de més corriols i pujades empedrades. Fem una paradeta per reprendre forces i em foto un Red Bull que duia a la motxilla a veure si em dona algo de xispa. L'estomac sembla que va millor però no acabo d'anar fi. Un cop a la pista de Cabrera i ja amb l'estòmac millor seguim en direcció a can Pamà. Ara ja quasibé és tot baixada fins a la Vola. Prop de can Pamà decidim de muntar la càmera al meu casc i grabar la baixada fins a la Vola i grabem tot aquest tram.

A la Vola seguim un camí fins i atravessem el riu fins a sortir a la carretera. Aquest era en principi el punt final de l'etapa d'avui. En circumstàncies normals hauriem tingut que despenjar-nos per la carretera avall fins a Torelló, però vàrem decidir que com que era d'hora enfilariem fins a la Vinyeta i així ja tindrem un troç menys per fer l'endemà.

Sis quilòmetres es el que hi havia de la Vola a la Vinyeta i en aquestes alçades es fan durs, durs,... Comencem per empenyer la bici per un pendent empedrada per trobar un tram de corriol en pujada sense excesiva complicació fins a trobar l'anomenada i temuda 'Pujada de l'Extremaunció', una dura pujada per una pista amb un desnivell bastant fort, que potser si vas fresc no te excesiva complicació, però amb més de 80 kms a les cames, en Jaume i Jo hem optat per fer -la tot empenyant la bici. En Pere com que és tot un home l'ha pujat sense problemes. ETS UN CRACK PERE!. Un cop passada la pujada, més corriols estrets entremitg del bosc fins que finalment vàrem sortir a un camí des del qual es podia veure ja la temuda 'Porta de l'Infern' i on acabariem la nostra etapa d'avui.

Un cop passada la porta ens deixem anar pista avall per trobar la carretera que agafem en direcció a Sant Pere. Abans de despedir-nos però toca prendre decisions. Per l'endemà han anunciat moltes plujes i tormentes. Bona part del país esta en fase d'alerta. D'altra banda en aquests moments no es veu ni un núvol al cel. Finalment decidim quedar a les 8 del matí següent, en funció de com avanci la pluja durant la nit.

Tracks del Diable (Capítol I) - Introducció -

2010-10-27T11:05:00.000+02:00

Dijous, 07 Octubre - 23:00 pm.

El Briefing

Ens trobem al local de Tracks del Diable. Com a colaborador, he entrat ja diverses vegades per aquella porta, però mai havia entrat tant nerviós/excitat, com aquest dia.

Aquest cop hem tocarà a mi de pedalar durant tres jornades que es preveuen llargues. Un cop ja hi som tots, en Jordi ens fa el briefing explicatiu, un briefing al que ja he assistit altres vegades, però avui més que mai segueixo amb atenció. Ens explica la ruta etapa per etapa i cada etapa tram per tram. Els tipus de terrenys, els desnivells, les dificultats tècniques del terreny,... en fi, un briefing molt detallat i complert que possiblement quan arribi el dia 'D' i la hora 'H' poder haurem oblidat.

Tot seguit la foto de rigor al mural de fons del local, esperm poder repetir la foto amb uns flamants maïllots de finishers.

Abans de despedir-nos comentem l'estat de la meteo, que es preveu xunguíssima pel cap de setmana si bé el dissabte (primera etapa) sembla que ens podrem escapar.

Pues ja estem liats... La primera etapa dels Tracks del Diable ja està a punt!.

Tot estirant les cames

2010-10-06T20:32:00.001+02:00

Avui una sortida suau, just per estirar una mica les cames i deixar la bicicleta a punt per el cap de setmana que toca fer els Tracks del Diable en tres etapes (al loro que pinta pluja!).

Sortida de Vilaseca cap a Sant Vicenç i font de nogueres, segueixo en direcció al Sot gran i baixo fins al camí que porta a Borgonyà passant pel Rest. La Fura. Travesso tot el poble i vaig a buscar el txiringuito passant per sota el petit túnel que travessa la via a l'extrem oest del poble. Des del Txiringuito pel camí que voreja la carretera fins a casa de nou.

En total m'han sortit uns 10 Kms i 50 min de Volta.

6ª Territori Puigcerdà

2010-10-03T11:07:00.035+02:00

Pues si, com no podia ser de cap altra manera, no he fallat a la meva cita anual amb la Territori Puigcerdà a la Cerdanya, i amb aquest ja fa 6 anys que hi participo.

El recorregut d'enguany no presentava cap novetat en respecte al de l'any passat tret d'alguna trialera canviada i un tram al final de l'ultima pujada en el que han retallat la trialera per pista pero mantenint la mateixa distància més o menys.

M'he llevat a les 7:00 per tenir temps de menjar alguna cosa i poder-la païr, ja que en les últimes sortides he pecat de anar amb el dipòsit buit. Així doncs m'he preparat un mini entrepà de pernil i he vegut una mica d'Aquarius per esmorzar.

A les 8:05 ja em trucava en Marc Corral que m'esperava sota el portal. M'he afanyat a prepar el que em faltava i m'he reunit amb ell. En Jaume i en David han arribat a les 8:15 amb el temps una mica just, així que han posat el dorsal ràpid i hem ant cap a la sortida de seguida. En Jaume i jo ens hem posat al final de tot, aixi que hem sortit pràcticament els últims del peloton, pero per una vegada no ens importava sortir tant enrera, ja que la intenció era anar a fer la volta tot xino-xano.

La sortida, força puntual des del carrer major i enfilant cap al cine Avinguda on hem girat cap a la plaça Barcelona per poder fer camí cap a la part baixa de la vila. Aviat arribem a la rotonda i agafem el camí de Sant Marc. Com sempre la sortida és molt ràpida en ser de baixada i asfaltat, i el grup s'estira de seguida.

Durant aquest tram noto que hi ha menys corredors que altres anys o potser és el fet d'haver sortit tant enrera, però ens costa molt menys d'avançar corredors d'altres anys.

El primer tap (i m'atreviria a dir que l'unic de tot el matí), ha estat a Queixans a l'entrar a la riera, un tram tècnic i no excesivament complicat, però al anar tan enrera tenim davant molta gent que fa la curta i que de trialeres n'han vist poques. De tota manera tampoc ens hem tingut que parar, just fer a peu un 50 metres.

Seguim la pista paralel·la a la carretera fins a Alp on parem uns segons per treuren roba abans de les primeres rampes dures del dia. El dia sembla que serà bo i no fa pas fred. Encarem les dures rampes d'Alp fins a trobar el corriol que va vorejant la carretera de la Masella, la qual travessem en alguna ocasió i seguim pel corriol fins a trobar una pista forestal amb rampes prou dretes per fer-nos bufar una bona estona.

Arribem al segon avituallment, aquí ja desvien als de la marxa curta. Nosaltres cap a la llarga parem a repostar una mica. seguim per la pista fins a trobar de nou la carretera que porta a les pistes d'esqui de la Masella i pujem per l'asfalt fins a dalt de tot, on agafem un nou sender a l'esquerra que voreja les pistes d'esquí per sota. Uns metres més endavant ens toca pujar un tram per una pista d'esquí, el qual aconsegueixo pujar en bona part, un cop a dalt agafem un nou corriol a mà esquerra que enllaça amb la Molina.

Pujant les pistes d'esquí de la Masella

El corriol és quasibé pla amb alguns tobogans prou drets com per fer-nos baixar de la bici en algun tram. Enllacem amb el Bike park de la Molina, ara els corriols són tots pràcticament de baixada i apenes s'ha de pedalar, però el camí es torna molt més tècnic i revirat, ple d'arrels i pedres i amb alguna baixada compromesa. Travessem ponts de fusta i evitem salt fets taulons per als qui disfruten fent el cabra, ara no és el nostre cas.

Sortim del primer tram del Bike park i agafem una pista ampla fins a entrar de nou a la part més divertida del Bike park, un tram amb peraltes, salts, rampes,... per disfrutar si tens un bona doble...

Arribem al pàrking on hi ha l'avituallament i just al sortir hem cau el GPS i paro per recollir-lo, Uff,.. no te res. Carreguem una mica els dipòsits de nou i seguim per un bosc en pujada constant i pronunciada fins a trobar una pista que voreja un llac artificial fins a arribar a peu d'un edifici (crec que és un refugi o algo així).

Entrem de nou a un corriol amb alguns puja-baixes bastant entretingut i baixem per unes ziga-zagues molt dretes i tècniques. Aviat sortim a la carretera que travessem i agafem de nou corriol per dins d'un bosc molt espès i fosc. Aquí comença la millor baixada del dia. Una llarga baixada, i molt tècnica fins a arribar a l'estació de la Molina. Abans però s'han de fer una sèrie de repechons que posen a prova les nostres cames.

Arribats a l'Estació fem parada tècnica per pixar i fotre'm un gel abans d'encarar la segona pujada fins al pla de les forques. Com en l'anterior any haviem de pujar per l'antiga carretera que porta a la collada. Quina sorpres quan he vist que estava tota asfaltada de feia poc!!. La veritat és que amb el que portavem fet les cames han agraït poder pedalar una estona a ritme.

Arribem a la carretera de la collada i la travessem seguint la pista que duu cap al pla de les forques. Ara ja anem per pista, és ampla i en bon estat, però el sol pica de valent a aquesta hora. Ens desviem cap a la l'esquerra per una nova pista que segueix pujant peró de forma discontinua, amb el qual podem recuperar en els nombrosos trams de pla que tenim. Mica a mica van caient Kms. per pistes i corriols fins que arribem al pla de les forques on hi ha l'últim avituallament abans d'arribar a Puigcerdà.

Aprofito per menjar uns donuts, plàtans i beure força, ja que fa estona que tinc una gana de mil dimonis. Abans d'arrencar però demanem que ens facin una foto.

Encarem la pista en direcció a coll Marcer, però aviat ens desviem per una altra pista cap a l'esquerra, aquest tram és nou, ja que altres anys hem pujat més amunt per anar a buscar un corriol de baixada. Avui seguim la pista ampla i planera durant un parel de kms i sortim a un prat on agafem l'últim corriol de baixada, aquest si que es feia els darrers anys. Aques és un corriol molt dur, ja que hi ha molta pedra i està molt trencat, és molt tècnic i revirat i acabem realment amb els braços destroçats.

Arribem al poble de Palau després de baixar per corriols i camins molt durs i a partir d'aquí tot pla fins a Puigcerdà. Em poso al davant i tiro fort coneixedor del terreny. Aviat arribem al pont sobre el Segre que creuem i pedalem per la carretera de Sant Marc amb una velocitat bastant alegre.

Abans d'arribar a Puigcerdà li dic a en Jaume que afluixem una mica el pas ja que noto molèsties a la cuixa i si no aminoro segur que tindré una rampa de collons. Així ho fem reduïm i enfilem per la rotonda de l'estació amunt. Com en l'anterior any ens han reservat la guinda del pastel per al final, Una dura rampa de més del 20% per rematar la feina que ens porta a travessar la plaça d'en Cabrinetti (crec que s'escriu així) i enfilar carre major amunt.

Pocs metres abans d'entrar a meta ens donem les mans i travessem junts per sota l'arc d'arribada 4h 49 min després d'haver sortit.

BTT amb l'Erik

2010-09-25T22:00:00.001+02:00

Aquest matí hem sortit amb l'Erik a fer una sortideta amb la BTT.

Sortint de Vilaseca anem direcció a Sant Vicenç, pujat per darrera del poligon industrial de la grinsa, seguidament atravessem el poble per anar a buscar la pista de la Fontsanta a on agafem un GR que voreja el riu fins a arribar al pont de targarona, que atravessem en direcció a Torelló.

A l'alçada del trencant de la Miraculosa decidim de seguir pel dret per a nar a buscar Quatre camins i casa de l'Hora, així que seguim la pista de ciment fins a una fita que ens desvia a la dreta. baixant una mica al principi però que al final fa una dura rampa de pujada i que l'Erik aconsegueix pujar sense posar peu a terra. Un cop a dalt parem a perque es recuperi i seguim en direcció a Torelló arribant a les rotondes de l'Eix Vic- Olot. Entrem al poble per la zona del polígon de les Vinyes seguim pel pont de malianta.

La pujada cap a Sant Vicenç de nou la fem passant per l'institut i l'escola Marta Mata. Finalment Baixem de dret cap a Vilaseca.

En total ens han sortit uns 15 Kms. Que hem fet en 1h 20 min. aprox., molt bé tenint en compte que el desnivell avui ha estat alt per l'Erik que només té 8 anys.

Road Book Tracks del Diable

2010-09-24T16:55:00.001+02:00

Avui he fet una sortida llarga. Volia posar-me a prova en una sortideta amb força Kms i desnivell per anar agafant fondo per a les properes fites, Territori Puigcerdà (3 Octubre) i els Tracks del Diable en 3 etapes (pont del Pilar).

D'altra banda, en Jordi de Tracks del Diable em va proposar només un parell de dies abans de marcar amb el GPS els waypoints per preparar el road-book dels Tracks. Vaig acceptar, doncs el tram a marcar era força llarg (uns 30 Kms) i a més podria practicar amb el GPS el tema de marcar Waypoints i coses per l'estil.

Així doncs a les 9:30 aproximadament m'he posat en marxa en direcció al Pelut per pujar cap a Orís i amb l'intenció d'arribar a St. Boi de Lluçanès. El matí es presentava fresc ja que el sol sortia timidament d'entre els núvols. Un cop passat el trencant de Sant Salvador (lloc on tornaria a passar ja de tarda) decideixo agafar el trencant que hi ha a mà esquerra i que puja a través d'un corriol cap a St. boi per tal d'evitar pujar Gallifa de fer la sortida més trialera i entretinguda. Un cop dalt s'em acut que encomptes de baixar a St. Boi puc tirar cap al santuari dels Munts a fer-hi una visita i cap allà que vaig, així que passo la tanca de ferro que hi ha a la dreta i enfilo per trobar de nou el camí que va d'Orís als Munts.

Arribo al santuari al cap 1h 45min., aproximadament. paro uns minuts per veure aigua i tiro cap a Sant Boi per el GR que hi ha a mà esquerra segons baixes. El GR és pràcticament tot de baixada, però casca molt ja que a part de ser una baixada amb força desnivell, hi ha molta pedra solta i mala traçada i tant braços com els bessons es carrèguen d'allò més.

Finalment arribo al poble i m'assec una miqueta a la plaça, que per cert i feien mercat, i aprofito per trucar a en Jordi perque hem donés instruccións d'on havia de començar a marcar. Són quasi les 12 i començo a tenir gana, pero decideixo arrencar i anar a buscar el punt de l'últim waypoint marcat i dinar allà, calculo que amb un quartet hi arribaré.

Dit i fet en arribar al trencantque duu a Sant Miquel de Gallifa paro a fer un mos. L'entepà i la Coca-Cola que duia em duren res i menos, i trobo a faltar una poma (o dues) de postre. Un cop dinat arrenco i començo les meves aventures amb el GPS, parant-me a acada trencant o punt conflictiu per anotar-ho a la maquineta i fer el correcponent croquis a la llibreteta.

D'altra banda fins ara he anat per camins coneguts i a partir d'ara depenc unicament del GPS ja que són terrenys que no he trepitjat mai, Alguns trams si que recordo haver-hi passat al guna vegada pero no tots.

Ara es fa molt més lent avançar, ja que el fet de parar per marcar el waypoint em fa perdre molt temps i el que podria fer en una hora i estic mitja hora de més. El GPS em porta per corriols i senders molt divertits tot s'ha de dir, però a mida que van passant els metres em vaig trobant més i més cansat.

Arribo a Sant Salvador, a partir d'ara hi ha un bon tros que conec tot i això em foto de cap en una de les trialeres, per sort sense cap conseqüencia greu. Sorto a la pista i tiro avall fins que el GPS em desvia cap a l'antic abocador. Segueixo un corriol el qual recordo haver passat un cop ja fa un parell o tres d'anys i travesso un rierol unes 1.500 vegades fins arribar al restaurant de Bajalou. Aquí ja començo a estar força tocat, tinc poca aigua. Són les tres de la tarda aprox.

Segueixo la ruta que hem duu cap a Saderra, on ting una pàjara descomunal. Decideixo deixar de marcar els punts i anar per feina sense parar. Amb la merda de les obres no se trobar l'entrada del GR que porta a Borgonyà, així que decideixó seguir el trac fins a Coll de Duec i llavors agafar la carretera i avall.

Déu ni dó en arribar a l'alçada del tancat de fil elèctric haig de seguir a peu durant un 3-4 Kms del pajarón que porto, ja que gairebé avanço més a peu que sobre la bici, a més el cambi que va ple de fang comença a fallar i em ratlla moltíssim.

Arribo a Coll de Duec a peu i m'enfilo sobre la bici, ara ja tot és pla i avall. Trec un nou filat amb tanta mala folla que em fot una enrampada de collons. Baixo per la carretera de Bellmunt deixant-me anar i acte seguit cap a Sant Vicenç o finalment a casa. Arribo a les 4:20 de la tarda aprox. o sigui, 6h30min. després d'haver sortit de casa, no obstant el comptaquilòmetres em senyala 4h:36min, així que he estat 2h paratentre els 15 min del dinar i els paros per marcar els waypoints.

En total m'han sortit 53Kms i uns 1300 de desnivell acumulat aprox. Deu n'hi dó la sortida d'avui.

Ultim entreno al Delfin Verde 2010

2010-09-19T10:22:00.002+02:00

Això s'acaba. La temporada de càmping vull dir. Ja només queda la setmana vinent, la qual dubto que surti a córrer, i s'haurà acabt fins l'any vinent si deu vol.

Per tal de despedir la temporada com cal he sortit a fer la típica volta de running que he estat fent aquesta temporada, Carril bici - Mas el Pla - Crtra. de la Gola - Rest. Picasso - Càmping.

Durant tota l'estona m'ha semblat com si hem faltés una mica de 'xispa' per dir-ho d'alguna manera, ja que les sensacions no han estat massa bones en cap moment, tot i això els temps parcials no han sigut dolents al igual que el temps final que ha estat de 41min 22seg.

Preparant els Tracks

2010-09-17T10:02:00.004+02:00

Després de la duatló m'he pres la setmana de relax, però avui ja divendres, he sortit a estirar una miqueta les cames amb la BTT, ja que haig de començar a fotre-li amb la bici si vull fer els Tracks del Diable amb condicions pel pont del pilar, i res millor que acompanyar durant una estona a quatre BTTeros que anaven a fer els Tracks en el seu primer dia.

A les 9:30 havia quedat amb en Jordi al local de Tracks del Diable per sortir, però al final no hem sortit fins passades les 9:45. Erem en Jordi, els seus cunyats, l'Isma i en Patxi i un company d'aquests. També ens hi ha acompanyat en Xevi Rubio, que faria amb ells els dos primers dies de ruta.

Un cop hem sortit i atravessat el poble ben bé pel mitg, encara ens hem tingut que aturar al polígon les vinyes per repassar GPSes i fer una fotillo de rigor.

A les deu tocades ja pedalavem tot seguint el track, bé jo seguia a la resta. El terreny era molt moll degut a les fortes plujes dels dies anteriors, així que s'intuía que trobaríem fang.

Arribem a un primer obstacle, que és travessar el riu a l'alçada de Targarona. Aquest baixaba ple de collons. al final després d'una llarga estona de debat decidim d'atravessar-lo. En Xevi el primer aconsegueix passar sense posar peu a l'aigua , jo vaig segon i a mitg camí ja poso peu - millor el peu que no tot el cos - penso, i acabo de travessar amb la bici a coll. La resta decideixen descalçar-se i atravessar el riu amb la bici a coll.

Reprenem la marxa i anem atravessant corriols entre ortigues. hi ha molt de fang i costa de pedalar a més la bici derrapa de tot arreu. Passem per un tram amb un pam de fang que fa que les rodes es converteixin en un conglomerat de fang i fulles enorme i que fa que portem un gran pes afegit. finalment arribem a les cases de la riera.

Anem a buscar el camí del Puig passant per un nou corriol i sortim a la carretera de la Vola on fem parada tècnica per reagrupar-nos.

A partir d'aquí jo em despedeixo de la resta del companys per tornar per carretera cap a Torelló, doncs tinc el temps just.

Al final acabo la sortida amb 19 Kms a les cames i els peu ben molls.

6ª Duatló de Bellmunt

2010-09-12T20:20:00.002+02:00

Avui finalment ha arribat el dia de la Duatló. Un dia que mesos enrera esperava amb ganes perquè em trobava bé fisicament, però que un cop que ha arribat el dia no tenia gota de ganes de correr.

El fet de que la duatló sigui a principis de Setembre fa que, o et poses les piles durant les vacances o les passes realment magres, i a l'Agost ja se sap que costa de fer entrenos de qualitat.

En fi al gra. Al matí he passat a buscar en Jaume a les 7:20 per ser a primera hora per recollir dorsals i evitar aglomeracions. A la plaça he pogut parlar a en Carles del blog bttatope. Hem parlat amb alguns dels membres de l'organització que aquest any corria a càrreg del C.E. Serragrenyada. En Ferran, en Patxeta i en Pla i ens han desvetllat algunes de les sorpreses que ens guardava el dia i acte seguit hem tornat a casa per canviar-nos.

Com que tenia una bona estona abans de pujar cap a Sant Pere de nou he aprofitat per posar-me un DVD amb un recull de fotos que tenia d'altres curses i duatlóns que hem fet amb la colla per veure si hem pujava una mica la moral i em motivava una mica.

A les 9:15 ja erem preparats a la línia de sortida sortida, petit briefing per part de l'organització (de cara a l'any vinent l'haurien de millorar, ja que va ser algo escuet). A les 9:30 sortida de la cursa. Els primers metres han set neutralitzats degut a les obres que es fan a Sant Pere, però un cop ja a la sortida del poble marica l'últim.

La pujada per Pedroses com ja és habitual en els darrers anys, no se m'ha fet pesada, jo patia molt per el tram en BTT, però he pujat força bé fins a arribar a la carretera. Aquest any no hi ha hagut tant embus com en l'any passat. De la carretera cap a munt he pujat fins a arribar a l'Alzina gran amb el plat petit però jugant amb els pinyons, així donava més cadència a les cames i no carregava tant la musculatura al arrencar tant en fred. En arribar al descansillo ja se senten els crits de la gent que hi ha a les últimes rampes. La cridòria és impresionant. Arribo al pàrking i ara em toca la part més dura de la pujada les cuatre rampes amb desnivells de fins al 24%. Les rampes estàn a petar de gent, no havia vist tanta gent en els cinc anys que fa que es corre la duatló. A la part més dura, a la segona curva hi havia la majoria de la colla de la Ges Extrem animant, així que baixo un parell de pinyons per quedar bé amb els companys, je, je, je,... Finalment arribo a Bellmunt amb un temps de 50 min 07 seg. un parell de minuts més ràpid que l'any anteriror.

Faig la transició força ràpid, (és una sort tenir a la dona dintre de l'organització i a sobre a dalt a Bellmunt). M'entretenc a veure una mica i començo a córrer avall per les escales. Baixem pel dret, per on es feia l'arribada els anteriors anys i en aquesta baixada tènica i amb molt desnivell adelanto a uns quants corredors, des de dalt sento com els companys de la Ges Extrem m'animen des de les rampes.

Creuem un pont fet expresament per a la ocasió per no creuar-nos amb els de les bicis que encara pujen i segueixo baixant. Les baixades tècniques a peu són la meva especialitat, però noto que avui no puc anar tan ràpid com altres dies, em falta fondo. Agafem un cami ample, i en tocar una branca amb el cap m'adono que m'he oblidat de treure'm el casc, quina putada, hauré de córrer amb ell durant tota la cursa! he anat ratlladíssim tot tram. Seguim el camí que aviat s'enfila una mica per sortir al davant mateix del camí de les fulles on girem cap a la dreta per agafar la baixada que ens portaria cap al serrat. La baixada té un gran desnivell i és plena d'arrels i fulles. Al final del tram hi ha en Toni Font que fa de control i ens desvia cap a la Vall m'hi paro un parell de minuts a fer petar la xerrada. No em bé d'aquí a mi a més vaig petadillo. Aprofito per fotre'm un gel.

Després d'un tram de baixada on puc trotar arribo a la Vall i enfilo cap a la Tosca de Degollats. Durant aquest tram hem sento totalment buit, però passada la tosca el gel fa el seu efecte i encaro la pujada cap a Hi-Era-De-Massa, on hi ha l'avituallament, força més bé faig la pujada prou 'alegre' inclús aconsegueixo trotar força estona en les parts més planeres del recorregut i algunes que no ho són tant.

El traçat s'aparta del camí i entra en un estret corriol que enfila dret pel mitg del bosc. - On collons és Hi-Era-De-Massa?. La pujada es fa llarga. Aquest tram vaig pràcticament amb l'Ernest Arnau que l'he passat a la pujada de la Tosca.

Arribem a l'Avituallament. Aprofito per hidratar-me bé i omplir les ampolletes del cinturó que ara van buides. Em menjo un parell de talls de Síndria. - Ostres que bona! - i segueixo el camí corrent per la pista que planeja durant un Km i mitg aprox. Començo a caminar de nou quan es torna a enfilar el cami dret a munt, ara és l'Arnau qui passa davant i pujem junts fins a trobar el camí de la Serragrenyada, que resseguim en direcció al Santuari durant uns metres, fins que trobem un control que ens fa baixar per l'altra vessant de la muntanya avall.

La baixada és molt dreta, de les que a mi m'agraden, i baixo foll cap avall passant a una dotzena ben bona de corredors fins que el camí comença a planejar i mica a mica vaig perdent gas. El camí fins arribar a la carretera s'em fa llaaarg, molt llaarg,... però finalment hi arribo.

Un cop a l'asfalt ni em plantejo de trotar, segueixo caminant cap a buscar el corriol de pujada cap a Bellmunt, abans però m'aturo a veure un trago d'Aquarius que m'ofereixen uns espectadors que ja baixaben.

Enfilo el camí cap a la transició, ja només queden uns metres, ara vaig junt amb en Pep Font i una noia rossa que ja fa estona que ens anem adelantant. En els últims metres abans del Pàrking, en una grimpada noto una fiblada a la cuixa esquerra, sens dubte un avís de que si no vigilo tindre unes rampes de collons, així que afluixo el pas en els últims metres abans d'arribar a dalt. Al parking m'ofereixen una garrafa d'aigua, que accepto de bon grat, vevent i tirant-me bona part d'aquesta per sobre. Ara si encaro les escales i arribo a Bellmunt.

Faig una paradeta per veure de nou, fa molta calor i estic bastant fos, però em sento amb forces per fer una baixada en BTT força bona. La Mónica m'ajuda amb la bici i les sabates, em depedeixo i tiro cagant llets cap avall. El primer obstacle, l'entrada al camí de les fulles salvat sense problemes. segueixo fins a la porta posant peu a terra un parell de cops. Aquí bé lo bo. La baixada de les fulles sempre és ple de gent esperant que te la fotis, i sempre hi ha força caigudes. Jo tot i que sóc força agosarat no prenc riscos innecessaris. Aconsegueixo arribar quasi fins abaix. A la part final hi ha un corredor estirat a una camilla amb els sanitaris que no pinta gairebé.

Arribo a la pista que duu a la Vall. cada any està més tocada, però aquest any s'ha de reconèixer que hi havia alguna traçada força neta. Després de molts de rocs i mal als braços arribo a la Vall i pedalo fort pel camí de forat Micó avall adelantant uns quants corredors en la part inicial de la baixada. Per sort és un tram que em conec molt i molt bé. Travesso el riu vàries vegades sempre vigilant ja que si et despistes o toques els frens t'en vas fijo a l'aigua. Arribo al final del tram i travesso la carretera per seguir cap a la riera atravessant de nou el riu un parell de cops. A les cases de la riera es distingeix un globus que calculo deu indicar que falta 1Km aprox. Pujo la duríssima rampa de la Riera, que per sort és asfaltada i arribo a Sant Pere. L'organització ens tenia preparada una petita sorpresa però abans d'acabar i ens desvien per passar per darrera el poble fent una nova rampa on al capdamunt hi veig al Jordi de Tracks del Diable i família fent de control. M'animen fort però em diuen que no tenen cap birra fresca casum l'ou!.

Finalment, després de 3hores i divuit minuts entro per línia de meta totalment fos, però satisfet d'haver acabat aquesta duatló tan dura i que ja d'entrada em trobava desmotivat per córrer-la.

De totes maneres, FINS L'ANY QUE BÉ!!

Preparant la Duatló

2010-09-09T13:13:00.002+02:00

Ja fa dies que hauria d'estar preparant la duatló de Bellmunt, però jo sempre he deixat les coses per ultima hora. Ja al cole sempre era dels que estudiava el dia abans de l'exàmen i a vegades funcionava, però no crec que aquest cop aquesta formula sigui fiable.

Tot i que aquest estiu he pogut sortir a córrer bastant, les últimes tres setmanes a penes havia fet res, ja sigui per mandra o per el costipat que vaig agafar la setmana passada. El fet és que Bellmunt està aquí i jo fa dos setmanes que no corro, bé el dissabte vaig fer la cursa de muntanya si, però això no em fer si adonar-me de que fi, fi no estava. I la bici fa un més i mitg que no l'ensumo a part d'alguna sortida espòradica.

Així es presenta la Duatló de Diumenge. Per tant avui volia fer bicicleta ja una mica en serio. Volia anar fins a la Vola per la carretera per pillar fondo, però un cop a Sant Pere m'he dit - Que collons anem a Bellmunt a veure com està el pati.- I dit i fet he pujat a Bellmunt. La veritat és que he anat molt millor del que m'hagués imaginat. Sense fer un gran temps (45 min de la plaça fins al pàrking) però amb sensacións força bones, ja que no he pujat gota agfogat en cap moment i amés bastant fresc de cames.

En fi, que ara jo no veig tan negre la cosa, només espero tenir un bon dia diumenge i que les restes del constipat hagin desaparescut del tot.

Rodant pel poble...

2010-09-07T13:03:00.003+02:00

Aquest matí he fet una sortideta suau. Després de la cursa de dissabte volia estirar una mica les cames amb la BTT i de pas recordar-li a la musculatura que el dissabte següent toca tralla.

Feia més d'un més que no sortia amb la bici a fer un entreno a part de les sortidetes amb el nano, i això ho he notat.

He voltat tota l'hora per les rodalies de Sant Vicenç tota l'estona. primer he fet un tram de la contrarellotge del 2007, el del cami del castell i he pujat fins al Sot gran per baixar llavors per la trialera del Carro. He pujat de nou pel poligon cap a Sant Vicenç per anar a buscar font de Nogueres i tornar per la casa del Vilar. Baixada de nou cap a Vilaseca i agafo el GR cap a borgonya fins al Txiringuito. Segueixo el cami fins arribar al petit túnel sota la via i pujo cap a Borgonya que travesso per anar a sortir al Rest. La Fura. i segueixo pel corriol que va fins a Vilaseca de nou.

En total 15 Kms en una hora i escaig, rodant suau i amb feines per aguantar bé el ritme.

Cursa de Muntanya Ges Extrem 2010

2010-09-04T19:05:00.003+02:00

Aquest matí he corregut a la 2ª cursa de Muntanya Ges Extrem. Enguany, el traçat recorria tota la serra de Bellmunt. De fet es tractava de pseguir tot el camí de la Serragrenyada des de el revolt que hi ha abans d'arribar al trencant de Pedroses, passant pel coll de Duec. Un cop a Bellmunt, baixada per el cami vell fins a la mare de Déu i seguint per la carretera fins a l'Arribada. En total uns 7,5 Kms aprox i uns 550de desnivell positiu.

No vàrem ser gaires en la convocatoria de la cursa de running d'enguany, només 9 corredors. Alguns no vàren venir perque era festa major a Sant Vicenç, d'altres es van estimar més sortir amb la bici i d'altres es van quedar a casa.

Així doncs a les 9:40 es va donar la sortida amb un bon petard com ja és habitual en les curses de la Ges Extrem. De bon principi en Jaume va sortir com un cohet i la resta a intentar seguir-lo. Els primers 200 metres comencen an baixada però de seguida el camí s'enfila cada cop més dret cap amunt he pogut mantenir trotant una bona estona tot i la pendent forta que hi havia, gairebé fins a la tanca de ferro. Fins aquí hem mantenia en 6ª posició i bastant a prop de la Nuria i en Pere 4rt i 5è en aquell moment, per darrera tenia encara 3 persones més al darrera en Sam que sabia que m'inetaria apretar a la mé mínima, en Xevi i l'Ana que tot i que era el primer dia que venia hem constava de que en aquest tipus de curses és molt dura i molt ràpida.

He entrat al trencant de coll de Duec i he trotat tota la part més plana del principi, però a la que s'ha començat a enfilar fort he seguit a peu. De seguida he notat la forta xafogor que feia i això ha fet que hem costés una mica de recuperar-me, ja que ´tot i no portar el pulsometre notava que anava altíssim de pulsacions tota l'hora, (suposo que el costipat que he arrossegat aquesta setmana també hi ha ajudat) i en alguns trams que eren quasibé plans i que hagués pogut córrer, he tingut que seguir caminat per recuperar una mica. Aviat l'Ana m'ha atrapat i he intentat seguir-la però m'era impossible, ja que en cambiar de baga i començar a carenejar, m'he trobat completament buit.

He aprofitat per prendre'm un gel i quasi el trec tot de lo calent que estava. He fet un esforç per mantenir-lo dintre i així a veure si hem recuperava. No falla aquestes potingues són la óstia (o simplement pura psicologia), peró en uns minuts ja m'he anat trobant amb més forces i a mida que m'acostaba a Bellmunt m'animava més. Aviat he vist les antenes i això m'ha donat ales per accelerar el pas una mica.

A dalt a Bellmunt hi havia l'Emili amb el beure. hem diu que l'Ana ha passat fa uns sis minuts. Uff! - penso impossible d'atrapar-la encara que no em pari, així que bec força i m'ho prenc amb calma. Un minutet i poc més tard arriba en Sam, així que m'acabo el got que tenia ràpid i tiro avall abans que ell, no estic avui per haver-me-la de jugar a un nou esprint com l'any abans.

Söc conscient de que a la baixada per el corriol puc treure-li algun minutet a en Sam si vaig ràpid, no obstant com que no el tinc a vista, baixo ràpid però asegurant molt on poso els peus, talonant per no carregar la musculatura en excés i traçant bé a les curves.

Faig una baixada perfect, sense entrebancs i a més força ràpida, una de les millors que he fet mai en relació velocitat/seguretat per entendrens. Arribo al pedronet i ja és tot carretera com que no tinc a ningú davant ni al darrera a la vista hem deixo anar avall sense apretar massa per no castigar massa les cames. Finalment arribo amb un temps de 1:03:15. Un bon temps ja que volia rondar l'hora tot i això em queda un regust agredolç ja que creia que podria haver fet menys. En fi un altre dia serà.

Pujada al castell de Montgrí

2010-08-17T22:00:00.002+02:00

Avui tot plegant de la feina he fet algo que ja feia dies que em rondava pel cap, he pujat al castell de Montgrí corrents. Volia pujar i baixar després per la vessant del Montplà per així donar una volta d'uns 10 Kms, però al final les cames i la calor m'han fet optar per fer la sortida més curta i baixar pel mateix camí de pujada.

He sortit a les 5 de la tarda més o menys i el llorenç encara apretava de valent. Després de tres minuts caminat per escalfar cames he començat a trotar muntanya amunt.

La pujada per la pista la recordava amb força menys pendent la veritat i m'ha costat lo seu seguir corrent fins a entrar al caminet que ja és més pla. A partir del caminet he pogut recuperar una mica, ja que en algun tram inclús fa baixada. Llavors ja s'ha complicat una mica en tornar a enfilar-se, ja que a més el camí era de roca i no de terra la qual cosa dificultava molt el poder córrer amb certa fluidesa.

He seguit corrent gairebé fins a arribar al coll, a pocs metres d'on hi ha la creu de Santa Caterina, i he seguit caminant a pas lleuger durant una estona. Llavors he anat alternant estones de running amb algunes estones de treking, i és que a part del sol que apretava, tenia molt mal de cames, (continua la sobrecàrrega als bessons).

Finalment he arribat al castell am un temps de 24min 38seg. Un cop a dalt m'he près un gel i he begut algo d'aigua per recuperar, i després d'un parell o tres de minuts de recobrar l'alè he començat a baixar tot corrent per el GR desfent el camí de tornada.

La tornada també ha estat dura, ja que baixar amb aquell rocallam et deixa les cames fetes mistos. Finalment he arribat a baix amb un temps de 38min 45 seg. Un bon temps, però millorable en unes condicions més òptimes.

AVUI SI!!!

2010-08-14T22:00:00.005+02:00

Avui si!!, Avui he aconseguit rebaixar la meva marca en la volta de running que solem fer prop del càmping i que ja feia dies que li anava al darrera.

Hem quedat amb en Moi per fer la volta igual com altres dies, avui teniem ganes tots dos de marcar un bon temps jo perque ja fa dies que ho probo i ell perque era l'últim dia de vances que sortiria a córrer.

A les 8:00h no ens hem trobat al carrer, no feia gota de calor, més aviat al contrari feia frescota i a més queien cuatre gotes. Ideal per fer una bona marca he pensat. L'unic que ens anava una mica en contra era el vent que bufava que era força emprenyador.

Així doncs arrenquem trotant sota el cel ennuvolat amb un vent moderat i amb cuatre gotes amenaçant-nos de quedar ben xops. Durant els primers metres no tenia la sensació d'anar lents, sigui pel vent o perque no tirabem, però només ha estat una sensació, doncs en arribar al primer parcial el crono marcava 17 min 34 seg. Gairebé un minut per sota de lo habitual, així que anavem molt bé.

El segon tram és on sempre acavem afluixant, a les llargues i asolleiades rectes d'asfalt. Avui però serà perque no hi havia sol i anvem més frescos, hem fet el millor parcial de mai mab el crono marcat 28 min 20 seg. Un minut i mitg per sota del rècord. anàvem com motos i jo veient els temps molt motivas a rebaixar el temps.

En trepitjar la pista de terra, com sempre he provat d'apretar una mica el pas, però en Moi ha dit d'afluixar una mica. i així ho hem fet fins que hem arribat al muro del càmping. Des d'aquí ens queden uns 1500 metres voltant més o menys el perímetre del càmping i a partir d'aquí si que he començat a apretar una mica, deixat a en Moi uns pocs metres enrera. Al final he entrat al càmping amb un temps de 38min 35 seg un gran temps rebaixant en 2 min 15 seg el meu millor registre.

Objectiu aconseguit, ara a intentar baixar de 38!!.

30 Km de BTT Infantil

2010-08-11T17:36:00.015+02:00

Avui havia d'anar a córrer pel castell de montgrí, però al final al llevar-me he notat que seguia amb les molèsties als bessons i he decidit fer un canvi de plans en l'entrenament.

L'Erik Aprenent a derrapar

Un cop esmorzats, hem sortit amb l'Erik a fer una volta amb la BTT que en principi havia de ser suau, anar fins a Torroella i tornar, però ens hem aleixat una mica i hem allargat una mica bastant el recorregut.

Hem fet camí cap a Gualta, Fontanilles i Fontclara, sempre per camins i carreteres secundàries poc transitades. En sortir de Fontclara hem agafat el GR-92 que ens ha portat fins a Pals. Allà per carretera fins a Massos de Palsi ja per acabar hem atravessat les Basses d'en Coll i hem fet pel carril bici fins al càmping.

Al final ens han sortit 30 kms justos i hem estat 2h 27min.

Running de vacances Versió 1.2

2010-08-09T17:22:00.003+02:00

Nova sortideta de running. Aquest cop sol de nou a fer el circuit tipic amb la intenció de millorar el temps de l'altre dia que vaig anar amb els companys.

D'entrada el dia era ideal, ja que estava nuvol i no feia gota de calor. Així doncs, surto del càmping sobre les 7:20h aprox.. Ja des dels primers metres noto que les sensacions no són massa bones, i només de sortir noto les típiques molèsties amb el bessò dret. Tot i això els Kms van caient i el reitme és bó. Faig el primer parcial amb 18min 07 seg, uns 30 seg per sota del meu millor registre.

D'aquí fins al restaurant Picasso he afluixat una mica. Aquest tram no sé perqué però sempre hem costa una mica. El segon parcial marca 30min 20 seg, un 30-40 seg per sobre del desitjat. Un cop arribat a la pista de terra incremento el ritme una mica per intentar recuperar aquesta diferència. Faig la pujada per la trialera a velocitat moderada per no desgastar-me en excés a la pujada. Arribo al càmping i paro el crono amb un temps de 41 min 06 seg.. Avui no ha pogut ser, m'han sobrat uns 20 seg. millor el meu millor registre. un altre dia serà.

En BTT pel Baix Empordà

2010-08-08T17:21:00.001+02:00

Avui hem sortit amb en Lluís a pedalar una mica. Hem quedat força d'hora, a les 7:00h, per així poder arribar d'hora al càmping i poder aprofitar el dia. Hem triat una ruta del GPS, la que vàrem fer l'any passat al Fitor per la "Pujada dels Burros".

En Lluís atravessant els arrossars

No teniem intenció de fer-la tota, la veritat és que en Lluís ara per ara no crec que ho aguantés i jo tinc dubtés de que acabés molt sencer ja que la BTT la toco poquet. Si que teniem l'intenció de fer-ne un bon troç i després girar cua quan ens ja en tinguèssim prou.

Així doncs, fem camí cap a Gualta, primer pel carril bici i llavors per la carretera de la gola fins a Torroella. Sortim de Gualta i agafem un trencant cap al cementiri i anem per un camí poc definit fins a Fontanilles. Aquí trenquem cap a Fontclara on per diferents camins arribem a Peratallada i seguim direcció a La Bisbal. Al cap d'una estona però decidim tornar cap al càmping ja que en Lluís no es troba massa bé. Com que veiem que el track de tornada passa molt a prop d'on estem en aquell moment decidim de tornar per camí diferent al que hem vingut i així es farà més amé.

De tornada Passem de nou per Peratallada i Fontanilles on agafem la crtra. per anar de dret cap al càmping a través dels camps d'arrós de l'aeròdrom.

En total ens han sortit uns 39,2 kms molt planers i sense dificultat i un temps de 2h 20min.

Running de vacances Versió 1.1

2010-08-04T16:51:00.002+02:00

Altre cop a fer la ruta típica. Avui hem sortit amb en Moi i en César. Haviem quedat a les 7:30 Am, així que m'he llevat amb temps per no córrer amb el cos mitg adormit com en l'altre dia.

Ja d'entrada, m'he posat al capdavant i marcat el ritme. Un ritme suau però alegre (segons els meus calculs a 5 el Km aprox.). Hem fet tot el carrilet amb aquest ritme durant tot el carrilet fins que a la pujada que hi ha al final hem apretat una mica per atrapar a un holandés que corria sol i que s'ha afegit al grup en arrivar al Mas el Pla.

Hem seguit corrent fins al trencant de Torroella i de nou per la carretera en direcció a la gola. Durant un Km aprox. en César s'ha posat al davant del grup, jo creia que faria abaixar el ritme ja que en moi es queixava del ritme alt que portava jo fins al moment, però tot al contrari, m'anava just de seguir-li el pas. Arribats al rest. Picasso, hem tingut que parar, ja que en César havia d'agafar aire. Hem seguit caminant durant un minutet, i un cop que hem arrencat de nou, m'he posat de nou al capdevant. Aquest cop tot i no forçar el ritme, la resta s'em despenjen una miqueta.

A mida que vaig passant metres incremento la diferència amb en Moi que és el segon de la colla els demés s'han despenjat una mica més. En arribar a uns 500 metres de la drecera apreto el pas, i amplio la distància amb la resta. Entro al càmping amb un temps total de 40 min. 50 seg. Gairebé un minut més tard entra en Moi i algo més tard l'holandés i en César.

Running de vacances Versió 1.0

2010-08-02T16:50:00.001+02:00

Avui la sortida típica pels volts del càmping. (Delfin Verde - Mas el Pla - rest. La Gola - Defin Verde).

Ja d'entrada m'ha costat molt de llevar-me, tot i haver anat a dormir força d'hora. En arrencar des de l'entrada, ja notaba que no tiraba com sempre, ja que em costaba molt trobar un bon ritme i les cames tampoc responien com d'altres vegades. Tot i que en un principi encara anava prou bé, micaa mica he anat a menys, tant que passant del restaurant Picasso anava molt tocat, sobretot de cames, ja que he notat alguna molèstia als bessons que intueixo deu ser la típica sobrecàrrega habitual en mi.

En arribar a la drecera, l'he tingut que fer caminant, ja que no em veia capaç de fer-la corrent. Al final he entrat al càmping amb un temps de 48 min 10 seg.

Pic de l'Aliga

2010-07-31T16:32:00.001+02:00

El dia s'ha despertat molt núvol aquest matí i feia poc que habia plogut, ja que els carrers estaven algo molls. Això ha fet que haguem decidit cambiar la ruta a última hora.

La idea principal durant tota la setmana era d' anar a pujar al Costabona i depenent del temps que tinguèssim anar a voltar fins al Roca Colom. La meteo avui no ens ha respectat i per tant hem (he) decidit de cambiar la ruta i fer alguna cosa més aprop de casa.

Finalment M'he decantat pel Pic de l'Àliga, que tot i fer només 1342 metres té un bon cacho per anar pujant i amb força desnivell si es fa desde cal Ferrer que és on hem deixat el cotxe.

Així doncs, a les 7:00 tocades, hem començat a enfilar-nos muntanya amunt amb l'Erik (que últimament en xupa tots els meus entrenos). El camí tot i ser una pista ampla durant bona part del recorregut, estava molt humit i enfangat en alguns trams.

Hem arribat a la casa de pàges de la coma del coll una hora després d'haver sortit i hem aprofitat fer fer una paradeta per menjar una barreta i veure aigua. A partir d'aquí s'acaba la pista ampla i seguim per un corriol. L'herba totalment humida ens deixa les cames i els peus totalment molls de tota manera al no fer fred, s'agraeix la senseció frescor que et deixa. Aviat arribem al trencat que porta al Puig Tosell i que ens indica el camí a seguir fins al Pic de l'Àliga. Seguim planejant una miqueta al principi i pujant fort al final. Arribem al Pic de l'Àliga amb 1h 28 min. A dalt fem unes fotos i mengem un entrepà. Acte seguit tirem cap aval cap i trenquem en direcció al Puig Tosell, per un camí que havia passat l'any passat en la caminada del C.E Serragrenyada.

Fem el camí pràcticament trotant tota l'estona fins a arribar a la carretera a on caminem uns metres per agafar aire. Seguim avall per la carretera ja fins al cotxe alternant estones caminat i estones corrent. Arribem al cotxe 2h i 24 min. després d'haver sortit.

Fragment de la baixa de l'Erik corrent

Estirant les cames a Sant Salvador

2010-07-27T15:26:00.001+02:00

Aquest matí hem anat amb l'Erik a estirar una mica les cames per posar-les a lloc després del dissabte intens que vàrem tenir aquest cap de setmana.

La veritat és que jo encara arrossegava algunes agulletes als bessons i isquios, però res millor que una caminada suau per recuperar el to muscular.

Hem deixat el cotxe ben bé a la tanca del començament del camí de pujada i hem enfilat corriol amunt. fins a l'ermita de Sant Salvador. Un cop a dalt, hem begut un glopet d'aigua i hem desfet el camí d'anada trotant una miqueta fins a arribar al cotxe. Temps total 41min.

XXIV Cursa popular de Sta. Cristina d'Aro

2010-07-26T11:46:00.004+02:00

Després d'haver debutat al matí a torelló en curses atlètiques, tenia el repte de córrer a Sta. Cristina una distància algo més llarga. La veritat és que després de dinar les ganes de córrer eren més aviat poques, doncs les cames encara feien xup-xup.

Vàrem arribar molt d'hora a Sta. cristina així que vàrem aprofitar fer recollir els dorsals només arribar ja que no hi havia gent i vàrem anar aprendre alguna cosa amb els nens i la dona. Aquí també és feia cursa per als nens de 1100m i L'Erik s'hi havia apuntat junt amb en Didac, així els tres faríem avui 'doblete'.

Els primers a córrer com quasi sempre vàren ser els nens, els quals vàren anar força bé. Tenint en compte que ells no són corredors si no que lo seu és la natació i allà molts dels que hi havia eren de clubs atlètics. A més corrien amb nens de fins a 2 anys més grans i que els hi treien quasi un pam. Al final vàren fer 30 i 32 d'un total de 90.

Un quart d'hora més tard arrencava la cursa dels grans, Aquí hi havia moltes categories juntes, sèniors, veterans, cadets, juvenils,... o sigui de 12 anys cap a munt.

Hi havia un munt de gent. Segons les classificacións van acabar-la més de 350 persones. Jo vaig posar-me força enrera a la sortida. Encara era novato en el tema de les curses populars multitudinàries i no volia fotrem davant de tot i que només sortir m'anessin passant gent i més gent. Així que un cop donada la sortida comencem a córrer direcció al Golf Costa Brava que és per on es disputava bona part del recorregut. El primer Km. el vàig fer bastant lent doncs no estic acostumat a córrer entre tanta gent i anava una mica a l'expectativa. Mica a mica el grup s'estirava i ja vaig anar posant una mica el meu ritme. Al Km 2 miro el rellotge i veig que marca 10:25, o sigui que vaig a una mitja de 5:12 aprox. Considero que està bé m'he proposat fer la cursa amb una mitja de 5-5:30 el Km igual que al matí que serien un 40-42 min de cursa.

Tot i haver corregut a 4 i pico al matí aquí la cursa era més llarga i tenia cansament acumulat i m'estimava més reservar algu pel final. Mica a mica anaven caient Km per un recorregut forestal molt maco sense excessius desnivells tret d'algun repechonet, A cada km mirava el rellotge i veia com anava passant a 5 i escaig el km cada vegada en arribar al Km 6 començava notar-me cansat, però només hem quedava 1km 700m per acabar. - Això és una volta al circut del matí - Vaig pensar i vaig aconseguir mantenir el ritme fins al Km 7. Arribat en aquest punt, entravem ja al tram que haviem anat a reconèixer amb els nens i ja sabia el que hem quedava, així que vaig manterir uns 300 metres més el ritme i llavors vaig començar a apretar de valent en trepitjar de nou l'asfalt, quedaven 400 metres de res i anava amb un temps molt bó si apretava podia aconseguir baixar la mitja de 5 el Km.

Finalment arribo a meta amb un temps de 38:02 i una mitja de 4:54 el Km. Repte aconseguit!. Ara a per la pròxima que potser serà la cursa popular d'Amer de 8 Kms on ja m'he marcat el repte de baixar de 38 min.

16ª Cursa popular de Torelló

2010-07-24T22:00:00.012+02:00

Al ser la cursa del poble no podia faltar-hi, a més entre els membres de l'organització hi havia alguns coneguts i això feia que un tingués la 'obligació moral' d'apuntar-s'hi, doncs feia 9 anys que s'havia deixat de fer la cursa en perdre's el club atlètic, i ara en la cursa de presentació del seu 'renaixement' no s'hi podia faltar.

De fet no havia corregut mai en una cursa atlètica de debó i feia alguns dies que no corria 5 kms seguits, però estava disposat a que aquest dissabte al matí fos la primera i corrent a casa amb el circuit més que conegut tenia força numeros per fer un bon temps.

Les meves previsions més optimistes estàven en rondar els 25-30 min, doncs en els entrenaments previs de la setmana passada solia córrer a 5 -5:30 el Km.

Després de les curses de categories inferiors, (on l'Erik va aconseguir fer el 12è de la seva categoria), vàrem sortir els grans (sènior, cadets i màsters). Hi havia una gran afluència de corredors, més d'un centenar, alguns d'ells força experimentats i algun profesional pel que em vàren dir o sigui que allà hi havia bastant de ferro.

Es tractava de fer 3 voltes en un circuit urbà de 1700 metres sense gaire desnivell i tot per asfalt. El ritme ja d'entrada va ser molt alt, la gent anava com un cohet. Jo durant la primera volta intenant seguir el ritme d'en Castells i en Pere V. que vaig aconseguir mantenir fins bona part de la segona volta doncs els tenia a escassos metres per davant. De tota manera aquestes dues primeres voltes tot i aguantar bé el ritme anava força collat.

Després del segon pas per meta, ja em notava algo tocat doncs em costava mantenir bé el ritme de la respiració, però conscient de que només quedava una sola volta vaig aguantar amb el mateix ritme fins al final.

Al final en veure el temps que em va sortir (segons el meu crono) vaig flipar, 20:58 Això es una mitja de 4:07, molt millor del que jo m'havia proposat.

Després de la cursa tocava descansar una estona que a la trada havia de fer la cursa de Sta. Cristina d'Aro de 7,7 Kms i aquesta ja em feia més respecte.

Fontalba - Puigmal

2010-07-18T21:31:00.014+02:00

Aquest matí ens hem llevat d'hora amb l'Erik per anar a pujar al Puigmal. Feia molt de temps que li anava al darrera. No jo, si no l'Erik que no hi havia pujat mai.

Hem deixat el cotxe a la collada de Fontalba a les 7:30 aprox. i ja hi havia un munt de cotxes. Avui es corria l'Olla de Nuria, un dels motius dels quals jo havia triat aquest dia per pujar a dalt, així amb l'ambientillo i amb la gent que puja vaig pensar que a l'Erik la pujada se li faria més amena i amb l'alicient de llavors poder veure als millors especialistes del món passar per allà.

Així doncs sortim sobre les 7:30 i comencem a enfilar, a Fontalba i feia fresca cosa habitual per l'hora que estavem, però aviat hem entrat en calor. Durant tota la pujada l'Erik no paradva de Xerrar jo li deia que no casqués tant i que se centrés una mica més en respirar bé i anar pujant mica a mica.

El fet d'anar adelantant a gent que pujaba li ha set una motivació extra doncs quan ens acostavema algú semblava que apretava el pas. Déu n'hi dó com pujava. Arribant al cim de la Dou ha començat a bufar molt aire i força fred la veritat, poder això és el que ha portat pitjor. hi havia ràfagues que quasi el feien voleiar amb aquelles cametes tant finetes que té. Aviat hem arribat al peu de la tartera jo, sincerament he de dir que durant aquests dies enrera hem feia pagues d'arribar només fins aquí i haver de baixar per alguna excusa.

Anava errat agafats de la mà tots dos hem pujat la tartera com dues daines per la muntanya i en poc temps ja hem vist la creu del Puigmal amb la senyera onejant al vent. Hem arribat al cim amb 1h 29 min.! Jo no m'ho podia creure. Si bé tenia esperances de poder fer cim (i de fet el feia més que capaç), mai m'hagués imaginat pujar-hi amb tant poc temps, Collons si jo el primer cop amb 30 anys vaig estar-hi 1h 25min! i aquest marrec amb 8 anys ja quasi em pasa la mà per la cara.

Un cop dalt, ens hem arraserat una mica del vent, i ens hem menjat l'entrepà que duiem. Encara ens faltava uns 40 min abans no arribessin els primers corredors i l'Erik estava tremolant de fred així que hem decidit de baixar cap avall i ja els veurem un altre dia, que l'objectiu principal d'avui ja s'ha acomplert.

Tot baixant ens trobem en Planas a mitja tartera que puja amb l'Axel, si ho haguessim sabut hauriem pogut pujar junts. Ens saludem i tirem milles avall. Arribem al cotxe amb 1h 10 min.

Ja avall felicito a l'Erik per enèsima vegada i fem camí amb el cotxe cap a casa per fotre-n's una més que merescuda dutxa.

FELICITATS ERIK!!

4ª Prova GES EXTREM '10 (Vallter)

2010-07-17T22:00:00.018+02:00

Avui he corregut la quarta prova de la Ges Extrem d'enguany la de Vallter. L'ambiant abans de la sortida era molt distés i agradable, fent broma sobre qui es quedaria el maïllot de vencedor o qui s'emportaria el maïllot vermell del cuer de la classificació.

El ritual de sempre al matí trobada al mercat municipal i cotxes cap a Camprodon. Preparatius, fotos, i bromes vàries abans d'arrencar per la carretera cap a Setcases tots junts per escalfar les cames.

Un cop a Setcases i sobre el pont, últims estiraments, i riuals varis abans de la sortida per part de tots i cadascún de nosaltres. Posem la graella amb els liders de la general al capdavant i PAM! sortida cap a Vallter.

No faig una sortida gaire bona. La veritat es que no estava massa atent i he badat una mica al sortir i he fet la que ha sigut potser la pitjor sortida de totes les GE que he corregut. Normalment faig unes sortides força ràpides sortint per davant de molts dels corredors bons de la graella, però avui he quedat força endarrerit.

En els primers metres tinc en Jaume i en Sam a uns quants metres per davant i crec que amb un petit esforç extra puc contactar amb ells, així que baixo un parell de pinyons i m'aixeco fins a posar-me a roda. Rodem un pare de quilòmetres així ells davant i jo a rebuf.

Faltant un Km apox. per acabar la primera recta, en Jaume canvia una mica el ritme i comença a tirar i en Sam intenta seguir-lo, jo hem quedo enrere, aquest km és el pitjor de tota la recta i si collo molt hem fa por de petar. En passar la corba hem treuen 40 i 20 seg. respectivament.

En sortir jo de la corba, en Jaume ja no es veu per davant, sembla que ha apretat en Sam el tinc encara 20 seg. i sembla que va algo més lent que jo, així que torno a baixar pinyons i apreto les dents per mirar d'atrapar-lo fins que l'enganxo. Seguim junts durant tot el segon tram el que puja fins al pla, en ocasions en Sam hem treu uns metres que recupero fent petits esforços.

Durant tot el pla anem junts pràcticament de costat fins a arribar al refugi de pastuira. aqui hi ha un 'falso llano' molt punyetero i quedo pràcticament enganxat a terra en Sam aprofita aquest tram per treurem uns 15 seg. abans d'arribar a les ziga-zagues. Encarem els últims kms. a muerte, ell per davant i jo vigilant cada moviment que fa si en una curba s'aixeca i retalla jo igual i procuro mantenir una mica més la velocitat per tal d'anar-mi apropant mica a mica, cosa que a mitat de les ziga-zagues aconsegueixo, retallo uns segons i hem poso a una 8 seg. Al anar darrera tinc ventatja, ja que ell no hem pot veure quan ataco. De tota manera en aquest últim tros en Sam fa valer la seva major potència i en un últim esforç aconsegueix treurem prop de 30 segons. En passar per línia de meta. Al final arribo a dalt amb un temps de 1h 02 min 10seg. (record personal).

La victoria se la endut en Toni M i amb ella també s'emporta el Capionat d'enguany. El Maïllot vermell ha estat per en Jordi Terron.

Bellmunt amb l'Erik

2010-07-13T21:12:00.002+02:00

Avui hem anat a caminar amb l'Erik com ja sol ser avitual els dimarts des de que té vacances.

Hem pujat a Bellmunt, ja que teniem ganes de variar el recorregut i deixar de banda una mica la zona del castell de Torelló. A més era un repte que l'Erik tenia pendent, ja que fa temps que hi vàrem anar i vam tinguer que recular perque ja no podia més.

Avui però a aconseguit el seu repte i ha pujat fins a tocar la creu. Hem deixat el cotxe prop del trencant que porta a coll de Duec i hem enfilat careretera amunt fins al trencant de Pedroses on hem agafat el GR que puja a l'esquerra de la carretera i l'hem enfilat ben bé pel dret.

El nano estava motiva i volia pujar-ho tot pel dret avui. Hem fet tot el camí fins al pàrking per el cami i per les zones més dretes que trobavem fins a arribar al pàrking. un cop al pàrking hem pujat cap al santuari per mateix lloc que ens fan pujar el dia de la Duatló en el tram de Running fins a trobar les escales.

43 minuts més tard ja erem dalt del Santuari i sense ni tan sols parar l'Erik ha volgut pujar al mirador de la creu a fer una foto. A dalt però hi havia sorpresa, un ramat de cabres prenien la fresca ben bé a dalt de tot.

Un cop fetes les fotos de rigor i després d'un breu descans a l'explanada. Hem tirat avall pel camí fins a la font vidranesa trotant per entre el arbres. Un cop a la font avall per la carretera també corrent una miqueta. A l'erik li costava anar a poc a poc i al final a agafat flato arribant al pedronet i hem seguit caminant un rato fins que hem vist al cotxe que s'ha posat a córrer com un boig.

En total 1h 19min de caminada sota una calor bastant intensa però amb l'objectiu de pujar a Bellmunt d'una tirada aconseguit.

Divuit de colla al Quermany

2010-07-12T11:23:00.001+02:00

Aquest cap de setmana tenia moltes ganes de sortir amb la BTT. De fet encara no havia sortit amb la bici pel càmping desde que haviem començat la temporada, i ja estem a mitjans de Juliol!.

Per tant la meva intenció era sortir Diumenge peti qui peti!. El dissabte però vaig quedar amb en Lluís que ja feia dies que en tenia ganes també, i com sempre vàrem quedar a les 8 al carrer.

A les 8 però ningú va fer acte de presència, així després d'esperar una miqueta, tiro milles tot sol tot rumiant la ruta a fer. Dubtava entre anar cap al Quermany, La Bisbal o bé cap a les Dunes. Finalment el meu budell buit em fa decidir tirar direcció Torroella fer parada al forn de pa i des d'allà improvitzar.

A mitg camí em trobo una colla de 10 bikers quadriculats de color lila que em venen de carar amb en Pere al capdavant que em conviden a seguir-los. Van al Quermany diu en Pere. M'hi apunto tot i fotre'm de gana millor pedalar en companyia d'algu.

Reculem direcció al càmping de nou fins a la tanca de fusta que porta a les basses d'en coll on ens trobem la colla de Taradell del Càmping que a més a més vénen amb quatre companys més de la comarca.

Un cop ja tots junts 18 de colla! cap al Quermany passant per senders, camins i corriols que crec que només en Pere deu conèixer.

En enfilar un dels camins, un dels cau i es dóna un bon cop a les costelles i a l'acte sembla que potser greu doncs li costa de respirar i està algo marejat. Finalment però s'aixeca i tot queda amb un bon cop i una senyal al tòrax. En Carlos el doctor però, ja l'avia que quan se li refredi potser li fotarà bastant mal.

Seguim la ruta entre més corriols plens d'arbres caiguts i en algun tram inclús fem tasques de neteja en apartar alguns troncs.

Parada a les mines d'en Bofill per reagrupar-nos i en Pere explica que hi ha dos camins a seguir el que puja pel camí principal i el camí que puja per l'altre cara de la muntanya reservat pels homes. El grup es divideix i jo tiro amb el grup dels homes a pujar per la vessant difícil. Arribem al Quermany no sense esforç, doncs tot i que la pendent no és forta el camí està molt trencat i és dificil de trobar la traçada bona.

Un cop al cim paradeta per recuperar forces. Aquí es divideix el grup definitivament. La colla de Torroella tiren avall per una banda. Els de la Plana (o del Càmping) acompanyats d'en Pere baixem en Direcció a Pals per posteriorment anar cap a Gualta a esmorzar. La baixada tot s'ha de dir ha estat faltada de ritme, doncs els del capdevant, en Pere en Miquel i jo, anavem força més ràpid i haviem d'anr parant. També pel pla hi ha hagut força interrupcions, en ocasions m'ha semblat que en Pere tirava de paciència, a ell que li agrada tirar milles i havia de parar tot sovint...

Arribats a Fontanilles em despedeixo dels demés i tiro sol cap al càmping ja que se m'ha fet una mica tard i si parés a esmorzar faria tard. Així que faig els últims 10/12 Kms sol per carretera i amb el vent en contra intentant marcar un ritme alt.

Arribo al càmping sobre quarts de dotze amb 40 kms més a les cames i 2h 30min de pedalada (més una hora d'aturades). Un bon entreno per afrontar la cursa de Vallter de dissabte que bé.

Fent escola de BTT

2010-07-08T21:30:00.002+02:00

Avui una mica de BTT. Només una mica per això eh?, uns 6 - 7 Kms. Amb l'Erik que aquest estiu es posarà com un toro anant al meu darrera.

Volta pels camins que envolten Sant Vicenç i ensenyant-li a canviar adecuadament, a agafar traçades bones, a frenar com cal,... En fi a crear escola.

Un cop a casa mitja horeta sobre la Bici d'espinning per acabar de matar el cuc.

Molta calor!!!

2010-07-06T21:23:00.002+02:00

Avui ha fet molta calor!, tot i amb això hem sortit amb l'Erik a estirar les cames.

De nou la mateixa volta que Dijous passat Sant Vicenç, Font de Nogueres, castell de Torelló i tornada a la zona esportiva.

Avui hem trigat més, 1h 13 min. i és que a part de la calor, l'Erik s'ha llevat algo girat i no tenia massa ganes de caminar i quan va així tot són excuses per parar o encantar-se. Però en fi és el que hi ha, que més volem? només té 8 anys.

A mitg gas

2010-07-01T10:43:00.001+02:00

Una mica de running per estirar les cames. Avui amb l'Erik, que com que ja no té cole i no va a cap casal d'estiu a partir d'ara m'haurà de fer d'espàrring en els entrenaments.

Hem anat a fer la volta de running que tenim prevista fer per la duatló G.E. uns 7 Kms passant per Sant Vicenç, Font de Nogueres, i Castell dls Moros. De running més aviat poc tot s'ha de dir, però bé almenys hem sortit una estona. En total 1h 10 min.

Running a Torroella

2010-06-29T20:48:00.001+02:00

Divendres vaig llevar-me força d'hora, a les 7. Havia quedat el dia abans amb en César i en Moi per anar a córrer una mica a les 8 del matí. Ells tenien pensat anar a córrer per la platja però a mi no em seduia massa la idea.

Un cop vestit i a punt vaig mirar el rellotge. Les 7:20!!, Uff! que d'hora que vaig. Així que vaig decidir sortir a fer la volta tot sol. La ruta de sempre carrilet, La gola i càmping.

Normalment i estic uns 45 min., calculava que si podia anar una mica fort podia fer-ho en uns 40-42 aprox. i arribaria al càmping sobre les 8 i si en tenia ganes m'enganxava amb aquell parell capa a la platja un ratet.

Tot i ser molt d'hora, el sol a Torroella ja apretava i un cop passat el carrilet i camí de la vola que no hi ha cap ombra es nota i molt. També vaig notar dues coses. La primera que feia dies que no corria i no em sentia excesivament lleuger. I la segona que encara arrossegava el refredat dels últims dies i em costava de respirar.

D'altra banda les cames van aguantar prou bé i el temps total no va estar malament 44 min que seria lo normal. En arribar al carrer, aquell parell ja havien marxat i la veritat que em va anar molt bé que no hi fossin ja que a la platja les hagués passat magres.

La Vic - PLatja D'Aro (2010)

2010-06-20T23:26:00.001+02:00

Aquest dissabte vaig anar a fer la Vic -Platja d'Aro, una pedalada no competitiva que organitzen des del segell cultural Pluie de Nuit.

Ja d'entrada, el despertador no va sonar així que el dia no començava excesivament bé que diguessim. Les sis i cinc!! feia cinc minuts que hauria d'haver passat a buscar en Marc per Sant Quirze. Em vesteixo com un llamp, carrego la bici al cotxe i surto a correcuita. En recollir a en Marc encara hem de fer una parada de nou a casa, amb les preses m'he oblidat les sababates d'anar amb bici.

Finalment arribem a Vic amb el temps just de signar a la sortida, recollir el maïllot i fer un riu abans de sortir.

La pedalada comença puntual travessant els carrers de vic darrera el cotxe que ens guia i en direcció a Calldetenes, Sant Julià, i per carretera cap a Vilanova. Durant els primers deu quilòmetres vaig al grup del capdavant on hi ha en Marc, però en arribar a Folgueroles les coses es posen al seu lloc i perdo pistonada ja que jo no puc seguir el ritme del capdavant mentre que mica a mica veig com em passen alguns bikers.

Poc després de passar el petit tunel que hi ha abans d'arribar a Vilanova, els de les motos ens desvien per un corriol que durant un parell de kms aproximadament ens fa esquivar la carretera. Arribem al pantà de Sau, aquí vaig una estona amb en Ramon Bautista i anem xerrant una estona, però aviat hem quedo enrera, ja que el seu ritme es massa fort per mi a més soc conscient que amb lo poc que he sortit últimament avui tocarà patir.

Vorejant la pista dels pantans en direcció a Susqueda costa força de pedalar, les plujes dels últims dies fa que les rodes s'enganxin al terreny de forma considerable. Ja en les petites rampes que hi ha noto que no tinc les cames per apretar gaire avui i procuro no passar-me de la ratlla que queda molt tros.

A les nou i deu minuts arribo a Susqueda més o menys sobre l'horari que tenia previst en principi, això hem dóna anims per poder seguir. Abans però faig un bon entrepà de butifarra a l'avituallament i una Coca-cola. Carrego d'aigua i aquarius i en marxa de nou, avall cap al Pasteral que està a uns deu quilòmetres per carretera. Aquest tram el faig en bona part amb en Felipe i en Ramón, fins que un parell de Kms. abans d'arribar al carril bici ja no els puc seguir.

Al pasteral m'enganxo a tres nois de Vic amb que mantenc una mica de conversa fins a arribar a Anglès on es paren a la gasolinera a fer un riu. Jo segueixo avall. En arribar a la rotonda on setmanes abans ens haviem desviat amb en Xevi m'alegro en veure que ja han tret el desvio i respiro una mica. Poc duraria, perque uns metres avall els nois de les motos ens desviaven de nou per passar per un cami que per sort ja coneixia també del dia de Torroella i que sabia que hi havia uns rampots que deu n'hi dó. - Aquí més d'un patirà.- penso de fet jo vaig entre els 75 primers i els que van amb mi tots esbufeguem no hem vull imaginar el grup de darrera de tot.

Passat aquest tram retrobem el carrilet de nou ara vaig sol, completament sol, i trobo nous desvios del carrilet que hem fan trabessar bescanó i Vilanna a tort i dret fins que finalment torno a pillar el carril bici. Per una estona gairebé patia d'anar tot sol, ja que pensava que m'havia colat com potser que en una pedalada de 380 persones hagi d'anar sol?.

Finalment arriba a Salt, a on m'atrapa algun grupet que altre i entro a Girona a on hi ha l'avituallament. Prenc algo de veure, una cocacola fresca i aigua pel bido, i com que no sembla que hagin de travessar-nos com altres anys tiro carrer avall xino-xano per mirar de no perdrem per Girona. M'adelanten dos de Starbike i m'hi enganxo com una paparra. Al cap de poc el grup ja el formem 7 persones i més endavant atrapen un grup que anava perdut en el qual hi havia en Felipe i en Ramón.

Agafem de nou el carril bici i cap a Quart. Ara toca la part més pesada de la pedalada, tot molt pla i rectes molt llargues, Quart s'em fa llarguiiiiiiissiiiimm!Arribo a Llambilles, tinc el cul fet pols i estic bastant cansat de pedalar, de totes maneres vaig bé de temps, intento recordar i sé que hem queda Cassà, Llagostera, Sta Cristina, Castell D'aro i Arribada. Passat Llambilles reconec la gaolinera a on amb en Paco hem girat més d'un cop, Cassà és a prop. Si és aprop, però jo trigo força a travessar-lo o almenys m'ho sembla, això d'anar totaltment sol dóna per menjar-se molt el coco. Vinga ara cap a Llagostera.

Cada dia vaig de Cassà a Llagostera, es una punyetera recta de no res, algú hem pot explicar doncs perquè el carril bici fot una volta tan gran per enllaçar ambdós pobles? son ganes de tocar els c...Això és el que penso mentre intento arribar a Llagostera, que s'em fa llaaaaarg....Finalment arribo a les dotze i cinc, faig una parada per fotre'm un gel i trucar a la mestressa, una horeta i arribo tu!. Sorto de Llagostera cagant ósties, el gel m'ha donat una mica de vidilla i él saber que hem queda tan poc hem motiva una mica. A més sé que no hi ha pujades ni pendents forts. Veig un cartell que marca 15 Kms, Uau de conys jo calculava una vintena. Apreto una mica amb el plat gran que collons estic fet pols però li foto canya.

Aquesta gosadia la pago cara, cinc kms més tard haig de posar peu a terra per unes rampes al quadriceps esquerra. Un parell de minuts d'estiraments i a rodar de nou. Els kms cauen poc a poc tot i que la mitja volta els 20 Km/h segons els meus calculs arribaré poc després de la Una. Llàstima hem feia gràcia arribar abans de la una. Segueixo pedalant ja durant els últims kms entre Sta. Cristina, i Castell d'Aro. Entro a Platja d'Aro per darrera del camping Vall d'Aro i reseguint un riu quasi sec. M'atrapen un grup de tres o quatre i m'hi enganxo. Ja es veu la meta, miro el rellotge de nou i veig que queden tres minuts per la una, així que baixo algun pinyonet per accelerar una mica. Finalment entro a les 12h 59min.

A l'arribada m'esperen la Mónica i els nens i en Marc que ja s'ha dutxat i tot. Ell ha arribat el primer per segon any consecutiu.

Per rematar la jornada dinem tots junts allà mateix amb la resta de corredors, amanida, botifarra, Xurrasco, Fruites vàries, gelats i cafès.

En total vàren sortir 114 Kms i el temps sobre la bici va ser de 5h 34 min. Déu n'hi dó quina pallissa!

A falta de pan...

2010-06-16T10:52:00.001+02:00

Si, jo sóc el porquet de l'esquerra!

Com que aquests últims dies no he pogut sortir i no tinc res que apuntar us deixo un parell de videos en el que s'em veu practicant el meu altre Hobbit.

Aquest és del concert a Molins de Rei al 2007

Aquest és el primer bolo de Pesta Porcina al Desembre del 2004

Tracks del Diable NON STOP 2010

2010-06-09T07:56:00.002+02:00

Dissabte tocaba algo diferent. Aquest cop no seria jo que patís les conseqüencies de la calor i l'esforç de sortir a pedalar. Aquest dissabte vaig estar com a col·laborador a la Tracks del Diable NON STOP 2010.

El dia va començar molt d`hora també per nosaltres, a les 4:30 sonava el despertador amb el seu infernal soroll. A les 5:00 en Jaume passava per casa i feiem cap al pavelló per ajudar a muntar el que calgués. En arribar allà tot era calma. En Xevi i l'Emili ja eren per allà, ells també venien a fotre un cop de mà. Veiem que l'Alex i en Coco de BI6 só per allà i ens posem a les seves ordres, comencem a muntar inflables i a moure valles per preparar la sortida mentre ells acaben de preparar una taula per als que manca recollir dorsal.

Aviat comencen a arribar corredors. Per cert que el primer en apareixer per allà va ser curiosament el guanyador de la prova, deuria tenir presa...

En poc més de mitja hora ja estava tot llest i els corredors ja gairebé eren tots davant al pavelló, així que es va cridar a tothom que es posesin darrera el cotxe per poder donar la sortida que era neutralitzada i Pam! Ja ha començat tot.

Un cop fora els corredors fem camí cap a l'hotel a buscar les caixes amb l'avituallament, caixes d'aigües, Coca-coles, Beguda ìsotònica, patates, olives,etc,...

Un cop tot carregat al cotxe anem cap a casa i carrego una taula vella que tenia per allà, no fotarem l'avituallament al terra no? i fem camí cap a Santa maria de Besora doncs en havien dit que s'havia de muntar la paradeta del dinar abans d'anar a Vidrà.

L'estrés dels avituallaments

Arribem d'hora, molt d'hora, que dic, SUPER D'HORA!!. així que aprofitem per estirar les cames i pujem al castell Besora que no i haviem pujat mai i ens hi estem una estona prenent la fresca.

Més tard decidim de baixar i fer camí cap a Vidrà on arribem d'hora, MOLT D'HORA, i anem a caminar una miqueta fins a la depuradora per fer temps i ens estem allà ajaguts fent-la petar una estona fins que arriben els de les motos que ens diuen que els primers ja han passat Collsaplana i van baixant.

Ara sí anem cap al cotxe i montem la paradeta. En pocs minuts arriben els primers corredors, un grup de tres, que apenes paren uns minuts just per hidratar-se i sortir cagant llets.

Tres minuts més tard arriben tres corredors més entre ells l'Arnau, En Cristian i en Sanmartí, tots ells coneguts. Mica a mica van passant els corredors esglaonats, força separats i en petits grups de 3 - 4 corredors com a màxim.

En Cristian, Larnau i en San Martí a Vidrà

La jornada va passant amb molt bon ambient i bon rotllo, nosaltres ajudem en el que podem als corredors, omplir bidons, donarels-hi aigua, Arreglar algun desperfecte, inclús els empeñem una mica al arrencar, que el carrer fa pujada i ja van força tocats.

Els ultims corredors a pasar són la Noe de Lacabrasiempretiraalmonte i un noi de Castelló. Després d'ells només ens falta passar un parell de corredors els quals varem disuadir que no seguissin ja que van arribar molt tard.

Un cop tencat el control a Vidrà, cap a Sta maria de Besora a dinar una mica que la gana apretava. Allà hi havia les dones i tan sols quedava algun corredor que ja sortia.

Amb la panxa ja plena en Jordi hem diu que té d'anar a marcar l'ultim tram i m'ofereixo a ajudar-lo. Així doncs baixem per la carretera i anem a Orís a marcar des d'allà fins al pavelló amb cintes. Arribant al restaurant El triangle veiem pel retrovisor del cotxe que el primer corredor ja arriba i encara no hem acabat de marcar. En Jordi puja ràpid al cotxe i li fa senyals de que el segueixi. Jo segueixo a peu fins al pavelló marcant amb cintes el camí. El segon corredor m'atrapa sobre el pont del riu Ges i li dic que segueixi recte i que giri a les piscines.

Finalment arribo al pavelló amb el tram marcat però ben amarat de suor. Mica en mica van arribant els corredors la majoria molt separats entre ells.

Jo acabo la jornada mirant l'entrega de trofeus moment en el qual ja vaig marxar a casa.

Classificació Final

Sumant Kms de running

2010-06-03T14:18:00.001+02:00

Avui havia quedat amb en Jaume per anar a ensenyar el tram de peu de la duatló a en Sam i la Rosa. Al final però en Jaume no ha pogut venir per problemes personals.

Així doncs que hen sigut tres els que hem anat a fer la volta. Avui coneixedor del traçat, tenia l'intenció d'intentar correr més tros i caminar menys.

La veritat és que m'he trobat molt bé en tot el tram, ja que era jo qui marcava una mica el ritme i anava a gust. A les pujades he pogut trotar bastant, però en Sam i la Rosa es quedaven una mica enrera i els he anat esperant.

Al final m'he sentit força bé i de nou amb unes bones sensacions. Sembla que això rutlla i de moment no hi ha senyals de sobrecàrregues muscular. El temps aproximat ha estat d'uns 45 min.

Preparant la Duatló G.E. (part II)

2010-06-01T21:05:00.002+02:00

Després de que dijous passat estiguessim rondant amb la bicicleta per camins i senders tot buscant el traçat ideal per a la duatló G.E., avui en Jaume i jo ens hem calçat les sabatilles de córrer i hem anat a fer un primer test dels traçats a peu per tal de comprovar-ne diferents aspectes.

El primer tram surt de les piscines i s'enfila en direcció al castell dels moros fins a la casa dels panells solars on trenquem cap a la dreta en direcció a Sant Vicenç, seguim la pista fins a trobar font de Nogueres. Seguim recte la carretera com en la cursa a peu de l'any passat i en arribar al trencant que en feia tornar aquest cop seguim per un camo de dret fins a trobar una tanca que vorejem uns metres fins a robar el pas i enfilem camí amunt. El camí no té practicament pèrdua i mica en mica a mida que es fica dintre del bos es fa més i més estret i va pujant més i més, sobretot en els últims metres en que arribem a una fita que ens marca el Castell de Torelló a mà esquerra. A partir d'aquí agafem el camí que ressegueix la carena del Castell fins a coronar-lo. Un cop dalt, baixem per la par del darrera del Castell resseguint la carena i anat a buscar el camí pedregós on anys enrera es va disputar la contrarellotge GE i que enguany recuperarem en el tram de BTT de la duatló. Arribem a la pista de ciment i ens deixem anar fins a les piscines. 47 minuts aprox.

El segon tram molt més curt (1,5 kms aprox) surt de nou de les piscines i baixa per entre les naus del poligon industrial fins a trovar el camí de pedres que puja de nou cap a la zona esportiva i les escoles i retornem al punt d'inici on hi ha l'arribada.

The Lone Rider

2010-05-30T22:00:00.001+02:00

Avui al matí hem quedat per sortir a correr amb la colla del càmping. Bé amb en Moi de fet, ja que en César ultimament esta d'un gos,.... El cas es que en tocar les vuit del vespre al carrer no hi havia ningú. He esperat uns minutets i com que no sortia he decidit sortir tot sol, ja que he pensat que tenint en compte l'hora en que vàrem anar a dormir possiblement s'hauria adormit.

He fet la ruta típica, carril-bici, Mas El Pla, Restaurant la Gola, i cap al càmping de nou per el corriol de pujada.

Total 7,5 kms 42 min 48 seg. un bon crono per mi i amb unes sensacions força bones i que feia temps que no tenia anat a córrer.

Preparant la duatló G.E.

2010-05-27T20:23:00.003+02:00

Avui hem sortit amb en Jaume a fer una volta amb la BTT. Tenia que ser una volta curteta i suau, ja que anevem justos de temps, aixñi que hem estat rondant per la zona de Sant Vicenç.

Sortint de casa hem agafat el camí que porta a Borgonyà a través del restaurant la Fura, acte seguit hem enfilat cap a comadebó a on tots dos he pogut ser 'galls'. Passat el filat cap amunt en direcció al Sot Gran.

Arribats al Sot Gran hem baixat uns metres per la pista i hem remuntat la pista que duu a la Palmerola per agafar el GR que bé del Castell dels moros i hem baixat pel pedregam avall fins a tornar a pillar la pista que hem seguit fins arribar a les piscines.

Durant el camí hem estat divagant sobre el traçat que tindrà la Duatló GES EXTREM que es disputarà el Setembre i ja ens ha quedat clar que el tram en BTT serà molt semblant al de la contrarellotge de fa dos anys. De fet pràctivcament idèntic al que acabavem de fer però en sentit contrari.

Pel que fa al tram a peu, hem anat tot seguit a mirar un camí cap a font de nogueres que puja cap al castell dels moros i que segurament formarà part del primer tram a peu.

Finalment hem definit l'última secció a peu, que anirà des de les picines (boxes) baixant tota la baixada de la grinsa i pujada pel camí de pedra que hi ha darrera el poligon i que va asortir a les escoles.

Serragrenyada amunt

2010-05-25T22:00:00.002+02:00

Aprofitant el bon dia que feia i que feia festa a la feina m'he decidit a sortir a estirar les cames una estona.

Ja estava a punt de sortir quan se m'ha ocorregut de trucar a en jaume per si volia acompanyar-me a trotar una mica. Sense haver d'insistir-hi molt al final ha accedit i m'ha proposat d'anar a fer la Serragrenyada que teniem pendent des de fa setmanes i que per diversos motius no haviem pogut fer.

Hem deixat el cotxe al trencant que porta a coll de Duec des de la carretera de Bellmunt i hem enfilat camí amunt fins a trobar el Coll. Un cop allà passem la tanca i camí amunt cap a buscar la carena. Avui feia molta calor i a la part baga de la muntanya es notava l'humitat.

En poc menys d'una hora ja hem sigut a Bellmut i acte seguit baixada pel cami trotant fins una mica abans de la font on hem acabat baixant per la carretera també corrent fins a trobar de nou el cotxe.

En total ens han sortit 7,30 kms segons el GPS i hem fet un temps aproximat de 1h 15 min.

Torelló - Torroella de Montgrí

2010-05-25T20:59:00.001+02:00

Dissabte vàrem anar a Torroella de Montgrí, com cada dissabte de fet. La diferència és que jo vaig anar-hi amb la BTT. Per fer factible aquesta empresa em calia l'ajuda d'un fidel escuder és per això que m'hi va acompanyar el noble Xevi Rubio.

A les sis en punt hora Vilasequiana ja tinc peu al carrer i enfilo carretera amunt per anar a trobar al meu acompanyant. Un quart d'hora més tard i després d'una fotografia de rigor, sortim pedalant del call en direcció a casa l'Hora.

El matí es fresc (que no fred) i es presenta un cel destapat però de moment hi ha calitja, auguri d'una gran jornada. Anem resseguint el carril-Bici fins a Manlleu a on trenquem per anar direcció al tenis i buscar el GR Vora-Ter que seguim fins arribar a Roda de Ter.

Arribant a Roda em de lluitar la primera batalla sortejant centenars de furgonetes que hi ha allà acampades i evitant inhalar certs 'fums psicotròpics' que ens envolten i intenten penetrar en els nostres pulmons. Passat el primer entrevanc, atravessem el pont per la carretera i cap a buscar de nou el riu en direcció a Tavèrnoles vorejant el Ter per la zona d'escalada.

Uns metres més endavant decidim no fer cas dels navegadors i agafar un nou GR que segons la fita ens ha de dur fins al Parador de Sau lloc pel qual hauriem de passar. El camí ens porta per una pista pedregosa que s'enfila amunt lleugerament i que ens fa atravessar la muntanya fins a treure el cap per la carena on ja veiem la cua del pantà. El camí es converteix poc a poc en un corriol més i més estret el qual va resseguint el curs del riu desde la carena.

Arribats a un punt, enllacem amb la ruta nº 11 de centre BTT Sau Collsacabra, que seguim durant una estona en sentit contrari i que ja apareix al GPS, doncs teniem previst d'enllaçar-la per una altra banda. Aquesta ruta ens porta fins a Fussimanya, on ja seguint de nou el track del GPS agafem un nou GR que en un principi ens fa anar uns metres a peu per uns bonics corriols però que més tard ja es tornen ciclables. Després d'algunes rampes fortes arribem al mirador del pàrking del Parador de Sau a on fem un petit recés per agafar forces.

Una barreta, un plàtan i ja estem com nous!. Tirem pista avall cap a la presa de sau al principi una bona baixada de ciment tal com recordaba el que no recordava era que aquest tram era ple de petits tobogans, així que de pla i avall res!. Acabada la pista de ciment agafem un nou GR per no fer tanta carretera que ens porta fins a un Km i escaig de la presa de Sau a on arribem per la carretera fent una paradeta abans per fer alguna foto i comprovar que el campanar apenes es veu.

Esmorzar a la presa de Sau, un bon entrepà, una Coca-Cola i un plàtan de postre. Jo aprofito per trucar a casa per informar de la situació.

Un cop hem esmorzat seguim amb la nostra creuada per la pista del costat dret de la presa la qual estava tallada i que nosaltres ens saltem a la torera. Pocs metres avall trobem el perquè en forma de grans roques que s'havien desprès de la muntanya i que tenim que atravessar amb la bici a coll.

Seguim pedalant per la pista, ens queden un 18 kms. fins a Susqueda, el qual vol dir una hora llarga sense encantar-nos. Cinc minuts més tard la guerra la lluira en Xevi sol, doncs se li ha girat una batalla a l'intestí i en això jo poc puc fer-hi. Parada tècnica.

El matí es va obrint i mentre vorejem el pantà de Susqueda disfrutem del paisatge i les vistes que ara que s'ha ben aixecat el dia ja es molt millor. Parem en alguna ocasió a fer fotos que el dia s'ho val. Aviat anem trobant gent pel camí Quads, algun cotxe, bicis, auguri de que la presa està a prop i efectivament, arribem a Susqueda prop de les 11 del matí.

Fem una petita aturada per fer alguna foto i mirar les vistes i sense encantar-nos gaire tirem carretera avall pel costat dret. La presa no es pot travessar actualment sembla que hi fan obres o algo. En pocs minuts arribem a les cases de sota la presa ara no recordo el nom de com es diuen i sense parar seguim cap al Pasteral. Els deu kms que hi ha fins al Pasteral es fan llarg, doncs bufa un vent en contra que deu n'hi dó, tot i això aconseguim el següent objectiu i arribem al carril bici.

Després d'una nova parada (aquest cop per culpa d'un boing 747 que es va anar a fotre a l'ull d'en Xevi) reprenem la marxa pel carrilet i fins a arribar a Anglès tot rutlla com una seda. Passat el poble però un nou entrebanc, El carrilet està tallat per obresi ens fan agafar un desvio, per un moment dubtem sobre el camí a agafar, ja que hem semblava haver llegit en algun lloc que el desvio no era tant pla com el carrilet. Finalment pillem el desvio i ens la juguem.

El desviament ens porta enprincipi en paralel pel carril-bici per per l'altra banda de la carretera, però als pocs kms ens enfila per una muntanya amb algunes rampes força dures. El tram del deviament es força més dur que el carrilet , és cert, però té la recompensa de que és molt més bonic i variat, fent la ruta més amena.

Tornem a reprendre el carril-bici prop de Bescanó on també i fan obres, però aquest cop ens estimem més fer-ne cas omís i seguir fent així un tram de aprox 800 metres per la carretera per tornar a entrar al carril-bici llavors. Passat Bescanó trobem el desdoblament del carril -bici i trenquem a l'esquerra per anar en direcció al parc de la Devesa i evitar creuar Girona pel centre. Això ens porta per un tram que s'em fa força feixuc potser el que més de tota la ruta i travessant tot d'petits horts i camps fins que arribem al palau de congresos aon hi havia fira o mercat.

Aquí ens liem una mica ja que al no voler passar pel mitg del mercat i per unes noves obres al parc perdem momentaniament el track. Retrobat el track a seguir, que ens porta al costat del riu a on ja veiem noves fites del camí que baixa d'Ulldeter, seguim fins deixar Girona enrera tot passant per darrera de l'hospital i passant per camins revirats i plens d'ortigues. Arribem a Sarrià de ter. Pedalem una estona per un carrer passant unes fàbriques de paper i seguint el meu track travessem el riu i agafem carretera per anar direcció a sant Julià de Ramis. El track d'en Xevi anava per l'altra banda del Riu, però decidim seguir per aquest. En aquest moment nova parada, doncs em bé una rampa al abductor de la cama dreta i aprofitem per fer estiraments i adonar-nos que a penes tenim aigua, així que decidim de parar al primer bar que trobem per omplir dipòsits, i si cal, fer un mos que comença ser tard.

Parem poc més endavant al poble de Campdorà, a tocar de Celrà. Allà ens preparen un bona amanida i espaguettis amb herbes i formatge fos una Coca-cola fresqueta i de postres...maduixes amb nata! En mitja hora ja tornavem a ser sobre la bici direcció a Celrà i aquí inentant buscar el track d'en Xevi varem perdre una estona doncs el meu passava per carretera i el seu no. Tot plegat varem perdre uns 20 min o mitja hora tot rondant uns camps plens de verdisses per sortir de nou a la carretera.

Arribem a Celrà i el track ens devia per un camí rera les nau industrials i que ens fa passar per entre camps de pomers i altres abres fruiters. Les cames comencen a estar cansades, per no parlar del cul que ja està practicament endolorit. Atravessem petits pobles els quals ara mateix no recordo a excepció de Flaçà i arrivem a una zona que ja començo a recordar d'haver-hi pedalat amb la colla del càmping, això vol dir que ja no deu quedar molt. Passem per Colomers, Jafre i Verges pobles pels quals habitualment hem fet ruta dominical i es fa llarg el camí fins a Torroella. Ara el track ens fa seguir fil per randa les fites marróns de les rutes en BTT de la zona. A l'entrada pràcticament de Torroella sento un soroll extrany i li dic a en Xevi que què fa, que que és aquell soroll, ell diu - Serà el mòvil- i jo que li contesto - Que collons el mòvil, tio que vas punxat i perds aire!!. Aturem un moment a veure com està el tema. Sembla que el líquid del tubeless ha tapat el forat, aixi que inflem una mica la roda i tirem milles que queden pocs kms per arribar.

Travessem el pont de Torroella i agafem el GR que porta cap a la Gola del Ter durant uns 4 kms, a on agafem ja la carretera del camping i el carril bici que la voreja.

Finalment arribem al Delfin Verde, el nostre destí després de 140 kms a les cames i quasi 11 hores pedalant (8h 30min de pedalada efectiva).

Preparant la sortida a la platja

2010-05-20T22:51:00.001+02:00

Com que dissabte ens espera una bona tunda (uns 120 Kms), Hem sortit amb en Xevi a fer una volta per estirar les cames. Ens ha acompanyat l'ilustre Sr Salarich que avui tenia el matí lliure.

Hem quedat al pont de Malianta, on hem agafat el Gr en direcció a Sant Pere de Torelló i hem seguit el primer tram dels tracks del diable, passant per Targarona, La Riera, i cap al Verdaguer, on hem pogut vist una parella de cervols tot creuant el riu.

Ha estat una sortida plena de corriols, ortigues, aigua, ortigues, fang, més ortigues,... per sort la majoria han picat només a en Jordi la resta ens n'em escapat.

Del que no ens hem escapat cap dels tres ha sigut d'arribar a casa amb el peus ben molls!.

La tornada resseguint l'eix Vic-Olot per la pista.

Al final ens hem acomiadat d'en Xevi a la rotonda de can Vascat i hem seguit en Jordi i jo cap a casa.

A la pujada de l'estació (he)m fotut una sèrie fins a casa seva, però quan m'he girat en Jordi no hi era enlloc! S'havia vaporitzat!.

Bona sortida i molt agradable, 25 Kms en 1 h 50 min.

Torroella amb nens i BTT

2010-05-19T10:49:00.001+02:00

Avui una sortideta suau amb l'Erik i amb en César i en Marc que m'ha anat bé per estirar una miqueta les cames.

Sortim del Càmping pel carril bici i agafem la pista de Mas el Pla, seguim direcció a la Gola, però girem de sentit immediatament per agafar el Gr fins a arribar a Torroella. Arribada al pont i girem cua.

De tornada ens trobem a en Lluis amb en Roger que han sortit més tard i que ens acompanyen fins al càmping. Parem a fer la foto de rigor i carrilet fins al càmping.

3ª Prova GES EXTREM '10( Cabrera)

2010-05-15T22:00:00.030+02:00

De nou la Ges Extrem i jo sense entrenar desde la collada fonda! Que coi, pit i collons tu a córrer!.

Bé, això es el que hem vaig estar dient durant part de la setmana passada, doncs no tenia gaire clar que una cursa tant dura com aquesta la pogués córrer amb unes minimes garanties de sobreviure.

Bé, anem al gra. Reunió com sempre al pàrking del Mercat municipal i després dels preparatius de rigor enfilem cap al camí de l'Hora. a on farem la sortida.

Un cop sona el petard com sempre la sortida rapidíssima, tot i que avui no m'ho ha semblat tant com altres dies. Durant els primers quilòmetres he ant rodant amb un grupet on hi havia la Núria fernandez (que s'estrenava avui), en Xevi R., L' Emili G. i en J. Farrús. Per davant teniem a una bona pila de corredors que haviat han obert forat amb nosaltres.

Mica a mica la Nuria i jo ens hem anat distanciant de la resta fins que hem anat bona part del cami els dos sols. Més endavant hem vist (o intuit perque amb la boira no es veia res) que teniem en Jordi A. al davant nostre i hem anat a caçar-lo, cosa que hem aconseguit amb relativa facilitat. A partir d'aqui venia un tram força exigent fins a arribar al pla de Sant Julià i ha sigut on he pagat les conseqüencies de no haver entrenat aquests dies.

Mica a mica he vist com la Nuria se m'escapava i jo no tenia forces per seguir-la, cada vegada hem notava més buit. Per sort la ciencia fa miracles i m'he fotus un d'aquells gels miraculosos que deuen estar fets a base d'espinaques d'en Popeye, perque aviat m'he sentit millor i en sortir del pla de Sant Julià i enfilar la pista de ciment, ja anava com una moto de nou!.

Massa tard però, la Núria ja debia ser a la Xina!, Així doncs he fet els últims quilòmetres sol intentant no defallir per mantenir la posició.

L'arribada a Cabrera amb 1h 22 min 34 seg. No està malament, jo calculaba bastant més abans de sortir.

Esperem que per la última cursa hagi pogut sortir una mica més i no pateixi tant.

BTT pel Vora Ter

2010-05-11T21:05:00.001+02:00

Feia temps que no tocaba la bici, gairebé un més si descomptem una petita sortida de 15 Kms amb l'Erik pels voltants del Càmping, així que aprofitant que ahir vaig estar amb en Xevi preparant la ruta pel dia 22 per anar de Torelló a Torroella, vàrem quedar per sortir a fer un volt.

Ens hem trobat a la rotonda de can Vascat, i hem enfilat amunt cap a la rotonda de l'eix Vic-Olot per anar en direcció a Casa de l'Hora i seguidament cap a Lourdes. En arribar a l'ermita baixem cap a Manlleu per la trialera que queda a mà esquerra en comptes de per la pista i seguim el carril-bici fins al poligon de la coromina.

Un cop a Manlleu agafem direcció al Tennis i cap a Buscar el GR Vora Ter, que avui hem agafat abans d'arribar a la depuradora. Seguim tot el GR fins a Roda a on agafem la carretera per fer la llarga recta fins a St. Martí de sescorts. De sant martí cap a Casa de l'hora de nou retallant una mica a la carretera i capa a casa.

Avui a més he pogut 'tastar' la màquina d'en Xevi, una bicicleta molt còmoda a l'hora de baixar, si bé a les pujades es nota la suspensió al darrera. És una bicicleta molt cómoda i molt fina on no et cansaries mai de fer kms per la muntanya. La posició sobre la bici fa que vagis més dret i no castiguis tant l'esquena. A les baixades és on notes més la diferència ja que vas molt més segur que no pas en una rígida, per no parlar de la recepció en els salts i bots .

En Total, 30 Kms i gairebé dues hores, ideal per retornar a la bici després de tants dies i amb l'experiència nova d'haver provat una 'doble'.

Més Running

2010-04-29T00:21:00.001+02:00

Avui de nou ha tocat una de running.

Després que ahir no poguéssim anar a fer la volta per la Serragrenyada, m'havia quedat amb ganes de fer un volt.

Així doncs avui he sortit a córrer una estona per la zona dels voltants de casa. La volta ha estat una de les habituals, pel GR cap al Txiringuito de Borgonyà i tornada pel camí que surt del restaurant La Fura. Total 4,5 Kms i 27min.

Diumenge de càmping

2010-04-26T00:39:00.001+02:00

Primer diumenge de la temporada de càmping. Aquest cap de setmana no havia de fer gaire res doncs hi havia feina encara acabar de muntar la paradeta. No obstant vaig acabar el diumenge amb un parell de sortides no planejades.

El dissabte vàrem quedar amb en Moi i en cèsar per sortir Diumenge al matí a trotar una mica i començar amb bon peu la temporada campista.

Així doncs a les vuit del Matí com un clau ens retrobem al carrer en Moi i jo, en cèsar semblase li han enganxat el llençols, així que sortim nosaltres dos sols. Engeguem el crono a la barrera del càmping i comencem a trotar pujada a munt i cap al carril-bici que seguim fins al final. Seguim per Mas el Pla fins arribar al trencant de la gola. Allà decidim de no tornar pel mateix camí i seguim en direcció a la gola i anem a voltar el càmping per fora desde darrera fins a la porta d'entrada de nou. Temps total 46min 48 seg. El pròxim dia pillarem el gps per saber els kms. que hi ha.

A la tarda, l'Erik estava amb moltes ganes de sortir amb la bicicleta, així que després de la mitjdiada, Ens hem cambiat i hem fet amb la bicicleta cap a les basses d'en Coll, paradeta a descansar el cual al arribar a Pals i agafem un camí que ens porta a passar pel costat del càmping Neptuno fins a arribar a la carretera de Masos de Pals que agafem per anar a platja de Pals. Voltem una mica per dintra la zona del golf i tornem a buscar la pista de les basses d'en Coll i cap al càmping de nou.

Al final hem estat una horeta i escaig i hem fet 13 kms.

GES EXTREM 2010 (Collada Fonda)

2010-04-13T10:39:00.002+02:00

Segona cursa de la temporada, aquest any a la collada fonda sortint d'Espinavell.

Com sempre reunió al pàrking de mercat municipal, (alguns com jo ens ho hem estalviat i ens han passat a recollir per casa, je, je, je,...) per dirigir-nos cap a Camprodon on deixariem els cotxes.

Un cop llestos, sortida neutralitzada en direcció a Molló i posteriorment fins a Espinavell, a on després d'una breu explicació per part d'en Jaume i de treuren's algo de roba formem l'engraellat de sortida. En total 26 corredors.

Un cop sona el petard (com ja és habitual), tots a apretar les cames i amunt que ens queden 9 kms. La primera recta que es llarguíssima serveix per anar definit posicions, jo hem situo per davant d'en Farrús, en Jordi i la Rosa, just per davant tinc en Sadó en Chaparro en sam i en Jaume, la resta o són molt més endavant o molt més enrera.

Poc més enllà de mitja recta, al km 2 aprox. atrapo a en Chaparro que li costa molt seguir el ritme i que al cap de poc opta per abandonar per problemes al genoll.

En arribar a la primera corva (km 3.5), el grup que tincs davant format per en Sadó, en Sam i en Jaume, hem porten 1 minut de marge. Aquesta diferència es va incrementant mica a mica fins a arribar a ser de 3 min. al km 7. Jo per la meva part aconsegueixo treure una diferència semblant al meu perseguidor, en Farrús. Coneixedor d'això, hem deixo anar una mica entre els kms 7 i 8 i acabo fent un ultim km amb un ritme molt més ràpid per intentar voltar l'hora. Finalment arribo a meta en 17ª posició, amb un temps de 1:00:10.

Un cop arribats tots a dalt, tocaba baixar, alguns tornen per la mateixa pista, d'altres baixen per la pista de Setcases, i la resta baixem per un GR que també duu a Setcases.

Una baixada maquíssima i variada. A la part més alta, era un pista no molt ampla amb clapes de neu d'uns 30-50cms que haviem de travessar en ocasions. Tot seguit el camí es converteix en un corriol que passa per mitg d'un bosc ple d'arrels, pedres, rierols i altres trampes. i per acabar una pista de pedra solta amb un desnivell més que considerable que et deixaba cames i braços ben tocats. Finalment un cop a Setcases carretera i manta fins a Camprodon.

BTT a la Vinyeta

2010-04-08T11:42:00.001+02:00

Res millor per preparar la cursa de dissabte que estirar les cames un dijous al matí amb una sortideta de durada mitja i amb un recorregut per agafar fondo però amb algunes rampes.

Així doncs tant bon punt he deixat els nanos a cole i m'he canviat per a l'ocasió he fet camí cap a Sant Pere per la carretera. Seguint per la carretera fins al trencant de la Vinyeta on he agafat la pista que puja fins a la casa. Força bé durant tot el camí a excepció d'alguna molèstia a la cama dreta del córrer d'ahir, però res important.

Un cop a dalt, baixada cap a forat micó i baixant la pista fins a la carretera de Sant Pere de nou. Déu ni dó l'aigua que baixaba avui pel riu (i fresca que estava).

Un cop a casa m'han sortit uns 20kms i una 1h 20min en total.

Un altra de Running ...

2010-04-07T10:17:00.003+02:00

Avui una de running. Suau i curteta, doncs després de visitar al fiso l'altre dia em va recomanar que comencés a córrer de nou però amb cautela i que mica a mica anés incrementant el volum i l'intensitat.

Sortideta doncs pel GR que va de Vilaseca fins a Borgonyà passant pel Txiringuito. La tornada travessant Borgonyà pel centre i passant pel restaurant La fura seguint el camí fins a Vilaseca de nou.

En total 4,5Kms en 30 min

Sortida familiar a la ruta del ferro

2010-04-06T10:54:00.001+02:00

Aquest dilluns de pasqua hem acabat la setmana santa amb una excursió familiar en bicicleta anant de Ripoll fins a Sant Juan de les Abadesses per la ruta del Ferro.

A les 11 del matí hem quedat amb la familia Salarich-Sala per anar cap a Ripoll, a on hem aparcat a la gasolinera que hi ha al costat del carrilet a la carretera de Sant Joan.

Ens ha costat una mica arrencar, que si tinc el seient baix, que si el petit no esta ben lligat a la cadireta, que si hem sobra roba,...però al final o hem aconseguit i hem arrencat. Els tres nens al capdavant, seguits dels pares i l'Iker que el duia jo a la cadireta i les mares a la cua tancant la caravana.

Un cop a Sant Joan i mentre els nens s'entretenien al parc jugant i les mares fent-la petar, els homes hem anat a suar una mica, doncs ens ha donat per arribar-nos fins a Ogassa pel mateix cami de la ruta del Ferro i que no haviem fet mai. Jo recordava haver vist alguna rampa dura algun cop passant amb el cotxe, i no m'equivocava, deu n'hi dó quines rampes només de començar! per sort tot i tenir un bon desnivell, eren relativament curtes i llavors planejant fins a Ogassa per un cami molt bonic. Arribats a Ogassa i feta una foto de rigor, cap avall de nou i a fer el menú al restaurant de la ruta del ferro.

Ja menjat i amb la panxa plena, hem agafat les bicicletes de nou i xino-xano cap avall a fer baixar el dinar tot pedalant fins als cotxes.

Pels corriols de l'Esquirol

2010-04-02T21:43:00.002+02:00

Aquest divendres sant l'he 'celebrat' amb una sortida de BTT amb una colla nova, en Xevi, L'Emili P. i L'Emili G.

Hem fet una sortida per els corriols que porten cap a l'Esquirol i que formen part (alguns) de la ruta dels Tracks del Diable www.tracksdeldiable.com passant per la riera de Sant Pere i voltant la carretera nova que va a Olot.

Una sortida molt maca sempre per triales i camins estrets en la major part del recorregut. Esmorzar a l'Esquirol a la Fonda Collsacabra (si no recordo malament) a on hem degustat un bon pa amb tomàquet amb botifarra. tots excepte l'Emili P. que per ser divendres sant ha obtat per una bona truita.

Un cop esmorzats, cap a fer la barra de ferro que alguns han fet amb un xupito d'orujo al cos, potser per això ens hem colat en un parell de trencants!,... Val a dir que hem estat molta estona pedalant, més del que en dies normals hauríem trigat ja que l'Emili P. tenia un genoll molt tocat i hem anat piano, piano.

Finalment hem pujat per la trialera de Lurdes fins a casa l'hora on l'Emili G. i Jo ens hem despedit de la resta i hem fet cap a quatre camins cap a casa.

Una ruta molt maca i variada 46 kms en total i gairebé 4 hores de pedalar. A punt per tornar-hi un altre dia.